Al Parc Nacional de Yosemite (Califòrnia) hi vaig anar expressament perquè era un d’aquells llocs que tenia moltes ganes de conèixer… i em va encantar!! L’ascensió al Gran Capitan és impressionant i estar acampat en aquests paratges, indescriptible. Ho explicava en aquests quatre articles. Però poder-ho recordar ara amb aquest vídeo ja és apoteòsic 
Abans de començar el viatge, i amb la idea de viatjar porta a porta intentant que aquells contactes de la meva xarxa de 6 graus de separació m’acostessin a la seva cultura i al seu país, ja tenia clar que d’alguna manera en volia recollir el seu testimoni. I una manera de fer-ho era a través d’entrevistes.
Com que processar tot aquest material durant el viatge era impossible, és el què estic fent ara; preparant una selecció d’aquestes entrevistes, triant i remenant entre les més de 25.000 fotografies, 300 gigues de vídeo i 340 articles al blog.
La idea és trobar un format atractiu que reculli tot aquest material (molt encara inèdit), i d’entrada penso en un llibre de fotografies que reculli aquestes experiències i testimonis de cada país. La Rosa m’està ajudant a fer-ho amb cara i ulls. De moment, la manera que se m’acut de resumir tot això, és amb aquest vídeo de 3 minuts.
Supertramps és el nom que Xavier Verdaguer va utilitzant (a partir del llibre i pel·lícula Into the wild) per recollir imatges de persones amb els braços oberts davant d’un paisatge. Convidant a la gent a través de Facebook a enviar-hi els seus, ara els recull en aquest magnífic vídeo que crec que aporta suficient energia per passar l’any, fins que ens extingim, si al final es compleix la profecia
En aquest cas, són 365 imatges provinents de 56 països diferents (jo des de l’illa de Pasqua i Indonèsia). Bon any 2012
Part de la cultura i l’alegria de Brasil per desitjar-vos un Bon Nadal!
Per casualitats de la vida, en un bungalow molt xulo a peu de la platja de Nusa Lembonghan, davant de Bali (Indonèsia) vam coinidir amb en Ramon i la Claudia, i ara que ells també han tornat, segueixen desenvolupant, promovent i difonent Frik Trip.
Friktrip és un punt de trobada per a viatgers amb inquietuds de viatjar per lliure. Aquí hi pots compartir les teves experiències o seguir les dels altres, informar-te de destinacions que t’interessi o d’activitats ben diverses que pots fer a qualsevol lloc del món. Allotjaments, transports, gastronomía… de qualsevol lloc del món. Cada vegada més la gent prefereix seguir recomanacions d’altres viatgers, abans que fixar-se exclusivament amb una guia de viatges… i aquest tipus de plataformes faciliten molt trobar i compartir informació. Fes-hi un cop d’ull: Friktrip.com
El proper dimarts 20 de desembre a les 18:00 tindrà lloc un nou wikispeech (xerrada) a la UOC sobre el viatge com a manera d’a(em)prendre, on l’Iván Marcos i jo compartirem algunes de les nostres idees sobre aquest valor que té el viatge; tant a nivell personal com profesional.
Com recórrer el món ens ajuda a innovar, crear, obrir el nostre esperit, emprendre per mitjà d’experiències, valors, coneixements i aprenentatges. Iván Marcos (Projecte Trendtrotters) i Francesc Balagué (Ruta Baobab) ens oferiran interessants punts de vista sobre aquesta reveladora metodologia de viatge i les infinites possibilitats que ofereix.
La trobada tindrà lloc al Wikilounge de la UOC, a la seu de la rambla de Catalunya, 6, baixos, el dimarts 20 de desembre a les 18.00 h. Si no ets a Barcelona, tindràs l’opció de seguir-la pel vídeo en temps real que trobaràs a la nostra web, on quedarà penjat perquè després el puguis consultar. Però, sobretot, et convidem a participar-hi a partir d’ara i durant el debat mateix fent preguntes, comentant inquietuds, aportant suggeriments. Ho podràs fer amb qualsevol dels nostres tres comptes de Twitter, amb l’etiqueta #UOCwikispeech, o deixant un comentari aquí mateix. El debat es nodrirà de les teves propostes, o sigui que anima’t a participar-hi.
Iván Marcos va fer la volta al món durant quinze mesos, període que va aprofitar per a observar els canvis econòmics i socials a diferents llocs del planeta. És cofundador del projecte Trendtrotters i Food Trendtrotters: el viatge com a manera de fer recerca sobre el terreny. Així mateix, és impulsor i coordinador del projecte col·laboratiu de literatura viatgera Llegir i viatjar. Gràcies a l’experiència adquirida en els seus llargs recorreguts, Iván Marcos escriu dos blogs personals: un de viatges, www.ciudadanoenelmundo.com, i un altre de variat, www.viajaprende.com.
Francesc Balagué va voler comprovar la teoria dels sis graus i durant setze mesos va fer la volta al món aplicant la hipòtesi de separació entre persones. En aquest llarg camí, va anar recollint experiències relacionades amb l’educació de cada país i ho va complementar amb el seu coneixement, adquirit abans, en les quatre estades de recerca que va fer a diferents universitats europees i americanes.
El seu blog de viatge, www.rutabaobab.com, ha estat premiat com el millor blog personal de turisme i viatges en els premis Blocs Catalunya 2011. Actualment, entre formació i organització de congressos, escriu sobre educació i tecnologia a www.akoranga.org.Si vols formar part del wikispeech entre Iván Marcos i Francesc Balagué, també pots enviar les teves intervencions des de la nova secció del butlletí de Ments obertes. Subscriu-t’hi!
Més informació:
http://mentsobertes.uoc.edu/wikispeech/wikispeechsobreelviatgecomamaneradaemprendre
Positive Generation es un proyecto musical de Médicos Sin Fronteras (MSF) que quiere dar a conocer las extraordinarias canciones de los grupos de apoyo y coros de Zimbabue que hablan sobre los retos de la enfermedad del VIH/sida. www.positivegeneration.org
Rio de Janeiro
Tinc l’oportunitat d’anar ara uns dies a Brasil a conèixer més de prop les oportunitats professionals i la vida quotidiana que m’hi puc trobar a partir del febrer, quan ja hi vagi a viure. I tot i que no necessitem visat per entrar al país, sempre sents algú que no el deixen entrar, sense donar gaires explicacions. Aquest estiu, vaig conèixer el cas proper de tres joves anoiencs, i és que hi ha una guerra encoberta entre el nostre país i el seu, que bàsicament implica per part de Brasil exigir les mateixes condicions que Espanya posa a l’entrada de Brasilers. També he conegut casos de professors universitaris que venien a un congrés a Barcelona, amb una comunicació acceptada i carta d’invitació, etc. i no se’ls ha deixat entrar sense gaires més motius… Així que el tema tot i que no és freqüent, de tant en tant reflota… segurament depenent de l’estat d’ànim de la persona de l’aduana.
Segons s’explica a la notícia, “l’ambaixada Brasilera justifica la deportació perquè Espanya també impedeix l’entrada a viatgers brasilers. Segons l’ambaixada de Brasil, el 2009 Espanya va denegar l’entrada a 1.714 ciutadans brasilers, el 2010 a 1.695 i durant aquest any s’ha impedit l’entrada a 924 persones.” I com que sembla que ara cada vegada hi haurà més gent d’aquí que voldrà anar a treballar allà, la cosa no està com per posar-se molt xulo…
Quan jo hi vaig volar a l’inici del meu viatge de volta al món, no em venien el bitllet només d’anada però em van deixar entrar sense preguntar ni demanar res. Ara bé, he anat al Consulat de Barcelona i els tres requisits mínims que et demanen són:
- Justificar que tens 60 euros al banc, per dia d’estada.
- Bitllet d’anada i tornada
- Reserva en un allotjament.
Això et dóna “dret” a entrar al país amb un visat de turista de tres mesos. Si vols, un cop allà, pots demanar una extensió del visat per 3 mesos més, però no és fàcil que ho concedeixin (segons m’han dit al consulat). El justificant del banc, ha de ser certificat de saldo, normalment signat per alguna “autoritat” del banc, i segons quins és un document que el fan pagar.
Per tramitar el permís o visat de treball, una empresa d’allà ho ha de sol·licitar al seu ministeri d’afers exteriors, i aquest es posa en contacte amb el consulat d’aquí. És més difícil anar allà i tramitar-ho tu pel teu compte.
Jo he preparat el què em demanaven, i espero que no hi haurà cap problema. Així que ara només queda gaudir d’aquest país espectacular:
Nota: aquestes exigències poden canviar segons quin funcionari les digui o les expliqui o com les interpreti el funcionari de l’aduana… només em baso en la meva experiència personal (que també ha viscut aquests canvis sense sentit, a altres països). Com sempre, les visites als consulats cal anar-hi mitja hora abans de que obrin, a fer cua, i carregant amb tres o quatre sacs de paciència.
Consulado-Geral do Brasil em Barcelona: http://www.brasilbcn.org/
Hi ha llocs que et marquen per sempre. I un d’aquests és el petit paradís, tranquil i amagat al sud de l’illa de Koh Tao. El New Heaven Dive School, és un dels millors centres de l’illa; es treballa amb grups petits, conscients, preocupats i actius amb la conservació dels oceans i amb una professionalitat impressionant… m’hi quedaria a viure una llargaaaa temporada!!!
Ja en vaig parlar a “L’immersió nocturna“, “les decisions que passen desapercebudes” i “El capità“
Una interessant explicació de com repartir i distribuir el pes a la nostra motxilla:
I un cop distribuït el pes, com posar-se la motxilla correctament:
vist a la web de Vèrtic.
Ja fa uns mesos que vaig tornar de viatge… Si bé la crisi ja havia començat abans d’arribar i eren de sobre conegudes a nivell mundial les repercussions que estava tenint al nostre país, ha estat al portar 4 mesos aquí que realment m’he adonat de la situació que s’acosta. El problema no és que el govern actual sigui responsable de la crisi o no, sinó de com està proposant sortir-ne. I és que veient el panorama futurible, la majoria de joves altament formats i capacitats, decideixen marxar a treballar a fora…
No crec que sigui responsabilitat del govern trobar feina per tothom, al contrari, crec bastant que cadascú s’ha de moure i buscar-se la vida, reinventar-se si cal o emprendre un negoci propi… però si altres països ja s’estan posicionant millor que nosaltres en alguns sectors, aquí hauríem d’apostar per la innovació i la recerca i en entorns universitaris i programes d’investigació no tant sols no s’inverteix sinó que es retalla. No es veu un projecte definit per potenciar el desenvolupament del país, es retalla sense proposar alternatives. M’imagino que d’aquí 10 anys això ens passarà factura com a país, haurem perdut tot el potencial que ara estem deixant escapar, i molts altres països ara anomenats emergents, ens hauran avançat de llar…
Com pot ser que un país deixi perdre persones que dominen més de tres llengües, tenen nivells superiors d’estudis (màsters, postgraus i doctorats), energia, motivació i ganes de fer coses, així com capacitats i habilitats indispensables per a les professions del segle XXI? Com esperen desenvolupar la innovació i la creativitat en els propers 10 anys?
Quan jo parlo amb amics i companys de la universitat explicant que marxaré a l’estranger, tothom coneix algú que té un, dos o tres fills que marxen o ja han marxat. I d’altres que van marxar, els diuen que aquí no trobaran oportunitats del que van estudiar i que millor que es quedin.
I això que és una reflexió sobre la meva experiència personal, resulta que el darrer estudi de la Patronal Catalana CECOT ”El talent jove busca feina fora” també ho recull. Si bé penso que a aquest estudi li falten dades per arribar a segons quines conclusions, mostra algunes dades interessants:
- En els últims 3 anys (de 2009 a 2011) ha augmentat en un 14% el nombre de joves entre 15 i 34 anys que viuen a l’estranger.
- A la resta de països europeus s’observa una tendència a un lleuger augment de l’emigració però no és comparable amb la tendència espanyola que és, de lluny, la més important de tots els països, inclosos Itàlia i Portugal, per exemple. En els últims 7 anys, s’ha més que quintuplicat el nombre de joves espanyols que emigren.
- El perfil majoritari dels catalans que marxen és el d’un jove de 25 a 34 anys i altament qualificat.
- Concretament un 41% d’universitaris i professionals estaria disposat a emigrar i un 47% del total de joves es mostra disposat a fer-ho.
Les conclusions de l’estudi destaquen aquesta tendència a la “fuga de talent”, i tot i que es confia en que els joves tornaran (enriquits cultural i professionalment), això està per veure encara. L’estudi no mostra evidències de reincorporació.
Però no és res nou… aquí sempre ha imperat la cultura de mirar-se al melic i creure’s que som els millors, que sempre juguem a primera divisió… No s’ha fomentat mai la flexibilitat laboral, la mobilitat, els idiomes… i mai s’han pres mesures efectives. Les beques Marie Curie que en teoria estaven dissenyades per ajudar als investigadors a formar-se a fora i després tornar aquí no van acabar de funcionar, per què no es va valorar prou aquest talent i molts dels investigadors que tornaven es trobaven un sistema endogàmic que no valorava la seva experiència i formació adquirida i els oferia una situació professional molt inferior a la que tenia a altres països. Si això passava fa deu anys (amb més o menys vaques grasses) ara sembla que serà molt pitjor… “En España no es sólo difícil volver y conseguir un contrato digno, sino que los medios son muy inferiores“
Ara hi ha una gran part de la societat que no està preparada per fer front a aquesta nova situació. Moltes persones sense feina s’han d’actualitzar, formar-se i reinventar-se… però ningú els hi ho ha ensenyat ni els ha preparat per fer-ho.
Ja va quedar clar fa 10 anys que nosaltres no podríem competir amb la mà d’obra i producció a baix cost d’altres països, i tothom parlava de que aquí crearíem les idees, inventariem, dissenyaríem… i precisament es retalla la inversió en universitats i recerca (Manifest).
I si es segueix retallant en coses tant bàsiques per al desenvolupament (i quasi supervivència), d’aquí 5 o 10 anys, països com Xina, Índia o Brasil ja ens hauran avançat en tot.
Sap molt greu pensar en tots els diners que s’han invertit en la nostra formació acabin marxant fora, però sembla un enorme error de planificació invertir tant en formació i tant poc en potenciar i aprofitar el talent format que ens posa en una situació incòmode.
Així que com anuncia el cartell de la imatge (i del qual no n’he trobat l’autoria), una de les millors opcions per a qui té inquietuds és emigrar i experimentar a l’estranger. Si hi haurà un retorn o no està per veure, però molts indicadors presents no sembla que hi apostin…
Actualitzo: La Vanguardia recull avui un article sobre el fenomen de l’emigració.
