El 14è dia de Jomson (2720 m.) a Kalopani (2530 m.). Un del grup ja vola fins a Pokhara i els demés seguim. Portem més de 140 quilòmetres i els cansament es va acumulant… sobretot per haver de caminar per la pista amb els jeeps, vent i molta molta pols. Fins que no es creïn els camins alternatius, cosa que portarà anys perquè val molts diners traçar-los i senyalitzar-los i tenen pocs recursos, aquesta part del trekking no és recomanable. Estaria bé que a mesura que obren carretera o pista, anessin construint el caminet… molta gent ja no fa aquesta part i els pobles per on anem passant es queixen de la caiguda en picat de visitants… i són molt atractius i interessants de visitar (motiu pel qual seguim a peu).
A Kalopani trobem l’hostal més barat de la ruta, a part dels que hi dormíem de franc. 80 Rupies l’habitació doble, 0,4€ per cap!! I per primera vegada, veiem l’Annapurna I i una espectacular posta de sol sobre seu.
El 15è dia, de Kalopani (2535 m.) a Rupsechhahara (1500 m.). Tot i que podríem haver continuat fins a Tatopani, dividim l’etapa en dos per parar a un petit poblet, de 3 cases, al peu de la cascada Rupse. Ja som pràcticament els únics que caminem en aquesta part final del circuit però val molt la pena seguir travessant i visitant cada poble. Hem deixat el fred i l’alçada enrere; el clima i paisatge més tropicals tornen a aparèixer.
El 16è dia de Rupsechhahara (1500 m.) a Tatopani (1200 m.) és el darrer dia que caminem!! Hem escurçat la part final del recorregut per agafar un bus i arribar a Pokhara el dia gros del festival Tihar. No farem les dues últimes etapes i no veurem el mític Poon Hill i Ghorepani, però també estalviem una dura etapa d’ascens de 2000 m. I després de tants dies caminant, ja ens decantem més per la part cultural i viure el festival. És una etapa molt curta i de baixada… però amb molta calor!!
Hem passat dels -12 als +30 graus en pocs dies. Tatopani és un poble molt tranquil, al costat del riu, i famós per les piscines termals… un gran regal per després de tants dies de caminar, de fer i desfer la motxilla i sobretot de carregar-la tantes hores… Tots els muscles del cos ho agraeixen. Sense cap mena de dubte, ha valgut MOLT la pena. Una experiència única i fascinant, amb l’equilibri perfecte entre cultura, natura i socialització.
El festival, que dura tres dies, ja ha començat. I a Totepani, tothom surt al carrer per veure les interpretacions de cant i dansa que els ballarins portaven temps assajant. N’hi ha de tradicionals i de modernes, karaoke i percussió, petards i cerimònies…
Si t\'ha agradat l\'article, comparteix-lo!
jo no se com ho pots pair tu. Veient les fotos i llegint el teu relat em venen mil preguntes per fer-te. Dificilment mai hauràs aprés tant i tant a gust com en aquests mesos.