Vibram fivefingers de llana

rutabaobab 5fingers

rutabaobab 5fingers
Després d’un mes provant aquest nou calçat per la ciutat de Barcelona i voltants, només puc que dir-ne meravelles!! Ja fa dos anys que em van enviar les Vibram 5 Fingers Spyridon per provar, i és un dels meus calçats d’estiu preferits. I poder provar aquest nou model de llana, pensat per l’hivern, ha mantingut al 100% les expectatives.
En primer lloc recordar que es tracta d’un calçat minimalista / barefoot, que intenta aproximar-se al màxim al fet d’anar descalç, oferint una sola mínima per protegir el peu en diferents terrenys. Això és un canvi important que requereix una certa adaptació segons les característiques de cadascú, però un cop t’hi acostumes és realment còmode. I concretament aquest model de llana, Vibram CVT-Wool, és impressionantment còmode. Des del primer moment notes l’escalfor de la llana, la suavitat del material i la flexibilitat del calçat. Fins i tot molt còmode per anar amb bicicleta (depenent dels pedals, clar).
L’única “pega” que de moment li he trobat és que pel carrer, a la feina, al super o a la farmàcia, tothom et mira els peus i fa cares estranyes. Però com que a mi m’és completament igual, aquesta pega queda eliminada :)
rutabaobab5fingers
rutabaobab5fingers03
rutabaobab5fingers04
rutabaobab5fingers05
p.d: m’encanta aquesta il·lustració que fa reflexionar sobre qui és l’estrany, qui porta sabates de 5 dits o qui en porta de convencionals.

 

 

5 activitats sorprenents per fer a Canadà

Canadà és un d’aquells grans països que té infinitat d’activitats i llocs d’interès. Potser menys conegut que el veí Estats Units, però amb igual d’atractiu pel què fa a naturalesa, parcs naturals, platges, etc. I és que Canadà ofereix

> Aventura amb llops
A Algonquin Provincial Park, els mesos d’¡agost i setembre s’organitzen unes sortides nocturnes amb els rangers per veure i escoltar els llops.
http://www.algonquinpark.on.ca/visit/programs/wolf-howls.php

> Fundy Bay, la marea més alta del món

Marea a Fundy Bay
Via: National post

Hopewell Rocks, New Brunswick
Situada a la costa est de Canadà, Fundy Bay és el lloc on la marea té més moviment del món.
Marea Fundy Bay

> Drumheller, la vall dels dinosaures
drumheler
A poc més de 100 km de Calgary, Drumheller s’ha convertit en un referent dels dinosaures des del 1800. Té l’escultura de dinosaure més gran del món i el museu Royal Tyrrell

> Observació d’àguiles
squmish
Si bé l’àguila es relaciona amb l’emblema dels Estats Units, a la tardor migren a Canadà. Però a més a més a Squamish s’hi poden fer moltíssimes altres activitats!

> Passejada Viking
De juny a octubre val la pena visitar L’anse aux Meadows, un lloc històric reconegut per la UNESCO, considerat el primer punt on van arribar els europeus. Les vistes i paisatges del voltant i de les carreteres que porten fins aquí, ja valen la pensa per si soles.

I si vols visitar Estats Units, potser t’interessa aquest article: http://www.rutabaobab.com/2013/08/informacio-viatge-estats-units/

 

 

10 + 1 dels millors trekkings del món

Annapurna Circuit - rutabaobab

Annapurna Circuit - rutabaobab
Aquesta és una selecció de rutes de trekking de Peter Potterfield que en el llibre http://www.classichikes.com/ recull molts dels trekkings que ell ha fet arreu del món.
classic-hikes

> Kungsleden, Sweden
Itinerari: 65 milles, de 3 a 5 dies
Època: Agost és la temporada més alta, però setembre és ideal.

> Grand Canyon Hike, ArizonaItinerari: 44 milles, de 4 a 6 dies
Època: Everybody does this hike in September to October or April to May, so go in March or November for a more contemplative experience.

> Everest Base Camp Trek, Nepal
Itinerari: 70 milles, 16 dies
Època: Pre-monsoon (March or April) gives you the rhododendrons in bloom and lots of climber action, but post-monsoon (November) gives you drier weather.

> Fitz Roy Trek, Patagonia, Argentina
Itinerari: 36 milles, de 4 a 7 dies
Època: de Febrer a Març

> Petra Through the Back Door, Jordan
Itinerari: 50 milles, 7 dies
Època: d’octubre a abril.

> Grindelwald, Switzerland
Itinerari: 10 milles (conduint fins dalt i caminant la baixada), de 2 a 3 dies
Època: Tot i que l’estiu és la temporada més forta, al setembre encara és possible. Faulhorn tanca a l’octubre.

> Yosemite Grand Traverse, California, United States
Itinerari: 60 milles, de 6 a 7 dies
Època: De mitjans de juliol a mitjans de setembre.

Chilkoot Trail
> Chilkoot Trail, Alaska and Yukon Territory, U.S. and Canada
Skagway to Bennett Lake
Itinerari: 33 milles, de 3 a 5 dies
Època: de finals de juny a principis d’octubre. Agost té el millor clima però també és l’època més plena de gent.

> Tonquin Valley, Canadian Rockies, Alberta, Canada
Itinerari: 27 milles, de 3 a 5 dies
Època: de juliola a setembre.

> Bay of Fires, Tasmania, Australia
Itinerari: 16 milles, 4 dies
Època: d’octubre a maig

Annapurna Circuit - Rutabaobab
> Annapurna circuit
Itinerari: entre 7 i 15 dies
Època: Octubre i novembre

Via National Geographic

 

 

Visita tranquil·la a Londres amb nens

Com que ja hi hem estat varies vegades i en aquesta ocasió hi podíem passar 8 dies visitants amics i coneguts, hem aprofitat per fer una estada tranquil·la i relaxada a la ciutat de Londres. Hi ha tantes coses per fer que voler anar a tot arreu provoca un gran estrès i cansament. Així que millor anar poc a poc i fer una bona selecció.

Vam començar passant una tarda de picnic a Hide Park. Però entrant per una part menys coneguda i gaudint de l’exposició temporal exterior al Serpentine Gallery: el Serpentine Pavillion 2015.
Serpentine Pavillion

Una altra activitat relacionada i que pot ser un dia diferent, és el park infantil Memorial Princesa Diana, també a Hide Park. Entrant per la parada de metro Queensway, hi ha una zona d’arbres i ombres molt xula per fer-hi un picnic i molt a prop d’aquest gran parc infantil. Hi ha diferents espais, separats per plantes i arbustos i els dissabtes i diumenges s’ha de fer cua per entrar, perquè als nens els hi encanta! Un gran vaixell pirata per pujar i penjar-se de les cordes, espai de gronxadors, un gran sorral amb aigua, zona de tobogans i passarel·les de fusta, zona d’instruments de percussió gegants, etc.

A l’estiu, també s’obra una “platja urbana” a l’àrea de l’estadi olímpic, la Beach East at the Park però que el dia que hi vam anar estava massificada i sense ni una ombra per protegir-se d’un sorprenent dia assoleiat.

I l’altra zona que sempre val la pena visitar és el South Bank on sovint hi ha actuacions de carrer molt variades, fires gastronòmiques, etc.


I si ja coneixes Londres, podries descobrir Dublín.

 

 

El viaje como forma de aprendizaje

Francesc - Argentina
La Judit Torras m’enviava aquesta crònica que va escriure ella l’any 2011 i que havia perdut entre papers sobre el meu viatge de volta món:

El viaje como forma de aprendizaje

La sala no es muy grande y está en penumbra. Un centenar de personas permanecen en silencio. No hablan. No parpadean. Miran, embelesados, la vida palpitando al otro lado de la pantalla; escuchan, ensimismados, una historia con sus noches y sus días. Hay, en la sala, un chico joven que inicia, en su pueblo natal, un ciclo de conferencias para dar a conocer los periplos de su travesía, un punto de encuentro donde comparte momentos vividos, paisajes admirados, tiempo invertido.
Seis meses le bastaron a Francesc Balagué para organizar el viaje, ordenarse en el caos y volar hacia el sur. Se fue con 19 quilos a la espalada, suficientes para dejarse vivir durante un año y cuatro meses en un viaje alrededor del mundo. Transitó por más de veinte países, partiendo de Barcelona y llegando a Moscú, cruzando desiertos, mares y montañas para regresar, dieciséis meses después, a su hogar, La Llacuna, un pueblo de unos 900 habitantes de la Catalunya interior.

Todos viajamos por algún motivo en concreto: para alejar la monotonía, para saciar la sed de conocimiento, para poder ver la realidad con nuestros propios ojos, pero…
… ¿y a Francesc?
… ¿Lo movió el inconformismo y la curiosidad, también las tantas preguntas sin respuesta?
-Vi que cuando terminase el doctorado, había una etapa de transición, que tenía que entrar en el mundo laboral, y como no tenía trabajo fijo, era el momento idóneo para imaginar el proyecto de vuelta al mundo.
Francesc quería un cambio, romper con lo que estaba haciendo.
“Lo que me gusta es viajar y ver mundo”, así que vio una oportunidad de aprendizaje lejos de las aulas, lejos de la mesa y la pizarra y cerca de los sitios que anhelaba conocer desde la infancia “como la Patagonia, el desierto de Atacama, los Himalayas del Nepal o las montañas de Nueva Zelanda”.
-Lugares de paisajes inigualables- asegura Francesc.
Y aprovechó las circunstancias para poner en práctica la teoría de los 6 grados, una creencia que intenta probar que cualquiera en la Tierra puede estar conectado a cualquier otra persona del planeta a través de una cadena de seis conocidos.
– Aquello fue más de lo que me podía imaginar. La gente me acogió y me cuidó como uno más de la familia. Me impresionó mucho- confiesa. Conocer a tanta gente no tiene precio. Cuando te reciben de esa manera- hace un paréntesis, sopla y continua- desborda.


Recién terminados los estudios secundarios, decidió ingresar a la facultad. Hizo dos carreras, realizó un posgrado y se marchó recién doctorado. Francesc, a sus 31 años, es maestro de educación primaria, psicopedagogo y doctor en Pedagogía. Un dilatado expediente sobre el cual gravita un verbo que siempre lo ha obsesionado: aprender.
-Yo trabajo con el verbo aprender, pero además, como persona, tenerlo en mente siempre me ayuda a ser receptivo, a estar abierto, a ser inquieto. De entrada, viajar es una incomodidad, es romper con tu nivel de confort y con tu nivel de estabilidad. Por lo tanto, no todo el mundo está dispuesto a hacerlo, pero va ligado con el hecho de conocer cosas nuevas cada día.
Así, Francesc apostó por un viaje vivencial, matriculándose en uno de los mejores másters no reglados: dar la vuelta al mundo sabiendo que el aprendizaje puede darse en cualquier lugar y es siempre más rico y duradero cuando se participa del proceso intensamente.
Para ello, en cada país procuró encontrar proyectos o actividades vinculadas a la educación, preocupándose de conocerlos y de intercambiar impresiones, demostrándonos, sin quererlo, que el viaje también puede ser una oportunidad única para idear nuevos planes de futuro. Francesc fue agente activo y generó una red de contactos que ahora, de vuelta a casa, le permiten iniciar proyectos con personas de todos los lugares del mundo. Pero eso ocurrió porque Francesc se tomó el tiempo suficiente para reflexionar, permitiéndose “excesos” consigo mismo y “cuando tienes tiempo para pensar- asegura Francesc- la cabeza produce de una manera alucinante. Pensar ayuda a reinventarse y te da capacidad para ir aprendiendo, sobretodo en momentos de crisis”.
-Además, ¡viajando te sientes libre!- afirma con un deje de alivio.
“En nuestro día a día no tenemos esta libertad de levantarnos y decidir qué queremos hacer, pero por otro lado, aprendes que esto no debería ser un condicionante por el hecho de viajar sino que debería ser una manera de pensar”. Pero en tu ciudad, inmerso en tu propio entorno, es muy difícil hablar con un desconocido, nadie se mira, nadie se ve. Y en estas circunstancias es difícil interactuar con las personas.
-Pero hay que intentar- sonríe para sí mientras lo cuenta, como si aún no terminara de creérselo- que esta libertad que sientes cuando viajas la puedas reflejar en tu día a día, que no haya ese abismo entre la vida que llevas cuando estás viajando y cuando estás trabajando.

Francesc no desaprovechó sus últimas palabras para lanzar un mensaje de gratitud, que le nutre y le desborda pensando especialmente en todas esas personas que, de alguna manera, han compartido con él la aventura de vivir.
Una hora y media le bastó para transmitirnos que el mundo es un vasto océano de oportunidades y un lugar más cercano de lo que pensábamos. Una hora y media para demostrarnos que un viaje a largo plazo no es una huida hacia adelante, no es esconderse, es buscarse. Es volver a tomar la calle y recuperar la libertad. Es comprobar que es posible vivir de otra manera, fuera de la vorágine, con más lentitud.
Las fotografías del viaje llegaron a decir lo que él quería que dijeran.
Al salir, nos quedamos largo rato con las instantáneas pegadas en los ojos.

Moscow, la ciutat amagada.

moscou-rutabaobab
Aquesta ciutat Russa va ser el punt I final del meu viatge de volta al món abans d’agafar el darrer vol cap a Barcelona, al juny del 2011.
Pot semblar una ciutat freda, distant i gris, però visitar Moscou en els mesos d’estiu l’omple de llum, de vida i de color.
Visitar la plaça Roja, amb el Kremlin i la catedral de fons, són els emblemes més pintorescos. Però el què realment val la pena és conèixer algú d’allà que et pugui trencar la barrera comunicativa i aquells preconceptes de ciutat grisa i freda, i et guiï i et descobreixi una ciutat molt interessant. Per exemple, el museu d’història de la ciutat amb carnet d’estudiant l’entrada costa 2 euros.
El metro és espectacular i si portes un mapa a la mà, és fàcil que t’ajudin a agafar la direcció que necessites ja que pràcticament no hi ha cap indicació en anglès i costa un mica ubicar-s’hi.
Uns dies a Moscou, acabant la travessa de Rússia, van servir per visualitzar, tranquil·lament i sense pressa, que el viatge s’acabava… havia estat com una primera aterrada, abans d’arribar a Barcelona i també per descansar del llarg trajecte de tren (venia des de Beijing), assimilar hores de jetlag i deixar la motxilla quieta per uns dies.
moscou-rutabaobab
moscou-rutabaobab
moscou-rutabaobab
Altres viatges a Rússia:
Transiberià Irkutsk i llac Baikal Rússia

 

 

Sulawesi, la cerimònia dels enterraments

tana-toraja-rutabaobab
Indonèsia és un país bastant desconegut, i en canvi és el 4t més poblat del món amb 255 milions d’habitants, repartits per les més de 17.500 illes que formen l’arxipèlag.
D’entre totes aquestes hi ha Sulawesi, amb Tana Toraja al centre, una zona molt característica per les cases que tenen la teulada en forma de vaixell. La seva mescla de creences i la seva concepció de la mort fan que una de les activitats estrella per a ells (i els visitants per veure-ho), siguin els funerals.

Rantepao és el poble al bell mig de la regió que permet explorar tota aquesta àrea d’abundant vegetació, camps d’arròs i ramats de búfals.
En funció del poder adquisitiu del difunt i la família, la cerimònia serà de més o menys envergadura. I per casualitat en el moment en què hi vaig estar (gener de 2012) ens informen que coincideix que en començarà una d’important que durarà 5 dies.

L’enterro del difunt té lloc pocs dies després de morir, però després s’organitza un gran esdeveniment social, on els familiars van rebent a amics i coneguts. Aquests porten ofrenes que sovint són un porc o un búfal. El dia que hi vam anar la majoria portaven porcs, i en vam veure més de 100. Els porten vius lligats amb canyes de bambú, i després de la cerimònia al mig de la plaça se’ls enduen a sacrificar a un altre lloc. Tot i així, la cridòria de tants porcs lligats es bastant impactant.
tana-toraja-rutabaobab-02
tana-toraja-rutabaobab-03
Els búfals són més cars i exclusius, però si a més a més és alví ja és el màxim nivell d’ofrena i val molts diners. El dia que hi vam anar nosaltres es van oferir 15 búfals, un d’ells alví, però al dia següent més de 100 búfals. Per tant, qui es va morir realment era algú molt important de la zona.

Per ells, l’objectiu del funeral és enviar l’esperit del difunt al més enllà, i la gran cerimònia que haurà d’organitzar la família pot obligar-los a estalviar durant anys per pagar-ne els costos. Cada animal entregat es pesa per deixar registrada la donació i crear una espècie de registre establint una reciprocitat entre famílies: el què tu em dones a mi jo t’ho hauré de donar a tu en el proper funeral.

Si ve aquesta és una activitat que crida l’atenció als visitants, Sulawesi ofereix molts altres punts interessants, des de platges paradisíaques amb grans esculls de coralls, muntanyes, volcans, camps d’arròs, i un llarg etcètera que satisfà l’interès de tot tipus de viatgers. Per arribar a Sulawesi, es pot volar des de Bali o Jakarta o creuar amb vaixell des d’altres illes con Flores per exemple.

(Text publicat a la revista ANCOSA)

 

 

7 altres indrets que no et pots perdre de Turquia

Igual que deia d’Egipte, Turquia també és un d’aquells països propers pendents d’explorar, i a part d’Istambul i la Capadòcia, aquí alguns altres racons interessants:

1. Fethiye

Fethiye és una indret de costa amb platges paradisíaques d’aigües turqueses envoltat de natura i monuments històrics. La ciutat antiga és com un museu a cel obert que combina l’arqueologia amb els monuments, envoltat de natura. [Veure vídeo]

2. Abant

rutabaobab turquia
Abant és un parc nacional d’aigües tranquil·les amb frondosos boscos i vistes magnífiques. Un lloc ideal per passejar, relaxar-se i gaudir de la gastronomia de la zona.

3. Cumalıkızık

Cumalıkızık un exemple de la tradicional arquitectura Otomana.

4. Nemrut

rutabaobab turquia
Nemrut és un indret històric situat a l’est de la serralada Taurus, considerada la 8a meravella del món. Amb una altitud de 2206 m. les vistes de la vall i del riu Firat són espectaculars.

5. Damlataş Cave

rutabaobab turquia
Damlataş Cave són unes coves prop d’Alanya amb unes formacions rocoses formades per la força de la natura i una platja just a l’entrada.

6. Demre

Demre una de les províncies més atractives del sud de Turquia; una combinació perfecte entre les restes històriques i la naturalesa.

7. Kartalkaya


Kartalkaya és l’estació d’esquí de Bolu, amb tot l’equipament i serveis necessaris, ofereix als esquiadors i amants dels esports d’hivern una excel·lent experiencia prop de grans ciutats.

Foto Crèdits: Andybebbs, Nita-W, Rielax, Aishe, Goturkey

Altres indrets:
5 racons menys coneguts d’Egipte
Els millors festivals de música d’Europa per aquest estiu

 

 

Els millors festivals musicals d’estiu d’Europa

En aquest article de National Geographic recullen alguns dels millors festivals musicals d’Europa per aquest estiu. Si bé alguns de molt importants tenen lloc a Barcelona i voltants, avui en proposo alguns que us portin una mica més lluny.

Førde Festival

forde-rutabaobab
(1 – 5 juliol, Førde, Noruega) – http://www.fordefestival.no/
Aquest és el festival més gran dels països nòrdics dedicat a la músic tradicional i World music. Té lloc en una petita ciutat rodejada de fiords, muntanyes, glaceres i cascades. Un festival per gaudir amb família, amb concerts en acústic, tallers, exposicions i activitats infantils que tenen lloc en espais exteriors i interiors.

EXIT Festival

exit-rutabaobab
(1 – 12 juliol, Novi Sad, Sèrbia) – http://www.exitfest.org/en
L’EXIT és un festival que va guanyar el premi al millor festival Europeu l’any 2014, i que té lloc en una fortalesa del segle XVIII, amb vistes al riu Danubi. Va néixer fa 15 anys, organitzat per estudiants universitaris per promoure la pau i la democràcia durant els darrers anys del règim de Milòsevic.
Aquest any, entre molt d’altres, actuaran Manu Chao, Motorhead o The Prodigy, i ofereixen allotjament a partir de 14€!!

Wickerman Festival

wickerman-rutabaobab
(24 i 25 juliol, Dundrennan, Scotland) – http://www.thewickermanfestival.co.uk/
Un festival alternatiu pels amants del cinema de terror, inspirat en la pel·lícula The Wicker Man. A la clausura del Festival, es crema una escultura gegant.

Interceltic Festival

interceltic-rutabaobab
(7 – 16 agost, Lorient, France) – http://www.festival-interceltique.bzh/
Unes 700.000 persones es reuneixen cada estiu per gaudir de la música i cultura Celta, a la Bretanya francesa. La guia de viatges Rough Guide explica que és el lloc ideal per gaudir del típic whisky escocès, la cervesa Guiness, el vi i la sidra, a qui no li agradaria?

Positivus Festival

positivus-rutabaobab
(17 – 19 julio, Salacgrīva, Letònia) – https://www.positivusfestival.com/en/
Positivus és el festival més important de Letònia, just al Golf de Riga, al Mar Bàltic.
Té fama de ser un dels festivals més relaxats i acollidor fins i tot per famílies amb nens petits. Tenir la platja a només uns metres de fantàstics boscos és un al·licient important.

KamnFest

kamfest-rutabaobab
(7 – 16 agost, Kamnick, Eslovènia) – http://www.kamfest.org/
I per acabar, una recomanació pròpia que ja vaig fer al parlar de Kamnick a Slovenia, el festival Kamnfest que aquest any tindrà lloc del 7 al 16 d’agost i on ser-ne voluntari és una gran oportunitat de conèixer la gent d’allà i voluntaris d’arreu del món que hi van cada estiu.

Tens algun suggeriment que no ens hauríem de perdre?

5 racons menys coneguts d’Egipte

siwa-rutabaobab
Egipte és un d’aquells països relativament propers que està a la llista de pendents per ser visitat algun dia (sobretot la part de submarinisme) però que encara no conec. Així que l’altre dia que tenia temps vaig fer una mica de cerca d’altres racons interessants del país que valia la pena conèixer.

1. La Cova de Sannur

http://en.egypt.travel/attraction/index/sannur-cave

La Cova de Sannur és una cova kàrstica del període clàssic creada per l’aigua subterrània. La cova està situada a 10 km de la ciutat de Beni Suef, a 2 hores de distància amb cotxe des de El Caire.

2. L’Oasis de Dakhla

http://es.egypt.travel/city/index/dakhla-oasis
Dakhla
L’Oasis de Dakhla es considera un dels oasis més atractius d’Egipte. A l’oasis s’hi ha més de 500 fonts termals, cases rústiques d’adob i runes de l’època medieval.

3. Àrea protegida de l’Oasis Siwa

http://en.egypt.travel/attraction/index/siwa-protected-area-oasis
Siwa
Siwa
Ubicat entre la frontera de Líbia i la depressió Qattara al nord-est d’Egipte, es tracta d’una àrea protegida degut a la diversitat de la fauna i la seva cultura. Siwa compta amb nombrosos llacs y més de mil fonts termals, tot i que la salinitat de l’aigua és bastant alta i no permet desenvolupar tot tipus de cultius, més que dàtils, oliveres i algunes verdures. S’hi poden trobar espècies en extinció com la gasela, el llop i algun guepard.

4. Oasis Farafra i Desert Blanc

http://es.egypt.travel/city/index/farafra-oasis

Farafra és l’oasis més aïllat del desert occidental i el què està més proper del Desert Blanc, un desert ple de formacions de pedra calcària ben curioses.

5. Gilf Kebir

http://www.roughguides.com/destinations/africa/egypt/western-desert-oases/gilf-kebir/

És la gran barrera, un altiplà de la mida de Puerto Rico, que s’eleva 300 metres sobre el nivell del desert. Situat a l’extrem sud-oest d’Egipte i sud-est de Líbia, es tracta d’una de les zones més seques del planeta, on només hi plou menys d’un mil·límetre a l’any de mitjana, que pot caure només cada 4 o 5 anys. La diferència de temperatura entre el dia i la nit pot variar uns 30º. Per les seves semblances al que podria ser la superfície del planeta Mart, és un territori ben explorat per la NASA.

També et pot interessar: 101 llocs on portar la teva família a Egipte.

Todos los viajeros extranjeros que visiten territorio egipcio necesitan un visado de entrada. En la mayoría de los casos, el visado se puede obtener en cualquiera de los puntos de entrada en el país (aeropuertos y puertos). Este tipo de visado es válido durante un mes a partir de la fecha de llegada. El requisito para obtener el visado es tener el pasaporte en vigor. [+ info]

Crèdits fotos: Sannur, Dakhla, Siwa 1 i Siwa 2, Farafra, Gilf Kebir.