Annapurna Circuit (3a part)

El 5è dia, de Chame (2710) a Dhukur Pokhari — Pisang (3240). Definitivament comencem a tenir la sensació d’estar caminant pels himalaies!! Els primers dies estí s més preocupat per com pesa la motxilla, els genolls, les espatlles cruixides que de res més. Però mica en mica això ja no es nota, i pots començar a gaudir de l’espectacle, minut a minut. Hi ha temps per tot; des de seure a mirar volar les papallones, observar grans llangardaixos prendre el sol o les grans muntanyes, o jugar amb els nens i nenes que et venen a saludar corrent, i dient les tres paraules que han après en anglès: pen, chocolate i sweets. La gent gran també acostuma a somriure encantats i feliços!! Sempre tenen la porta de casa oberta i això permet veure una mica més el seu dia a dia.

Estic acostumat a que quan camines per 3000 m. (per exemple pel Pirineu), estí s prí cticament per sobre de tot: de les valls, dels rius, d’altres muntanyes… Aquí­ és molt diferent!!! A 3000 m. tot el què t’envolta són muntanyes enormes i tu només ets un punt petit enmig de la vall, al costat del riu.

El 6è dia, de Dukhur Pokhari (3240) — Ghyaru (3730) — Munji (3450). En aquesta etapa, pots triar l’itinerari pla i directe o el que puja 500 m. de desnivell fins a Ghyaru i Ngawal i torna a baixar, amb unes vistes espectaculars de tota la serralada dels Annapurnes, i a més a més ajuda a aclimatar-se per l’alçada. Tot i la forta pendent del principi, val molt la pena. Volí­em arribar a dormir a Manang i passar allí  dos dies aclimatant, però un del grup es va perdre i el vam estar esperant fins que es feia fosc. L’home de l’hostal el va anar a buscar amb el cavall però no el va trobar, i va arribar al cap d’una hora per un altre camí­… així­ que ens vam quedar a dormir allí .

El setè dia, aprofitant que estí vem a Munji, vam pujar fins a l’Ice Lake, a 4640 m. com a excursió d’aclimatació, i baixar a dormir a Manang. Es recomana, per tal d’anar-se aclimatant a l’alçada, un cop es passa dels 2500 m. no guanyar més de 500m. de desnivell cada dia. í‰s a dir, no dormir a un lloc a més de 500 m. d’on s’ha dormit la nit abans. Però en canvi, es recomana dedicar un o dos dies a pujar amunt a guanyar alçada, i tornar a dormir a una zona més baixa. I des de Munji, hi ha una de les millors excursions d’un dia per fer a la zona de Manang, pujar al llac de gel. Són 1150 m. de desnivell i arribes als 4640 on es nota la falta d’oxigen i el fred!! I és curiós veure baixar la pressió atmosfèrica al voltant de 550 mbar, quan el normal són 1013.

La baixada corrent amb els bastons és més divertida i algunes persones vestides com si estesin a l’antí rtica no acaben d’entendre que algú amb mí niga curta pugui estar corrent per allí  muntanya avall…

Però l’altra persona del grup que va pujar, va trigar molt a baixar i se’ns va tornar afer fosc esperant a Munji… i vam acabar caminant la darrera hora fins a Manang, fosc i fred!!! La sort, és que mentre esperí vem vaig conèixer a uns catalans que també porten molt temps viatjant i vam poder intercanviar consells i informació de destins, molt útil pels propers mesos… i aquí­ si, xerrant a la vora d’una estufa!!

Va ser un dia llarg, però al no portar la motxilla gran, per primera vegada, permetia gaudir al mí xim de l’excursió.

Anapurna Circuit 1a part
Anapurna Circuit 2a part
Anapurna Circuit 3a part
Anapurna Circuit 4a part
Anapurna Circuit 5a part
Anapurna Circuit 6a part
Anapurna Circuit 7a part