Argentina, Rosario ciutat amiga!

Doncs només portava unes hores passejant per la ciutat – Rosario, capital de a la província de Santa Fe – que tenia clar que hi tornaria i que no m’importaria gens venir-hi a viure.


Foto: Wikipèdia

El meu iman, em va portar a embarcar-me en un kayak pel riu Paraná i conèixer una mica més la ciutat i el seu entorn, des d’un altre punt de vista. Però sobretot a conèixer al Sebastián i al Fede, dos germans emprenedors que han creat l’empresa RosarioBikes tours i que a part de l’excursió amb kayak pel riu, vam estar xerrant molta estona sobre Argentina, Rosario, la natura, el riu… al voltant del mate i delicioses pastes fins que ja es ponia el sol… El riu, que actualment està amb un nivell molt alt, és realment ric en peixos de tot tipus, algunes piranyes, diferents tipus de serp i encara es troba algun cocodril. El Paraná, un gran riu ple de vida!!


Foto: Wikipèdia

I després, el Fede em va portar a recórrer la ciutat amb moto. Érem pràcticament els únics amb casc, i aquest fet, i l’accident de moto que acabava de passar, van marcar el guió de la conversa dalt de la moto…

“Acá, vos no sos libre de su libertad. Sos esclavo del antojo de los demás… debes vigilar que no te choquen, que no te roben… que no te maten!! Mucha gente vive al límite, no le preocupa la muerte ni los demás… el gobierno no arregla la ruta, no ilumina la calle, no valoran la vida… Vivir siempre a la defensiva. Así es la vida en una gran ciudad”.

Un testimoni real, del dia a dia, que la majoria de diaris s’encarreguen de recollir (avui llegint La Capital); sovint alguna referència en portada, però a partir de la meitat fins al final, la recopilació de notícies de successos esgarrifa bastant (atracaments, assalts a cases, violacions, tirotejos, assassins a sou, bandes armades…) notícies negres del dia a dia, tant d’aquí com a Brasil, que jo no he percebut pel carrer, però que sembla ser que succeeixen massa sovint.


Però a banda d’això, la ciutat és fascinant, amb tota la riba del riu transformada en un gran parc, amb un centre peatonal ple de vida i molta activitat cultural i acadèmica. El taller de blogs va anar molt bé i han sorgit noves col·laboracions professionals, nous projectes que ja em permetrien quedar-me aquí.


La ciutat on va néixer Ernesto Guevara de la Serna, tot i que va marxar de molt petit i el vincle que en queda és diluït; la segona ciutat més important d’Argentina, parador de molts immigrants espanyols que s’exiliaven d’Espanya, com l’avi de l’Antonio, que era de Sant Quintí de Mediona, o l’avi d’una noia que ha vingut al taller que era de les Oluges… tot molt a prop de La Llacuna!!

La ciutat que va veure néixer Messi, amb dos clubs de futbol grans rivals, el Rosario Central i el Newell, però amb molts museus, cinemes, teatres, parcs i jardins, universitats, cafès d’època, wifi gratuïta a tot arreu… i un Centre Català.


Ho deia en un altre lloc, que si un dels objectius principals d’aquest viatge era aprendre cada dia (learning around the world que diem els TrendTrotters), sembla que de moment supera totes les expectatives hagudes i per haver.

One Reply to “Argentina, Rosario ciutat amiga!”

  1. hola Xesco , te he anat seguint, una mica a amb el faceebok, però ara aqui en el blok
    he vist que tu estas molt content per totes les experiencies i contactes, que vas trovant
    nosaltres també graciers a tu, a les teves explicacións i fotos, farem conjuntament la volta al món des de casa, moltes gracies , que et vagi molt bé. i una abraçada, ah!! espero que
    jo també aviat vagi a l’Argentina,,,,

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *