Chile, Torres del Paine (2)

(Primera Part)

Dia 3
Com que haviem avançat dues hores l’itinerari previst pel dia 3, tenim l’oportunitat de seguir caminant amunt, fins al coll que es forma entre el cim de l’Espada i La Hoja, a l’alçada de la Aleta de Tiburón, dues hores per sobre del mirador del Valle Francés. La vista és realment espectacular però l’ascensió és matadora. Podem veure les Torres des de darrera, així com el llac que es forma al centre d’aquest circ ple de glaceres i tarteres. Però toca tornar, desmuntar les tendes i seguir baixant… fins al campament Los Cuernos. Ha estat un dia molt llarg però hem pogut arribar molt més amunt del previst i ha valgut molt la pena. Hem estat de sort ja que el noi de califòrnia, l’irlandès i jo teníem un ritme similar i això ens permetia avançar bastant cada dia, i poder fer alguna excursió més quan arribàvem al campament i ja havíem muntat les tendes. I aquí a Los Cuernos vam sopar al Refugi i mentre sopàvem ens van avisar altra vegada del problema dels ratolins. S’han convertit en una plaga en la majoria de campaments, i foraden tendes, bosses, motxilles i tot el que troben per agafar el menjar. De fet, teníem tot el menjar en bosses de plàstic dobles i penjat amb fil de pescar dels arbres, sense que cap branca hi toqués, i només una hora després ja hi havia ratolins voladors que s’hi llençaven i ens havien començat a foradar les bosses… s’han adaptat al medi i es mouen entre les branques com micos… i a la nit els vas sentint pel costat de la tenda… una mica molest, si. Aquí ens va ploure una mica a la nit, però poca cosa… el temps ens ha acompanyat trencant tot tipus de previsions optimnistes.

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

Dia 4
El què pensàvem que seria un dia molt llarg i feixuc, el vam passar bastant bé amb un sol radiant. I abans de començar a caminar, vam poder veure un mussol que just acabava de caçar un ratolí; well done man! Avui es tracta de pujar del Campament Los Cuernos fins al Campament Las Torres. La recomanació és dormir a aquest campament, ja que el mirador de les Torres queda a menys d’una hora i llevan‘t-se dora al matí, es pot arribar dalt quan surt el sol i, si hi ha sort, veure la il·luminació vermellosa tant característica. Però com que el dia era esplèndid i vam arribar abans del previst, vam pujar a veure l aposta de sol i fer algunes fotos amb el cel serè, per si de cas… ja les tenim! Els dinars, sempre a base de barretes de cereals i fruits secs… de fet, cada hora o cada dues hores, fèiem petites pauses per picar una mica i seguir abans de no agafar fred. En tot el parc, es pot veure l’aigua dels rierols sense haver-la de clorar, ni bullir ni filtrar, i això et treu una gran preocupació de sobre. Pots veure aigua sempre que vulguis sense haver-la de portar a sobre!! A molts pocs llocs es donen aquestes condicions, i és d’agrair.
A la nit ens vam tornar a torbar amb les noies i el noi canadenc… la que va ser la nit més freda de totes!! A les 4 de la tarda ja es veia el baf al respirar i per dormir, tota la roba posada, el gorro, el polar… i els ratolins rondant per fora!!

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

Dia 5

Ens llevem a les 6, carreguem les motxilles amb el sac, la màrfega, el fogonet i l’esmorzar i pugem fins al mirador a veure sortir el sol. El cel és espectacular, i miraculosament, durant dos minuts s’obre una escletxa que il·lumina les torres amb el to vermellós de l’alba, i que de seguida es torna a tapar. Dins dels sacs, fem cafè i esmorzem morts de fred però gaudint d’un espectacle únic. Aquí es nota qui va anar a la xerrada i qui no… qui passa fred i qui no. Fins que a les 8:30 es posa a nevar lleugerament i toca tornar a baixar, recollir les tendes i desfer el camí fins a la Hosteria las Torres, on un bus ens portarà a l’entrada del Parc i d’allà un altre fins al poble, Puerto Natales. Pel camí, un parell d’ocells pica-soques, el típic pájaroloco es para davant nostre a foradar pins sense parar :) Així que hem acabat tot el recorregut proposat, amb algunes excursions extres.

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

mapa mapa

Si algú s’anima, hi ha la possibilitat de fer una estada de voluntariat al Parc, per cada 11 dies d’estada, 4 de lliures, amb allotjament inclòs a la Hosteria Las Torres; fent tasques de senyalització, conscienciació, etc. AMA Torres del Paine.

(Totes les fotos de Torres del Paine aquí i en presentació aquí)

9 Replies to “Chile, Torres del Paine (2)”

  1. Brutals les fotos.
    Això es el glaciar aquell que volen destroçar per fer unes mines o un pou de petroli o algo aixi?

  2. és fabulos Xesco, el cel i les muntanyes sembla que estiguin banyades en foc
    segeix em força i salud, una abraçada

  3. GRACIES!!!

    Asier, no fue un vivac real.. eran las 6 de la mañana cuando subimos al mirador… era imposible un vivac all{a de toda la noche por el frio!!

    Iknowa no ens van dir res de les mines… pero aixo es un parc nacional i no crec que ho puguin fer…

    (no accents…)

  4. Quina meravella de ruta. Quins paisatges i quins colors. Que estava embarassada la rateta que es va menjar el mussol?, doneu barretes energetiques als mussols i que respectin les pobres ratetes.
    Un peto

  5. Ei Xesco, ja m’has ben engaxant a aquesta ruta baobab! quines emocions, no? m’alegro moltíssime que estiguis visquent tot això. Visca la envidia sana!!!!!!!!!!!! una forta abraçada i a disfrutar-ho a tope!!!!!! petons

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *