El petit paradís (Nusa Lembongan)

Si l’hotel Werdhapura va ser un gran descobriment, un dels millors qualitat preu que he trobat mai, anar a l’illa Nusa Lembongan seria la descoberta d’un dels 3 destins que més m’han agradat fins ara… un petit paradís increí¯ble. A només 1 hora en barco de Bali, la petita illa té tots els ingredients per desconnectar i fer unes minivacances dins del viatge. I els ingredients? Platges de sorra blanc protegides per un escull de coralls, fons marins d’interès nacional, prí cticament cap cotxe, només scooters, zones de surf on es fan campionats del món, preus econòmics i molta molta calma! Pots triar entre una gran varietat d’allotjaments i preus, menjar en un restaurant local per molt poc i visitar totes les parts de l’illa (10 km de llarg) en un dia.

Vaig tenir la sort de poder fer immersions al Manta Point, on hi ha una roca sota l’aigua que de tant en tant les mantes gegants s’hi acosten a menjar… i si, en vam veure dues o tres (com que donaven voltes al voltant de la roca gegant no sabem si una era la mateixa o era una tercera…). Les immersions les vaig fer amb Drift Divers, un centre especialitzat en immersions aprofitant els corrents marins… i és molt divertit deixar-se portar per sota l’aigua!! Però aquí no es necessita res més que unes ulleres per mirar sota l’aigua, i ja estí s en un altre planeta i dimensió. Sota l’aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions… els peixos de colors i els milers de coralls t’ofereixen un dels espectacles que ofereix la natura més difícil de superar…

Però quan treus el cap de l’aigua, i coincideix que és el Festival Galungan i Kuningan (dia sagrat pels balinesos hindús), on la gent es vesteix amb les millors gales, pugen tota la família a la motoreta i recorren els diferents temples de l’illa, fent les seves ofrenes, després d’haver passat tota la setmana preparant les decoracions de canya i bambú que guarniran les portes de totes les cases i carrers.

“This is the most important holiday symbolizing the victory of Virtue (Dharma) upon Evil (Adharma). The holiday is specialized by the fitting of ‘penjor’, a tall bamboo pole splendidly decorated with woven young coconut leaves, fruit, cakes and flowers, on the right side of every house entrance. People are attired in their finest clothes and jewels this day.“

Però un dels atractius de l’illa és que seria com la ciutat sense llei. El primer dia ja t’avisen que la policia estí en una oficina i que no t’has de preocupar… veure tres nens conduint una moto, el més gran de 9 anys, i sense casc es clar, és habitual. I tot i ser il”¢legal al país, aquí l’esport preferit és la lluita de galls. Veure senyors de 55 anys asseguts a la fresca pentinant un gall com qui acarona un gat, sorprèn i força… fins que un dia trobes una plaça plena de gent vinguda de tota l’illa i un ring al mig. Tothom cridant i apostant… no vull donar detalls ni posar cap foto, però la baralla dura segons. Després de veure el què passava no em vaig quedar ni a preguntar. Només sé que dediquen uns dos anys a entrenar els galls i que realment els cuiden com animals de companyia.

Per casualitats de la vida, mentre esmorzava, sento: ”ei, rutabaobab? Hola!!” i eren en Ramon i la Claudia, que també estaven aquí i ens havíem conegut a la xerrada de viatges a Altaí¯r abans de marxar. Ells també estan fent la volta al món i el Ramon ha iniciat un interessant projecte; una comunitat de viatgers online ”FrikTrip.com“ on compartir experiències, fotos, consells… I passem uns dies junts.
Al vaixell de tornada, conec a l’Eloi i la Marta d’Olot (baligabalaga.wordpress.com) i després de llegir el twitter de l’Oriol Sala, amb qui ens coneixem del blog a través d’una persona en comú i de coincidir al programa de la radio ”que feu que no dormiu”, quedem que ens trobarem a Sanur.