Francesc Balagué – La Volta al món porta a porta
Un roadtrip es caracteritza per hores i hores a la carretera d’un lloc a l’altre. En aquest cas, 7000 km que ens van portar per Chicago – Ruta 66 – Kansas City – Denver – Moab i Arches National Park- Jackson Hole i Grand Teton – Yellowstone – Spearfish – Albert Lea i tornada a Chicago.
Llegeix la primera part Yellowstone National Park 1a part)
Un del geysers més famosos, Old Faithful, que erupciona cada 90 minuts amb bastant bona precisió, pot arribar als 56 metres d’alçada. I clar, és un dels llocs més visitats i que ja té una graderia perquè la gent segui en rotllana a veure l’espectacle, a una distància prudencial.
Ja vaig dir que era una zona amb alta concentració d’aigües termals i geysers i és ben curiós com cada any hi ha imprudents que toquen l’aigua i en surten greument escaldats… Són llocs sagrats pels indígenes que hi vivien i en algunes ocasions servien per rituals d’incineració.
I tot i que en aquesta època de l’any bastants dies feia impressionants tempestes de mitja tarda, eren oportunitats úniques per veure els paisatges amb una llum especial, amb l’arc de san martí doble i complert o fins i tot fotografiant llamps.
El Yellowstone Grand Prismatic
és el hot spring més gran d’Estats Units i el tercer del món, la postal típica d’aquest parc nacional. Uns colors realment espectaculars i que per veure sencer, el millor és entrar per la part sud del Midway Geyser Basin, i quan s’arriba a l’alçada del llac, pujar la muntanya que queda a l’esquerra del camí. És bastant dret i hi ha molts caminets diferents que pugen a munt… no cal preocupar-se gaire, tant sols pujar a munt fins passar l’alçada dels arbres més alts i veure’l perfectament des de sobre.
El Parc Nacional de Yellowstone a Wyoming, és un dels parcs més famosos del món. És enorme i espectacular però sobretot perquè va ser el primer Parc que es va crear sota el concepte de Parc Nacional. I és espectacular perquè acull la zona geotèrmica i de geysers més gran del món (se n’han comptat fins a 1283 geysers).
El Parc és tant gran (9000 km2) i amb zones tant diferenciades que mai hi ha prou temps per veure-ho tot. Si la carretera que dóna la volta a tot el parc són uns 200 km i en total hi ha uns 400 km de carreteres asfaltades, aquestes només donen accés al 10% del parc. El 90% restant només s’hi pot arribar per camins o caminant entre muntanyes. El paisatge, generalment molt alpí i format a partir d’uns antics volcans, inclou rius, llacs, canyons i serralades. El Yellowstone Lake és un dels llacs d’alçada més grans de Nord Amèrica situat al centre de la Yellowstone caldera, el supervolcà més gran del continent (encara considerat actiu).
Al ser un lloc tat i tant turístic, ofereix tot tipus de facilitats pels visitants, adaptades a totes les butxaques. Des de les zones d’acampada més bàsiques fins als resorts de luxe. I com que juliol i agost són temporada alta, no és fàcil trobar allotjament i o bé es reserva amb antel·lació, o bé s’ha de matinar per obtneir alguna plaça lliure dels càmpings que assignen els espais lliures per ordre d’arribada cada matí. Però precisament a finals d’agost quan hi vam anar, ja es considera que comença la tardor i tot està molt més tranquil.
Nosaltres ja comptàvem passar-hi 6 o 7 dies i la veritat és que ens n’haguessin faltant encara uns quants més. Però això ens va permetre dedicar cada dia a una zona diferent i repetir-ne alguna. Ja vaig dir que tot i que hi ha qui considera el Grand Teton com una excursió d’un dia quan es visita Yellowstone, a la pràctica són dues opcions molt interessants i que val la pena dedicar-hi tant temps com es pugui a cadascuna d’elles.
Lake village i fishing bridge, Old Faithful i els Geyser Basin, Biscuit Basin, Canyon Village i les Lower and Upper falls, i la zona nord de Mammoth Hot springs i el poblet de Gardiner a Montana.
Vam instal·lar-nos a la zona d’acampada de Canyon Village que és una de les de millor relació qualitat preu, amb lavabos i dutxes. I des d’allà pots anar cap a la dreta o a l’esquerra i anar arribant pràcticament a cada punt.
Una de les primeres coses que més sorprèn a l’arribar és la quantitat de bisons i animals que et vas trobant per tot arreu. Si bé l’ós Grizzley i el negre són els més buscats i difícils de veure, de bisons n’hi ha per tot arreu i sovint a la mateixa carretera. I el què molta gent no sap és que provoquen més ferits i accidents que els óssos. Molta gent assumeix que els bisons són com vaques que estan pasturant i que s’hi poden aproximar tant com vulguin i fer fotos tocant-los, però a la pràctica són animals molt imprevisibles i extremadament forts i ràpids. Poden saltar d’un costat a l’altre d’un cotxe sense embranzida i donar la volta a un autocar més ràpid que una persona…
Van estar pràcticament extints degut a la cacera indiscriminada al segle passat i la gepa tant característica que tenen és un gran muscle que els dóna l’estructura necessària per moure el cap, l’extremitat tant robusta dissenyada per empènyer la neu a l’hivern i arribar a trobar herba per menjar.
També vam veure tot tipus de cérvols, moose i altres mamífers, així com coyotes.
Com en tots els altres Parcs visitats, sempre que podíem seguiem les excursions guiades amb els Rangers del Parc, una manera gratuïta de conèixer molt millor la fauna i geografia, de la mà d’autèntics professionals apassionats pel seu entorn.
Una espectacular posta de sol després de la tempesta:
I evidentment, un lloc ideal per visitar amb moto. T’hi apuntes?
Després de deixar enrere Arches National Park i travessar tot Utah, creuem una part d’Idaho per arribar a Jakson Hole, porta d’entrada al parc nacional del Grand Teton.
Si bé hi ha qui considera aquest parc com una excursió d’un dia des de Yellowstone, la seva extensió i possibilitats diferents ofereixen un munt de racons que valen la pena, i per tant quants més dies s’hi puguin dedicar, més se’n gaudirà. A l’hivern hi ha pistes d’esquí i a l’estiu moltes excursions diferents.
Com en la majoria de parcs nacionals, les zones d’acampada s’omplen de seguida els mesos d’estiu i és millor reservar amb antel·lació.
Des de mesos abans quan ja miràvem informació a la web, sempre hi havia l’alerta de perill d’óssos i a l’arribar al primer centre de visitants, et recomanen que compris “l’esprai anti-óssos”. De fet, és com un petit extintor amb un gas de pebre que només en cas que un ós es sorprengui i t’ataques, et serviria per dissuadir-lo.
Tot el parc està ple d’óssos i per tant cal prendre certes mesures de precaució. Si bé d’entrada no ataquen als humans, sinó que en fugen, però si els sorprens a la corba d’un caminet i ells es sorprenen perquè no t’han sentit, poden atacar. De la mateixa manera, si creues la línia imaginaria entre l’ós i el seu menjar o entre l’ós i les seves cries, també se senten amenaçats i podrien atacar. Per la resta, només cal no deixar restes de menjar de cap tipus fora de les caixes de seguretat de metall que tots els càmpings tenen. Fins hi tot poden trencar vidres de cotxes si dins hi ha menjar, ja que l’oloren amb molta facilitat.
El pic del Gran Teton és un massís rocós de 4200 m. d’altitud que governa tota la vall. La serralada és plena de glaciars i colls. A Jenny Lake és un molt bon lloc per fer kayak i també es pot agafar una barca que el creua i pujar fins al Cascade Creek, que et deixa a l’inici de la vall, al peu del Grand Teton. De pujada i ha uns miradors espectaculars.
Aquí podeu descarregar els diferents tríptics amb excursions i trekkings.
Al viure a Brasil, quan vinc aquí també m’agrada viatjar o fer excursions i fotografia. Així que el passat cap de setmana vaig aprofitar per fer un timelapse del cel de La Llacuna (Anoia).
Nova York és una d’aquelles ciutats que has sentit anomenar des de ben petit. I és una ciutat tant gran que cada cop que la visites té coses noves per oferir i està en moviment continu de nit i de dia.
El fet de que uns amics et puguin acollir a casa, a un barri tant interessant com Brooklyn, és un al·licient afegit a visitar la ciutat. Després de conèixer-nos i d’haver fet tot el trekking de Nepal als Annapurnes amb la Clara, ara ens tornàvem a trobar a la seva ciutat i ens acollia amb tots els honors. Si no tens allotjament, es recomanable visitar la ciutat amb un comparador de preus com el de Trivago.
Aprofitar el bon temps de final d’estiu ajuda a fer les llargues passejades més amenes (a l’estiu hi fa molta xafogor i a l’hivern molt fred). A part de museus i biblioteques espectaculars, l’estació Central és un lloc ben curiós i ple d’activitat. La High Line és un nou passeig elevat construint on antigament hi havia una via de tren i que ara és una zona verda amb vistes espectaculars de la ciutat. Little Italy o China Town són dos barris tranquils per passejar i fer fotos.
I de la nit la ciutat no s’atura, s’encenen les llums de colors i les pantalles (a Times Square) i la música dels teatres de Broadway comença a sonar. També la gent més variada que mai hagis vist, coincideix en el mateix tram de carrer.
A Nova York també hi ha el sistema de guies locals gratuïts Global Greeters, i tot i a que a nosaltres no ens va caldre ja que teníem uns amfitrions de luxe, és molt recomanable.
Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 han estat treballant per aixecar unes noves torres i una zona de memorial i record, que tot just ara comença ja a deixar-se visitar. De moment ja hi ha alçada una gran torre blava espectacular i a la base s’han creat dues grans piscines amb cascades artificials que recullen els noms de totes les víctimes dels atemptats.
Totes les fotos de Nova York aquí.
Utah és un dels estats que concentra una gran quantitat de Parcs Nacionals espectaculars: Capitol Reef, Zion, Bryce Canyon, Canyonlands, Monument Valley, Arches, i entrada a la zona nord del Grand Canyon. L’anomenen la capital nacional dels Parcs d’Estats Units. Haver-hi fet una estada de Recerca de 3 mesos (a Logan, Utah State University) em va permetre conèixer-ne la majoria fa uns anys i ara tornar-hi a explorar amb més detall Arches National Park, característic per tenir més de 2000 arcs de pedra formats per l’erosió, l’aigua i el vent.
El parc només té una zona d’acampada dins, i com que a l’estiu està molt sol·licitat cal reservar amb antelació. Així que la primera cosa que vam fer al acabar de comprar el bitllet d’avió va ser reservar el càmping. Es tracta d’una zona molt característica de terres vermelles, molt rocosa i amb un clima molt àrid i desèrtic. Alguns dels punts són dels més calorosos de tot el país. A l’hivern hi neva i el paisatge és totalment diferent.
La calor obliga a veure molta aigua durant el dia, però sobretot a adaptar els horaris de les excursions a les hores de menys sol. Significa llevar-se molt dora per aprofitar les primeres hores del matí, i esperar a la tarda per conèixer una altra zona. Si en altres parcs (Yellowstone, Grand Teton, etc.) les alertes principals són per incendis o animals salvatges, en aquest cas per temperatures i clima extrem. Perdre’s per algun dels camins laberíntics entre roques i sense aigua suficient, pot ser un gran perill.
Però amb la prudència necessària és un lloc realment increïble, curiós i extraordinari i tot i que hi hagi gent que el visiti en dos dies, podries passar-hi una setmana i només veuries un 5 o 10% de tots els arcs que té.
Aquest va ser el primer Parc de la ruta #roadtripbaobab i també el primer contacte amb l’oferta educativa de Rangers que la xarxa de Parcs Nacionals ofereix. Cada dia, diferents guardes del parc, ofereixen excursions guiades, xerrades o ponències gratuïtes per mostrar diferents aspectes del parc que s’està visitant. I si bé molt poca gent coneix o participa d’aquestes activitats, el què arribes a aprendre compartint amb ells aquestes sessions no té preu i dóna un gran valor afegit a les visites. Fauna, flora, geologia, història… realment és impressionant tot el què pots aprendre a més a més de caminar i veure rocs apilats uns sobre els altres.
I una de les poques activitats que es poden fer a l’estiu a les hores de màxim sol, és acostar-se al poble de Moab, i gaudir de l’aigua refrescant del petit oasi, a les piscines municipals. A més a més, hi ha moltes empreses de ràfting, activitats de riu, bicicleta de muntanya i esports d’aventura en general, popularitzant-se l’Stand up paddle per riu.
De Chicago a Moab, Utah, la distància més curta per carretera són 2177 km, però fent-ne 300 més ens permetia seguir el primer tram de la mítica Rute 66 fins a St. Louis i després ja seguir per Missouri i Kansas fins a Colorado, fent dues nits a mig camí. Concretament a Kansas City i a Denver, en unes cabines de fusta dels càmpings KOA ideals per viatjar per Estats Units.
El riu Mississipí em sonava molt des de petit per les aventures de Tom Sawyer i ara poder-lo creuar i veure de tant a prop és genial! I tot i que la Ruta 66 ara ja no és la carretera principal, hi ha milers de motociclistes i conductors que es desvien de les vies ràpides per seguir els traçats antics, veure els poblets, els museus, els cafès i les antigues gasolineres.
Al poblet d’Odell et reben amb els braços oberts i les senyals de la carretera et van donant la benvinguda :)
De Colorado a Utah el paisatge ja canvia completament… creuar les Rocky Mountains i passar per davant de Vail és impressionant!! Conduir més de 10 hores al dia, t’ofereix postes de sol a peu de carretera.
Arribem a Moab i entrem a Arches National Park, acamparem 5 dies dins del 5è millor parc d’Estats Units.
Aquest nou viatge comença amb uns dies a la ciutat de Chicago, on hem tingut la sort de passar-hi llargues temporades gràcies a la gran família que hi tinc i que sempre m’hi acull tant i tant bé.
Chicago és una ciutat espectacular molt tranquil·la i fàcil de visitar a peu o en transport públic. Famosa per la seva variada arquitectura, per haver invertit el curs del riu i més recentment per un parc increïble (Millenium Park), i un auditori a cel obert dels més famosos del món. A l’hivern hi fa mooolt fred, això vol dir que l’estiu s’aprofita al màxim i cada dia hi ha activitats gratuïtes de tot tipus.
Molt recomanables les visites guiades gratuïtes que s’organitzen des del Chicago Greeter Center on pots fer visites guiades del parc, del centre, de diferents barris, etc. Ja sigui les diàries d’una hora o personalitzades de fins a 3 hores… totalment de franc conduïdes per voluntaris apassionats per la seva ciutat. Una experiència que forma part de la Global Greeters Networks i que ofereix aquest servei a molts altres països.
La Torre de Sears va ser un dels edificis més alts del món i emblema de la ciutat. Té un mirador pràcticament a dalt de tot que, prèvia entrada d’uns 15-20 $, ofereix unes vistes increïbles. Recentment ha canviat de propietaris i de nom, es diu Willis Tower i han incorporat uns balcons de vidre prou espectaculars.
Ara bé, hi ha una altra torre també mooolt alta, John Hancock, que ofereix unes vistes similars, també des d’un mirador pagant entrada, però que té un bar restaurant (Signature Room) just al pis de sota el mirador on pel preu de l’entrada al mirador tens buffet lliure per dinar divendres i dissabtes!! O pel preu d’una beguda, pots estar assegut en una taula d’aquest fantàstic restaurant al pis 95. A la nit és bastant més car.
Els tours en barco són molt recomanables per tenir una visió i perspectiva diferent de la ciutat, i tot i que tenen un preu elevat, uns 30$ els que combinen riu i llac, val la pena. Hi ha unes revistes o guies mensuals de la ciutat que sovint porten descomptes de 5$ en aquestes excursions.
Però una de les coses que caracteritza aquesta ciutat és el llac Michigan, que ofereix quilometres i quilòmetres de costa amb platges, parcs, carrils bici i un clima particular. Des de Stand Up Paddle, fins kayak o carrils de natació, el llac és un lloc molt concorregut a l’estiu.
I a partir d’aquí començarà el roadtrip de veritat, conduint fins a Utah, a l’Arches National Park.
Totes les fotos de Chicago d’ara i altres viatges a Flickr.
Altres articles de Chicago:
– Museus Gratuïts als Estats Units
– Escoltant Chicago
– Cap a Chicago i San Francisco
Tot a punt per embarcar-nos en una nova aventura que començarà ben aviat i ens portarà a travessar el centre d’Estats Units amb cotxe i de càmping, sortint des de Chicago i visitant Colorado, parcs nacionals de Utah, i el Grand Teton i Yellowstone a Wyoming, per tornar travessant Dakota, Minessota i Wisconsin fins a Chicago. I d’allà uns dies de visita a Nova York.
En total seran més de 5000 km travessant gran part del centre d’Estats Units, acampant i visitant alguns dels parcs nacionals més importants del país.
I per anar planificant…
– 8 budget tips for a cross-country road trip
– National Park roadtrip guide in photos
– Greatest roadtrip soundtrack ever
– 10 curious roadside attractions in the US