Francesc Balagué – La Volta al món porta a porta
S’ha presentat una nova plataforma Apartamentos para vacaciones Hundredrooms que ofereix resultats de cerca de diferents plataformes.
Continue reading “Hundredrooms, fàcil trobar apartaments al millor preu”
Després d’haver voltat bastant, em va sorprendre que en una Pousada de Visconde de Mauá, fossin tant estrictes i tractessin als clients com a presumptes delinqüents, en tots els cartells, avisos i senyals… Aquestes normes, que considero bastant estrictes per ser un servei hoteler, anaven acompanyades de dues grans pancartes al menjador (un buffet d’esmorzar increïble, això si), on s’avisava que les fruites només es podien menjar allà, i per cada peça que algú s’emportés, farien pagar 5Rs.
Crida l’atenció, els 100Rs per hora, si marxes més tard de les 12, fer-te pagar un 20% del preu del dia NOMÉS per portar un aparell elèctric (independentment de fer-lo servir o no), i si embrutes llençols o tovalloles, també a pagar… Si trenques un got, pobre de tu que trenquis res, també a pagar! Amb tot, cal sumar el 10% de taxa de servei.
Per sort, aquesta zona de Brasil és increïble, plena de rius, cascades i boscos i nosaltres no vam haver de pagar res d’extra!!
Si a Couchsurfing pots dormir en sofàs de tot el món, a vegades en llits estupendus o a vegades quasi a terra, Campinmygarden.com és la comunitat per acampar al jardí d’altres persones. Una nova plataforma per compartir casa (en aquest cas jardí) i dormir sota les estrelles a qualsevol lloc del món.
De moment no hi ha gaires llocs on triar, i a Catalunya només un usuari. El propietari pot posar-hi un un preu simbòlic (uns 7 euros per nit) i oferir els serveis que cregui convenient… No em queda clar si has de portar-te la tenda o hi ha llocs que te la cedeixen. Veurem si realment val la pena o seguim amb Couchsurfing.
Campinmygarden.com is the only online garden camping community in the world. It was launched in April 2011 with an open invitation to all. As a member of this community you can advertise your own garden as a campsite and/or book accommodation in other community members’ gardens.
Una altra manera d’allotjar-se i viatjar com un local amb Wimdu. És a dir, arribes a una gran ciutat i t’allotges a casa d’alguna persona local, que viu en aquella ciutat, pagant un lloguer per l’habitació o l’apartament sencer, en funció de cada cas. El funcionament és molt senzill:
És una forma còmode i més assequible d’allotjar-se a llocs interessants, mantenint la teva privacitat alhora que estàs a prop d’una persona local que et pot aconsellar i orientar per gaudir encara més de l’experiència.
La web està basada en un sistema de comentaris i recomanacions d’altres usuaris, així com un control per part de Wimdu. Sempre hi ha un telèfon d’atenció al client i la teva estada està assegurada fins a 500.000 euros de forma gratuïta.
Per exemple, dormir econòmicament a Barcelona, allotjar-se en un Bed and Breakfast a París o visitar la zona de Trastevere a Roma.
I per altra banda, si tens una habitació lliure, és una bona manera de guanyar uns diners extres i conèixer i compartir experiències amb gent d’arreu del món.
* Aquest és un article promocional.
Després d’uns quants anys voltant per Europa i Àfrica amb una furgoneta no podia deixar passar l’oportunitat de llogar-ne una a Nova Zelanda. Tant aquestes illes com Austràlia són uns llocs idonis per a recórrer amb aquest tipus de vehicles (furgoneta, camper, autocaravana…) i aquí en recullo algunes idees.
En primer lloc, és un tipus de vehicle que et permet portar la casa a sobre i visitar el país de forma bastant independent… sobretot a l’estiu; perquè a l’hivern (i més a Nova Zelanda) fa bastant fred!!
Són vehicles adaptats com a vivenda, tenen llit, taula, cuina, nevera, pica amb aigua, etc. Dependrà de la mida de furgoneta que agafem, tindrem més o menys espai. I que pràcticament es condueixen com un cotxe.
Tipus 1 (compacte)
Tipus 2 (sostre alt: BackPacker Nomad)
Tipus 3 (gran volum)
Jo recomano les que tenen el sostre elevat, que permeten posar-se dret dins la furgoneta i això hi fa molt. A més a més dóna molt més espai habitable i ofereix més espais per a guardar trastos. Les més econòmiques, són més petites, de sostre baix… i si bé consumiran una mica menys i podrem entrar a tots els pàrquings, en el meu cas, per 2 dòlars més al dia, tenia la de sostre alt. Si som 4 persones o més, ja haurem de pensar en un autocaravana.
Un dels principals inconvenients d’aquests vehicles, és que tot queda petit… és a dir de seguida ho tens tot vist, i tot ple de trastos que has d’anar movent d’un costat a l’altre. Si s’agafa la de sostre alt, permet dormir a la part de sobre, i no haver de desmuntar la taula i la paradeta de baixa cada nit.
Després hi hauria el tipus següent, més grans, que fins i tot poden tenir lavabo. Una opció molt més còmode, però una mica més cara i una mica més complicada de maniobrar (tot i que res greu).
Les comoditats es poden complementar si estem en un càmping, tot i que no és necessari.
Jo vaig llogar la Backpacker Nomad (Toyota), que és la més barata amb sostre alt que vaig trobar; 25 NZD per dia, uns 15€ (a l’hivern són molt més barates que a l’estiu).
Cuina
La majoria tenen cuina, amb una bombona de gas aïllada en un compartiment a part. Hi ha gent que no cuina segons què (fregits, carn…) dins la furgoneta, ja que tot farà olor a fum si no ventilem bé. Quan la llogues, ja incorpora tots els estris de cuina necessaris per a dues o tres persones, plats, coberts…
Electricitat
Aquests vehicles porten unes bateries secundàries extres, independents de la del motor, que permeten mantenir la nevera engegada i utilitzar els llums interiors, amb el cotxe parat uns 2 o 3 dies. Les bateries es carreguen automàticament quan el vehicle circula. Però no podem endollar cap electrodomèstic, ni l’ordinador portàtil, ni el carregador de bateries de la càmera… per a fer-ho, caldrà estar en un càmping i endollar la furgoneta a una presa de corrent. La majoria de càmpings, costen uns 20 NZD incloent l’electricitat. La furgoneta que vaig llogar, tenia fins i tot torradora. I un petit ventilador d’aire calent, que també només funcionava quan el vehicle estava endollat a una presa de corrent externa. Per tant a l’hivern, si no hi ha un altre tipus de calefacció, serà recomanable dormir en càmpings o amb bons sacs de dormir.
Aigua
La majoria de vehicles, disposen d’un dipòsit d’aigua neta i un d’aigües grises (brutes). En el meu cas, no tenia aquest darrer (la Nomad Volksawgen si que el porta) i és un putada problema ja que ni que sigui rentar-te les dents, l’aigua de la pica s’evoca directament al terra del carrer, del pàrquing… En canvi, quan es disposa de dipòsit per aigües residuals, hi ha una aixeta i quan estem en un lloc adequat, la podem obrir i buidar. I no, aquest tipus de furgoneta NO té lavabo.
On dormir
Ambdós països són prou segurs com per dormir al carrer sense problemes, seguint la llei… del sentit comú. És a dir… evitar fer-ho en els llocs turístics (que quasi sempre hi està prohibit), en llocs de molt de trànsit com gasolineres o àrees de servei, i a primera línia de costa… ja que ens pot despertar la policia. Igualment, si dormim en un poble, evitar els llocs cèntrics… quan menys cridem l’atenció, més tranquils i desapercebuts passarem, i ni que estigui prohibit en aquell poble, rarament algú ens dirà res. Buscar un carrer tranquil, i aparcar-hi correctament… si veiem algun veí al seu jardí, no està de menys dir-li que se’ns ha fet de nit i que si no hi ha cap problema, dormirem allà i l’endemà ja marxarem. Igualment, és recomanable recollir i moure’s relativament dora, abans de que comenci l’activitat del dia a dia… Mentre no mostrem signes evidents d’acampada (taules i cadires a fora, un toldo, roba estesa, etc.) és difícil que algú es queixi, ni tant sols la policia digui res.
I pel què fa als lavabos, pràcticament tots els pobles d’Austràlia i Nova Zelanda tenen lavabos públics, que podem entrar gratuïtament les 24 hores del dia.
Un alternativa interessant als càmpings (on sovint també hi ha cuina, espais per a rentar la roba, etc.), són les piscines públiques. Pel preu d’una entrada, nedem una horeta i sortim nets i dutxats. I les biblioteques públiques (que molts pobles tenen) solen oferir internet gratuït i un lloc acollidor on passar l’estona.
En resum… no tindrem l’espai d’un apartament ni les comoditats d’un hotel, i a l’hivern o en èpoques de pluja, és més complicat i incòmode, però per altra banda podem estar esmorzant a la vora d’un llac, dinar en un mirador o primera línia de platja (mentre no hi pernoctem). Són vehicles fàcils de conduir però cal anar alerta amb el vent i vigilar l’alçada en els ponts/túnels/pàrquings. Hi ha moltíssimes empreses que lloguen campers a Austràlia i Nova Zelanda, i per la carretera ens n’anirem creuant constantment, per tant cal comparar i mirar una mica en detall com és cadascuna i quines opcions ofereix. Les més econòmiques (els models senzills de Wicked i Jucy), són vehicles més compactes, suficients per dos o tres dies… però si es lloga per una setmana o més, s’agrairà el sostre alt i el màxim d’espai possible. I al ser vehicles cars, les assegurances mínimes tenen unes clàusules que cal llegir. Si podem, pagar un extra per reduir a zero la franquícia en cas de sinistre. Sinó, tot i estar coberts per l’assegurança, ens tocarà pagar els primers 3000 dòlars. I si estem en un país que es condueix per l’esquerra, en qualsevol moment ens podem despitar…
i podem començar mirant el comparador de preus Aussie Campervans:
Per cert, a Nova Zelanda el lloguer, és molt més barat que a Austràlia. I com que la radio no sintonitza bé a tot arreu, si porteu alguns cds (no tots els vehicles llegeixen Mp3), millor, que millor.
Aquest és l’article que vaig escriure al Blog de Catalans pel món, parlant de la vida en un hostel/alberg.
———————————
Per moltes diverses raons, no sempre he estat allotjat a casa d’amics o de contactes (la intenció principal durant tot el viatge), i en aquests casos, els albergs són una de les millors alternatives. Ja fa molts anys que vaig descobrir aquest estil d’allotjament, els anomenats “hostels” arreu del món. Hi ha diferents associacions internacionals (per exemple Hi Hostels) a les quals s’hi afilien els que volen, i ofereixen així descomptes, reserves “online”, etc.
Hi ha “hostels” més grans que altres, escampats per tot arreu; al centre de grans ciutats o en petits pobles prop d’algun atractiu natural o turístic; amb habitacions compartides de 15 persones o privades per a parelles o individuals; amb bany compartit o no, cuina d’ús públic, sales comunes i alguns fins i tot amb piscina, bar i WI-FI gratuït la majoria. Alguns inclouen esmorzar (al Brasil amb molta fruita de tot tipus) i d’altres fins i tot el sopar. Alguns tenen televisió i sofàs amb milers de DVDs, altres hamaques i intercanvi de llibres, jocs de taula, bicicletes o planxes de surf…
Però sobretot són microcosmos que reprodueixen un patró concret, en un entorn o context molt diferent. És a dir, de portes endins, poques coses et situen en el país o ciutat on et trobes: hi ha gent de tot el món, el menjar acostuma a ser internacional i les festes, barbacoes o nits de pizza i cervesa 2×1 són típiques a qualsevol lloc. El personal que hi treballa acostuma a parlar diversos idiomes i “en general” els preus són similars.
I aquesta “fortalesa” enmig d’una realitat totalment diferent m’ha cridat l’atenció. Evidentment aquests microcosmos no el formen els edificis, sinó les persones i el seu comportament… N’hi ha que realment viuen dins d’aquesta bombolla i n’hi ha totalment al contrari… Per mi, el més interessant és que permet a cadascú, en funció dels seus interessos i manera de ser, de l’estat d’ànim, del temps que faci o de les persones que es coneguin, obrir-te més o menys a la realitat exterior. És a dir, és un lloc còmode per dormir i deixar els trastos, per passar tot el dia fora coneixent i interactuant amb la realitat exterior. I si algú busca una seguretat, tranquil·litat o aïllament, sap que té un espai on recloure’s.
A mi, m’agrada que puguis utilitzar la cuina (nevera, fogons, estris…); si bé a vegades estalvies diners, hi ha llocs on surt més a compte menjar un plat del dia en qualsevol restaurant o parada de carrer que fer-t’ho tu mateix… Dos dies està bé, però de seguida es fa pesat l’arròs amb pollastre per dinar i sopar… i el fet de poder cuinar el que vulguis no té preu (fer una bona amanida, iogurts…).
He conegut gent de tot tipus!!! Alguns hi viuen en lloc de compartir habitació o llogar un pis; treballen, estudien… i viuen a l’alberg. D’altres s’hi estan dos o tres mesos jaient pels sofàs de dia i sortint de festa de nit… d’altres treballen com a recepcionistes a canvi de dormir-hi de franc… d’altres s’hi estan un dia i segueixen el camí… però poques vegades, a part dels treballadors, hi trobes gent del país. He conegut parelles amb fills de 6 i 8 anys viatjant durant 6 mesos, i que al matí després d’esmorzar feien els deures a la sala comuna de l’alberg, mentre algun altre viatger els hi feia preguntes en un altre idioma, o una senyora neozelandesa de 78 anys que havia decidit anat 3 mesos a aprendre castellà a l’Argentina i viatjava sola d’alberg en alberg.
A Natal , Ushuaia , Puerto Natales , illa de Pasqua , Tilcara i San Pedro de Atacama, vaig estar en albergs molt petits, que funcionaven com a família. Esmorzàvem tots junts a l’única sala comuna, fèiem excursions junts, compartíem festes i activitats, ens dèiem bon dia i bona nit cada dos per tres… i els treballadors/propietaris formaven part d’aquesta comunitat i et coneixien pel nom. Però per exemple, al que vaig estar a Buenos Aires i al Chaltén, uns albergs enormes, eren més tipus industrial; moltíssima gent, ningú es coneix, ningú se saluda, cadascú al seu rotllo… una mica la diferència com si fossin pobles o ciutats.
A Pucón vaig estar en un alberg on només érem dos hostes (després del terratrèmol van baixar en picat les visites), i estava com a casa: una habitació de 12 llits per a mi sol, un bany per a mi sol… “óptimo”!
Així que, tot i que durant el viatge intento buscar sempre familiars, amics i contactes a cada país, quan no és possible, m’agrada entretenir-me observant la gran diversitat de gent que passa pels “hostels”. Una manera econòmica i interessant de viatjar, apta per a totes les edats!
Foto 1: Hostal Mihinoa, illa de Pasqua
Foto 2: Hostal Backpackers San Pedro Atacama
Foto 3: Hostel Do Porto, Salvador de Bahia
Héctor Zalama explica què és i com funciona Hospitality Club: http://www.sindinero.org/blog/archives/1666
Air BNB “travel like a human” és un lloc per buscar, trobar i oferir, habitacions per pocs dies. Enlloc de llogar tot un apartament, que sovint es lloguen per setmanes, o estar en alberg compartint habitació amb 10 persones més, o dormint a un sofà de Couchsurfing, aquesta web permet trobar habitacions arreu del món (de diversos preus).
La revista Time Magazine ho anomenava l’Ebay dels allotjaments, un mercat online on qualsevol persona (particulars o empreses) poder llogar aquella habitació que no fan servir. Es basa en un sistema de reputació i recomanació, a partir de les valoracions d’altres usuaris. Hi ha habitacions normals, apartaments de vacances, bed&breakfasts, castells, cases dalt dels arbres, o altres allotjaments tradicionals o no convencionals.
Per exemple, buscant Chile, he trobat aquesta magnífica casa de tres habitacions, al marge d’un penyassegat amb vistes al Pacífic (per 150$ la nit) o la següent, que per tant sols 25 $ (tot i que l’habitació és petita) pots dormir a una casa del segle passat amb piscina i jardí d’orquídees, a tant sols una hora de Valparaiso.
Aquesta pot ser una opció a tenir en compte, doncs a vegades pel preu d’un alberg, pots tenir més tranquil·litat i conviure directament amb gent del país.
WWOOF (World Wide Opportunities On Organic Farms), es una red de trabajo voluntario mundial del movimiento orgánico y que comenzó en Inglaterra en 1971. Actualmente opera de manera independiente en mas de 60 países.
El voluntario (wwoofer) no cobra por su trabajo ni paga por su estadía, sólo recibe alojamiento y el trato preferentemente es de tipo familiar.
El ánimo de la red WWOOF es: