Coroico i la carretera més perillosa del món

Fa molts anys que sentia a parlar de la carretera que baixa de La Paz als Yungas, anomenada la més perillosa del món perquè és on hi ha hagut més accidents; la majoria d’autocars i per tant amb moltes ví­ctimes. I tants anys feia que en sentia a parlar, que ja havia decidit que no calia viatjar-hi… un risc innecessri, sobretot tenint en compte que fa tres anys que van obrir la nova… molt més segura. En canvi ja tenia reserva per fer-ho amb bici però no érem prou gent i ho vaig aplaçar.

En Javier i la Ineke m’havien ofert la seva casa de Coroico per gaudir dels Yungas i a més coincidia amb el Festival Folklòric Internacional que comptava amb els grans Kjarkas i Masis com a estrelles; i internacional perquè hi havia el xilè Américo com a convidat. Al pujar al bus, una senyora diu: ”dí­ganle al chofer que vaya por la nueva, que el otro dí­a se fue por la vieja!!“. I efectivament, al arribar al trencall, va agafar la carretera vella, per estalviar 20 minuts. Al principi tots els passatgers (era un bus gran, de 35-40 places) estranyats d’anar per allí , però ningú va dir res… i apa, una hora de patiment veient els precipicis espectaculars que trepitgem.

Es tracta d’un camí­ sense asfaltar, amb molts revolts, i sense cap tipus de barana o guardarail (si n’hi posessin, no passarien dos vehicles). Per tant, quan es troben dos vehicles, les rodes d’un, van prí cticament per volant pel marge… Igualment, en els revolts tancats, un bus d’aquestes dimensions té grans dificultats per no sortir-se del camí­ amb l’afegit, que els precipicis són infinitament espectaculars. La majoria de companyies ja no hi passen mai, i ho donava tant per suposat que no ho vaig ni preguntar (errrrrror!).

Total, que sense tenir-ne cap ganes, em vaig trobar baixant per la carretera de la mort, l’atracció més perillosa del món, per només 10 Bolivianos (poc més d’un euro)… i per sort, només en un revolt, una roda del darrera no va tocar a terra, la resta una mica millor.

Ara bé, el paisatge és ESPECTACULAR!, una bellesa de la naturalesa increí¯ble… i arribar a Coroico, relaxar-se, festival, excursions, etc. i a una preciosa cabanya al mig del bosc, no té preu!

I si a més a més coincideix amb el Festival Folklórico Internacional, encara millor :)

í‰s una zona ideal per al cultiu del cafè i de la coca; els de Coroico productes ecològics de mí xima qualitat. I és també la zona on es van refugiar els pocs esclaus negres que van sobreviure i que no suportaven les dures condicions de les mines de Potosí­ o de l’altiplí , i que amb els anys s’han mesclat amb els locals… la Saya Afroboliviana n’és un bon exemple cultural.

Les vistes des de Casa del Javier i la Ineke, la cascada, les plantacions de coca, els ocells i la fauna… increí¯bles!!

I la seva gent: