Hi ha moltes maneres de visitar el Parque Nacional de Torres del Paine, però la informació que durant dues hores et donen a la xerrada gratuí¯ta i oberta que cada dia organitzen els guies d’Erratic Rock, et posa en situació… i per molt que hagis caminat, no estí de més conèixer les situacions extremes que es poden donar a la Patagonia i alguns consells per adaptar-s’hi. Per exemple, aquest estiu rècords de vents de 185 km/h. que portant una gran motxilla tomben a qualsevol excursionista. Et preparen per a les pitjors condicions que et pots trobar al parc, que prí cticament són: molt de vent, pluja i fred… molt fred.
Per tant, cal preparar la motxilla pensant que plourí i que les fundes de pluja no serveixen per res si es tracta de caminar 8 hores sota una tempesta. Igualment, les capelines o ”ponchos” tampoc tenen gaire utilitat quan fa molt vent… Cal portar roba i calçat de recanvi, ben protegit en bosses de plí stic, de manera que es tingui un equip de roba de caminar, de dia, brut… i un equip net, de nit i sec. I alhora, també protegir el sac, la tenda i el menjar ben aí¯llat. I la roba Gore-Tex, que va molt bé, tampoc aguanta 6 hores de caminata sota la pluja, ni per la impermeabilitat ni per la irrespirabilitat de la suor (tested in Patagonia)… o sigui que millor guardar-la com a roba seca per a les tarda/nit. Et diuen que et preparis per anar tot el dia xop i amb els peus mullats… Però a nosaltres, tot i el fred, els grans núvols i la mica de neu, només ens ha plogut una nit i poquet o sigui que sempre hem estat relativament secs :)
Si es pensa en fer la ruta en 5 dies i acampant, cal portar tot el menjar necessari, el fogonet… Hi ha alguns refugis, el que permet fer la ruta amb una petita motxilla (nosaltres vam acordar fer la curta de 5 dies, itinerari anomenat W per la forma que ressegueix al mapa, pel nostre compte i acampant). El Circuit complert, dóna la volta pel darrera i es triguen entre 8 i 10. I si cada llibre aconsella seguir un itinerari concret, jo explicaré el que vam fer nosaltres, que segueix la W en sentit contrari a les agulles del rellotge. Ara, al ser abril, tot i començar el fred, encara es pot acampar, el clima és bastant estable i al ser temporada baixa hi ha molt poca gent.
A la reunió, es facilita a la gent que va sola agrupar-se i perdre la vergonya… però com que es fa cada dia a les 15:00 i acaba a les 17:00 toca espavilar-se per llogar el material, comprar el menjar, el ticket de bus… El sac de dormir, que serí l’element que realment ens aí¯llarí a la nit, com a mínim ha de ser (sobretot ara a l’abril que fa més fred) de -5 o -10 i evidentment el que portí vem no servia ni de cobrellit. La mí rfega i la tenda, suficientment resistent per suportar tempesta i forts vents. I un recanvi de gas per persona (aprox.); l’olla, plats i tassa i coberts. I quan tot això ja estí fet, a dormir i llevar-se aviat.
Així doncs, explicaré una mica l’itinerari al llarg dels 5 dies tot i que hi ha mil maneres de visitar tot el parc, nosaltres hem seguit aquesta, anant pel nostre compte amb els consells d’alguns guies que porten els últims 7 anys acompanyant cada setmana, de novembre a març grups de persones a fer aquesta ruta. De fet, a l’estiu, hi ha dies que entren 1000 persones nova al parc cada dia… amb l’acumulació i saturació que això pot arribar a suposar en una reserva d’aquestes característiques.
Per cert, l’expedició la formem un noi canadenc, un noi de Califòrnia, un irlandès que viu Nova York, dues noies de Nova Zelanda i jo.
Dia 1
Sortim de Puerto Natales a les 7:30 i a les 10:00 ja som a l’entrada del Parc, cal pagar l’accés al parc i seguir amb el bus fins al ”port” del llac Pehoé, per travessar el llac. Comencem a caminar a les 12:30 aprox. des del refugi Pehoé. Pugem caminat fins al Glaciar Grey i ens arribem al mirador del glaciar. Pel camí, aturats al mirador que hi ha entremig, veiem un cóndor andí aturat a la punta del penya-segats que tenim al costat i mirant mirant, emprèn el vol, passant per davant nostre volant majestuosament… quedem impressionats de veure aquesta au tant de prop i volant amb tanta elegí ncia. í‰s l’au per excel·lència en la majoria de paí¯sos andins i en forma part de l’escut de molts d’ells.
El campament, que també té refugi, és al costat del llac Grey, amb els icebergs que es van movent, caiguts de la glacera. La posta de sol entre icebergs no té preu… Es nota el fred i la nit és molt molt freda. Així que després de sopar partida de cartes internacional al refugi. Per primera vegada posem a prova els sacs. Dormim dos a cada tenda i costa adaptar-se al fred i al terra dur.
Dia 2
El menjar és una altra cosa que cal considerar, no pots portar tot el què voldries per menjar, ja que carregar-ho pot suposar uns quilos extres gens recomanables… així que l’esmorzar principal és… sopa!! Aaaaaah havia esmorzat molts coses però mai sopa jejeje i aquí en portava d’espí rrecs i de pollastre. Però els americans, no van deixar l’oportunitat de portar oatmeal (cereals) i barrejat amb llet en pols i barretes energètiques, donava consistència a l’aigualit cafè i sopa.
La idea era retornar fins al Refugi Pehoé i pujar fins al campament italií . Arribem allí a les 4 de la tarda i gent que hem trobat pel camí, ens comenta que hi ha molts ratolins i que han tingut problemes amb el menjar… com que anem bé de temps, decidim continuar dues hores més fins al campament Brití nic i dormir allí més tranquil·lament. De fet, estem sols, nosaltres i un noi chilè. Les noies, no van dormir en tota la nit pel fred i decideixen dormir al refugi i escurçar l’excursió fent un tros enrere amb la barca.
Pel camí, el highlight del dia és veure dos espectaculars allaus del Glaciar del Valle Francés, al peu del Paine Grande. Portí vem estona sentint retronar la muntanya i moure’s tot el gel però veure en directe com es desplomen murs de gel al mig del pic és impressionant! I a la nit, un cel estrellat igualment espectacular… que s’acompanyava amb whisky calent seguint la recepta irlandesa, aproximadament.
Suposo que les fotos expliquen millor que jo en paraules, els colors i els paisatges de tardor a la patagonia…
Per cert, moltes grí cies per tots els comentaris i anar-me acompanyant en el viatge!!
Carles
QUin espectacle de la naturalessa!! i les fotos son impressionants!
Llavors has tingut que comprar algun tipus de material o te’l faciliten? i la duressa? ho és realment o tampoc hi ha per tant!?
Aquesta ruta és d’interés nacional … que dic nacional… MUNDIAL!!
Fins el proper post!
Thiago
Xesco, que viaje espectacular!!!! Bellisimas fotos!! No hace falta decir para disfrutar de los paisajes de Patagonia… es cada uno mejor que el otro! Al fin vas a ir a El Calafate? Suerte y siga mandando estas fotos maravillosas.
Saludos
Thiago
anna kinter
òsti nen això sí que és impressionant!! Ha valgut la pena esperar aquests dies sense blog… ja tinc ganes que expliquis la resta de la ruta per seguir viatjant (si en el fons, qui no es consola és perque no vol!)
petons!
Txell
Ostres sí Francesc! Tal i com ens ho pintes sembla molt i molt dur!
í‰s així o tan sols podria quedar en una impressió???
Quines fotos… mare meva!!!
IMPRESSIONANT!
francesc
Hola,
Jo ja portava algunes cosa pero es pot llogra practicament tot: frontal, roba gore-tex, sac, tenda, fogonet… tot ho lloguen. Pero depenent dels dies, hi ha coses que surt mes a compte comprar… els pals de caminar ja els havia comprat a Ushuaia pq els faria servir molts mes dies…
La duresa la marca una mica cadascu… pero si les condicions son bones, es pot fer be i sense patir, adaptant les etapes a les ganes que es tingui… pero les nits son fredes, es dorm poc i malament i sobretot que carregues amb bastant de pes jejeje. Nosaltres ens vam animar a caminar una mica mes cada dia, pero segurament si hagues plogut o fet tant de vent, no ho hauriem pogut fer.
Les noies que ens acompanyaven no van dormir gens la primera nit pel fred, ni seguir la ruta com nosaltres… la van modificar i ja esta…
Per tant la duresa es molt personal :)
Estic molt content d’haver carregat dos mesos les botes dins la motxilla, per que m’ha anat molt be tenir-les. Tot i que es molt personal, i hi ha qui amb unes bambes de trekking va mes comode, els dies que feiem una mica d’ascenscio, o sobretot les baixades mes fortes, jo preferia botes.
Thiago, ya pase por el Calafate (Perito Moreno!!) y ahora en el Chalten con lluvia y prevision de nieve :(
CONXA
ja veus com he de tornar al parc TORRES DEL PAINE sols veure les fotos tinc un telele