A Cartago ens ha rebut la Laura i la seva família, que formen part de l’associació de geganters de la ciutat i que han fet varis intercanvis amb La Llacuna. Ens hem sentit com a casa i ens hem immers en la seva realitat, cultura i tradició durant uns dies.
El Volcà Irazú és el més alt del país i seguint les estadístiques, ens ha tocat boira intensa i al pujar dalt (la carretera arriba gairebé fins al cràter) no es veia el llac :(. Hem acabat xops de cap a peus però la caminata per la lava de cràter superior era espectacular.
“Su elevación máxima es de 3432 m s.n.m., siendo el volcán más alto de Costa Rica, registra una temperatura media anual entre 5 °C a 9 °C., así como una precipitación de 2387 mm en el sector Cráteres y de 1527 mm anuales en el sector Prusia. Es un estratovolcán (capas diferenciadas de material volcánico), con forma subcónica irregular y cinco cráteres bien diferenciados.”
SINAC https://www.sinac.go.cr/ES/ac/accvc/pnvi/Paginas/default.aspx
Hem dinat al poble de Orosi, centre de la vall del mateix nom, amb una de les esglésies més antigues del país, i provat el gelat de gel rascat. En un viatge així, l’alimentació és un dels elements que pot fer trontollar qualsevol pressupost, i per això sovint dinem menjar que hem cuinat a l’allotjament on estiguem, amb un bols plegables molt eficients. El Gallo pinto és un dels plats típics i ens hem acostumat ràpid a esmorzar un plat d’arròs amb truita, fesols, plàtan fregit i “salsichón”.
