Llibres del viatge

Clarissa

Llibres

Una de les preguntes que feia a tots els entrevistats durant el viatge, era que triessin un llibre i una cançó que els agradés. Mentre el llibre de la volta al món porta a porta entra a la fase final d’impressió, recullo aquí el resultat d’aquesta bibliografia global, recomanada des de diferents països. Espero que us pugui inspirar a fer algun regal de Nadal o a distreure-us fins que rebeu el llibre ja imprès.

Brasil

Clarissa, d’Érico Veríssimo
Clarissa

Argentina

Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes Saavedra
Don Quijote

Chile

Confieso que he vivido, de Pablo Neruda
Neruda

Bolívia

Si me permiten hablar, de Domitila Barrios de Chungara.
Domitila

Estats Units

Been Down So Long It Looks Like Up to Me de Richard Fariña.
Been Down

Nova Zelanda

Posdata, te quiero de Cecelia Ahern
posdata

Austràlia

El Alquimista de Paulho Coelho.
Alquimista

Nepal

El arte de la felicidad del Dalai Lama.
Art of happiness

Índia

El llibre sagrat Bhagavad-gītā.
Bhagavad-gita

Indonèsia

Skill with people, de Les Giblin.
skill

Tailandia:
També El Alquimista de Paulho Coelho.
Alquimista

Vietnam

León el Africano, de Amin Maalouf.
León el africano

Xina

Cometas en el cielo, de Khaled Hosseini.
cometas en el cielo

Mongòlia

100 años de soledad, de Gabriel García Márquez.
Cienn años de soledad

Rússia

Oblomov, de Ivan Goncharov.

Oblomov

Nord d’Argentina, Jujuy

Vaig passar directament de Cafayate a Tilcara, més amunt de Salta i de Salvador de Jujuy perquè volia anar directament a visitar aquests pobles, i a Salta ja hi havia estat… era una mica arriscat per la combinació de busos que havia de fer, comprar el bitllet per anar a Chile de nou, que m’hauria de recollir un dia a les 9:00 del matí al mig d’una carretera… però finalment tot va anar quadrant, busos més i busos menys… i ja soc a Chile, al desert d’Atacama.

Però els dies al nord d’Argentina van donar molt de si i és una zona espectacular, de clima sec i àrid.

Visita a les Salinas Grandes, que ja es troben direcció al Pas de Jama, que hi tornaria el dia després per anar cap a Chile. Les fulles de coca no són droga, i passant dels 4200 m. d’alçada encara menys!
Salinas Grandes Jujuy Salinas Grandes Jujuy Salinas Grandes Jujuy Salinas Grandes Jujuy

I caminata pel cerro de los siete colores de Purmamarca i vista de vicunyes (un tipus de llama).

Purmamarca - Cerro siete colores Purmamarca - Cerro siete colores Purmamarca - Cerro siete colores Purmamarca - Cerro siete colores Purmamarca - Cerro siete colores Purmamarca - Cerro siete colores Purmamarca - Cerro siete colores

El hostel de Tilcara, El Burrito, era molt familiar, i a part de bastant de fred en general al poble, em va encantar!

Salinas Grandes Jujuy Purmamarca - Cerro siete colores

Els colors dels Andes

Tot i que crec que, “sota l’aigua no hi ha peles, ni banderes ni nacions“, hi ha banderes i banderes. En aquest cas, la Wiphala és la bandera que uneix al poble andí, i que a mesura que avanço cap al nord i cap a les muntanyes, va apareixent més freqüentment. No delimita territoris ni nacions, tant sols persones i el seu contacte amb la terra. L’origen podria ser Inca o Aymara.

Los colores se originan en el rayo solar al descomponerse del arcoiris blanco (kutukutu), en siete colores del arcoiris (kurmi), tomado como referencia por nuestros antepasados, para fijar la composición y estructura de nuestros emblemas, así mismo organizar la sociedad comunitaria y armónica de los andes:

* Rojo; representa al planeta tierra (aka-pacha), es la expresión del hombre andino, en el desarrollo intelectual, es la filosofía cósmica en el pensamiento y el conocimiento de los amawtas.
* Naranja; representa la sociedad y la cultura, es la expresión de la cultura, también expresa la preservación y procreación de la especie humana, considerada como la más preciada riqueza patrimonial de la nación, es la salud y la medicina, la formación y la educación, la práctica cultural de la juventud dinámica.
* Amarillo; representa la energía y fuerza (ch’ama-pacha), es la expresión de los principios morales del hombre andino, es la doctrina del pacha-kama y pacha-mama: la dualidad (chacha-warmi) son las leyes y normas, la práctica colectivista de hermandad y solidaridad humana.
* Blanco; representa al tiempo y a la dialéctica (jaya-pacha), es la expresión del desarrollo y la transformación permanente del qullana marka sobre los andes, el desarrollo de la ciencia y la tecnología, el arte, el trabajo intelectual y manual que genera la reciprocidad y armonía dentro la estructura comunitaria.
* Verde; representa la economía y la producción andina, es el símbolo de las riquezas naturales, de la superficie y el subsuelo, representa, tierra y territorio, así mismo la produeción agropecuaria, la flora y fauna, los yacimientos hidrológicos y mineralógicos.
* Azul; representa al espacio cósmico, al infinito (araxa- pacha), es la expresión de los sistemas estelares del universo y los efectos naturales que se sienten sobre la tierra, es la astronomía y la física, la organización socio económica, político y cultural, es la ley de la gravedad, de las dimensiones y fenómenos naturales.
* Violeta; representa a la política y la ideología andina, es la expresión del poder comunitario y armónico de los andes, el instrumento del estado, como una instancia superior, lo que es la estructura del poder; las organizaciones, sociales, económicas y culturales y la administración del pueblo y del país.
Font: wikipedia

Argentina, Tucumán i voltants

Arribar altra vegada a Argentina en plena cel·lebració del Bicentenari, 200 anys que es van independitzar dels espanyols, va ser divertit. I va anar acompanyat d’un típic dinar familiar a base de Locro, “empanadas”, arròs amb llet i “papas en almibar”, fins a rebentar.
Quebrada Cafayate

El Gastón i la Charo són la família que m’ha acollit a Tucumán, que em coneixen des de que vaig néixer i que mica en mica em van acostant al meu origen, el viatge m’hi acosta… L’última vegada que els havia vist fa 15 anys, llavors a Tucumán la majoria de cotxes eren Ford Falcón d’aquells tant antics… i a part d’això i algún edifici més alt, la ciutat sembla la mateixa. Els seus fills i filles ja han crescut, estudien, treballen, s’han casat… però no han deixat de compartir aquests dies amb mi, acollir-me al seu pis, ensenyar-me l’agència de fotoperiodisme on treballa un (i participar en un curs de laboratori digital), fer un gran asado al jardí o les típiques llargues llargues sobretaules argentines (política, cultura, món…)… no es pot demanar més!

Les 24 hores de bus de Santiago a Tucumán, porten a travessar els Andes, molt a prop del cim de l’Aconcagua, pel Paso Internacional Cristo Redentor i el túnel que porta el mateix nom, que a 3200m d’alçada és la frontera entre Chile i Argentina. Degut a unes obres, només hi havia una carril obert a tot el coll i el pas alternatiu obligava a molts camions a esperar… i quan un es va avariar al mig d’una corba, les complicacions augmentaven.

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

Tot i que ja hi havia estat, era impossible no visitar el poblet de Tafí del Valle, poder-me entrevistar amb els responsables TIC del Ministeri d’Educació i obrir nous projectes comuns, i visitar altres pobles del voltant, com Raco, on una parella acaba d’obrir un telecentre i biblioteca a casa seva mateix, dins del col·lectiu d’educació popular Abrojos.

La carretera que baixa de Tafí a Tucumán és… espectacular, el bus ha d’anar ocupant tota la calçada per tal de girar a cada corba, i la pluja i la boira li donaven l’encant que no li faltava, per gaudir dels precipicis de més de 125 metres.

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

Ara uns dies a Cafayate, en plena pampa Salteña, on hi ha la Quebrada de las Conchas. Es tracta d’un paisatge espectacular, enmig del desert format per l’erosió de l’aigua. Impressionants formacions rocoses, canyons i muntanyes. Hi ha una tipus de planta que enlloc de fulles, fa la fotosíntesi a través del tronc i branques, que són de color verd. Molt ben acollit al Hostel El Balcón.

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate
Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

I com que als amics els hi encanta Eduardo Galeano i me n’han regalat un llibre, trio aquesta frase que ho resumeix molt bé, i que en dies de viatge és molt encertada :)

La utopía está en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.” (Eduardo Galeano)

Doncs seguirem caminant!

Argentina, Bariloche

Bariloche és una de les ciutats més importants de la regió dels llacs d’Argentina, la més poblada dels Andes Patagònics. I un dels punts turístics per excel·lència del país. De fet, perquè faltava un mes per a començar la temporada d’hivern, que sinó hagués tingut moltes dificultats per resistir-me a quedar-me tres mesos aquí treballant a la neu… però mai se sap! Les 30 hores de bus des de Calafate van ser més o menys distretes amb pel·lícules i un canvi de vehicle de matinada al mig de la carretera.

Encara viatgem amb els 5 que ens vam conèixer al trekking de Torres del Paine, i hem llogat un cotxe per visitar la ruta del 7 llacs, que et porta per dins de boscos i parcs, vorejant diferents llacs, fins a San Martín de los Andes, passant per Villa la Angostura. La tornada, per la mítica Ruta 40, 300 km fins a Bariloche amb una impressionant posta de sol.

Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche
Bariloche

La Kangoo que vam llogar, era 7 places, però els dos seients extra que van posar al darrera no semblaven del tot oficials… Al sortir de San Martín, control de gendarmeria. Buscaven drogues i ens van registrar bosses, fer baixar del cotxe… just quan em tocava conduir a mi… però res més.

BarilocheBariloche

Al dia següent, ja ens separem; uns cap a Buenos Aires, uns cap a Mendoza i jo cap a Chile. Vaig aprofitar el dia per pujar al Cerro Campanario, que diuen que és una de les millors vistes del món… i després una ruta amb bicicleta per diferents llacs, fins a Colonia Suiza; un poblet igual igual que Suïssa!! De fet, tot el paisatge entorn a Bariloche és molt alpí i diferent a la típica pampa patagònica que teníem fins ara.

Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche Bariloche

I de Bariloche, altra vegada cap a Chile, a Pucón.

Argentina, Uruguay, Brasil i l’aqüífer guaraní

Vaig participar en un col·loqui a Bariloche sobre el futur de l’aigua, on es proposava un debat a partir del documental “Sed. Invasión gota a gota“, que exposa algunes problemàtiques pel futur de l’aigua potable, sent l’aqüífer Guaraní una de les fonts més grans del món d’aquesta riquesa. Podria abastir a tot el planeta, durant 200 anys… i evidentment, qui controli aquesta aigua en èpoques de sequera i escassetat, tindrà poder, molt poder… i molts països han començat a moure fils per tenir-hi un peu… o dos. Es tracta d’una gran reserva d’aigua dolça que ocupa territoris subterranis de Brasil, Argentina, Uruguay i Paraguay.


Font: Wikipèdia

Somos agua, el planeta tierra está rodeado de agua. Pero 3 millones de personas al año mueren de sed o por beber agua en condiciones insalubres.
Sólo una de cada tres personas en el mundo tiene acceso al agua potable. El 97,5% del agua del planeta es salada. El 2,5% restante es dulce y está en proceso de pérdida. De este 2,5%, el 70 es utilizado para el riego agrícola, el 10 sirve a la industria, entretenimiento, usos municipales y domésticos… con el resto… con el resto producimos electricidad.

El Premi Nobel de la Pau, l’argentí Adolfo Pérez Esquivel, també dóna la seva opinió i visió sobre el tema.

A partir d’aquí, es van exposar problemàtiques més locals entre els veïns, relacionades amb la contaminació de l’aigua dels seus entorns, sent Bariloche una important zona de llacs i de paisatges espectaculars.

El documental es pot veure i descarregar sencer online aquí.

Però només els 9 primers minuts són una bona síntesi de la història…

Argentina, Calafate y Perito Moreno

El Calafate és la ciutat més propera per veure el Glaciar Perito Moreno, que és un dels més coneguts no només per la mida sinó perquè és dels pocs al món que no disminueix. Cada dos anys aprox. el glaciar arriba a tocar la terra que té davant, dividint el llac Argentina en dos trossos. Quan l’aigua acumulada al braç esquerra puja de nivell, comença a exercir una pressió sobre el tros de gel que connecta el glaciar amb la terra  i el va desgastant fins que el típic arc que es pot veure a moltes fotografies, es trenca. Un moment molt esperat per tots els habitants i milers de turistes que hi viatgen només per veure aquest espectacle. Els canvis de temperatura i l’escalfament global estan començant a alterar aquests cicles i no se sap segur si després d’aquest hivern que comença, es formarà un dic prou gros com per crear l’arc novament…

Nosaltres vam sortir de Puerto Natales (Chile) molt dora al matí, per arribar al Glaciar i poder fer la volta de rigor…

Algunes fotos del camí, sortint el sol just a la frontera de Chile i Argentina:

Patagonia Patagonia Patagonia Patagonia Patagonia Patagonia Patagonia

I aquí algunes fotos del Glaciar Perito Moreno:

Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno Calafate - Perito Moreno

El Cóndor:
Calafate - Perito Moreno

I acabada la ruta pel glaciar, un altre bus cap al Chaltén… un dia llarg. Al Chaltén, la capital nacional del Trekking i on hi ha el pic Fitz Roy, el mal temps que va fer durant dos dies ens va impedir fer res de res… boira, molta pluja, fred i neu… cap tipus de visibilitat de les muntanyes… només GRAN esmorzar a la Wafleria i el consol de les postals i les fotos de les muntanyes que podem trobar a Internet:
Fitz Roy
Font: Wikipèdia

I per acabar, la postal de Torres del Paine:

Torres del Paine

Argentina, futbol i educació

Sembla ser que el Ministre d’Educació d’Argentina permetrà i facilitarà que les escoles retransmetin els partits més importants del proper Campionat del món de futbol. Un dels principals motius és que a Argentina el futbol és un esdeveniment molt important i que així s’evitarà l’absentisme durant los hores que tinguin lloc aquests partits… i a més a més, si es vol, es podrà “utilitzar de manera didàctica”…

“Es un hecho cultural muy importante, negarlo sería negar una realidad porque el partido se verá en las oficinas, en dependencias públicas, así que está bien que entre en las escuelas. Ver el partido en la escuela significa invertir dos horas de la clase, y no ir significa perder seis horas”. Alberto Sileoni, Ministre d’educació del país.

I molt interessant l’editorial del Diario La Jornada, “en la Patagonia desde 1954”, que el dedicava íntegrament a aquest tema:

Evidentment, tot depèn de com es miri… però els qui no som grans fanàtics del futbol segur que trobaríem altres històries d’actualitat per “utilitzar pedagògicament”…

+ info a Educared i lv6.com .

“Ver el partido en la escuela significa invertir dos horas de la clase, y no ir significa perder seis horas”