El 14è dia de Jomson (2720 m.) a Kalopani (2530 m.). Un del grup ja vola fins a Pokhara i els demés seguim. Portem més de 140 quilòmetres i els cansament es va acumulant… sobretot per haver de caminar per la pista amb els jeeps, vent i molta molta pols. Fins que no es creí¯n els camins alternatius, cosa que portarí anys perquè val molts diners traçar-los i senyalitzar-los i tenen pocs recursos, aquesta part del trekking no és recomanable. Estaria bé que a mesura que obren carretera o pista, anessin construint el caminet… molta gent ja no fa aquesta part i els pobles per on anem passant es queixen de la caiguda en picat de visitants… i són molt atractius i interessants de visitar (motiu pel qual seguim a peu).
A Kalopani trobem l’hostal més barat de la ruta, a part dels que hi dormíem de franc. 80 Rupies l’habitació doble, 0,4€ per cap!! I per primera vegada, veiem l’Annapurna I i una espectacular posta de sol sobre seu.
El 15è dia, de Kalopani (2535 m.) a Rupsechhahara (1500 m.). Tot i que podríem haver continuat fins a Tatopani, dividim l’etapa en dos per parar a un petit poblet, de 3 cases, al peu de la cascada Rupse. Ja som prí cticament els únics que caminem en aquesta part final del circuit però val molt la pena seguir travessant i visitant cada poble. Hem deixat el fred i l’alçada enrere; el clima i paisatge més tropicals tornen a aparèixer.
El 16è dia de Rupsechhahara (1500 m.) a Tatopani (1200 m.) és el darrer dia que caminem!! Hem escurçat la part final del recorregut per agafar un bus i arribar a Pokhara el dia gros del festival Tihar. No farem les dues últimes etapes i no veurem el mític Poon Hill i Ghorepani, però també estalviem una dura etapa d’ascens de 2000 m. I després de tants dies caminant, ja ens decantem més per la part cultural i viure el festival. í‰s una etapa molt curta i de baixada… però amb molta calor!!
Hem passat dels -12 als +30 graus en pocs dies. Tatopani és un poble molt tranquil, al costat del riu, i famós per les piscines termals… un gran regal per després de tants dies de caminar, de fer i desfer la motxilla i sobretot de carregar-la tantes hores… Tots els muscles del cos ho agraeixen. Sense cap mena de dubte, ha valgut MOLT la pena. Una experiència única i fascinant, amb l’equilibri perfecte entre cultura, natura i socialització.
El festival, que dura tres dies, ja ha començat. I a Totepani, tothom surt al carrer per veure les interpretacions de cant i dansa que els ballarins portaven temps assajant. N’hi ha de tradicionals i de modernes, karaoke i percussió, petards i cerimònies…
Anapurna Circuit 1a part
Anapurna Circuit 2a part
Anapurna Circuit 3a part
Anapurna Circuit 4a part
Anapurna Circuit 5a part
Anapurna Circuit 6a part
Anapurna Circuit 7a part
Paco
jo no se com ho pots pair tu. Veient les fotos i llegint el teu relat em venen mil preguntes per fer-te. Dificilment mai haurí s aprés tant i tant a gust com en aquests mesos.