Sí, com deia abans, Potosí és una ciutat molt xula. Tot i que va ser de les més grans i riques del món, actualment manté el seu encant. Malgrat l’alçada i les dures condicions de l’hivern, hi ha molta gent pels carrers, amunt i avall, mercats, animació, colors, fruites, estudiants…
Es troba a una altitud de 3.967 m sobre el nivell de mar i té una població aproximada de 115.000 habitants. í‰s la segona ciutat més alta del món, després de la ciutat peruana de Cerro de Pasco.
Potosí va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987. La ciutat compta amb un gran patrimoni arquitectònic, estí representat per nombroses construccions colonials: La Catedral de Potosí, d’estil gòtic; la Casa de la Moneda, construí¯da entre 1757 i 1773, que conserva importants arxius colonials i constitueix un dels edificis civils més destacats de l’Amèrica Llatina, així com la Universitat Tomí¡s Frías. (Wikipèdia)
La Casa de la moneda va ser el lloc on s’encunyaven part de les monedes de tot el món… sobretot d’or i plata.
Font: Wikipedia
“Es imposible calcular la plata extrída del Cerro Rico de Potosí, cí¡lculos aproximados han determinado que durante la colonia el centro minero aportó a la corona espaí±ola el equivalente a 50.000 millones de dólares, a costa, desgraciadamente, de la vida de 8 millones de personas entre esclavos negros e indígenas.” Wikipedia
Laura
Les fotos son fantasticas, com sempre. Per algo es diu lo de val un Potosí…
conxa
VALE UN POTOSI es precisament la gran riquesa que aqui hi ha amb les mines de plata. PETONS.
francesc
i un cop t’aclimates a l’alçada, la ciutat és molt tranquil·la i agradable de passejar… podries estar hores i hores a la plaça, on hi toca el sol, només mirant la gent amunt i avall :)