Llibres del viatge

Clarissa

Llibres

Una de les preguntes que feia a tots els entrevistats durant el viatge, era que triessin un llibre i una cançó que els agradés. Mentre el llibre de la volta al món porta a porta entra a la fase final d’impressió, recullo aquí el resultat d’aquesta bibliografia global, recomanada des de diferents països. Espero que us pugui inspirar a fer algun regal de Nadal o a distreure-us fins que rebeu el llibre ja imprès.

Brasil

Clarissa, d’Érico Veríssimo
Clarissa

Argentina

Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes Saavedra
Don Quijote

Chile

Confieso que he vivido, de Pablo Neruda
Neruda

Bolívia

Si me permiten hablar, de Domitila Barrios de Chungara.
Domitila

Estats Units

Been Down So Long It Looks Like Up to Me de Richard Fariña.
Been Down

Nova Zelanda

Posdata, te quiero de Cecelia Ahern
posdata

Austràlia

El Alquimista de Paulho Coelho.
Alquimista

Nepal

El arte de la felicidad del Dalai Lama.
Art of happiness

Índia

El llibre sagrat Bhagavad-gītā.
Bhagavad-gita

Indonèsia

Skill with people, de Les Giblin.
skill

Tailandia:
També El Alquimista de Paulho Coelho.
Alquimista

Vietnam

León el Africano, de Amin Maalouf.
León el africano

Xina

Cometas en el cielo, de Khaled Hosseini.
cometas en el cielo

Mongòlia

100 años de soledad, de Gabriel García Márquez.
Cienn años de soledad

Rússia

Oblomov, de Ivan Goncharov.

Oblomov

Viatge de 3 setmanes a Bolívia

La Paz

No, no és que hi vagi ara jo sinó que he rebut la consulta de què fer amb tres setmanes a Bolívia i aprofito per explicar-ho aquí.

Tot i que el país no és molt gran, els desplaçaments amb bus són una mica lents i a vegades ja has de dedicar-hi tot un dia.

D’entrada, crec que val la pena visitar La Paz, Tiwanako, Llac Titikaka i Illa del sol (4-7 dies).
Si s’arriba a La Paz directament, millor prendre-s’ho amb calma i dedicar un dia de relax i passejar poc per aclimatar-se a l’alçada. Un mate de coca, molta aigua i exercici limitat, ajuden a anar-se aclimatant. La visita a Tiwanako és una excursió d’un dia, i el llac Titikaka també ho pot ser, però és molt recomanable passar una nit a l’illa del sol.
Hi ha altres excursions d’un dia, com el descens amb bici per la carretera de la mort, etc. A mi em queda pendent fer l’ascensió al Huayna Potosí, que ja requerirà uns dies més.

http://www.rutabaobab.com/2010/08/bolivia-illa-del-sol/
http://www.rutabaobab.com/2010/07/bolivia-la-paz-i-tiwanako/

Rurrenabaque (4-6 dies)
Un lloc increïble per veure fauna i flora salvatge en estat pur. Cocodrils, capibares dofins de riu, piranyes i altres animals omplen els camps de las Pampas de Rurrenabaque. Els tours organitzats, dormint en senzills allotjaments d efusta, duren uns tres dies, i l’estada total dependrà del mitjà de transport fins a Rurrenabaque (bus o avió).

http://www.rutabaobab.com/2010/07/rurrenabaque-amazonia-boliviana/

Potosí (2 dies)
Molt interessant, i punyent, és l’experiència de visitar la ciutat de Potosí i sobretot les mines.

http://www.rutabaobab.com/2010/07/una-altra-cara-de-potosi-bolivia/
http://www.rutabaobab.com/2010/07/bolivia-les-mines-de-potosi/

Sucre (2-3 dies)
Una ciutat molt xula i tranquil·la, de les més acollidores de Bolívia, ideal per passar dos o tres dies.

Salar d’Uyuni (2-4 dies)
És un lloc únic al món i que val molt la pena veure. Es pot fer una excursió d’un dia des d’Uyuni, o un tour de tres dies, dormint en hotels de sal i coneixent les llacunes de colors i creuant tot el salar. És ideal si després es continua viatjant cap a Chilen, entrant a San Pedro de Atacama, o si es ve d’allà.

http://www.rutabaobab.com/2010/06/cap-a-bolivia-travessant-el-salar-d%E2%80%99uyuni/

La ciutat de Santa Cruz potser no és tant atractiva, però les Ruïnes de Samaipata valen la pena.

Afegiríeu alguna recomanació més?

Normes i prohibicions monumentals

Sempre ens queixem de les normes, de les prohibicions, de les restriccions, etc. i és que en molts monuments hi ha baranes, cordes o senyals que indiquen que no es poden tocar, que no s’hi pot pujar o que està prohibit fer fotos amb flaix… i en general aquestes mesures ens desagraden. Algunes senyals impedeixen fer una bona foto sense que hi apareguin, com al cas de l’arbre de pedra al salar d’Uyuni o mampàres de vidre que protegeixen escultures i que fan pràcticament impossible fotografiar-les…

A Bolívia, aquestes mesures són molt flexibles, i fins i tot hi ha importants monuments (com les restes arqueològiques de Tiwanaco) on la gent pot caminar per sobre de qualsevol pedra o fins i tot seure en una antiga portalada que està estirada a terra, com si fos un banc!!

I aquí és quan es pot comprovar que sense aquestes mesures, moltes vegades el sentit comú de les persones no és suficient, i a les restes arqueològiques de l’Illa del Sol, que no hi ha cap tipus de senyal, barana o prohibició, vam poder veure gent asseguda sobre la taula sagrada o saltant a sobre de les portes (amb el perill que es trenqui la roca travessera) per aconseguir la foto més cool del viatge…

Sembla difícil que les persones s’autoregulin, i lamentablement, als llocs que hi passen tants milers de turistes, l’única manera de preservar els monuments és engabiant-los, i en els llocs amb menys recursos econòmics (o menys sensibilitat), es nota un ràpid deteriorament…


Illa del Sol - Titicaca Bolivia

Illa del Sol - Titicaca Bolivia

Illa del Sol - Titicaca Bolivia
Foto de @lduboc

Altra vegada, em sorprèn el poc protegides que estan aquestes ruïnes… si bé sempre ens queixem de les normes, valles i prohibicions… entenent que la pròpia lògica i sentit comú són suficients, hi ha exemples de turistes que si físicament no se’ls impedeix l’accés, poden saltar i ballar sobre qualsevol tipus de construcció, sense preocupar-se gaire de que es pugui trencar o fer malbé…

Bolívia, Illa del Sol

De camí cap a Perú, és parada obligada i inevitable la visita al llac Titikaka, lloc sagrat de la civilització inca. Un dels punts més turístics, és Copacabana, porta d’accés a l’illa del sol. I com totes les illes, un lloc increïble. Hi ha gent que la visita en tres hores però si es té flexibilitat i es pot viatjar amb calma, passar-hi tres dies només gaudint del relax, l’energia i el gran sol que ofereix l’illa a quasi 4000 m d’alçada, no té preu!!

L’illa, només té 9 km de llarg, i després de la recomanació d’en Tomàs, (que també està viatjant i ens vam creuar a l’Illa de Pasqua) em vaig allotjar a l’Ecolodge Palla Khasa. Per arribar-hi, a la part sud de l’illa, cal caminar entre 40 minuts i una hora, pujant els 209 esglaons de l’escala de l’Inca, i amb la motxilla de més de 25 kilos, i considerant l’altitud esbufegar sovint és el mínim… Per sort, els simpàtics nens i nenes de l’illa t’acompanyen per tot arreu.

Un cop arribes a l’hostal, les vistes i la tranquil.litat del lloc (és el que està més apartat del poble) valen la pena l’esbufegada.

Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia

Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia

El llac està situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món. Té una àrea aproximada de 8.300 km², cosa que el converteix en el més gran de l’Amèrica del Sud, només superat pel llac Maracaibo, a Veneçuela, de 13.000 km², però que molts qualifiquen com a mar, ja que té connexió directa amb l’oceà.

Està situat a l’Altiplà, a la regió dels Andes, a la frontera entre el Perú i Bolívia. El llac Titicaca té una profunditat mitjana de 140 a 180 metres, i la màxima és de 280 metres. La part occidental del llac pertany a la regió peruana de Puno i l’oriental correspon al departament bolivià de La Paz. El llac no és propietat de cap dels dos països en concret, sinó que el comparteixen, de tal manera que apareix complet als mapes d’ambdues nacions.
El llac Titicaca

Al llac hi desemboquen més de 25 rius i conté al seu interior 41 illes, algunes de les quals bastant poblades. Wikipèdia

Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia

Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia

L’illa del Sol era un lloc sagrat per la cultura Inca i conserva restes de les seves construccions, temples i escales.

Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia

Tot i el fred i l’alçada, el sol és molt contundent i just entre les 13:00 i les 15:00, amb la tempreatura maxima del dia, es un plaer poder-se banyar en aquest llac d’aigües cristal.lines…. i unes platges que semblen del carib.

Illa del Sol - Titicaca Bolivia Illa del Sol - Titicaca Bolivia

Mountain Biking the Most dangerous road, Bolivia

Altra vegada, a través de recomanacions i preguntes a viatgers, vaig acabar decidint fer els descens amb mountain bike fins a Coroico, per la vella carretera dels Yungas, amb l’empresa Solario (450 bs).

La carretera que havia fet uns dies abans amb el bus, ara la podia fer més tranquil·lament, o no… però controlant jo en tot moment la velocitat i el perill que volgués assumir…

La majoria d’agències ofereixen preus similars i bicicletes de gama alta… el més important és els frens de disc hidràulics, que permeten una bona frenada sense acabar amb les mans destrossades després de 64 km de descens. La suspensió integral fa el camí més confortable però no és imprescindible… i dels 12 que formàvem el grup, jo era l’únic que vaig recordar la meva infantesa amb ortodòncia (i tot el que suposava) i vaig invertir en el lloguer d’un casc integral que també em protegia la boca i mandíbula.

Death Road biking Death Road biking Death Road biking Death Road biking

Una de les normes de trànsit més importants que regula aquesta carretera, és el fet que qui baixa, direcció Coroico, està obligat a circular per la seva esquerra (pel costat on hi ha el precipici). I el vehicle que puja, circula també per la seva esquerra, arran de la muntanya… com la norma anglesa. Això és deu a que el conductor que baixa, està literalment sobre el marge del barranc i en cas de maniobrar (ha de retrocedir fins que hi hagi un espai per passar els dos vehicles) pot veure exactament on té les rodes… Aquesta carretera és molt molt més perillosa a l’estiu (desembre-febrer) que és l’època de pluges. Tot el terra queda fangós i en qualsevol moment i lloc hi pot haver un despreniment, just al posar les rodes al marge del barranc, el terra pot cedir i el bus rodolar per un precipici de 500 o 900 m de desnivell vertical.

Per tant, les bicis han de seguir aquesta mateixa norma, ja que sinó, en un revolt tancat podries xocar contra un camió que puja pel costat de dins. Cada ciclista “controla” la seva velocitat i el seu risc, però evidentment, qualsevol error humà o tècnic, pot ser fatal… i així ho explica el document que tothom ha de signar abans de fer-ho.

Death Road biking Death Road biking Death Road biking Death Road biking Death Road biking

Aquest dia, hi havia molta boira i va ploure al tram final, però al arribar hi ha un fantàstic dinar, dutxa d’aigua calenta… i 3 hores i mitja de furgoneta cap a La Paz de nou. El conductor ens va preguntar si volíem tornar per la nova o la vella… i per unanimitat, vam decidir que la vella ja la coneixiem i que volíem tornar per la nova (que és mitja hora més de trajecte). Als 20 minuts, veiem un espectacular accident enmig de la pluja; un taxtista intenta avançar un camió ple de mercaderies i persones, no pot finalitzar la maniobra i xoca contra el camió que surt de la carretera contra la muntanya i el taxista queda penjant del guardarrail, a 10 cm del precipici. La gent comença a saltar del camió, corrent muntanya amunt, per la carretera… i al parar-nos comença a entrar gent plorant de por dins la furgo fins que ja no hi cap ningú més, i els portem fins a la Paz. El nostre conductor ens explica que per la carretera nova la gent córrer molt i avança temeràriament molt sovint i que per això no els hi agrada. També hi ha forces accidents i prefereixen la vella, que anant poc a poc, coneixen tots els perills.

De fet, el trànsit s’ha tornat un problema d’estat, sobretot els accidents d’autocar. I el més greu és que n’hi ha molts a les carreteres més bones, rectes i asfaltades, sovint per imprudència d’algun conductor, alcohol, jornades laborals massa llargues o mal estat dels vehicles… i durant aquesta setmana, 56 persones mortes en tres grans accidents… i sumant!!

Rurrenabaque, Amazonia Boliviana

Rurrenabaque - Amazonia Bolivia

Rurrenabaque és un petit poble de la província del Beni, al nord de la Paz, on comença la zona Amazònica que s’entendrà fins travessar Brasil. Tots els rius són afluents del gran Amazones i la fauna i flora que hi ha en aquesta zona és espectacular. Des de fa 15 anys, s’organitzen excursions de 3 dies per la pampa i la selva per observar la gran biodiversitat de la zona. Hi ha moltes agències que ofereixen el mateix tipus de recorregut, i altra vegada, els recomanacions d’uns amics amb qui vaig coincidir a Samaipata, em recomanen Indígena Tours.

3 dies i tres nits per les pampes de Santa Rosa, amb petites embarcacions que et mostren tots els indrets a través del riu. Mai havia vist tants animals salvatges junts; moltíssims més dels que podia imaginar quan els amics irlandesos em van recomanar l’excursió!! Cocodrils de totes mides, caimans, capibares, tortugues a grapats, piranyes, àguiles, serps, monos, rosegadors, dofins rosats, aus del paradís, tucans, colibrís, aus de tot tipus… i tots els veus tant a prop, fins i tot es neda amb dofins (a l’hivern només n’hi havia dos) al mateix lloc on descansa el cocodril o on el dia següent es pesquen piranyes. Fins i tot una parella d’australians del meu grup, que m’han convidat a visitar-los a Alice Springs, estaven sorpresos per la quantitat de cocodrils que hi havia.

Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia

L’allotjament és en un alberg ecològic, senzill però increïble al mig de la selva, on els monos es passegen com si fos casa seva tranquil·lament (de fet, allà els intrusos som nosaltres). I les postes de sol des de les hamaques i passarel·les de fusta acaben la jornada de la millor manera. I tot pel mòdic preu de 450 bs, menys que el tour amb barca d’hora i mitja pel Glaciar Perito Moreno.

Una de les activitats consisteix en visitar una llacuna on sovint s’hi observen anacondes prenent el sol… però no vam tenir sort. Si el dia abans vam veure una serp de cascabell travessar el riu i parar-se a la vora, d’anacondes cap ni una… tot i que la ruta cercant serps és prou emocionant. Es camina per una zona pantanosa de 50 cm de profunditat, amb la por de trepitjar un cocodril camuflat sota el fang.

Ara a l’hivern, baixa el nivell de l’aigua de l’estany i els cocodrils queden atrapats sense poder arribar al riu, han d’esperar a les pluges de l’estiu. Mai havia passat res fins la setmana anterior, quan una noia va trepitjar el cap d’un cocodril i aquest li va saltar i mossegar el genoll i la van haver d’evacuar. De fet, tota l’excursió està bastant al límit del perill per la proximitat dels animals que mai saps com poden reaccionar… el fet de banyar-se al mateix riu on hi ha els cocodrils o les piranyes és estrany que no hi hagi més accidents. En general, Bolívia té unes mesures de seguretat en molts àmbits, bastant “lleugeres” (sobretot en trànsit) i moltes coses que es fan, serien impensables en molts altres països.

Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia

Aquest lleugeresa en les mesures de seguretat i el greu problema amb les escombraries (per exemple “Mantenga limpio su bus, tire la basura por la ventanilla. Gracias”) seria una mica l’autocrítica que en podria fer d’aquest país.

Però després de conviure amb tants animals, haver vist tants paisatges diferents i tants colors i sensacions… m’he enamorat del meu país!!

Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia

Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia BoliviaRurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia

Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia

I finalment, per tornar a La Paz, i continuar les aventures, millor fer-ho volant. L’aeroport, fins fa molt poc tenia la pista sense asfaltar (i evidentment sense controladors ni cap sistema electrònic) i quan plovia, es suspenien els vols tres dies. Ara, asfaltat, si plou es pot volar igualment però si hi ha boira el pilot no té contacte visual i no pot aterrar, així que degut a la tempesta d’aquella tarda, van suspendre el nostre vol i a esperar al dia següent. La cafeteria de l’aeroport és un quiosquet fora de la casa/sala d’espera i allà a esperar de nou des de les 6 del matí que ens havien convocat. AmasZonas vola 6 cops al dia, des de la Paz amb una avioneta de 19 persones, més petita que un 600 i que travessa la serralada dels Andes, just abans d’arribar a la Paz, arran de les glaceres de manera increïble.

El bus que et porta del poble a l’aeroport, també entra dins la pista, enganxa un remolc amb un dipòsit de gasoil, i transporta la gent i el combustible cap a l’avió. Una foto de la cafeteria de l’aeroport, la cabina dels pilots que vas veient en tot moment, i finalment, abans d’arribar a La Paz, travessant els Andes i passant entre dues grans muntanyes.

La resta de fotos aquí.

Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia Rurrenabaque - Amazonia Bolivia