El tercer dia, de Chamche (1385 m.) a Bagarchap (2160 m.). L’arribada a aquest poblet, ja deixa veure les primeres majestuoses muntanyes… l’Annapurna II (7.937 m.) i el Gangapurna!! I el paisatge ja és totalment diferent. Es diu circuit o volta dels Annapurnes perquè si bé l’Annapurna http://es.wikipedia.org/wiki/Annapurna és conegut per ser un cim de més de 8000 m., es tracta d’una serralada i hi ha uns quants cims més d’entre 7000 i 8000 m., entre ells l’Annapurna II, el III i el IV, el Gangapurna i l’Annapurna Sur. I el recorregut dóna la volta per darrera d’aquesta serralada, fins a trobar-los de cara, encerclant així totes les muntanyes.
A partir d’ara, les banderes tibetanes (Lung-Ta o cavalls del vent) ja són molt presents, així com les estupes, gompes i rodes de pregí ries.
Pel camí es pot trobar molta marihuana que creix salvatge per tot arreu, i alguns agricultors la processen i venen haixix ”acabat de fer” a peu de camí. També la consumeixen en alguns plats o hi ha un festival nacional on és típic que en fumin amb pipa. També es poden veure monos de diferents tipus en aquest tros de camí.
Fa temps que han començat a construir una carretera o pista forestal (fins ara l’única manera de transport entre aquests pobles era el burro o caminant) i es preveu que en uns anys, tot el circuit es podrí fer amb jeep. Alguns pensen que serí molt perjudicial pel turisme i pel trekking tant popular (la principal font d’ingressos dels petits pobles) però potser la carretera els ajuda a trencar anys d’aí¯llament i els permet desenvolupar…. és un tema controvertit i que no estí resolt. Si bé es preveu construir un camí alternatiu pels caminadors, de moment s’avança en la carretera i no en el camí alternatiu i per tant toca compartir (sobretot al tram final del circuit) la pista amb busos i jeeps… falten diners per desenvolupar i senyalitzar els camins alternatius.
El 4t dia, de Bagarchap (2160m.) a Chame (2710 m.). í‰s un tram que comença amb una forta pujada, però que es fa curt. Acostumem a començar a caminar entre 7:30 i 8:00, tot i que som 6 persones, anem bastant a l’hora i ens posem d’acord fí cil en triar hostal, prendre decisions… Arribem a Chame a les 12:30 i ens dóna temps de fer la bugada i aprofitar 3 hores més de sol per intentar assecar-la. Al ser una vall, el sol es pon de seguida darrera les altes muntanyes, cap a les 15:30; i tot i no ser fosc, comença a baixar la temperatura en picat. A l’habitació, estem a uns +4 C.
Els hostals són tots molt similars, habitacions de 2 o 3 llits, pis de dalt i de baix, lavabos, cuina, menjador — sala d’estar i quasi tots terrassa (amb unes vistes espectaculars). Dormir és molt econòmic (uns 0,75€ per persona) i en alguns llocs fins hi tot de franc si esmorzes i sopes allí . Sovint, dutxa d’aigua calenta… els millors amb placa solar i sinó amb un dipòsit de color negre, que manté l’aigua tèbia mentre hi ha sol. Depenent de la mida del poble, pot tenir entre 3 i 10 hostals, i en general la gent es reparteix bastant. Tot i ser temporada alta, no hem tingut problemes ni sensació d’aglomeracions. Octubre i novembre són els millors mesos ja que ha acabat el monsó i les pluges i encara no fa molt molt fred i la neu deixa passar pel punt més alt. Per això, he viatjat directament des d’Austrí lia aquí per coincidir amb aquestes dates.
El menjar és una mica més car que a Kathmandú i a mesura que es guanya alçada, el preu va pujant (han de transportar-ho tot fins allí dalt amb burro o a peu). El Dal Bhat és el plat típic; arròs, llanties i verdures, i prí cticament es menja això com a plat més equilibrat. Però també acostumen a fer pasta, algunes pizzes, sopes, ous i truites, etc. Prí cticament cap té llar de foc ni cap tipus de calefacció i quan es pon el sol, el fred es nota de valent. Si bé ara que estem arribant als 3000 m. l’alçada encara no es nota massa, cada dia fa més fred a la nit!!
Anapurna Circuit 1a part
Anapurna Circuit 2a part
Anapurna Circuit 3a part
Anapurna Circuit 4a part
Anapurna Circuit 5a part
Anapurna Circuit 6a part
Anapurna Circuit 7a part