Llibres del viatge

Clarissa

Llibres

Una de les preguntes que feia a tots els entrevistats durant el viatge, era que triessin un llibre i una cançó que els agradés. Mentre el llibre de la volta al món porta a porta entra a la fase final d’impressió, recullo aquí el resultat d’aquesta bibliografia global, recomanada des de diferents països. Espero que us pugui inspirar a fer algun regal de Nadal o a distreure-us fins que rebeu el llibre ja imprès.

Brasil

Clarissa, d’Érico Veríssimo
Clarissa

Argentina

Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes Saavedra
Don Quijote

Chile

Confieso que he vivido, de Pablo Neruda
Neruda

Bolívia

Si me permiten hablar, de Domitila Barrios de Chungara.
Domitila

Estats Units

Been Down So Long It Looks Like Up to Me de Richard Fariña.
Been Down

Nova Zelanda

Posdata, te quiero de Cecelia Ahern
posdata

Austràlia

El Alquimista de Paulho Coelho.
Alquimista

Nepal

El arte de la felicidad del Dalai Lama.
Art of happiness

Índia

El llibre sagrat Bhagavad-gītā.
Bhagavad-gita

Indonèsia

Skill with people, de Les Giblin.
skill

Tailandia:
També El Alquimista de Paulho Coelho.
Alquimista

Vietnam

León el Africano, de Amin Maalouf.
León el africano

Xina

Cometas en el cielo, de Khaled Hosseini.
cometas en el cielo

Mongòlia

100 años de soledad, de Gabriel García Márquez.
Cienn años de soledad

Rússia

Oblomov, de Ivan Goncharov.

Oblomov

Australia, take it easy!

I no podia marxar d’aquest país sense una cançó de Cat Setevens (ara Yusuf Islam) i l’acompanyo de fotos. L’expressió que diuen tant aquí, “take it easy” resumeix molt bé la filosofia de vida, de prendre’s les coses en calma, anar descalç… m’agrada!

Welcome Westralia (Western Austràlia)

El darrer dia a Sydney va servir per anar a recollir el passaport, i com havien dit, en 10 dies estaria allà i allà estava!! Bufbufbuf. L’Anna ja havia marxat cap a Tailandia i vam agafar el monorail amb el Josep i el Xavi, donant voltes com uns jubilats. Després, visita al mercat, al barri xino, el port, el centre… I ja ens separem; han estat 15 dies intensos i molt divertits, així que jo segueixo sol cap a Perth, mentre ells ja tornen.

Enlloc de quedar-me a la ciutat, Perth, decideixo anar a un poblet de costa Scarborough, una de les meques del surf… però no podia estar més equivocat. No sé si és perquè era dissabte o el lloc ja és així però crec que Salou es queda curt… alcoholisme, garrulisme i basurisme ofereixen un espectacle patètic i una mica insegur. L’alberg, que ja no forma part de la cadena YHA, està molt deixat i és la llar de les millors perles hagudes i per haver d’arreu del món… així que dormo aquí una nit i marxo pitant, cap a Freemantale, un poble al sud de Perth on hi viu la Maribel i els seus fills, el meu contacte a aquesta part d’Austràlia.

Després de visitar Fremantle, vaig passar dos dies a Rottnest Island… el paradís infernal.

Rottnest Island
La petita illa de Rottnest es troba a 20 km a l’oest de Perth / Fremantle i és un lloc paradisíac amb platges de sorra blanca, aigües cristal·lines, peixos de colors, sargantanes enormes i gent amb bicicleta amunt i avall… la Formentera Australiana; el lloc ideal per descansar dos o tres dies abans de volar cap a Nepal.

Fa 11 km de llarg i 4,5 d’ample i es pot recórrer perfectament amb bicicleta. Jo vaig llogar-ne una de la Mary Poppins, amb pinyó fix, de l’any de la picó. Hi ha moltes platges per bussejar i nedar amb peixets de colors, tot i que l’aigua, ara que encara és primavera, no arriba als 19 graus. I al final de l’illa, hi ha el West Point, el punt més a l’oest de tot Austràlia… com el Finisterre australià i des d’on es poden veure passar balenes de lluny (jo no ho vaig aconseguir ni axinant els ulls…). em vaig conformar fent fotos als peixos de colors. Un dia és una mica just per donar tota la volta a l’illa i parar a cada racó, mirador o platja, així que dormir-hi una nit (Rottnest Island Hostel) és aconsellable. I a l’illa viuen exemplars de Quokka, una espècie de cangurs autòctons d’aquí…

No sé per quina casualitat em va tocar anar-hi amb una llanxa ràpida, jetboats, que a Nova Zelanda fan servir molt com a atracció turística en rius, llacs i cascades, i que sembla que voli sobre l’aigua (allà era bastant car i no ho vaig fer).

Però és un paradís infernal ja que la seva història, tacada de sang, recorda que va ser una presó d’aborígens australians, molts dels quals 8inclosos nens van acabar masacrats.

Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Quokka Rottnest Island Quokka Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island Rottnest Island

Rottnest Island

I com ja he dit i viscut altres vegades, el paradís no existeix si no és compartit…

Uluru, la gran Roca

Uluru - Australia
Tot i la pluja que va caure durant tot el dia, tenim una petita escletxa de sort que ens deixa veure la posta de sol al mig del desert, a Uluru. És realment un lloc màgic, sagrat pels seus habitants autòctons, els aborígens. I com que no volen que la gent hi pugi, després de llevar-nos dora per veure com els primers raigs de sol il·luminen la roca, caminem pels camins que envolten la base, sense pujar-hi. Hi ha mort molta gent pujant a la roca, doncs patina bastant, i pels aborígens, cada persona que mor allà els hi afecta molt i per això demanen que no s’hi pugi.

Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia

Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia Uluru - Australia

Després de 3 dies pel desert, tornem a Sydney amb avió… i per sort, ningú ens demana ni passaport ni cap tipus d’identificació… primera prova superada!

Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney

Desert Australià

Després de 24 hores de tren, molt ampla i confortable (dutxes i tot), arribem a Alice Springs, punt de partida per visitar la gran roca vermella, Uluru, Kings Canyon i Kata Tjuta; el desert australià.

Northern Territory

Northern Territory

Si una de les millors coses del viatge és poder anar trobant contactes a cada país, una de les pitjors es quan per molt poc, no podem quadrar l’horari i trobar-nos… Així que amb el Sean ens haurem de veure a Barcelona l’any que ve, però en canvi hem guanyat un nou contacte a l’illa Reunión :) i aprofitant que l’alberg era molt xulo i que tenien un kit de Pocker Hold’m, mentre plou a bots i barrals fem un timba amb fitxes de joguina que la gent ens mirava com si fossim uns sonats…

Lloguem un cotxe i en ruta cap a Kings Canyon. Aquí no tenim tanta sort i el Hyunday i30 es queda petit per 4 persones i tantes motxilles, menjar… I la mala sort ens segueix amb una tempesta de primavera impressionant!! Veure aquells grans llamps espetegar al mig del desert és un gran espectacle però ens dificulta les excursions… i acabem xops. Per sort, al càmping/alberg hi ha animació musical i ens entretenim una mica.

Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon - Eden garden Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon - Eden Garden Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon Kings Canyon

Al dia següent visitem el pàrking i el mirador de les Olgues, Kata Tjuta, però no podem caminar gens perquè plou plou plou!! El típics Floodways (senyals de rierols a la carretera) que el dia abans estaven secs i semblaven de broma, avui els hem de passar amb molta precaució, doncs l’aigua ocupa tota l’amplada de la carretera en molts punts.

Kata Tjuta - Australia Kata Tjuta - Australia Uluru - Australia Kata Tjuta - Australia Kata Tjuta - Australia Kings Canyon Uluru - Australia

Great Ocean Road

Quan vaig venir per primera vegada no em pensava que hi tornaria tant aviat, i tenia clar que volia veure la part sud i sobretot, la Great Ocean Road. Així que ja hi som, conduint per una de les carreteres escèniques més espectaculars del món.

Great Ocean Road, Australia

Es tracta d’una carretera de costa que va de Melbourne a Adelaida, amb uns trams molt espectaculars, sobretot pels penyassegats i la costa escarpada. El primer dia anem de Melbourne a Port Campbell i dormim a un alberg de fusta molt xula a primera línia de mar. Abans però, havíem arribat a temps, 2 minuts abans, de veure la posta de sol davant dels 12 apòstols, l’emblema d’aquest tram de carretera, unes formacions rocoses enmig de la platja, com si fossin 12 grans monuments.

Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia

Al matí següent, visitem arcs de roca, costa i platges increïbles, banys d’aigua gelada (només l’Anna) i moltes hores conduint. Però parant cada dos per tres per veure els animalons del país: cangurs, lloros i coales!! Si bé diuen que els coales poden dormir fins a 22 hores al dia (només mengen eucaliptus i l’energia que els proporciona aquestes fulles no els dóna per gaire activitat), n’hem vist molts i de desperts!! Menjant, passejant de branca en branca, transportant les cries i fins i tot perpetuant l’espècia (vídeo inèdit pendent de publicar, que ja podeu veure aquí).

Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia Great Ocean Road, Australia

KoalaKoala Koala Koala Koala Koala Koala Australia Parrot Australia Parrot

Great Ocean Road, Australia Koala Koala

Adelaida la veiem molt depassada, perquè arribem molt tard i al dia següent ja agafem el tren cap a Alice Springs, el mític The Ghan cap al desert australià.

Esperem que allà hi faci més calor perquè realment al sud d’Austràlia hi feia bastant de fred!!

Cap a Melbourne

Humpback Whale

Com que jo ja coneixia la costa Est, vam decidir visitar la part sud i fer la Great Ocean Road, així que conduirem de Sydney a Adelaida per la carretera de la costa. Següent etapa, de Wollongong a Merimbula. Arribem de nit però ens llevem dora per poder anar a veure les baleens que en aquesta època de l’any passen per davant la costa… i aquests alguns dels únics cangurs qu ehem vist en tot el viatge.

Austràlia Austràlia Austràlia Austràlia Austràlia Austràlia

Tot i que durant la primera hora de barco, teníem la sensació que havíem pagat per anar a caçar gamusinos (ni rastre de cap animal marí)… de sobte comencem a veure surtidors d’aigua, aletes… i a mesura que ens hi acostem veiem les balenes de ben aprop (Humpback whales o balena geperuda)!! Van en grups de 4 o 6 i passegen molt a prop del barco sense gaire por. Pugen a la superfície a respirar i algunes ensenyen la aleta, es giren d’esquena, aixequen la cua… o fins i tot salten pels aires!! 3 hores d’espectacle natural increïble, acompanyat per dofins i foques juganeres.

Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale Merimbula

Humpback Whale Humpback Whale Humpback Whale

Conduïm per arribar a dormir a Melbourne, i ens quedem en un dels albergs més antros que hem estat (Melbourne connection). La ciutat és molt xula i aprofitem per visitar Phillip Island i l’arribada dels pingüins a la platja, la Penguin Parade. Cada nit, quan s’ha post el sol, entre 500 i 2000 pingüins venen a la platja a descansar 2 o 3 dies als seus nius que tenen a la costa (entre la sorra i els arbustos). Els primers que surten, s’esperen en fila mirant endavant (el públic està en unes grans grades i uns focus il·luminen la sorra de la platja). Quan el primer pingüí “s’atreveix” a creuar la zona de llum, tots els altres el segueixen corrent darrera, fins que creuen la sorra i arriben als arbustos de la platja. Quan ja han passat, els pots veure encara de més a prop, mentre per grupets van buscant el seu niu entre la sorra i les plantes… quasi els pots tocar però prohibit fer fotos… Aquí hi ha un vídeo.

És un espectacle bastant turístic i deu ser estressant pels animals, però és la manera de recollir diners i protegir-los, doncs fins fa poc hi havia, a Phillip Island, 9 platges on sortien i ara només en queda una (per la construcció, etc.).

Això és Melbourne:

Melbourne Melbourne Melbourne Melbourne Melbourne Melbourne Fumar Mata! Melbourne Melbourne Melbourne Melbourne Melbourne Melbourne Melbourne

Melbourne Melbourne

Arribada a Sydney, Austràlia

L’arribada a Austràlia podria ser les típiques arribades triomfal; passar del fred i la pluja 4 de cada 5 dies, al sol, calor i màniga curta. Però el xoc tèrmic d’aquest contrast equival a febre i mal de coll…

El primer dia a Sydney, va servir exclusivament per tramitar el visat a la Índia, escala via Nepal. I si fins ara no havia tingut cap problema de visats, sembla que les coses es podien complicar, doncs havia llegit que era difícil sortir de l’Índia i tornar-hi entrar (visat múltiple entrada) i viatgers que anaven al Nepal tenien problemes per tornar a l’Índia. Si hi afegíem que el tràmit dura 10 dies, que durant aquests dies no tindria passaport i havia de fer un vol intern a Austràlia i que si tot anava bé me’l tornaven just el dia abans que jo agafés el vol cap a Perth (i ja no tornava a Sydney), i que al senyor del costat li havien endarrerit el tràmit 3 vegades i havia hagut de cancel·lar dos vols… em feia patir una mica tot plegat… Faig els tràmits i me’n oblido fins al dia que toqui recollir; corrent amunt i avall, el fotomaton no funciona quan el necessites, perde’t pels laberíntics passadissos del món subterrani d’una estació de tren…

Sydney - Bondi Beach Sydney - Bondi Beach keep Australia Colourful keep Australia Colourful keep Australia Colourful keep Australia Colourful keep Australia Colourful keep Australia Colourful

El dia següent visita a la mítica platja de Bondi Beach, surf, skateparks, graffittis, etc.

I al dia següent, quan havien d’arribar en Josep, en Xavi i l’Anna, la febre em tomba i toca descansar tot el dia… la vaga de controladors els hi ha anul·lat un vol i arriben 12 hores més tard i sense maletes. Tinc una mica de marge per recuperar-me.

Sydney

Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney Sydney

Tot i que ja teníem el cotxe llogat pel dia següent, hem d’esperar les maletes i per tant visitem la ciutat, la platja de Manly Beach (coincideix amb el primer dia de les vacances de primavera i la platja sembla un campus de “los albóndigas en remojo” o una cosa així!! Després el port, l’Òpera, etc. i recollim el cotxe, que per casualitat era un bon trasto de gama alta (un Holden Èpica de 24 vàlvules) i semblàvem els 4 ministres. Ens perdem per l’aeroport però ja tenim les motxilles i gas cap a la primera parada ruta Melbourne, Wollongong.

Ja sé que he trigat una mica a escriure, però amb un cotxe així, no hem parat gaire quiets, internet costa 5$ l’hora i he dedicat tot el temps a passar uns dies amb ells :)

Austràlia i Nova Zelanda en Autocaravana o camper

New Zealand (North Island)

Després d’uns quants anys voltant per Europa i Àfrica amb una furgoneta no podia deixar passar l’oportunitat de llogar-ne una a Nova Zelanda. Tant aquestes illes com Austràlia són uns llocs idonis per a recórrer amb aquest tipus de vehicles (furgoneta, camper, autocaravana…) i aquí en recullo algunes idees.

En primer lloc, és un tipus de vehicle que et permet portar la casa a sobre i visitar el país de forma bastant independent… sobretot a l’estiu; perquè a l’hivern (i més a Nova Zelanda) fa bastant fred!!

Són vehicles adaptats com a vivenda, tenen llit, taula, cuina, nevera, pica amb aigua, etc. Dependrà de la mida de furgoneta que agafem, tindrem més o menys espai. I que pràcticament es condueixen com un cotxe.

Tipus 1 (compacte)
compact juicy

Tipus 2 (sostre alt: BackPacker Nomad)

Nomad

Tipus 3 (gran volum)

Jo recomano les que tenen el sostre elevat, que permeten posar-se dret dins la furgoneta i això hi fa molt. A més a més dóna molt més espai habitable i ofereix més espais per a guardar trastos. Les més econòmiques, són més petites, de sostre baix… i si bé consumiran una mica menys i podrem entrar a tots els pàrquings, en el meu cas, per 2 dòlars més al dia, tenia la de sostre alt. Si som 4 persones o més, ja haurem de pensar en un autocaravana.

Un dels principals inconvenients d’aquests vehicles, és que tot queda petit… és a dir de seguida ho tens tot vist, i tot ple de trastos que has d’anar movent d’un costat a l’altre. Si s’agafa la de sostre alt, permet dormir a la part de sobre, i no haver de desmuntar la taula i la paradeta de baixa cada nit.

Després hi hauria el tipus següent, més grans, que fins i tot poden tenir lavabo. Una opció molt més còmode, però una mica més cara i una mica més complicada de maniobrar (tot i que res greu).
Les comoditats es poden complementar si estem en un càmping, tot i que no és necessari.
Jo vaig llogar la Backpacker Nomad (Toyota), que és la més barata amb sostre alt que vaig trobar; 25 NZD per dia, uns 15€ (a l’hivern són molt més barates que a l’estiu).

New Zealand (South Island)

Cuina
La majoria tenen cuina, amb una bombona de gas aïllada en un compartiment a part. Hi ha gent que no cuina segons què (fregits, carn…) dins la furgoneta, ja que tot farà olor a fum si no ventilem bé. Quan la llogues, ja incorpora tots els estris de cuina necessaris per a dues o tres persones, plats, coberts…

New Zealand (South Island)

Electricitat
Aquests vehicles porten unes bateries secundàries extres, independents de la del motor, que permeten mantenir la nevera engegada i utilitzar els llums interiors, amb el cotxe parat uns 2 o 3 dies. Les bateries es carreguen automàticament quan el vehicle circula. Però no podem endollar cap electrodomèstic, ni l’ordinador portàtil, ni el carregador de bateries de la càmera… per a fer-ho, caldrà estar en un càmping i endollar la furgoneta a una presa de corrent. La majoria de càmpings, costen uns 20 NZD incloent l’electricitat. La furgoneta que vaig llogar, tenia fins i tot torradora. I un petit ventilador d’aire calent, que també només funcionava quan el vehicle estava endollat a una presa de corrent externa. Per tant a l’hivern, si no hi ha un altre tipus de calefacció, serà recomanable dormir en càmpings o amb bons sacs de dormir.

Aigua
La majoria de vehicles, disposen d’un dipòsit d’aigua neta i un d’aigües grises (brutes). En el meu cas, no tenia aquest darrer (la Nomad Volksawgen si que el porta) i és un putada problema ja que ni que sigui rentar-te les dents, l’aigua de la pica s’evoca directament al terra del carrer, del pàrquing… En canvi, quan es disposa de dipòsit per aigües residuals, hi ha una aixeta i quan estem en un lloc adequat, la podem obrir i buidar. I no, aquest tipus de furgoneta NO té lavabo.

On dormir
Ambdós països són prou segurs com per dormir al carrer sense problemes, seguint la llei… del sentit comú. És a dir… evitar fer-ho en els llocs turístics (que quasi sempre hi està prohibit), en llocs de molt de trànsit com gasolineres o àrees de servei, i a primera línia de costa… ja que ens pot despertar la policia. Igualment, si dormim en un poble, evitar els llocs cèntrics… quan menys cridem l’atenció, més tranquils i desapercebuts passarem, i ni que estigui prohibit en aquell poble, rarament algú ens dirà res. Buscar un carrer tranquil, i aparcar-hi correctament… si veiem algun veí al seu jardí, no està de menys dir-li que se’ns ha fet de nit i que si no hi ha cap problema, dormirem allà i l’endemà ja marxarem. Igualment, és recomanable recollir i moure’s relativament dora, abans de que comenci l’activitat del dia a dia… Mentre no mostrem signes evidents d’acampada (taules i cadires a fora, un toldo, roba estesa, etc.) és difícil que algú es queixi, ni tant sols la policia digui res.

I pel què fa als lavabos, pràcticament tots els pobles d’Austràlia i Nova Zelanda tenen lavabos públics, que podem entrar gratuïtament les 24 hores del dia.

Un alternativa interessant als càmpings (on sovint també hi ha cuina, espais per a rentar la roba, etc.), són les piscines públiques. Pel preu d’una entrada, nedem una horeta i sortim nets i dutxats. I les biblioteques públiques (que molts pobles tenen) solen oferir internet gratuït i un lloc acollidor on passar l’estona.

New Zealand (North Island) New Zealand

En resum… no tindrem l’espai d’un apartament ni les comoditats d’un hotel, i a l’hivern o en èpoques de pluja, és més complicat i incòmode, però per altra banda podem estar esmorzant a la vora d’un llac, dinar en un mirador o primera línia de platja (mentre no hi pernoctem). Són vehicles fàcils de conduir però cal anar alerta amb el vent i vigilar l’alçada en els ponts/túnels/pàrquings. Hi ha moltíssimes empreses que lloguen campers a Austràlia i Nova Zelanda, i per la carretera ens n’anirem creuant constantment, per tant cal comparar i mirar una mica en detall com és cadascuna i quines opcions ofereix. Les més econòmiques (els models senzills de Wicked i Jucy), són vehicles més compactes, suficients per dos o tres dies… però si es lloga per una setmana o més, s’agrairà el sostre alt i el màxim d’espai possible. I al ser vehicles cars, les assegurances mínimes tenen unes clàusules que cal llegir. Si podem, pagar un extra per reduir a zero la franquícia en cas de sinistre. Sinó, tot i estar coberts per l’assegurança, ens tocarà pagar els primers 3000 dòlars. I si estem en un país que es condueix per l’esquerra, en qualsevol moment ens podem despitar…

i podem començar mirant el comparador de preus Aussie Campervans:

Per cert, a Nova Zelanda el lloguer, és molt més barat que a Austràlia. I com que la radio no sintonitza bé a tot arreu, si porteu alguns cds (no tots els vehicles llegeixen Mp3), millor, que millor.