Mountain Biking the Most dangerous road, Bolivia

Altra vegada, a través de recomanacions i preguntes a viatgers, vaig acabar decidint fer els descens amb mountain bike fins a Coroico, per la vella carretera dels Yungas, amb l’empresa Solario (450 bs).

La carretera que havia fet uns dies abans amb el bus, ara la podia fer més tranquil·lament, o no… però controlant jo en tot moment la velocitat i el perill que volgués assumir…

La majoria d’agències ofereixen preus similars i bicicletes de gama alta… el més important és els frens de disc hidràulics, que permeten una bona frenada sense acabar amb les mans destrossades després de 64 km de descens. La suspensió integral fa el camí més confortable però no és imprescindible… i dels 12 que formàvem el grup, jo era l’únic que vaig recordar la meva infantesa amb ortodòncia (i tot el que suposava) i vaig invertir en el lloguer d’un casc integral que també em protegia la boca i mandíbula.

Death Road biking Death Road biking Death Road biking Death Road biking

Una de les normes de trànsit més importants que regula aquesta carretera, és el fet que qui baixa, direcció Coroico, està obligat a circular per la seva esquerra (pel costat on hi ha el precipici). I el vehicle que puja, circula també per la seva esquerra, arran de la muntanya… com la norma anglesa. Això és deu a que el conductor que baixa, està literalment sobre el marge del barranc i en cas de maniobrar (ha de retrocedir fins que hi hagi un espai per passar els dos vehicles) pot veure exactament on té les rodes… Aquesta carretera és molt molt més perillosa a l’estiu (desembre-febrer) que és l’època de pluges. Tot el terra queda fangós i en qualsevol moment i lloc hi pot haver un despreniment, just al posar les rodes al marge del barranc, el terra pot cedir i el bus rodolar per un precipici de 500 o 900 m de desnivell vertical.

Per tant, les bicis han de seguir aquesta mateixa norma, ja que sinó, en un revolt tancat podries xocar contra un camió que puja pel costat de dins. Cada ciclista “controla” la seva velocitat i el seu risc, però evidentment, qualsevol error humà o tècnic, pot ser fatal… i així ho explica el document que tothom ha de signar abans de fer-ho.

Death Road biking Death Road biking Death Road biking Death Road biking Death Road biking

Aquest dia, hi havia molta boira i va ploure al tram final, però al arribar hi ha un fantàstic dinar, dutxa d’aigua calenta… i 3 hores i mitja de furgoneta cap a La Paz de nou. El conductor ens va preguntar si volíem tornar per la nova o la vella… i per unanimitat, vam decidir que la vella ja la coneixiem i que volíem tornar per la nova (que és mitja hora més de trajecte). Als 20 minuts, veiem un espectacular accident enmig de la pluja; un taxtista intenta avançar un camió ple de mercaderies i persones, no pot finalitzar la maniobra i xoca contra el camió que surt de la carretera contra la muntanya i el taxista queda penjant del guardarrail, a 10 cm del precipici. La gent comença a saltar del camió, corrent muntanya amunt, per la carretera… i al parar-nos comença a entrar gent plorant de por dins la furgo fins que ja no hi cap ningú més, i els portem fins a la Paz. El nostre conductor ens explica que per la carretera nova la gent córrer molt i avança temeràriament molt sovint i que per això no els hi agrada. També hi ha forces accidents i prefereixen la vella, que anant poc a poc, coneixen tots els perills.

De fet, el trànsit s’ha tornat un problema d’estat, sobretot els accidents d’autocar. I el més greu és que n’hi ha molts a les carreteres més bones, rectes i asfaltades, sovint per imprudència d’algun conductor, alcohol, jornades laborals massa llargues o mal estat dels vehicles… i durant aquesta setmana, 56 persones mortes en tres grans accidents… i sumant!!

Coroico i la carretera més perillosa del món

Fa molts anys que sentia a parlar de la carretera que baixa de La Paz als Yungas, anomenada la més perillosa del món perquè és on hi ha hagut més accidents; la majoria d’autocars i per tant amb moltes víctimes. I tants anys feia que en sentia a parlar, que ja havia decidit que no calia viatjar-hi… un risc innecessri, sobretot tenint en compte que fa tres anys que van obrir la nova… molt més segura. En canvi ja tenia reserva per fer-ho amb bici però no érem prou gent i ho vaig aplaçar.

En Javier i la Ineke m’havien ofert la seva casa de Coroico per gaudir dels Yungas i a més coincidia amb el Festival Folklòric Internacional que comptava amb els grans Kjarkas i Masis com a estrelles; i internacional perquè hi havia el xilè Américo com a convidat. Al pujar al bus, una senyora diu: “díganle al chofer que vaya por la nueva, que el otro día se fue por la vieja!!”. I efectivament, al arribar al trencall, va agafar la carretera vella, per estalviar 20 minuts. Al principi tots els passatgers (era un bus gran, de 35-40 places) estranyats d’anar per allà, però ningú va dir res… i apa, una hora de patiment veient els precipicis espectaculars que trepitgem.

Es tracta d’un camí sense asfaltar, amb molts revolts, i sense cap tipus de barana o guardarail (si n’hi posessin, no passarien dos vehicles). Per tant, quan es troben dos vehicles, les rodes d’un, van pràcticament per volant pel marge… Igualment, en els revolts tancats, un bus d’aquestes dimensions té grans dificultats per no sortir-se del camí amb l’afegit, que els precipicis són infinitament espectaculars. La majoria de companyies ja no hi passen mai, i ho donava tant per suposat que no ho vaig ni preguntar (errrrrror!).

Total, que sense tenir-ne cap ganes, em vaig trobar baixant per la carretera de la mort, l’atracció més perillosa del món, per només 10 Bolivianos (poc més d’un euro)… i per sort, només en un revolt, una roda del darrera no va tocar a terra, la resta una mica millor.

Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road

Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road

Ara bé, el paisatge és ESPECTACULAR!, una bellesa de la naturalesa increïble… i arribar a Coroico, relaxar-se, festival, excursions, etc. i a una preciosa cabanya al mig del bosc, no té preu!

I si a més a més coincideix amb el Festival Folklórico Internacional, encara millor :)

És una zona ideal per al cultiu del cafè i de la coca; els de Coroico productes ecològics de màxima qualitat. I és també la zona on es van refugiar els pocs esclaus negres que van sobreviure i que no suportaven les dures condicions de les mines de Potosí o de l’altiplà, i que amb els anys s’han mesclat amb els locals… la Saya Afroboliviana n’és un bon exemple cultural.

Les vistes des de Casa del Javier i la Ineke, la cascada, les plantacions de coca, els ocells i la fauna… increïbles!!

Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road

I la seva gent:

Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road Coroico & Death Road