Vídeo final d’Eslovènia #ifeelsLOVEnia
Piran i el mar Adriàtic, Eslovènia
Si bé Eslovènia és un país bastant alpí, hi ha una petita regió, entre Itàlia i Croàcia que toca al Mar Adriàtic i li ofereix uns quants quilòmetres de platja. Així que per a uns fanàtics del mar, era imprescindible arribar-s’hi i conèixer aquesta altra cara del país.
Vam estar allotjats a Piran, a la casa rural Casa del Sal, just davant les mítiques Salines de Piran. La casa és molt acollidora, amb un jardí i terrassa que feien molt especials els esmorzars i sopars. Les habitacions molt grans, còmodes i molt ben decorades. L’esmorzar és abundant i variat a base de productes làctics, fruita, pa artesà, melmelades… El centre de Piran i barris centrals és una zona molt turística, amb casinos, platges, hotels, etc. i estar allotjat a aquesta casa rural una mica apartada permetia una major tranquil·litat.
El Mar Adriàtic ens va encantar, amb unes aigües transparents i càlides que feia difícil marxar. El centre de Piran és molt diferent a altres ciutats eslovenes, més inspirada en la tradició mediterrània i recorda certes ciutats italianes.
Les Salines de Piran ocupen una gran extensió al sud de la ciutat, just abans de la frontera amb Croàcia. Es tracta d’un parc natural obert al públic, amb un museu i la possibilitat de veure en directe tot el procés de producció de la sal. Tot i que la nostra visita va coincidir uns dies després de fortes pluges, el què no va permetre que hi hagués zones seques per recollir la sal. Però vam gaudir de la diversitat d’aus, veure la flor de sal com cristal·litza a la superfícies de les llacunes i els petits trenets que permeten transportar la sal.
Des de Piran ja vam tornar directament a Barcelona, fent el trajecte amb dos dies de 750 km, dormint a prop de Niça, que és més o menys la meitat del recorregut i es fa amb tranquil·litat.
La descoberta d’aquest petit país ha estat una gran sorpresa i ens han quedat tantes coses per fer i veure que ja estem pensant quan hi podrem tornar.
Piran i Salines de Piran
Casa del Sal: http://www.casadelsal.com/
Info: Parc Natural Salines de Piran
Lipica Stud Farm i coves Skocjan, Eslovènia
Tot i no ser uns grans coneixedors del món equí, poder passar un dia a la granja de Lípica, ens va permetre veure una de les espècies de cavalls més espectaculars del món. Uns elegants cavalls blancs que s’utilitzen per doma i altres activitats i que viuen en un entorn natural idíl·lic. Cada dia surten a pasturar pels camps i tornen a la tarda. Els més bons els van entrenant per ser domats.
La granja està preparada com a parc d’entreteniment on moltes famílies hi van a passar el cap de setmana. Des d’un fantàstic hotel, casino, espectacles, fins a shows de doma, activitats infantils, visites guiades i un museu amb especial atenció als petits, com l’activitat “d’aprendre a cuidar el cavall”.
Les coves Skocjan, no són tant populars com les de Postonja que ja vam explicar en aquest article però no deixen de ser espectaculars, ja que inclouen un gorg de 140 metres d’alçada i quasi 120 metres d’amplada, fent-ho únic al món. Seria com si el Canyón d’Añisclo i el riu fossin sota terra i es poguessis visitar. Això fa que sigui patrimoni mundial de la UNESCO però a més a més lloc de visita obligada per a tots els científics i aficionats a les ciències de la geologia i espeleologia, així com biòlegs, etc.
No permeten fer fotografies i per tant només ho podem il·lustrar amb les que ells proporcionen (prou espectaculars).
Lipica Stud Farm
Web: http://www.lipica.org
Hotel Maestoso: http://www.lipica.org/en/where-to-stay/hotel-maestoso
Les coves de Postonja i el Castell Predjama, Eslovènia
Un dels llocs més espectaculars d’Eslovènia no es veu; es troba sota terra i uns 50 km de la capital. Són les coves de Postonja, i si bé no són les úniques coves del país que et deixen amb la boca oberta, si que són les més populars i de visita obligada. Però alhora es pot visitar el Castell Medieval de Predjama i el museu-vivarium on s’hi poden veure “proteus” o peix-humà, una espècie de salamandra blanca que viu a les aigües subterrànies d’algunes coves alpines.
La primera part de la visita va ser el Castell, que està encastat a la roca com si formés part de la muntanya. Això li donava una forta protecció, ja que l’única manera d’accedir-hi era o bé per la porta principal o escalant un alt precipici. Aprofitant una cova natural, la primera part es va edificar només com a paret d’entrada a la cova. Posteriorment es va anar ampliant i creixent amb estructures exteriors.
La llegenda del propietari del castell, Erasmo de Predjama diu així:
En la segunda mitad del siglo XV hubo una lucha entre el emperador austriaco Frederico III y el rey Matthias Corvinus de Hungría. El testarudo y orgulloso caballero Erasmo en esta lucha apoyó el rey húngaro. Un día, el emperador de Austria decidió decapitar a un amigo de Erasmo y ese, en venganza, mató a un pariente de Federico III. A partir de ahí, las cosas cambiaron en la vida del caballero. Erasmo tuvo que escapar y encontró refugio en Predjama. Desafió al emperador austriaco con ataques a las caravanas de comerciantes. Así que Frederico III dio orden al teniente de Trieste Gaspare Ravbar que lo encontrara y matara. Gracias a las huellas en la nieve que Erasmo dejó tras sí, Ravbar lo encontró en el Castillo de Predjama. Con su ejército sitió el castillo durante un año y un día, sin éxito. Durante ese tiempo el teniente no sabía que Erasmo tenía una salida secreta. El caballero utilizaba una de las galerías detrás del castillo que llevaban al exterior. Andaba hacia Vipava, donde recogía cerezas que después las ofrecía al ejército desesperado. Gaspare Ravbar no sabía cómo derrotar a Erasmo. La solución la encontró en uno de los criados de Erasmo que decidió delatar a su amo. Cuando Erasmo se dirigió, como escribió Valvasor, “al lugar al que ni el sultán turco puede mandar a su representante”, el criado encendió una linterna y así indicó dónde se encontraba el caballero. Ese fue el fin del llamado “Robin Hood esloveno”. Font: Wikipedia
El castell es pot visitar i està en molt bon estat de conservació i de decoració, el què permet fer-se una idea de com era la vida en època medieval en un castell així (sala de tortures, etc.). Molt recomanable agafar l’àudioguia i escoltar les explicacions de cadascun dels racons del castell.
El Vivarium és un petit museu dins la cova, que permet tenir un tastet de la vida i la diversitat que hi ha sota terra. En aquest cas, a Postonja hi viuen més de 150 espècies i la ciència que estudia aquest ecosistema ha marcat aquest indret com a un destí de referència per a l’estudi.
I és que la cova i conjunt de galeries és molt espectacular. Sempre deia que el Gran Canyon de Colorado era la construcció natural més gran que havia vist mai, miris cap on miris, veus la immensitat del barranc. I aquí passa més o menys el mateix, unes coves immenses, amb galeries enormes, sales on s’hi poden realitzar concerts i un tren intern de centenars de metres de recorregut, només són una petita part de tot el què hi ha sota terra. Segurament no són les més grans del món però de moment les coves que més m’han impressionat.
El recorregut es fa a peu, però després d’uns 15 minuts de trajecte en tren, també dins la cova, que a tota velocitat et va entrant cap endins per caminar per les galeries més interessants. Al ser un lloc tant turístic, el tràfec de persones és espectacular però sempre hi ha temps per anar al teu ritme i entretenir-se a fer tantes fotos com vulguis, veure les gotes com van construint les mil·lenàries estalactites i estalagmites i escoltar el silenci de la cova.
Al costat de les coves, també hi ha un antic molí que aprofitant la força del riu molia la farina i feia anar una serradora. Avui es poden veure demostracions.
Un cop acabada la visita, res millor que conèixer les delícies gastronòmiques locals, al Restaurant Proteus, on de nou els postres són excepcionals!
Les coves de Postonja són un destí turístic pet-friendly o amic de les mascotes, i tenen un espai per deixar els gossos amb uns cuidadors.
I tot això a només 50 quilòmetres de la capital.
Postonja Caves & Predjama Castle
Web: http://www.postojnska-jama.eu/en/
Kobarid i la vall del riu Soca
Una mica més a l’oest de la vall de Bohinj, hi ha la vall de Kobarid, ja molt aprop de la frontera italiana. I que sobretot és famós pel riu d’aigües turqueses Soca, ideal per a tot tipus d’activitats aquàtiques (ràfting, piragüisme, etc.).
Tot i coincidir amb tres dies de tempestes i pluja, el temps ens va oferir la treva suficient per descobrir diferents racons de la vall, fent base a l’acollidor Càmping Koren Kobarid.
A només 30 minuts del càmping, trobem una zona de cascades, que acaba amb la Kozjak Waterfall que després d’un salt d’uns 15 metres acaba amb un pou d’aigües turqueses, i que per arribar-hi cal fer un petit tram estret agafat d’uns cables.
La zona té moltes possibilitats d’oci outdoor, amb uns paisatges i valls espectaculars. Excursions caminant, en bicicleta, travesses, ràfting, kayak, etc. Nosaltres vam tenir l’oportunitat de fer ràfting pel mític Söca River, que té alguns trams amb ràpids del més alt nivell, i que degut a les fortes pluges dels últims dies vam fer el descens per un tram diferent. L’agència Maya Sports de Tolmin s’encarregava de tot i ens va venir a buscar al càmping.
Un poble molt bonic és Bovec, i és una llàstima que el telecabina i l’àrea d’esquí estigui tancada ja que oferia unes impressionants vistes de la regió. Just davant del poble, hi ha una zona de picnic amb taules i barbacoes just a la vora del riu que és ideal per passar-hi una bona estona: http://goo.gl/maps/Xx6Mp
A Kobarid també és molt important el museu de la I Guerra Mundial, ja que les muntanyes que rodegen la vall, eren línies de defensa i són moltes les restes de trinxeres i amagatalls de la guerra que hi ha. A més el museu va guanyar una distinció com a millor museu d’Europa i ofereix un vídeo documental que mostra la duresa i cruesa de la guerra en un indret d’alta muntanya com aquell.
I un dels edificis més pintorescs és l’església de St. Anthony i la Italian Charnel House que serveix d’homenatge als soldats italians morts durant la guerra.
Tolmin, una altra vila propera molt visitada, té unes Gorges espectaculars. Hi vam anar una tarda de boira i tempesta i la atmosfera que s’hi creava posava la pell de gallina.
Pujar fins a l’església de Javorca val molt la pena. És una església memorial, construïda pels soldats que estaven de patrulla per aquella zona durant la I Guerra Mundial, i que ara ha quedat com un lloc sagrat de culte i que recorda una mica alguns temples de Nepal o del nord de l’Índia.
I un tresor amagat a 2 km de Kobarid és el restaurant Hissa Franko, un dels millors del país.
I és que aquesta regió ofereix tantes opcions que 5 dies no donen per tot i com a altres llocs, hi haurem de tornar!!
Allotjament
Camp Koren Kobarid: http://www.kamp-koren.si/en
Restaurant
Hissa Franko: http://www.hisafranko.com/
Ràfting i Esports
Maya Sports Tolmin: http://www.maya.si/EN/
Info:
http://www.visit-soca.com/
http://www.slovenia.info
Llac Bled i Vintgar Gorges, Eslovènia
El llac Bled és un dels emblemes del país; la típica fotografia de l’esglèsia al mig de l’illa del llac és de les primeres en aparèixer al cercar Eslovènia a Google. I és que no n’hi ha per menys! No és tant gran com el llac de Bohinj, però molt més visitat. Els caps de setmana, els pocs aparcaments que hi ha d’accés a les platges, s’omplen de seguida de famílies eslovenes que aprofiten l’estiu per gaudir del sol i el llac. I és que és el lloc ideal (a menys d’una hora de la capital) per passar-hi el cap de setmana sol, en parella, amb fills petits o amb la gran família; hi ha activitats per a tothom.
Des de diferents punts del llac es poden llogar embarcacions, standup paddle, kayaks, windsurfs, etc. i gaudir del medi aquàtic.
Pujar al castell de Bled és pràcticament obligatori, ja que està molt ben conservat i té unes vistes espectaculars. Un castell medieval, construït al bellmig d’un precipici, i amb un increïble llac als peus? Si, The Bled Castle.
El llac alpí Bled, està rodejat per un camí peatonal i carril bici que permeten recórrer tot el perímetre tot passejant o corrent. Ple de restaurants, platges i zones de bany molt ben equipades; potser els diumenges d’agost no són el dia ideal per venir al llac, ja que és quan hi ha més visitants, però tot i així no té comparació amb altres països i destins turístics ja que no hi ha sensació de massificació.
El restaurant Villa Preseren té una terrassa arran del llac ideal per sopar i degustar la truita i altres especialitats típiques eslovenes. I el què és espectacular, són els postres: la kremsnita és un pastís de crema boníssim. Va coincidir amb la lluna plena del mes d’agost, i la posta de sol des del llac era increïble!!
Però a més, a 5 minuts del centre, hi ha les Vintgar Gorges un barranc d’aigües turqueses amb passarel·les de fusta que permeten recórrer tot el tram i gaudir d’un riu i una natura desbordant.
Allotjament
Camp Danica: http://www.camp-danica.si/en/
Restaurant
Villa Preseren: http://www.villa-preseren.com
Info: http://www.slovenia.info
Llac Bohinj i Alps Julians, Eslovènia
Després de tres dies a la capital, visitant la ciutat i fent excursions d’un dia des d’allà, ens vam desplaçar al Llac Bohinj per explorar més d’aprop tota la zona del Parc Nacional Triglav i Alps Julians.
Sense cap mena de dubte, una de les regions més espectaculars del país i ho vam encertar triant el càmping Danica com a base per passar-hi 4 dies, enlloc de la fer-ho a Bled que si bé també és molt xulo, és més turístic i massificat.
El llac Bohinj és un dels més grans del país i les seves aigües turqueses transparents semblen més una platja paradisíaca que un llac d’alta muntanya. És el lloc ideal per remar, navegar, nedar, pescar o prendre el sol.
Amb la companyia d’en Grega, propietari de Hike&Bike Bohinj, vam descobrir molts racons del Parc Nacional, com l’espectacular cascada Savica, les vistes des del Mount Vogel, la serralada dels Alps Julians, etc. I només ens queda pendent fer l’ascensió al mític cim Triglav que deixarem per la propera ocasió.
Molt contents d’haver pogut veure exemplars de la flor Edelweiss :)
Per cert, la seva empresa ofereix excursions amb un vehicle molt particular: una espècies de bicicleta plegable que es transforma en motxilla i que permet pujar caminant dalt d’una muntanya i fer un descens per corriols i trialeres 100% pura adrenalina!!
Allotjament
Camp Danica: http://www.camp-danica.si/en/
Activitats
Hike & Bike Bohinj: http://www.hikeandbike.si/
Info: http://www.slovenia.info
Velika Planina i Kamnik, Eslovènia
Com ja vam dir, una de els coses que ens va sorprendre del país és la proximitat d’indrets tan espectaculars de la capital. A poc més de 20 km de Ljubljana s’arriba a Kamnik, una petita ciutat que dóna entrada als Alps de Kamnik i des d’on es pot pujar a Velika Planina. Des del punt d’informació de Kamnik es poden organitzar visites guiades i ofereixen tota la informació i mapes per descobrir la zona.
S’agafa un telecabina que et porta fins als 1600 m. d’alçada on hi ha unes grans pastures per a les vaques. Fins fa ben poc, també funcionava un telecadira (un dels més antics d’Europa) que t’acabava de pujar fins dalt de tot, però que es va espatllar fa dos anys per causa d’unes greus gelades. Ara l’últim tram és un bonic passeig de pujada. Fer l’excursió amb nens no és cap problema i en total deuen ser 2,5 hores de caminar.
L’atracció principal d’aquesta zona, a banda de l’espectacularitat del paisatge i de les muntanyes que ho rodegen, són les cabanes de pastor típiques que hi ha. Ja des de l’època medieval, consisteixen en unes construccions molt senzilles però ben dissenyades, que permetien un espai per als animals (les vaques) i un espai interior per al pastor. Normalment els pastors pujaven aquí a principis d’estiu (tradició que encara continua) i s’hi estaven fins a l’octubre, més o menys, pasturant les vaques i elaborant productes làctics.
Avui es poden visitar algunes d’aquestes cabanes, una de les quals funciona com a petit museu per veure’n l’estructura. La petita zona del pastor, estava sovint plena de fum, el què evitava que les mosques o altres insectes fessin malbé els productes ja elaborats.
Actualment també hi ha una zona separada on s’han construït algunes cabanes per a ús turístic i a l’hivern és un lloc on es pot practicar esquí de fons, de muntanya o passejar-hi amb raquetes. Tot cobert de neu també és impressionant.
Al refugi que hi ha a la part alta vam poder gaudir d’un degustació típica de plats regionals, a base de formatge i iogurts, així com escudella i sopa realment energètics.
La visita a la ciutat de Kamnik també val la pena, ja que conserva part d’un castell medieval (Mali Grad), on cada any s’hi celebra un festival de música gratuït que reuneix a gent de tot el món (Kamfest 8-17 agost). Més de 60.000 persones passen per la ciutat amb escenaris de carrer, espectacles infantils, etc. sent l’esdeveniment més important de la regió.
Velika Planina i Kamnik
Centre d’informació turística: Glavni trg 2 1240 Kamnik
Web: http://www.kamnik-tourism.si
Info: http://www.slovenia.info
Ljubljana, capital d’Eslovènia
Atrets per les fotografies de paisatges alpins, llacs, coves i una naturalesa desbordant, d’entrada no teníem gran interès en explorar la ciutat. Però el dia sencer què hi vam passar va valdre molt la pena. I ho evidencia el fet que Lonelyplanet ha seleccionat Ljubljana com a 2a millor ciutat d’Europa del 2014.
Ljubljana és una ciutat relativament petita per ser la capital d’un país ja que no arriba als 300.000 habitants. L’avantatge és que queda tot molt a prop, el centre és peatonal i permet visitar tots els racons de manera molt tranquil·la.
Però el què més sorprèn, sobretot pels que desconeixen el país, és que la història de la ciutat es remunta al segle I a.C quan s’hi va crear el campament romà Emona. I des de llavors s’hi han anat sumant etapes enriquint la seva història, cultura i tradició. I per aprofitar tota aquesta riquesa, res millor que gaudir d’un tour guiat, ja sigui els gratuïts o els que organitza el Centre d’Informació Turística. Llogar una bici també és una molt bona opció!
Tot i ser una ciutat petita de mida i fàcil d’arribar caminant d’un lloc a un altre, una altra manera original de passejar és a través del Kavalir, uns vehicles elèctrics gratuïts que van circulant per tota la ciutat.
Pujar al Castell de Ljubljana és imprescindible, per tenir una vista de la ciutat però també per conèixer-ne el seu passat més medieval. S’hi pot pujar caminant, amb bus o amb el funicular de vidre. Un cop visitada la torre, el petit museu i el què eren cel·les de l’antiga presó, vam aprofitar per fer un most al restaurant Gostilna na Gradu, un dels millors de la ciutat: plats típics i importants tocs d’innovació fan que cada plat sigui una nova sorpresa deliciosa.
I l’altra activitat interessant és fer un passeig en barca de fusta pel riu, el què permet veure més enllà de la ciutat i descobrir nous espais, com el parc de la llera del riu que s’omple de ciutadans que hi van a llegir, córrer, fer un picnic o passejar.
Els divendres es celebra l’Open Kitchen on de març a octubre consisteix en un mercat de menjar al carrer. Cuiners de la ciutat de diferents estils munten la seva cuina a l’aire lliure per mostrar els seus plats i provar diferents cuines, des de les més tradicionals i típiques regionals, fins a les més vanguardistes o internacionals.
A més a més la ciutat està plena de museus, bars, xocolateries i mercats. Entre els albergs, destaca el Celica Hostel que van aprofitant una antiga presó per convertir-lo en un espai polivalent amb alberg, residència, restaurant i sala per esdeveniments mantenint algunes de les cel·les com a habitacions.
I nosaltres ens allotjàvem al càmping Ljubljana Resort, que permet gaudir dels avantatges del càmping i a només 5 minuts del centre de la ciutat amb transport públic.
Info:
http://www.visitljubljana.com/
http://www.slovenia.info
Arribada a Eslovènia i visita a Skofja Loka
Aquest era el primer viatge de tres, amb un nadó de 6 mesos i anant de càmping. Si ve el vol de Rio de Janeiro el vam fer ja fa uns mesos, ho podríem considerar només “un desplaçament”. De Barcelona a Eslovènia són 1500 km que es fan amb dos dies de cotxe tranquil·lament i que ens permetia portar tot el necessari per visitar aquest país durant 16 dies.
Un cop arribats a Eslovènia i instal·lats al càmping Ljubljana Resort, el primer lloc que vam visitar va ser la petita ciutat Skofja Loka, el què t’introdueix de manera molt calmada i tranquil·la a la història del país. En un obrir i tancar d’ulls et trobes amb edificis medievals molt ben conservats, plens d’història i tradició. De fet la ciutat ja té més de 1000 anys i encara conserva el castell i muralles del segle XIV. També té uns turons que l’envolten que permeten contemplar unes fantàstiques vistes de la zona, tot just a 20 km de la capital.
Per la seva proximitat i bona comunicació amb el centre de la ciutat (pocs minuts amb bus) el Càmping i hotel Ljubljana Resort és el lloc ideal per fer base uns dies i explorar amb excursions d’un dia molts llocs diferents.
Un dels encants del país és la facilitat de desplaçar-te d’un lloc a un altre amb excursions d’un dia, però per encants els paisatges que vam descobrim i que anirem explicant en diferents articles al blog.
ALLOTJAMENT: Ljubljana Resort
Hotel, càmping, restaurant, spa&fitness, parc aquàtic i piscines.
Tel. + 386 (0)1 589 01 30
E-mail: resort@gpl.si
Web: http://www.ljubljanaresort.si/en/