Altra vegada, a través de recomanacions i preguntes a viatgers, vaig acabar decidint fer els descens amb mountain bike fins a Coroico, per la vella carretera dels Yungas, amb l’empresa Solario (450 bs).
La carretera que havia fet uns dies abans amb el bus, ara la podia fer més tranquil·lament, o no… però controlant jo en tot moment la velocitat i el perill que volgués assumir…
La majoria d’agències ofereixen preus similars i bicicletes de gama alta… el més important és els frens de disc hidrí ulics, que permeten una bona frenada sense acabar amb les mans destrossades després de 64 km de descens. La suspensió integral fa el camí més confortable però no és imprescindible… i dels 12 que formí vem el grup, jo era l’únic que vaig recordar la meva infantesa amb ortodòncia (i tot el que suposava) i vaig invertir en el lloguer d’un casc integral que també em protegia la boca i mandíbula.
Una de les normes de trí nsit més importants que regula aquesta carretera, és el fet que qui baixa, direcció Coroico, estí obligat a circular per la seva esquerra (pel costat on hi ha el precipici). I el vehicle que puja, circula també per la seva esquerra, arran de la muntanya… com la norma anglesa. Això és deu a que el conductor que baixa, estí literalment sobre el marge del barranc i en cas de maniobrar (ha de retrocedir fins que hi hagi un espai per passar els dos vehicles) pot veure exactament on té les rodes… Aquesta carretera és molt molt més perillosa a l’estiu (desembre-febrer) que és l’època de pluges. Tot el terra queda fangós i en qualsevol moment i lloc hi pot haver un despreniment, just al posar les rodes al marge del barranc, el terra pot cedir i el bus rodolar per un precipici de 500 o 900 m de desnivell vertical.
Per tant, les bicis han de seguir aquesta mateixa norma, ja que sinó, en un revolt tancat podries xocar contra un camió que puja pel costat de dins. Cada ciclista ”controla” la seva velocitat i el seu risc, però evidentment, qualsevol error humí o tècnic, pot ser fatal… i així ho explica el document que tothom ha de signar abans de fer-ho.
Aquest dia, hi havia molta boira i va ploure al tram final, però al arribar hi ha un fantí stic dinar, dutxa d’aigua calenta… i 3 hores i mitja de furgoneta cap a La Paz de nou. El conductor ens va preguntar si volíem tornar per la nova o la vella… i per unanimitat, vam decidir que la vella ja la coneixiem i que volíem tornar per la nova (que és mitja hora més de trajecte). Als 20 minuts, veiem un espectacular accident enmig de la pluja; un taxtista intenta avançar un camió ple de mercaderies i persones, no pot finalitzar la maniobra i xoca contra el camió que surt de la carretera contra la muntanya i el taxista queda penjant del guardarrail, a 10 cm del precipici. La gent comença a saltar del camió, corrent muntanya amunt, per la carretera… i al parar-nos comença a entrar gent plorant de por dins la furgo fins que ja no hi cap ningú més, i els portem fins a la Paz. El nostre conductor ens explica que per la carretera nova la gent córrer molt i avança temerí riament molt sovint i que per això no els hi agrada. També hi ha forces accidents i prefereixen la vella, que anant poc a poc, coneixen tots els perills.
De fet, el trí nsit s’ha tornat un problema d’estat, sobretot els accidents d’autocar. I el més greu és que n’hi ha molts a les carreteres més bones, rectes i asfaltades, sovint per imprudència d’algun conductor, alcohol, jornades laborals massa llargues o mal estat dels vehicles… i durant aquesta setmana, 56 persones mortes en tres grans accidents… i sumant!!
Julen
Ya sé que suena a comentario paternal, pero… í¡ndate con cuidado, Francesc y no trates de emular a nadie haciendo descenso, que el tiempo no va mí¡s deprisa porque tardes menos en hacer las cosas. Disfruta ;-)
Tomà s
Francesc, ostres m’has fet recordar la meva baixada, és simplement espectacular!
Salutacions
Paco Balagué
El meu comentari és de tiet. Ja sé que vas amb compte, però afegeix alguna dosi més, per si de cas. D’altra banda l’enveja que tinc és més que gran. Aprofita-ho!
Isabel Zamb
si… tu disfruta però vigila, i la propera vegada, a més del casc integral, lloga genolleres també!!!
una abraçada.
isabel.
Laura
No, nen, la próxima vegada ves en tren. Quina perra amb aquesta carretera!
francesc
La verdad es que lo tome con mucha calma… la semana anterior con el bus fue adrenalínico 100% y con la bici quería ir tranquilo y disfrutar del pedaleo mí¡s que de un descenso loco… así que todo fue bien!!
Gracias por vuestra preocupación, y si, voy con cuidado jejejeje
Jordi G
jejejeje, hem recorda a la ruta que vaig fer l’any passat a la India (Manali-Leh), i algú ja hem va comentar sobre aquesta carretera…. Espectacular!
Salut!
francesc
jejejeje Jordi és espectacular però tècnicament no té gaire complicació, i tot i començar a més de 4000 m. d’alçada, tot és baixada i es pedaleja poc… ara bé, qualsevol errada o problema… goood bye :)
Salut!