Francesc Balagué – La Volta al món porta a porta
Hem aprofitat el mes d’agost i l’autocaravana per fer una ruta per Suïssa i Alemanya, primera parada els Alps Suïssos.
Una de les primeres coses que penses quan arribes a Zermatt, és que necessitaries molts més dies per gaudir de totes les excursions i possibilitats de la zona. Però un cop situat i amb l’amable ajuda de l’oficina de turisme, vam decidir què veure en els dos dies que estaríem allà.
Continue reading “Zermatt, primera parada en autocaravana per Europa”
Aquesta és una selecció de rutes de trekking de Peter Potterfield que en el llibre http://www.classichikes.com/ recull molts dels trekkings que ell ha fet arreu del món.
> Kungsleden, Sweden
Itinerari: 65 milles, de 3 a 5 dies
Època: Agost és la temporada més alta, però setembre és ideal.
> Grand Canyon Hike, ArizonaItinerari: 44 milles, de 4 a 6 dies
Època: Everybody does this hike in September to October or April to May, so go in March or November for a more contemplative experience.
> Everest Base Camp Trek, Nepal
Itinerari: 70 milles, 16 dies
Època: Pre-monsoon (March or April) gives you the rhododendrons in bloom and lots of climber action, but post-monsoon (November) gives you drier weather.
> Fitz Roy Trek, Patagonia, Argentina
Itinerari: 36 milles, de 4 a 7 dies
Època: de Febrer a Març
> Petra Through the Back Door, Jordan
Itinerari: 50 milles, 7 dies
Època: d’octubre a abril.
> Grindelwald, Switzerland
Itinerari: 10 milles (conduint fins dalt i caminant la baixada), de 2 a 3 dies
Època: Tot i que l’estiu és la temporada més forta, al setembre encara és possible. Faulhorn tanca a l’octubre.
> Yosemite Grand Traverse, California, United States
Itinerari: 60 milles, de 6 a 7 dies
Època: De mitjans de juliol a mitjans de setembre.
> Chilkoot Trail, Alaska and Yukon Territory, U.S. and Canada
Skagway to Bennett Lake
Itinerari: 33 milles, de 3 a 5 dies
Època: de finals de juny a principis d’octubre. Agost té el millor clima però també és l’època més plena de gent.
> Tonquin Valley, Canadian Rockies, Alberta, Canada
Itinerari: 27 milles, de 3 a 5 dies
Època: de juliola a setembre.
> Bay of Fires, Tasmania, Australia
Itinerari: 16 milles, 4 dies
Època: d’octubre a maig
> Annapurna circuit
Itinerari: entre 7 i 15 dies
Època: Octubre i novembre
Via National Geographic
Després de tres dies a la capital, visitant la ciutat i fent excursions d’un dia des d’allà, ens vam desplaçar al Llac Bohinj per explorar més d’aprop tota la zona del Parc Nacional Triglav i Alps Julians.
Sense cap mena de dubte, una de les regions més espectaculars del país i ho vam encertar triant el càmping Danica com a base per passar-hi 4 dies, enlloc de la fer-ho a Bled que si bé també és molt xulo, és més turístic i massificat.
El llac Bohinj és un dels més grans del país i les seves aigües turqueses transparents semblen més una platja paradisíaca que un llac d’alta muntanya. És el lloc ideal per remar, navegar, nedar, pescar o prendre el sol.
Amb la companyia d’en Grega, propietari de Hike&Bike Bohinj, vam descobrir molts racons del Parc Nacional, com l’espectacular cascada Savica, les vistes des del Mount Vogel, la serralada dels Alps Julians, etc. I només ens queda pendent fer l’ascensió al mític cim Triglav que deixarem per la propera ocasió.
Molt contents d’haver pogut veure exemplars de la flor Edelweiss :)
Per cert, la seva empresa ofereix excursions amb un vehicle molt particular: una espècies de bicicleta plegable que es transforma en motxilla i que permet pujar caminant dalt d’una muntanya i fer un descens per corriols i trialeres 100% pura adrenalina!!
Allotjament
Camp Danica: http://www.camp-danica.si/en/
Activitats
Hike & Bike Bohinj: http://www.hikeandbike.si/
Info: http://www.slovenia.info
Com ja vam dir, una de els coses que ens va sorprendre del país és la proximitat d’indrets tan espectaculars de la capital. A poc més de 20 km de Ljubljana s’arriba a Kamnik, una petita ciutat que dóna entrada als Alps de Kamnik i des d’on es pot pujar a Velika Planina. Des del punt d’informació de Kamnik es poden organitzar visites guiades i ofereixen tota la informació i mapes per descobrir la zona.
S’agafa un telecabina que et porta fins als 1600 m. d’alçada on hi ha unes grans pastures per a les vaques. Fins fa ben poc, també funcionava un telecadira (un dels més antics d’Europa) que t’acabava de pujar fins dalt de tot, però que es va espatllar fa dos anys per causa d’unes greus gelades. Ara l’últim tram és un bonic passeig de pujada. Fer l’excursió amb nens no és cap problema i en total deuen ser 2,5 hores de caminar.
L’atracció principal d’aquesta zona, a banda de l’espectacularitat del paisatge i de les muntanyes que ho rodegen, són les cabanes de pastor típiques que hi ha. Ja des de l’època medieval, consisteixen en unes construccions molt senzilles però ben dissenyades, que permetien un espai per als animals (les vaques) i un espai interior per al pastor. Normalment els pastors pujaven aquí a principis d’estiu (tradició que encara continua) i s’hi estaven fins a l’octubre, més o menys, pasturant les vaques i elaborant productes làctics.
Avui es poden visitar algunes d’aquestes cabanes, una de les quals funciona com a petit museu per veure’n l’estructura. La petita zona del pastor, estava sovint plena de fum, el què evitava que les mosques o altres insectes fessin malbé els productes ja elaborats.
Actualment també hi ha una zona separada on s’han construït algunes cabanes per a ús turístic i a l’hivern és un lloc on es pot practicar esquí de fons, de muntanya o passejar-hi amb raquetes. Tot cobert de neu també és impressionant.
Al refugi que hi ha a la part alta vam poder gaudir d’un degustació típica de plats regionals, a base de formatge i iogurts, així com escudella i sopa realment energètics.
La visita a la ciutat de Kamnik també val la pena, ja que conserva part d’un castell medieval (Mali Grad), on cada any s’hi celebra un festival de música gratuït que reuneix a gent de tot el món (Kamfest 8-17 agost). Més de 60.000 persones passen per la ciutat amb escenaris de carrer, espectacles infantils, etc. sent l’esdeveniment més important de la regió.
Velika Planina i Kamnik
Centre d’informació turística: Glavni trg 2 1240 Kamnik
Web: http://www.kamnik-tourism.si
Info: http://www.slovenia.info
El Parc Nacional de Yellowstone a Wyoming, és un dels parcs més famosos del món. És enorme i espectacular però sobretot perquè va ser el primer Parc que es va crear sota el concepte de Parc Nacional. I és espectacular perquè acull la zona geotèrmica i de geysers més gran del món (se n’han comptat fins a 1283 geysers).
El Parc és tant gran (9000 km2) i amb zones tant diferenciades que mai hi ha prou temps per veure-ho tot. Si la carretera que dóna la volta a tot el parc són uns 200 km i en total hi ha uns 400 km de carreteres asfaltades, aquestes només donen accés al 10% del parc. El 90% restant només s’hi pot arribar per camins o caminant entre muntanyes. El paisatge, generalment molt alpí i format a partir d’uns antics volcans, inclou rius, llacs, canyons i serralades. El Yellowstone Lake és un dels llacs d’alçada més grans de Nord Amèrica situat al centre de la Yellowstone caldera, el supervolcà més gran del continent (encara considerat actiu).
Al ser un lloc tat i tant turístic, ofereix tot tipus de facilitats pels visitants, adaptades a totes les butxaques. Des de les zones d’acampada més bàsiques fins als resorts de luxe. I com que juliol i agost són temporada alta, no és fàcil trobar allotjament i o bé es reserva amb antel·lació, o bé s’ha de matinar per obtneir alguna plaça lliure dels càmpings que assignen els espais lliures per ordre d’arribada cada matí. Però precisament a finals d’agost quan hi vam anar, ja es considera que comença la tardor i tot està molt més tranquil.
Nosaltres ja comptàvem passar-hi 6 o 7 dies i la veritat és que ens n’haguessin faltant encara uns quants més. Però això ens va permetre dedicar cada dia a una zona diferent i repetir-ne alguna. Ja vaig dir que tot i que hi ha qui considera el Grand Teton com una excursió d’un dia quan es visita Yellowstone, a la pràctica són dues opcions molt interessants i que val la pena dedicar-hi tant temps com es pugui a cadascuna d’elles.
Lake village i fishing bridge, Old Faithful i els Geyser Basin, Biscuit Basin, Canyon Village i les Lower and Upper falls, i la zona nord de Mammoth Hot springs i el poblet de Gardiner a Montana.
Vam instal·lar-nos a la zona d’acampada de Canyon Village que és una de les de millor relació qualitat preu, amb lavabos i dutxes. I des d’allà pots anar cap a la dreta o a l’esquerra i anar arribant pràcticament a cada punt.
Una de les primeres coses que més sorprèn a l’arribar és la quantitat de bisons i animals que et vas trobant per tot arreu. Si bé l’ós Grizzley i el negre són els més buscats i difícils de veure, de bisons n’hi ha per tot arreu i sovint a la mateixa carretera. I el què molta gent no sap és que provoquen més ferits i accidents que els óssos. Molta gent assumeix que els bisons són com vaques que estan pasturant i que s’hi poden aproximar tant com vulguin i fer fotos tocant-los, però a la pràctica són animals molt imprevisibles i extremadament forts i ràpids. Poden saltar d’un costat a l’altre d’un cotxe sense embranzida i donar la volta a un autocar més ràpid que una persona…
Van estar pràcticament extints degut a la cacera indiscriminada al segle passat i la gepa tant característica que tenen és un gran muscle que els dóna l’estructura necessària per moure el cap, l’extremitat tant robusta dissenyada per empènyer la neu a l’hivern i arribar a trobar herba per menjar.
També vam veure tot tipus de cérvols, moose i altres mamífers, així com coyotes.
Com en tots els altres Parcs visitats, sempre que podíem seguiem les excursions guiades amb els Rangers del Parc, una manera gratuïta de conèixer molt millor la fauna i geografia, de la mà d’autèntics professionals apassionats pel seu entorn.
Una espectacular posta de sol després de la tempesta:
I evidentment, un lloc ideal per visitar amb moto. T’hi apuntes?
Després de deixar enrere Arches National Park i travessar tot Utah, creuem una part d’Idaho per arribar a Jakson Hole, porta d’entrada al parc nacional del Grand Teton.
Si bé hi ha qui considera aquest parc com una excursió d’un dia des de Yellowstone, la seva extensió i possibilitats diferents ofereixen un munt de racons que valen la pena, i per tant quants més dies s’hi puguin dedicar, més se’n gaudirà. A l’hivern hi ha pistes d’esquí i a l’estiu moltes excursions diferents.
Com en la majoria de parcs nacionals, les zones d’acampada s’omplen de seguida els mesos d’estiu i és millor reservar amb antel·lació.
Des de mesos abans quan ja miràvem informació a la web, sempre hi havia l’alerta de perill d’óssos i a l’arribar al primer centre de visitants, et recomanen que compris “l’esprai anti-óssos”. De fet, és com un petit extintor amb un gas de pebre que només en cas que un ós es sorprengui i t’ataques, et serviria per dissuadir-lo.
Tot el parc està ple d’óssos i per tant cal prendre certes mesures de precaució. Si bé d’entrada no ataquen als humans, sinó que en fugen, però si els sorprens a la corba d’un caminet i ells es sorprenen perquè no t’han sentit, poden atacar. De la mateixa manera, si creues la línia imaginaria entre l’ós i el seu menjar o entre l’ós i les seves cries, també se senten amenaçats i podrien atacar. Per la resta, només cal no deixar restes de menjar de cap tipus fora de les caixes de seguretat de metall que tots els càmpings tenen. Fins hi tot poden trencar vidres de cotxes si dins hi ha menjar, ja que l’oloren amb molta facilitat.
El pic del Gran Teton és un massís rocós de 4200 m. d’altitud que governa tota la vall. La serralada és plena de glaciars i colls. A Jenny Lake és un molt bon lloc per fer kayak i també es pot agafar una barca que el creua i pujar fins al Cascade Creek, que et deixa a l’inici de la vall, al peu del Grand Teton. De pujada i ha uns miradors espectaculars.
Aquí podeu descarregar els diferents tríptics amb excursions i trekkings.
M’encanta anar descalç i a Brasil que hi fa calor durant pràcticament tot l’any és molt més fàcil… però mai m’havia acabat de decidir per provar les Vibram Fivefingers. Així que quan me les van enviar per provar i les vaig portar el primer dia, em van donar molt bones sensacions. Si bé el primer dia no s’haurien de portar durant massa estona, com que a Chicago hi ha moltes coses per veure, la caminada va ser monumental i encantat amb la comoditat de les Spyridon LS, que tot i estar molt pensades per córrer, muntanya i outdoors, a la ciutat també són molt pràctiques. Són típiques i reconeixibles a l’instant per tenir la forma dels 5 dits del peu, però alhora amb una sola extremadament minimalista per emular al màxim el fet de caminar descalç.
Són molt flexibles i s’adapten molt bé al peu sense haver de portar mitjons (molt útil a l’estiu). Al desert d’Arches National Park i voltant per altres parcs nacionals, com Grand Teton o Yellowstone, van ser un dels calçats estrella per estar pel camping, passejades i fins i tot per conduir tantes hores.
Com podeu veure n’hi ha de molts tipus diferents… més urbanes, més de running, per golf, de nen, de dona o d’home… Jo no he tingut mai cap problema per portar-les molta estona, però per precaució a l’inici millor provar-les poca estona ja que no tothom està igual d’acostumat a caminar descalç i la planta dels peus, els genolls i altres articulacions se’n poden ressentir.
La fàbrica de botes de trekking Lowa també va enviar-nos unes botes per provar. En aquest cas el model Lowa Vento QC que es caracteritza per ser molt lleugera i ideal per climes d’altes temperatures degut a la seva gran transpirabilitat. Tota la vida havia sentit a dir que les botes les has d’anar acostumat i estovant perquè no et facin mal, etc. Però aquí no hi havia temps, així que va ser calçar-me-les per primer cop i fer el trekking d’Arches National Park directe. I sorprès i encantat, com si ja fes tres setmanes que les calçava. S’adapten a la perfecció, són molt lleugeres i còmodes, i mostren una gran estabilitat. Pensades especialment per dies calorosos i no tant per fred; per la zona desèrtica d’Arches així com pels trekkings a Grand Teton va ser el calçat ideal. Tot i la seva lleugeresa ofereixen molt bona recolzament al turmell en zones més rocoses, ja que són de canya mitja-alta.
Però si Lowa té una característica especial és la qualitat del producte, i és que des de 1923 aquesta empresa Alemanya és la única en aconseguir el segell ISO 9001 de qualitat de les seves botes, especialment fetes a mà. I també reconegudes mundialment per la seva durabilitat; ara que sembla que tots els productes han de durar un any i toca canviar-los aquestes són les típiques botes per tota la vida, i que al ser tant còmodes no t’arrepenteixes d’haver comprat.
Utah és un dels estats que concentra una gran quantitat de Parcs Nacionals espectaculars: Capitol Reef, Zion, Bryce Canyon, Canyonlands, Monument Valley, Arches, i entrada a la zona nord del Grand Canyon. L’anomenen la capital nacional dels Parcs d’Estats Units. Haver-hi fet una estada de Recerca de 3 mesos (a Logan, Utah State University) em va permetre conèixer-ne la majoria fa uns anys i ara tornar-hi a explorar amb més detall Arches National Park, característic per tenir més de 2000 arcs de pedra formats per l’erosió, l’aigua i el vent.
El parc només té una zona d’acampada dins, i com que a l’estiu està molt sol·licitat cal reservar amb antelació. Així que la primera cosa que vam fer al acabar de comprar el bitllet d’avió va ser reservar el càmping. Es tracta d’una zona molt característica de terres vermelles, molt rocosa i amb un clima molt àrid i desèrtic. Alguns dels punts són dels més calorosos de tot el país. A l’hivern hi neva i el paisatge és totalment diferent.
La calor obliga a veure molta aigua durant el dia, però sobretot a adaptar els horaris de les excursions a les hores de menys sol. Significa llevar-se molt dora per aprofitar les primeres hores del matí, i esperar a la tarda per conèixer una altra zona. Si en altres parcs (Yellowstone, Grand Teton, etc.) les alertes principals són per incendis o animals salvatges, en aquest cas per temperatures i clima extrem. Perdre’s per algun dels camins laberíntics entre roques i sense aigua suficient, pot ser un gran perill.
Però amb la prudència necessària és un lloc realment increïble, curiós i extraordinari i tot i que hi hagi gent que el visiti en dos dies, podries passar-hi una setmana i només veuries un 5 o 10% de tots els arcs que té.
Aquest va ser el primer Parc de la ruta #roadtripbaobab i també el primer contacte amb l’oferta educativa de Rangers que la xarxa de Parcs Nacionals ofereix. Cada dia, diferents guardes del parc, ofereixen excursions guiades, xerrades o ponències gratuïtes per mostrar diferents aspectes del parc que s’està visitant. I si bé molt poca gent coneix o participa d’aquestes activitats, el què arribes a aprendre compartint amb ells aquestes sessions no té preu i dóna un gran valor afegit a les visites. Fauna, flora, geologia, història… realment és impressionant tot el què pots aprendre a més a més de caminar i veure rocs apilats uns sobre els altres.
I una de les poques activitats que es poden fer a l’estiu a les hores de màxim sol, és acostar-se al poble de Moab, i gaudir de l’aigua refrescant del petit oasi, a les piscines municipals. A més a més, hi ha moltes empreses de ràfting, activitats de riu, bicicleta de muntanya i esports d’aventura en general, popularitzant-se l’Stand up paddle per riu.
Soc una mica maniàtic amb el calçat, em costa trobar una sabata còmode. I les sandàlies és un tipus de calçat que m’encanta però que també em costa molt d’acostumar-me a diferents models. Així que quan la gent de Teva ens va enviar aquests parells de sandàlies per provar-les durant el viatge a Estats Units estava molt intrigat de com serien. I va ser una sorpresa enorme posar-me-les el primer dia i dur-les a tota hora sense cap tipus de molèstia i ajustades perfectament al meu peu. Aquella teoria de que primer les has de portar una estona cada dia perquè s’estovin i no et surtin butllofes no va ser necessària!!
En el meu cas, es tracta de les sandàlies Teva Northridge, que es caracteritzen per tenir una sola molt fina buscant una aproximació al barefoot o al caminar descalç i al minimalisme. I això també les fa molt lleugeres, flexibles i molt còmodes, amb corretges fines que no molesten i perfectament ajustables.
Si passejar per Chicago amb les sandàlies era increïble, encara ho era més utilitzar-les de càmping i pels Parcs Nacionals. La sola de goma les fa molt resistents i aptes per qualsevol terreny, fàcils de netejar i si es mullen no queden xopes. Així que ha estat una gran sorpresa i descobriment la polivalència d’aquestes sandàlies que han estat les companyes perfectes durant 30 dies voltant per terrenys tant diferents i tantes hores conduïnt.
Les sandàlies de noia, en aquest cas eren les Teva Zirra, també amb un disseny bastant minimalista però una sola més tot terreny. Un sistema d’ajust únic que permet ajustar tots els punts del peu a través d’unes cintes fines però molt resistents.
Són extremament còmodes i com en el model d’home, aquesta sandàlia pensada per les condicions de terrenys més exigents, aigua i fang, són també ideals per la ciutat o entorns més urbans. A Rio de Janeiro, per exemple, ideals pel dia a dia.
Fins i tot han passejat per la mítica Ruta 66
Teva és una empresa fundada l’any 1984 a la llera del riu Colorado i per tant, l’aigua i la natura forma part del seu adn. Tant és així que l’any passat van dur a terme una campanya “A pair for a foot” a través de la qual per cada parell de sandàlies venudes, netejaven un tros de riu o platja, amb la intenció d’arribar als centenars de kilòmetres netejats.