Francesc Balagué – La Volta al món porta a porta
Hem aprofitat el mes d’agost i l’autocaravana per fer una ruta per Suïssa i Alemanya, primera parada els Alps Suïssos.
Una de les primeres coses que penses quan arribes a Zermatt, és que necessitaries molts més dies per gaudir de totes les excursions i possibilitats de la zona. Però un cop situat i amb l’amable ajuda de l’oficina de turisme, vam decidir què veure en els dos dies que estaríem allà.
Continue reading “Zermatt, primera parada en autocaravana per Europa”
Com que ja hi hem estat varies vegades i en aquesta ocasió hi podíem passar 8 dies visitants amics i coneguts, hem aprofitat per fer una estada tranquil·la i relaxada a la ciutat de Londres. Hi ha tantes coses per fer que voler anar a tot arreu provoca un gran estrès i cansament. Així que millor anar poc a poc i fer una bona selecció.
Vam començar passant una tarda de picnic a Hide Park. Però entrant per una part menys coneguda i gaudint de l’exposició temporal exterior al Serpentine Gallery: el Serpentine Pavillion 2015.
Una altra activitat relacionada i que pot ser un dia diferent, és el park infantil Memorial Princesa Diana, també a Hide Park. Entrant per la parada de metro Queensway, hi ha una zona d’arbres i ombres molt xula per fer-hi un picnic i molt a prop d’aquest gran parc infantil. Hi ha diferents espais, separats per plantes i arbustos i els dissabtes i diumenges s’ha de fer cua per entrar, perquè als nens els hi encanta! Un gran vaixell pirata per pujar i penjar-se de les cordes, espai de gronxadors, un gran sorral amb aigua, zona de tobogans i passarel·les de fusta, zona d’instruments de percussió gegants, etc.
A l’estiu, també s’obra una “platja urbana” a l’àrea de l’estadi olímpic, la Beach East at the Park però que el dia que hi vam anar estava massificada i sense ni una ombra per protegir-se d’un sorprenent dia assoleiat.
I l’altra zona que sempre val la pena visitar és el South Bank on sovint hi ha actuacions de carrer molt variades, fires gastronòmiques, etc.
I si ja coneixes Londres, podries descobrir Dublín.
A l’illa de Paquetá s’hi arriba amb ferry des de l’estació de “les barques” al Centre de Rio de Janeiro. El nom, provinent de la llengua Tupí, vol dir illa de moltes “paques” que és un animal curiós.
La Barca val uns 5 reals per trajecte, i arribar-hi són uns 70 minuts, així que és un bon lloc per anar-hi a passar el dia. Té una superfície de poc més d’un quilòmetre quadrat, i 2,3 km de longitud. El desplaçament amb bicicleta és la forma més fàcil d’explorar l’illa ja que no hi ha cotxes i el lloguer, un dels més barats que hagi vist del món, uns 5 reals l’hora (al canvi d’avui menys de 2 euros).
Per desgràcia, l’illa es troba dins de la Badia de Guanabara, i al ser un espai semi-tancat, la qualitat de les aigües no és apta pel bany i per tant, no ens podrem banyar a la platja. Però hi ha diferents parcs i racons per explorar, pujar algun pic i saludar als locals que van amunt i avall amb les seves bicis elèctriques. També hi ha la possibilitat de llogar carruatges de cavalls, molt típic entre els visitants carioques, però a un preu bastant desorbitat.
Vam dinar a un restaurant que queda apartat del carrer principal però que està molt concorregut i s’hi menja molt bé, el Zeca. Les racions que porten arròs, patates fregides, carn, farofa, amanida i “feijão” valen molt la pena.
Com a curiositats afegides, el ferry passa per sota del mític pont de Rio a Niteroi de 13 km, i a l’illa hi vam trobar la casa rosa de la Bella Dorment, amb tots els seus nans :)
Si bé he visitat quasi totes les illes balears, i algunes de Canàries, em queda pendent conèixer Còrsega i Sardenya. Per tenir una referència, aquesta última és quasi 8 vegades més gran que Mallorca i al mirar el mapa sorprèn l’espai que ocupa just al mig del Mediterrani. I el proper pont de Corpus Christi pot ser uns dies ideals per conèixer-la, evitant l’època de temporada alta que vindrà en els mesos següents. Més del 80% del territori està format per muntanyes i turons, amb el cim més elevat de 1834 m. La Marmora.
Les activitats a fer a Sardenya no s’acaben, des de gaudir de platges espectaculars, muntanyes i rius, espectacles culturals o altres esports. Kayak, Parapent, submarinisme, cavall, bicicleta, o simplement prendre el sol en alguna de les tantes platges de sorra blanca són maneres més o menys actives de visitar l’illa, i a la pàgina oficial se’n recullen itineraris i moltes recomanacions.
A més a més l’any 230 a.C. va ser conquerida pels romans i per tant hi queden moltes restes d’aquesta civilització que es poden visitar així com 3 espais declarats patrimoni mundial per la UNESCO. Tharros és una de les runes romanes més destacada:
Al nord-oest de l’illa hi ha la ciutat de l’Alguer, que amb 43.831 habitants, representa un 0,03% dels habitants dels Països Catalans.
Fotos Flickr: Marco, Marco 2, Francesca Cappa i Wikipedia.
Slovenia és un altre destí que et pot interessar descobrir o bé alguna altra illa.
Dublín és la capital d’Irlanda i la ciutat més poblada de l’illa, amb més d’un milió d’habitants. El pont de maig pot ser una bona oportunitat per gaudir-ne i descobrir tot un munt d’activitats per fer-hi.
Surf, Stand Up Paddle, Windsurf, Wakeboarding i molt més a les instal·lacions del SurfDock Centre obert tots els dies menys dilluns.
http://www.surfdock.ie/
Activitats familiars, orientació, caminades, running, mountainbike, o observació de fauna, són algunes de les moltes possibilitats de les Dublin Mountains, a uns 15 km de la ciutat.
http://www.dublinmountains.ie/
Cada dia, a les 11 i 14 hores, s’organitzen aquestes visites guiades caminant, on al final cadascú paga la voluntat. I com ells anuncien, “cada dia puntuals plogui o faci sol”.
http://www.newdublintours.com/
Una manera diferent i activa de conèixer l’entorn, sigui per rius, llacs o mar. Podem fer classes, excursions en grup o llogar una embarcació. Amb la maniobrabilitat dels Kayaks, es pot accedir a racons completament fascinants.
L’atracció num. 1 d’Irlanda, seu de la tant popular marca de cervesa Guiness. Museu, tast i degustació, auditori per esdeveniments i fins a un bar mirador espectacular.
http://www.guinness-storehouse.com/
Un dels museus més importants de la ciutat, amb entrada gratuïta, que mostra una gran col·lecció d’art Europeu i Irlandès.
http://www.nationalgallery.ie/
El parc urbà més gran d’Europa, el lloc ideal per a fer esport, passejar, jugar amb els nens o simplement relaxar-se.
http://www.phoenixpark.ie/
Els Viking Splash són aquelles visites esbojarrades amb un vehicle amfibi que tant va per terra com per aigua.
http://vikingsplash.com/
Dublinia és com una petita ciutat dins la ciutat, on reviure escenes medievals i víkings i conèixer-ne més a fons la seva història. Obert cada dia de 10 a 18:30.
http://www.dublinia.ie/
The Ark és un centre cultural multidisciplinar, on els nens de 2 a 12 anys poden explorar teatre, música, literatura, art, cinema, dansa i molt més. Amb un programa ple d’actuacions d’alt nivell i tallers que es van renovant al cap d’unes setmanes.
http://ark.ie/
L’únic teatre exclusiu de titelles d’Irlanda, una meravella de l’entreteniment
http://www.lambertpuppettheatre.ie/
Des de la National Trails Office i del Departament d’Esports, s’ofereix aquesta completa guia web de camins i rutes per a fer per la zona. De moment en tenen 778 de registrades. A peu, en bici o a cavall hi ha rutes de totes les distàncies i nivells de dificultat.
http://www.irishtrails.ie/trails.aspx?c=Dublin
Recorda a l’hora de viatjar alguns consells per repartir el pes a la motxilla i endolls i electricitat arreu del món.
Ilha Grande és una illa tres vegades més petita que Menorca, que queda a la costa de l’estat de Rio de Janeiro davant la ciutat Angra dos Reis. És un lloc turístic i d’estiueig per molts brasilers, ple de platges i allotjaments de tots els nivells.
Cada època de l’any té els seus avantatges i incovenients, així per exemple ara que és estiu (de desembre a febrer) hi ha moltes més hores de sol i menys possibilitats de pluges. Però en canvi més concentració de visitants, preus més elevats, etc. A partir de mitjans de febrer, baixa l’ocupació però augmenta les possibilitats de pluja ja que normalment de febrer a abril són mesos plujosos. I en cas de núvols o pluges, les platges no brillen tant com quan els toca un sol radiant. A “l’hivern” (de maig a setembre), és una zona molt tranquil, s’hi està més fresquet i hi ha possibilitat d’alguna pluja però sense pràcticament visitants.
Si bé Vila do Abraão és el poble més important, ple de bars, restaurants, botigues i hostals, nosaltres vam preferir estar a la platja d’Araçatiba, que queda més separada i molt més tranquila. Concretament a la Pousada Gabriel, que si bé es senzilla, és de les més econòmiques i millor relació qualitat preu d’aquest sector. Caminant, amb 12 minuts arribes a Araçatibinha, una petita cala des d’on nedar amb tortugues i peixos de colors és molt fàcil.
Entre Araçatiba i Araçatibinha hi ha el càmping Bem Natural que per un preu molt més assequible ofereix unes bones condicions. Destaquen les parcel·les amb teulada d’uralita de plàstic que permet estar tranquil amb una tenda senzilla els dies de molta pluja. També té cuina, lavabos, restaurant i habitacions.
La majoria de visitants fan excursions per tota l’illa. Té més de 100 platges; una cara de l’illa dóna a la badia interior amb platges tranquil·les i l’altra vessant dóna a mar obert, amb la famosa platja de López Mendes. I pels més esportistes, hi ha el pic da Pedra da Água de 1.030 metres d’alçada.
A part de caminar, és molt típic fer una excursió amb Escunha, el vaixell típic, que et porta a tres o quatre platges diferents durant un dia. Algunes d’elles són llacs d’aigües transparents plenes de peixos de colors, i depenent de l’època de l’any, també plenes de llanxes i visitants amb altaveus i música a tot drap. Per desgràcia, l’ús d’àncores per part de centenars de llanxes cada dia durant la temporada alta, fa que els coralls i fons marí estigui bastant deteriorat… i sembla que els hi preocupi poc.
Si bé Eslovènia és un país bastant alpí, hi ha una petita regió, entre Itàlia i Croàcia que toca al Mar Adriàtic i li ofereix uns quants quilòmetres de platja. Així que per a uns fanàtics del mar, era imprescindible arribar-s’hi i conèixer aquesta altra cara del país.
Vam estar allotjats a Piran, a la casa rural Casa del Sal, just davant les mítiques Salines de Piran. La casa és molt acollidora, amb un jardí i terrassa que feien molt especials els esmorzars i sopars. Les habitacions molt grans, còmodes i molt ben decorades. L’esmorzar és abundant i variat a base de productes làctics, fruita, pa artesà, melmelades… El centre de Piran i barris centrals és una zona molt turística, amb casinos, platges, hotels, etc. i estar allotjat a aquesta casa rural una mica apartada permetia una major tranquil·litat.
El Mar Adriàtic ens va encantar, amb unes aigües transparents i càlides que feia difícil marxar. El centre de Piran és molt diferent a altres ciutats eslovenes, més inspirada en la tradició mediterrània i recorda certes ciutats italianes.
Les Salines de Piran ocupen una gran extensió al sud de la ciutat, just abans de la frontera amb Croàcia. Es tracta d’un parc natural obert al públic, amb un museu i la possibilitat de veure en directe tot el procés de producció de la sal. Tot i que la nostra visita va coincidir uns dies després de fortes pluges, el què no va permetre que hi hagués zones seques per recollir la sal. Però vam gaudir de la diversitat d’aus, veure la flor de sal com cristal·litza a la superfícies de les llacunes i els petits trenets que permeten transportar la sal.
Des de Piran ja vam tornar directament a Barcelona, fent el trajecte amb dos dies de 750 km, dormint a prop de Niça, que és més o menys la meitat del recorregut i es fa amb tranquil·litat.
La descoberta d’aquest petit país ha estat una gran sorpresa i ens han quedat tantes coses per fer i veure que ja estem pensant quan hi podrem tornar.
Piran i Salines de Piran
Casa del Sal: http://www.casadelsal.com/
Info: Parc Natural Salines de Piran
Tot i no ser uns grans coneixedors del món equí, poder passar un dia a la granja de Lípica, ens va permetre veure una de les espècies de cavalls més espectaculars del món. Uns elegants cavalls blancs que s’utilitzen per doma i altres activitats i que viuen en un entorn natural idíl·lic. Cada dia surten a pasturar pels camps i tornen a la tarda. Els més bons els van entrenant per ser domats.
La granja està preparada com a parc d’entreteniment on moltes famílies hi van a passar el cap de setmana. Des d’un fantàstic hotel, casino, espectacles, fins a shows de doma, activitats infantils, visites guiades i un museu amb especial atenció als petits, com l’activitat “d’aprendre a cuidar el cavall”.
Les coves Skocjan, no són tant populars com les de Postonja que ja vam explicar en aquest article però no deixen de ser espectaculars, ja que inclouen un gorg de 140 metres d’alçada i quasi 120 metres d’amplada, fent-ho únic al món. Seria com si el Canyón d’Añisclo i el riu fossin sota terra i es poguessis visitar. Això fa que sigui patrimoni mundial de la UNESCO però a més a més lloc de visita obligada per a tots els científics i aficionats a les ciències de la geologia i espeleologia, així com biòlegs, etc.
No permeten fer fotografies i per tant només ho podem il·lustrar amb les que ells proporcionen (prou espectaculars).
Lipica Stud Farm
Web: http://www.lipica.org
Hotel Maestoso: http://www.lipica.org/en/where-to-stay/hotel-maestoso
Un dels llocs més espectaculars d’Eslovènia no es veu; es troba sota terra i uns 50 km de la capital. Són les coves de Postonja, i si bé no són les úniques coves del país que et deixen amb la boca oberta, si que són les més populars i de visita obligada. Però alhora es pot visitar el Castell Medieval de Predjama i el museu-vivarium on s’hi poden veure “proteus” o peix-humà, una espècie de salamandra blanca que viu a les aigües subterrànies d’algunes coves alpines.
La primera part de la visita va ser el Castell, que està encastat a la roca com si formés part de la muntanya. Això li donava una forta protecció, ja que l’única manera d’accedir-hi era o bé per la porta principal o escalant un alt precipici. Aprofitant una cova natural, la primera part es va edificar només com a paret d’entrada a la cova. Posteriorment es va anar ampliant i creixent amb estructures exteriors.
La llegenda del propietari del castell, Erasmo de Predjama diu així:
En la segunda mitad del siglo XV hubo una lucha entre el emperador austriaco Frederico III y el rey Matthias Corvinus de Hungría. El testarudo y orgulloso caballero Erasmo en esta lucha apoyó el rey húngaro. Un día, el emperador de Austria decidió decapitar a un amigo de Erasmo y ese, en venganza, mató a un pariente de Federico III. A partir de ahí, las cosas cambiaron en la vida del caballero. Erasmo tuvo que escapar y encontró refugio en Predjama. Desafió al emperador austriaco con ataques a las caravanas de comerciantes. Así que Frederico III dio orden al teniente de Trieste Gaspare Ravbar que lo encontrara y matara. Gracias a las huellas en la nieve que Erasmo dejó tras sí, Ravbar lo encontró en el Castillo de Predjama. Con su ejército sitió el castillo durante un año y un día, sin éxito. Durante ese tiempo el teniente no sabía que Erasmo tenía una salida secreta. El caballero utilizaba una de las galerías detrás del castillo que llevaban al exterior. Andaba hacia Vipava, donde recogía cerezas que después las ofrecía al ejército desesperado. Gaspare Ravbar no sabía cómo derrotar a Erasmo. La solución la encontró en uno de los criados de Erasmo que decidió delatar a su amo. Cuando Erasmo se dirigió, como escribió Valvasor, “al lugar al que ni el sultán turco puede mandar a su representante”, el criado encendió una linterna y así indicó dónde se encontraba el caballero. Ese fue el fin del llamado “Robin Hood esloveno”. Font: Wikipedia
El castell es pot visitar i està en molt bon estat de conservació i de decoració, el què permet fer-se una idea de com era la vida en època medieval en un castell així (sala de tortures, etc.). Molt recomanable agafar l’àudioguia i escoltar les explicacions de cadascun dels racons del castell.
El Vivarium és un petit museu dins la cova, que permet tenir un tastet de la vida i la diversitat que hi ha sota terra. En aquest cas, a Postonja hi viuen més de 150 espècies i la ciència que estudia aquest ecosistema ha marcat aquest indret com a un destí de referència per a l’estudi.
I és que la cova i conjunt de galeries és molt espectacular. Sempre deia que el Gran Canyon de Colorado era la construcció natural més gran que havia vist mai, miris cap on miris, veus la immensitat del barranc. I aquí passa més o menys el mateix, unes coves immenses, amb galeries enormes, sales on s’hi poden realitzar concerts i un tren intern de centenars de metres de recorregut, només són una petita part de tot el què hi ha sota terra. Segurament no són les més grans del món però de moment les coves que més m’han impressionat.
El recorregut es fa a peu, però després d’uns 15 minuts de trajecte en tren, també dins la cova, que a tota velocitat et va entrant cap endins per caminar per les galeries més interessants. Al ser un lloc tant turístic, el tràfec de persones és espectacular però sempre hi ha temps per anar al teu ritme i entretenir-se a fer tantes fotos com vulguis, veure les gotes com van construint les mil·lenàries estalactites i estalagmites i escoltar el silenci de la cova.
Al costat de les coves, també hi ha un antic molí que aprofitant la força del riu molia la farina i feia anar una serradora. Avui es poden veure demostracions.
Un cop acabada la visita, res millor que conèixer les delícies gastronòmiques locals, al Restaurant Proteus, on de nou els postres són excepcionals!
Les coves de Postonja són un destí turístic pet-friendly o amic de les mascotes, i tenen un espai per deixar els gossos amb uns cuidadors.
I tot això a només 50 quilòmetres de la capital.
Postonja Caves & Predjama Castle
Web: http://www.postojnska-jama.eu/en/
Una mica més a l’oest de la vall de Bohinj, hi ha la vall de Kobarid, ja molt aprop de la frontera italiana. I que sobretot és famós pel riu d’aigües turqueses Soca, ideal per a tot tipus d’activitats aquàtiques (ràfting, piragüisme, etc.).
Tot i coincidir amb tres dies de tempestes i pluja, el temps ens va oferir la treva suficient per descobrir diferents racons de la vall, fent base a l’acollidor Càmping Koren Kobarid.
A només 30 minuts del càmping, trobem una zona de cascades, que acaba amb la Kozjak Waterfall que després d’un salt d’uns 15 metres acaba amb un pou d’aigües turqueses, i que per arribar-hi cal fer un petit tram estret agafat d’uns cables.
La zona té moltes possibilitats d’oci outdoor, amb uns paisatges i valls espectaculars. Excursions caminant, en bicicleta, travesses, ràfting, kayak, etc. Nosaltres vam tenir l’oportunitat de fer ràfting pel mític Söca River, que té alguns trams amb ràpids del més alt nivell, i que degut a les fortes pluges dels últims dies vam fer el descens per un tram diferent. L’agència Maya Sports de Tolmin s’encarregava de tot i ens va venir a buscar al càmping.
Un poble molt bonic és Bovec, i és una llàstima que el telecabina i l’àrea d’esquí estigui tancada ja que oferia unes impressionants vistes de la regió. Just davant del poble, hi ha una zona de picnic amb taules i barbacoes just a la vora del riu que és ideal per passar-hi una bona estona: http://goo.gl/maps/Xx6Mp
A Kobarid també és molt important el museu de la I Guerra Mundial, ja que les muntanyes que rodegen la vall, eren línies de defensa i són moltes les restes de trinxeres i amagatalls de la guerra que hi ha. A més el museu va guanyar una distinció com a millor museu d’Europa i ofereix un vídeo documental que mostra la duresa i cruesa de la guerra en un indret d’alta muntanya com aquell.
I un dels edificis més pintorescs és l’església de St. Anthony i la Italian Charnel House que serveix d’homenatge als soldats italians morts durant la guerra.
Tolmin, una altra vila propera molt visitada, té unes Gorges espectaculars. Hi vam anar una tarda de boira i tempesta i la atmosfera que s’hi creava posava la pell de gallina.
Pujar fins a l’església de Javorca val molt la pena. És una església memorial, construïda pels soldats que estaven de patrulla per aquella zona durant la I Guerra Mundial, i que ara ha quedat com un lloc sagrat de culte i que recorda una mica alguns temples de Nepal o del nord de l’Índia.
I un tresor amagat a 2 km de Kobarid és el restaurant Hissa Franko, un dels millors del país.
I és que aquesta regió ofereix tantes opcions que 5 dies no donen per tot i com a altres llocs, hi haurem de tornar!!
Allotjament
Camp Koren Kobarid: http://www.kamp-koren.si/en
Restaurant
Hissa Franko: http://www.hisafranko.com/
Ràfting i Esports
Maya Sports Tolmin: http://www.maya.si/EN/
Info:
http://www.visit-soca.com/
http://www.slovenia.info