Tag: Nepal

Passo els últims 4 dies altra vegada a Kathmandú a casa la Menuka i el seu germà Robin. Som uns quants couchsurfers més i cadascú dorm on pot. A ells els hi encanta tenir gent i al haver-hi poca oferta a Kathmandú, la demanda és alta i ells diuen que si a la majoria, la casa sempre està animada i un lloc o altre per posar el sac (a la cuina, al terra o al sofà) sempre trobaran.

Ens retrobem amb els amics del trekking i junts visitem una mica la ciutat i el seu voltant. Patan i Bhaktapur, que són dos pobles d’interès, i Bouddhanath, una gran estupa budista al peu d’un turó de Kathmandú.

Assistim a un festival de Culture for Peace (www.culture4peace.org) on hi toca el grup local Katumba i on es visualitza el documental Schools in the Crossfire (pdf), que explica de manera molt real, la vida dels mestres i estudiants, de poble i de ciutat, durant els 10 anys de “guerra civil”, on tant els Maoistes com l’exèrcit nacional, pretenien que els mestres estesin del seu costat, els pressionaven fins a tal punt que en van acabar matant bastants, altres van haver de fugir, tirotejos en escoles amb 20 nens morts… i això va comportar una escolarització precària i intermitent durant tot aquest temps. Realment impactant i molt desconegut per la majoria… i això passava tot just fa 4 anys!!!
L’últim dia, festa d’aniversari d’un dels del trekking i sopar de comiat a la casa d’acollida, gràcies als quals l’experiència de Nepal ha estat encara més intensa, compartint el dia a dia amb ells i aprenent una mica més tot el què els envolta!

El viatge des de Totepani a Pokhara es fa molt llarg. I quan hi ha un accident (que passa sovint) la carretera queda tallada hores, especialment si hi desgraciadament hi ha hagut algun mort. Així que ens toca esperar a peu de carretera, sota un sol de justícia, a que arribi la policia, forensa¿?, ambulància… amb la part positiva de que obliga als membres del bus a relacionar-se, nepalesos amb occidentals, compartir el que sigui de menjar, xerrar…

Pokhara és una ciutat amb un gran llac, al peu de grans turons i protegida per la serralada dels Annapurnes. I és dia de festa grossa, el festival Tihar i festa de la tika entre germans i germanes. La tradició diu que la germana posa una tika al front dels germans, en aquest cas una tika especial feta amb molta cura i que conté 7 colors… una cerimònia per a la bona fortuna. I hem tingut la sort de que una família ens ha convidat a casa seva a participar-hi. Es beneeixen aliments, es purifiquen les persones i al final es fa un àpat (el típic Dhal bat) al pati de la casa.

Visitem el monument budista World Peace Pagoda, on hi hem pujat amb bici. Una proclama a la pau mundial, des de dalt d’un turó amb unes vistes de la ciutat i del Machapuchare increïbles.

Tornem a trobar pastisseries alemanyes (croissants de xocolata, cianamon roll…), que a Kathmandú ja havíem descobert… I retrobem a diferents excursionistes, entre ells al Park, el monjo budista zen amb qui vam compartir part del recorregut.

Als carrers, segueix el festival; cada grup d’animació té el seu propi “carromato” (m’agrada aquesta paraula) amb música, i el seu grup de ballarins, que es van aturant a diferents places i carrers a interpretar els seus shows. És curiosa la mescla de cançons i danses tradicionals amb shows moderns, karaokes i imitacions dels Michael Jackson.

Visitem el mirador dels himalàies i el mateix taxista ens porta a la cova dels ratpenats… n’hi havia, i molts!!