“El mapa del geógrafo árabe Al-Idrisi incorporó los conocimientos que los comerciantes y exploradores árabes habían acumulado sobre África y el Océano Índico a los que ya tenían (heredados de los geógrafos clásicos), creando así uno de los mapas del mundo más exactos realizados hasta entonces. Nótese que el polo norte se encuentra la parte inferior del mapa”
“El mapamundi de Hereford es un mapa de T en O que data de aproximadamente el año 1300. El mapa está firmado por un geógrafo llamado Richard de Holdingham o Lafford. Dibujado en una sola hoja de pergamino de 158 por 133 centímetros. Realizado en tinta negra con añadido de rojo y oro y azul o verde para el agua (con el Mar Rojo pintado de rojo)”
I saltant 700 anys endavant, arribem a aquest mapa del món “modern” que es basa en la densitat de les connexions a internet “World connection density”.
I si vols tenir més dades de cada un dels països o interactuar amb el mapa, ja parlava de la volta al món en tres clics.
En primer lloc, la salut! I res millor que informar-se en una immensa font d’informació, ben ordenada i fàcil de trobar. Això és el què ofereix Centers for Disease Control and Prevention, una web del govern nordamericà.
Amb una secció específica per a viatgers, es publica informació rellevant per destinacions, alarmes, on trobar clíniques i hospitals arreu del món, malalties freqüents a cada país…
I per exemple, pel cas de la Malaria, tenen un mapa interactiu molt detallat i complet de tot el món.
Jo vaig prendre Doxiciclina per la Malaria (ja que a Indonèsia no venien el Malarone, que està més recomanat) i cap tipus de problema ni efecte secundari :)
I parlant se salut… l’assegurança! mai saps què et pot passar així que si la previsió inicial era per un any, ha tocat renovar l’assegurança i si abans ho tenia amb RACC ara he agafat la de World Nomads, que per defecte inclou pràcticament tos els esports d’aventura, submarinisme, etc. Al blog Traginando por el mundo, enllacen a un codi promocional que et dóna un 10% de descompte. Tot això m’ho van explicar el Moncho i la Claudia :)
Algunes vegades m’han fet la pregunta de si no estava cansat de tant anar a munt i avall, més de 10 mesos viatjant, dormint cada dia en un lloc diferent, etc. i aquí intento recollir algunes reflexions.
En primer lloc, em considero molt afortunat de poder estar fent aquest viatge, i dedicat tot el temps que vull a fer el que m’agrada. He dedicat molts esforços en aconseguir-ho i no és impossible. Però si, evidentment si estàs voltant sense parar, cansa… físicament i psicològicament. Però el que m’aporta són tot coses positives, bones experiències i moments inoblidables, que tot el que pugui cansar queda compensat.
També cansa anar cada dia a la feina, estudiar, o tocar un instrument… i per tant, no vull comparar una activitat amb una altra, sinó que cadascuna a la seva manera cansa més o menys i hi haurà gent que es cansarà més en una que en una altra.
Jo en general no estic cansat de viatjar, però si que hi ha moments que fan una mica més pujada que altres i que necessites més energia. Acostumo a escriure al blog sempre de bon rotllo i bon humor, però no vol dir que aquell dia tot hagi estat fàcil, no m’hagin intentat enganyar o hagi passat 36 hores en un bus pensat per persones de 2 pams menys d’alçada… De cap manera voldria que sembli que m’estic queixant o sentir llàstima; al contrari. Estic encantat amb el què estic fent i aprofitant i aprenent moltes coses cada segon. Vaig dir al principi que aquest viatge era com si em matriculés en un màster, i per tant requereix el seu esforç. La majoria me les prenc amb humor però tot i així, són situacions que sí, d’alguna manera cansen.
Dormir a un aeroport esperant un avió que surt a les 4 de la matinada.
Passar 36 hores en un bus on no t’acaben d’encabir les cames.
Dormir a terra. Passar fred a la nit.
Compartir la cuina de l’alberg amb gent que no va anar a escola el dia que explicaven “normes bàsiques d’higiene i companyerisme”. Massa sovint et toca rentar plats i olles dels altres abans, per poder cuinar tu…
Arribar a un hostal i que els llençols faci tres setmanes que no es canvien, la manta tingui més animals que la granja i la coixinera… aaaaaarghhhhhhhh!
… i el mateix passa amb molts i molts lavabos que has de compartir (i netejar per poder entrar!)
Agafar puces en un llit.
Que se’t mulli tota la roba de la motxilla i no la puguis eixugar com cal…
Que t’intentin enredar cada dos per tres en mil i una situacions diferents.
Les hores i hores buscant informació i intentant situar-te on aniràs la setmana següent (buscar allotjament, transports, comparar preus, fer cua…).
La burocràcia en alguns temes de visats. Esperar, esperar i esperar sense saber si finalment t’ho concedeixen o no.
Pagar preus desorbitats per Internet a països com Nova Zelanda i Austràlia, quan a pràcticament tot el món trobo wifi gratuïta.
El tetris de la motxilla… Tot i que per mi és la millor solució per viatjar, les coses no estan tant accessibles com en una maleta, i toca fer-la i desfer-la cada dia!!! Agrupar les coses per paquets o bosses, ajuda molt.
Rentar la roba a mà i que trigui dos o tres dies a assecar-se… sovint no pots rentar roba fins que no estàs uns dies quiet al mateix lloc (si no hi ha bugaderies). I no tens tot el teu armari a mà per triar el millor en cada ocasió…
Molts mitjans de transport col·lectius d’arreu del món (sobretot els busos) no estan pensats per persones altes, ni per portar a tantes persones i embalums.
La incertesa. No saber què et trobaràs a la següent ciutat, com serà l’hostal, si hi haurà places lliures o no…
Dutxar-te amb una galleda d’aigua freda.
La contaminació d’algunes grans ciutats i la manca d’higiene de molts altres llocs. Tu preocupat pel paper d’un caramel, i ells llençat tot i més per la finestra del bus o pel carrer com si res.
El menjar. Sovint no pots menjar el què voldries i trobo a faltar amanides, iogurts… ja que no sempre tens un lloc on conservar els aliments. I l’arròs m’encanta, però tres cops al dia durant 7 o 8 dies, cansa. Amanidaaaaaaa!
Arribar cansat i tard a un alberg, i que tothom estigui de festa i fent merder fins altes hores de la matinada. No tenir el teu propi espai.
…
La llista podria anar seguint amb petites coses del dia a dia, que no són tant còmodes com si estesis a casa teva o al teu país on ho tens tot més a mà. Però precisament això ho aprens viatjant i valores tenir-ho.
I tot això ho escric des de l’Índia, un país molt atractiu i que m’agrada molt però què és cansat de visitar… i per sort, ara ja soc a Indonesia (illa Nusa Lembongan) http://wikitravel.org/en/Nusa_Lembongan i aquí es pot descansar i molt :)
M’escriuen de l’escola Els tres Pins, dient que ja han pogut penjar els treballs que els alumnes de Cicle Mitjà van realitzar relacionats amb els viatges… contes, dibuixos i un munt de preguntes d’aquests joves viatgers! No us podeu imaginar la il·lusió que em fa contestar aquestes preguntes!
I aquí, podeu veure els contes i viatges imaginaris que han escrit:
Quina cosa t’ha agradat més?
He vist moltes coses diferents i moltes de boniques a molts països. També he vist coses que no m’han agradat tant o que m’han posat una mica trist. Però una de les coses que més m’ha agradat ha estat fer surf a les platges de Brasil, visitar la selva de Bolívia plena de cocodrils, o jugar amb els cangurs a Austràlia.
T’està agradant el viatge?
Si, m’està agradant molt. Cada dia és una aventura, cada dia passen coses noves i diferents, cada dia conec gent nova, llocs nous i m’ho passo molt bé. Estic aprenent moltes coses, altres maneres de viure, altres cultures,… i tot això és una gran experiència. Estic descobrint que el món és més petit del que sembla i que tots els seus habitants, siguem de color diferent o parlem una altra llengua, som molt semblants. Un somriure, t’obre les portes a qualsevol lloc, siguis on siguis.
Vols venir a la nostra escola? Doncs si, m’encantaria! Sabeu que estic visitant diferents escoles als diferents països? Uns tenen més recursos d’altres, uns tenen ordinadors i altres no tenen ni taules ni cadires, però tots els nens i nenes tenen moltes ganes d’aprendre i van a l’escola cada dia molt contents. Alguns, fins hi tot han de caminar 3 o 4 quilòmetres des de casa seva a l’escola.
Has anat alguna vegada caminant a una excursió?
Si, he fet moltes excursions caminant. Algunes més curtes i d’altres més llargues. I les que més m’han agradat han estat pujar al volcà Villarrica de Chile (que treia fum i lava), i una excursió de 17 dies pel Nepal, a les muntanyes dels Himalàies.
Caminar és una manera sana de fer esport i de conèixer els pobles i voltants de cada país, tranquil·lament i amb temps per parlar amb els seus habitants, veure les seves costums, etc.
En quants avions has anat? si pots, visita l’antàrtida.
He anat en molts avions i molt de diferents, des dels més petits de 12 places als més grans que creuen els oceans… Tot i que els avions no són la manera més ecològica de viatjar, hi ha vegades que és quasi imprescindible. Em sembla que aquesta vegada no em donarà temps d’anar a L’antàrtida, però vaig estar a Ushuaia, que és una de les ciutats més austral del món, molt a prop de l’Antàrtida. D’allà sortien vaixells i expedicions de científics cap al pol sud, però valen molts diners i jo no hi vaig poder anar.
Has vist un lleó salvatge? T’han agradat els animals? quin és el més estrany que has vist?
Un lleó no, i potser m’espantaria si me’l trobés de cara… però he vist moooolts altres animals salvatges. Elefants, serps, cocodrils, piranyes, peixos de colors, balenes, pingüins, dofins, foques, cérvols, cangurs, coales, possums i ocells de tot tipus… Potser el més sorprenent va ser veure la desfilada de pingüins, que cada nit arriben a una platja de Phillip Island, a Austràlia, i surten de l’aigua per passar dos o tres dies reposant al seu niu, a terra ferma. I per estrany, estrany, un peix globus molt rar que hi ha a Indonèsia, o el gran peix manta.
Vindràs a Vallromanes?
Si! Tot i que no ens coneixem, gràcies a internet i als blogs, ara és com si ja fóssim amics, així que quan torni, us vindré a visitar, us ensenyaré més fotos i vídeos i us explicaré tot el què vulgueu sobre tants països diferents!
Moltes gràcies per les vostres preguntes i pels fantàstics dibuixos i contes que heu escrit! Espero que tingueu un Bon Nadal.
Tot el que necessites saber per aprofitar les millors ofertes per a volar amb aquesta companyia de baix cost, com funcionen les seves promocions, etc. totes aquestes preguntes, respostes a TremendoViaje:
Existeixen realment els bitllets a 0 euros?
Quan em poden cobrar per no portar la targeta d’embarcament?
Problemes de sobrepes d’equipatge?
Cal pagar l’assegurança que ofereixen? i l’embarcament ràpid?
Perquè diuen Pisa (Florència); és Pisa o és Florència?
Totes les taxes que apliquen, es poden veure aquí.
Jo afegeixo que en una reserva d’anada i tornada, tot i els rumors, si no es fa l’anada (perquè has hagut de canviar el bitllet, n’has comprat un altre, etc.) NO es cancel·la la tornada.
Des de Betes&Clicks ens ofereixen un recull molt interessant de 10 enllaços per a planificar un viatge. Alguns ja el shem recollit aquí i d’altres són prou interessants com perquè hi doneu un cop d’ull.
