El darrer dia a Sydney va servir per anar a recollir el passaport, i com havien dit, en 10 dies estaria allí i allí estava!! Bufbufbuf. L’Anna ja havia marxat cap a Tailandia i vam agafar el monorail amb el Josep i el Xavi, donant voltes com uns jubilats. Després, visita al mercat, al barri xino, el port, el centre… I ja ens separem; han estat 15 dies intensos i molt divertits, així que jo segueixo sol cap a Perth, mentre ells ja tornen.
Enlloc de quedar-me a la ciutat, Perth, decideixo anar a un poblet de costa Scarborough, una de les meques del surf… però no podia estar més equivocat. No sé si és perquè era dissabte o el lloc ja és així però crec que Salou es queda curt… alcoholisme, garrulisme i basurisme ofereixen un espectacle patètic i una mica insegur. L’alberg, que ja no forma part de la cadena YHA, estí molt deixat i és la llar de les millors perles hagudes i per haver d’arreu del món… així que dormo aquí una nit i marxo pitant, cap a Freemantale, un poble al sud de Perth on hi viu la Maribel i els seus fills, el meu contacte a aquesta part d’Austrí lia.
Després de visitar Fremantle, vaig passar dos dies a Rottnest Island… el paradís infernal.
La petita illa de Rottnest es troba a 20 km a l’oest de Perth / Fremantle i és un lloc paradisíac amb platges de sorra blanca, aigí¼es cristal·lines, peixos de colors, sargantanes enormes i gent amb bicicleta amunt i avall… la Formentera Australiana; el lloc ideal per descansar dos o tres dies abans de volar cap a Nepal.
Fa 11 km de llarg i 4,5 d’ample i es pot recórrer perfectament amb bicicleta. Jo vaig llogar-ne una de la Mary Poppins, amb pinyó fix, de l’any de la picó. Hi ha moltes platges per bussejar i nedar amb peixets de colors, tot i que l’aigua, ara que encara és primavera, no arriba als 19 graus. I al final de l’illa, hi ha el West Point, el punt més a l’oest de tot Austrí lia… com el Finisterre australií i des d’on es poden veure passar balenes de lluny (jo no ho vaig aconseguir ni axinant els ulls…). em vaig conformar fent fotos als peixos de colors. Un dia és una mica just per donar tota la volta a l’illa i parar a cada racó, mirador o platja, així que dormir-hi una nit (Rottnest Island Hostel) és aconsellable. I a l’illa viuen exemplars de Quokka, una espècie de cangurs autòctons d’aquí…
No sé per quina casualitat em va tocar anar-hi amb una llanxa rí pida, jetboats, que a Nova Zelanda fan servir molt com a atracció turística en rius, llacs i cascades, i que sembla que voli sobre l’aigua (allí era bastant car i no ho vaig fer).
Però és un paradís infernal ja que la seva història, tacada de sang, recorda que va ser una presó d’aborígens australians, molts dels quals 8inclosos nens van acabar masacrats.
I com ja he dit i viscut altres vegades, el paradís no existeix si no és compartit…
rits
ooooooh!!!! quina enveja!!!
aquí comença a fer fred, i encara que m’agrada el fred, qui pogués estar en platges com aquestes!!!!!!! espero que hagis disfrutat de les darreres hores.
Ara et ve un bon canvi!!!! molta sort al Nepal!!!!!