Nusa Lembongan, juny 2010
Un habitant de l’illa té una petita embarcació per portar els visitants a fer submarinisme o bussejar a l’escullera de coralls Mangrove, al nord-est de l’illa. Abans de l’època forta de turisme que serí juliol i agost, decideix preparar el terreny i fer-se la vida més fí cil. Decideix llençar un bloc de formigó al punt exacte de l’escullera per fixar-hi l’embarcació mentre els visitants bussegen. Però al fer-ho, destrueix tota una í rea de coralls que havien trigat molts anys a créixer.
Li explica al seu veí, i que per un mòdic preu, li deixarí ancorar també la seva embarcació. En ple mes d’agost, amb una gran afluència de visitants d’arreu del món — atrets pels excel·lents esculls de coralls — es comencen a acumular les barques al punt d’ancoratge. Primer tres, després quatre, 5,… fins a 7 barques lligades una darrera l’altra. El bloc de formigó estava pensat per suportar el pes d’una barca i li és impossible assegurar les set. Es comença a moure d’un costat a l’altre, arrossegant-se pel terra en totes direccions, destrossant tot el què té al voltant. Destrossa part d’un gran escull de coralls que ha trigat anys i anys a créixer, i que és un dels atractius de l’illa.
Al final de l’estiu, després de lligar-hi més de 7 barques cada dia, la zona estí tant malmesa que els habitants decideixen buscar un altre punt. Hi llencen un altre bloc de formigó, aquest cop més gran per suportar més barques…
En 5 anys, és possible que només quedin les molles de coralls esmicolats del què va ser un dels esculls més atractius d’Àsia. Podria ser un conte o no… i el submarinisme que, podria ser una de les millors maneres de conscienciar sobre els perills que corren els mars i oceans, desgraciadament no s’escapa de males prí ctiques, ni tant sols quan és la principal font d’ingressos.
