Arribada a Sydney, Austrí lia

L’arribada a Austrí lia podria ser les tí­piques arribades triomfal; passar del fred i la pluja 4 de cada 5 dies, al sol, calor i mí niga curta. Però el xoc tèrmic d’aquest contrast equival a febre i mal de coll…

El primer dia a Sydney, va servir exclusivament per tramitar el visat a la índia, escala via Nepal. I si fins ara no havia tingut cap problema de visats, sembla que les coses es podien complicar, doncs havia llegit que era difí­cil sortir de l’índia i tornar-hi entrar (visat múltiple entrada) i viatgers que anaven al Nepal tenien problemes per tornar a l’índia. Si hi afegí­em que el trí mit dura 10 dies, que durant aquests dies no tindria passaport i havia de fer un vol intern a Austrí lia i que si tot anava bé me’l tornaven just el dia abans que jo agafés el vol cap a Perth (i ja no tornava a Sydney), i que al senyor del costat li havien endarrerit el trí mit 3 vegades i havia hagut de cancel·lar dos vols… em feia patir una mica tot plegat… Faig els trí mits i me’n oblido fins al dia que toqui recollir; corrent amunt i avall, el fotomaton no funciona quan el necessites, perde’t pels laberí­ntics passadissos del món subterrani d’una estació de tren…

El dia segí¼ent visita a la mí­tica platja de Bondi Beach, surf, skateparks, graffittis, etc.

I al dia segí¼ent, quan havien d’arribar en Josep, en Xavi i l’Anna, la febre em tomba i toca descansar tot el dia… la vaga de controladors els hi ha anul·lat un vol i arriben 12 hores més tard i sense maletes. Tinc una mica de marge per recuperar-me.

Tot i que ja tení­em el cotxe llogat pel dia segí¼ent, hem d’esperar les maletes i per tant visitem la ciutat, la platja de Manly Beach (coincideix amb el primer dia de les vacances de primavera i la platja sembla un campus de ”los albóndigas en remojo“ o una cosa així­!! Després el port, l’í’pera, etc. i recollim el cotxe, que per casualitat era un bon trasto de gama alta (un Holden íˆpica de 24 ví lvules) i semblí vem els 4 ministres. Ens perdem per l’aeroport però ja tenim les motxilles i gas cap a la primera parada ruta Melbourne, Wollongong.

Ja sé que he trigat una mica a escriure, però amb un cotxe així­, no hem parat gaire quiets, internet costa 5$ l’hora i he dedicat tot el temps a passar uns dies amb ells :)