A l’illa de Paquetá s’hi arriba amb ferry des de l’estació de “les barques” al Centre de Rio de Janeiro. El nom, provinent de la llengua Tupí, vol dir illa de moltes “paques” que és un animal curiós.
La Barca val uns 5 reals per trajecte, i arribar-hi són uns 70 minuts, així que és un bon lloc per anar-hi a passar el dia. Té una superfície de poc més d’un quilòmetre quadrat, i 2,3 km de longitud. El desplaçament amb bicicleta és la forma més fàcil d’explorar l’illa ja que no hi ha cotxes i el lloguer, un dels més barats que hagi vist del món, uns 5 reals l’hora (al canvi d’avui menys de 2 euros).
Per desgràcia, l’illa es troba dins de la Badia de Guanabara, i al ser un espai semi-tancat, la qualitat de les aigües no és apta pel bany i per tant, no ens podrem banyar a la platja. Però hi ha diferents parcs i racons per explorar, pujar algun pic i saludar als locals que van amunt i avall amb les seves bicis elèctriques. També hi ha la possibilitat de llogar carruatges de cavalls, molt típic entre els visitants carioques, però a un preu bastant desorbitat.
Vam dinar a un restaurant que queda apartat del carrer principal però que està molt concorregut i s’hi menja molt bé, el Zeca. Les racions que porten arròs, patates fregides, carn, farofa, amanida i “feijão” valen molt la pena.
Com a curiositats afegides, el ferry passa per sota del mític pont de Rio a Niteroi de 13 km, i a l’illa hi vam trobar la casa rosa de la Bella Dorment, amb tots els seus nans :)
Ilha Grande és una illa tres vegades més petita que Menorca, que queda a la costa de l’estat de Rio de Janeiro davant la ciutat Angra dos Reis. És un lloc turístic i d’estiueig per molts brasilers, ple de platges i allotjaments de tots els nivells.
Cada època de l’any té els seus avantatges i incovenients, així per exemple ara que és estiu (de desembre a febrer) hi ha moltes més hores de sol i menys possibilitats de pluges. Però en canvi més concentració de visitants, preus més elevats, etc. A partir de mitjans de febrer, baixa l’ocupació però augmenta les possibilitats de pluja ja que normalment de febrer a abril són mesos plujosos. I en cas de núvols o pluges, les platges no brillen tant com quan els toca un sol radiant. A “l’hivern” (de maig a setembre), és una zona molt tranquil, s’hi està més fresquet i hi ha possibilitat d’alguna pluja però sense pràcticament visitants.
Si bé Vila do Abraão és el poble més important, ple de bars, restaurants, botigues i hostals, nosaltres vam preferir estar a la platja d’Araçatiba, que queda més separada i molt més tranquila. Concretament a la Pousada Gabriel, que si bé es senzilla, és de les més econòmiques i millor relació qualitat preu d’aquest sector. Caminant, amb 12 minuts arribes a Araçatibinha, una petita cala des d’on nedar amb tortugues i peixos de colors és molt fàcil.
Entre Araçatiba i Araçatibinha hi ha el càmping Bem Natural que per un preu molt més assequible ofereix unes bones condicions. Destaquen les parcel·les amb teulada d’uralita de plàstic que permet estar tranquil amb una tenda senzilla els dies de molta pluja. També té cuina, lavabos, restaurant i habitacions.
La majoria de visitants fan excursions per tota l’illa. Té més de 100 platges; una cara de l’illa dóna a la badia interior amb platges tranquil·les i l’altra vessant dóna a mar obert, amb la famosa platja de López Mendes. I pels més esportistes, hi ha el pic da Pedra da Água de 1.030 metres d’alçada.
A part de caminar, és molt típic fer una excursió amb Escunha, el vaixell típic, que et porta a tres o quatre platges diferents durant un dia. Algunes d’elles són llacs d’aigües transparents plenes de peixos de colors, i depenent de l’època de l’any, també plenes de llanxes i visitants amb altaveus i música a tot drap. Per desgràcia, l’ús d’àncores per part de centenars de llanxes cada dia durant la temporada alta, fa que els coralls i fons marí estigui bastant deteriorat… i sembla que els hi preocupi poc.
Mig per casualitat, passejant per Ipanema el dia 1 de Gener de 2014, vam poder veure aquesta espectacular posta de sol i coincidir amb tantíssima altra gent que hi havia anat expressament. La Pedra d’Arpoador és un lloc ideal per veure pondre’s el sol al mar, i que coincideixi que ho fa dins l’aigua són uns pocs mesos a l’any, al voltant de desembre. Aquí és estiu i els dies són llargs. Quan el sol toca a l’aigua, o s’amaga darrera els núvols baixos i desapareix, la gent comença a aplaudir i xiular celebrant el gran moment… i hi ha moooolta gent!! Alguns ho aprofiten per remar les últimes onades de la tarda, nedar, o simplement refrescar-se després d’haver superat els 40 graus durant el dia.
La travessa Petrópolis-Teresópolis és un clàssic nacional de les travesses i muntanyisme, considerada per molts la travessa més espectacular de Brasil. Amb més de 30 km d’extensió, la travessa del Parc Nacional de la Serra dos Órgãos exigeix una preparació física i l’equipament adequat, ja que les condicions poden empitjorar en qualsevol moment. Hi ha uns trams més tècnics o de major confusió on es recomana anar-hi acompanyat d’algú que conegui bé la zona. La travessa normal es fa en tres dies, però si es va amb una motxilla lleugera, un frontal, roba d’abric i menjar suficient, es pot fer en un dia (entre 10 i 12 hores). És el nostre repte.
Es recomana fer-la en aquest sentit pel fet de què els trams tècnics són més fàcils d’encarar així que a l’inversa i per la bellesa del paisatge, sobretot en la primera pujada que vas veient tota la Serra i carena davant.
El primer bus de Rio de Janeiro a Petrópolis surt a les 5:30, arribem a allà a les 6:45 i n’agafem un altre fins a Correa i d’allà el darrer fins a Bonfim. Encara caminarem 45 minuts fins arribar a l’entrada del Parc Nacional on començarà la travessa. Cal pagar una entrada i signar un document de responsabilitat, ja que controlen tothom que hi entra i a partir del juliol de 2013 les restriccions i limitacions seran majors per evitar la massificació. Caldrà fer reserva prèvia els mesos més concorreguts, que són juny i juliol ja que no fa tanta calor i hi ha menys probabilitats de pluges.
1a Etapa Bonfim – Morro do Açu
El recorregut comença amb una forta pujada, passarem dels 900 als 2200 metres d’alçada. Quan ja s’abandona la part més boscosa i després de descansar al mirador de la Pedra do Queijo, segueix la pujada fins a la carena. Es va resseguint tota la cresta, pujant i baixant algun coll, fins dalt. La boira ens va impedir veure tota la vall, i els dies ben assolellats es pot veure fins al mar de Rio.
Els Castelos do Açu són un grup de roques amb unes formes arrodonides curioses. Aquí hi havia molt de fang i la roca del terra estava tant mullada que va ser inevitable aterrissar i pelar-me el braç i el genoll. La gent normalment dorm al refugi que hi ha aquí i es lleva ben dora al dia següent per gaudir d’una sortida de sol espectacular. Nosaltres no ens podem entretenir i dinant amb 15 minuts, seguim la travessa.
2a etapa Morro do Açu – Pedra do Sino
Jo pensava que aquesta etapa, la més llarga, seria més planera. Ja havíem assolit alçada i segons el mapa són uns 17 km fins a l’altre punt també a la mateixa alçada… però ningú m’havia dit que entremig hi havia tantes valls que calia anar baixant i tornar a pujar!! El problema és que al haver plogut tant els dies abans i ser un terreny molt de pedra llisa, era molt fàcil relliscar. Tot i que la boira ens anava acompanyant a trossos, de tant en tant es podia veure el paisatge esplèndid de la zona. No s’assembla gens a cap altra part de Brasil, estem a més de 2000 m. d’alçada, i tot i que no és la zona més alta, que és el Pico da Neblina (2993 m.) a l’Amazones, és una de les zones més altes.
A part de pujar i baixar les valls i relliscar per les parets de perdre, aquesta és la part on és més fàcil perdre’s i on hi ha dos passos tècnics. El primer, “Elevador” és una paret de roca que cal pujar agafant-se a uns suports de ferro com si fos una escala però sense poder-se assegurar… Un cop a dalt, continua la pujada fins al peu de la Pedra do Sino, on s’ha de baixar una canal d’uns 5m. Recolzant-se entre dues roques, i després pujar resseguint tota la base de la roca, amb el precipici a l’esquerra i una petita canal de pedra. Just a dalt hi ha una pedra més gran que obstaculitza el camí, el “Cavalihno” i que s’ha de passar fent el cavallet o rodillo. Aquesta foto no és meva però es veu millor la perspectiva. Un cop d’alt, només queden 10 minuts per arribar al cim de la Pedra do Sino, però al estar ple de boira i mullat seguim la ruta, que ja comença a baixar.
3a etapa Pedra do Sino – Barragem
Ara comença la baixada fins a Teresópolis, però abans hi ha el 2n refugi, on es dorm la 2a nit en la ruta de ters dies. Aquí lloguen tendes i si no hi ha lloc a dins, pots dormir a la tenda. Nosaltres ens abriguem i seguim; són les 16:00 i si tot va bé a les 19:00 ja serem baix.
Aquest tram final, on ja s’acumula molt d’esforç i cansament, és tècnicament senzill però quan comença la foscor i amb un terra ple de fang i pedres soltes, requereix molts concentració. L’última hora, ja negre nit, es fa mooolt llarga… tinc un peu encara mullat de fang i ple de sorra i els genolls comencen a protestar. Però ja hi som, en 9 hores i 45 minuts hem arribat al final del recorregut. Els altres dos companys ja havien fet aquesta travessa entre 5 i 10 vegades, amb grups i de moltes maneres diferents. Però al ser només tres i anant lleugers l’hem pogut acabar en menys temps de l’esperat.
Val molt la pena, el paisatge és espectacular. El clima pot canviar sobtadament en qualsevol moment i cal anar preparat per una bona tempesta. A la nit la temperatura pot baixar bastant, és hivern i estem a més de 2000 m. d’alçada.
Ara a descansar!
BONUS
Acaben de publicar aquest espectacular vídeo enregistrat amb un petit cuadricòpter de la sortida del sol des del cim de la Pedra do Sino el mateix dissabte que hi vam anar, però que nosaltres ja no vam veure per la boira. Màgic i espectacular!
Immers en la campanya de vots per la final del projecte Imagine Silicon Valley 2013, aprofitant un dia de platja vaig estar fent amics i demanant el seu suport. Aquí una petita mostra dels participants. Es pot votar fins dijous 30 de maig a les 23:59 o sigui que encara em pots ajudar fent un “M’agrada” a la meva candidatura de facebook, al link que hi ha just a sota de la miniatura del vídeo: http://ruta.ws/help
I per cert, una de les millors maners d’accedir a aquestes platges des del centre de Rio de Janeiro, és amb el SurfBus, especialment condicionat per portar taules i amb projeccions de surf durant el trajecte :)
No heu pensat alguna vegada mentre estudiàveu una llengua, moltes vegades per obligació, que la classe es feia massa llarga i que us estimaríeu més estar en un altre lloc? Que dur tenir l’obligació d’aprendre sense masses ganes. Quantes hores-pallissa d’anglès haurem fet molts. Que difícil guardar la concentració en una situació així!
Amb aquesta introducció l’Albert ens presenta la nova escola de portuguès que acaba d’obrir a Rio de Janeiro. Amb l’Albert ens vam conèixer de molt petits, per amics dels pares, coincidint en algunes vacances, etc. i va ser per casualitat a través d’un fòrum d’internet, que vam veure que els dos ara estàvem a Rio de Janeiro i cadascú creant el seu propi projecte aquí. Obrir una empresa a Brasil no és fàcil però després de tota la burocràcia ja ha pogut obrir l’escola i sense cap mena de dubte, aprendre una llengua parlada per més de dos milions d’habitants, en una ciutat com Rio de Janeiro i a pocs metres de la platja de Copacabana, és un privilegi. Però a més a més, vull destacar el nou enfocament que incorporen, integrant en els programes d’estudi activitats quotidianes, d’oci i esport, per tal de participar d’una immersió lingüística integral, més divertida i participativa. En voleu saber més detalls?
A la Rio&Learn Portuguese School de Rio de Janeiro (a poquets metres de la platja més famosa del món, Copacabana) saben que això passa massa sovint quan s’aprèn un idioma, i per això fan les seves classes amb els seus dos mètodes funlearning i livelearning.
El creador de l’escola, el català Albert Aixut, després de viatjar i aprendre idiomes per diferents països va veure que l’alumne que vol aprendre un idioma a l’estranger té la necessitat d’aprendre el idioma en poc temps, i per fer-ho s’ha de aconseguir que estigui plenament connectat al seu voltant, i per aconseguir estar connectat i amb ganes de tenir contacte amb el idioma és imprescindible estar gaudint mentre es practica el idioma.
El mètode funlearning consisteix en gaudir de l’aula mentre s’aprèn portuguès. Ens explica l’Albert, que tenir contacte amb una llengua estrangera durant més d’una hora resulta moltes vegades esgotador per l’alumne per que per aprendre una llengua es necessita molta concentració per entendre tot el que s’està ensenyant i parlant a la classe, especialment quan hi ha hores intenses de gramàtica i encara més quan l’aprenentatge es unidireccional (quan el professor parla i l’alumne només escolta). Aquesta necessitat de concentració, obligació i esforç per mantenir la concentració fa que el cervell com autodefensa acaba desconnectant contínuament de la classe i no presti el 100% de l’atenció.
Amb el mètode funlearning, els professors nadius de la Rio&Learn fan que les seves classes siguin ben entretingudes i participatives, fent que els alumnes aprenguin mentre es diverteixen. Els professors, ben entrenats en el mètode, tenen el repte continu de fer que l’alumne estigui aprenent sempre amb un bon somriure a la cara. D’aquesta forma les quatre hores o més que els alumnes estrangers de la Rio&Learn passen cada dia a la aula es fan ben curtes i emocionants.
L’altre mètode de la Rio&Learn, el livelearning, es basa en la immersió lingüística. Aprendre idiomes en el país nadiu té l’avantatge de poder oferir una plena immersió lingüística a l’alumne. El mètode livelearning consisteix en provocar que una vegada l’alumne està fora de l’aula tingui el màxim de contacte possible amb la llengua portuguesa. Els alumnes de la Rio&Learn s’allotgen amb famílies carioques amb les que fan amistat i conversen cada dia. A més els professors donen reptes, preparen jocs i ofereixen llocs de visita a la ciutat perquè els alumnes practiquin fora de les aules lectives, a la seva vida diària, tot el que han aprés durant la classe. La idea es aconseguir que els alumnes abracin l’aprenentatge del portuguès com una diversió i que gaudeixin al màxim de Brasil i de Rio de Janeiro mentre practiquen el portuguès minut a minut.
Els dos mètodes, funlearning i livelearning, s’uneixen cada tarda a les activitats RioLIVE! que permeten que l’alumne practiqui el que ha aprés a les classes al mateix temps que visita els millors llocs de la ‘ciutat meravellosa’ (apel·latiu de Rio de Janeiro) o mentre fan coses típiques de carioques. Cada tarda un professor nadiu porta a tot els alumnes de l’escola a fer l’activitat RioLIVE! del dia i es queda ben pendent de que els alumnes parlin i practiquin el portuguès al mateix temps que els explica històries i coses de la ciutat. Els alumnes gaudeixen de Rio de Janeiro com si fossin veritables brasilers e coneixen millor aquesta fantàstica ciutat, al mateix temps que parlen portuguès contínuament. Visites als millors llocs turístics, als més originals punts de la ciutat on no solen arribar els turistes, esports com fut-volei, frescóbol a la platja, converses amb natius carioques, aprendre uns passos de samba, es tracta de parlar, xerrar, somriure… de viure mentre es practica i s’aprèn la llengua.
Després de la invitació de l’Albert per conèixer el funcionament de l’escola, venen ganes de saber una mica més de portuguès per apuntar-se a fer unes classes ;)
A menys d’una hora del centre de Rio de Janeiro hi ha aquesta esplèndida platja, dins de la reserva ambiental de Grumari. Al ser una àrea protegida, no s’hi ha pogut construir res i és el primer que sobta quan s’hi arriba, en contrast amb la gran massificació de la ciutat.
A l’estiu han de restringir-ne l’accés i els caps de setmana s’omple ràpid però ara que és tardor (tot i que arribem als 32 graus) no hi ha ni la meitat de la gent i la calma i tranquil·litat de passar un dia aquí és d’agrair.
Però sobretot sobretot, és un lloc ideal pel surf, tant per practicar-lo com per passar-se hores i hores fent-ne fotos.
Feia molt de temps que no utilitzava l’objectiu fix de 50mm, com havia fet amb l’àlbum de Barcelona i Chicago. Així que ahir fent una mica el turista vaig aprofitar per fer algunes fotos de la ciutat de Rio de Janeiro amb aquest objectiu i editar-les en blanc i negre. Tot i que Rio és una ciutat de colors, el blanc i negre t’obliga a imaginar. Aquestes en són algunes; tot l’àlbum a Flickr.
Una de les preguntes que feia a tots els entrevistats durant el viatge, era que triessin un llibre i una cançó que els agradés. Mentre el llibre de la volta al món porta a porta entra a la fase final d’impressió, recullo aquí el resultat d’aquesta bibliografia global, recomanada des de diferents països. Espero que us pugui inspirar a fer algun regal de Nadal o a distreure-us fins que rebeu el llibre ja imprès.
