Viatjar cansa?

Algunes vegades m’han fet la pregunta de si no estava cansat de tant anar a munt i avall, més de 10 mesos viatjant, dormint cada dia en un lloc diferent, etc. i aquí­ intento recollir algunes reflexions.

En primer lloc, em considero molt afortunat de poder estar fent aquest viatge, i dedicat tot el temps que vull a fer el que m’agrada. He dedicat molts esforços en aconseguir-ho i no és impossible. Però si, evidentment si estí s voltant sense parar, cansa… fí­sicament i psicològicament. Però el que m’aporta són tot coses positives, bones experiències i moments inoblidables, que tot el que pugui cansar queda compensat.

També cansa anar cada dia a la feina, estudiar, o tocar un instrument… i per tant, no vull comparar una activitat amb una altra, sinó que cadascuna a la seva manera cansa més o menys i hi haurí  gent que es cansarí  més en una que en una altra.

Jo en general no estic cansat de viatjar, però si que hi ha moments que fan una mica més pujada que altres i que necessites més energia. Acostumo a escriure al blog sempre de bon rotllo i bon humor, però no vol dir que aquell dia tot hagi estat fí cil, no m’hagin intentat enganyar o hagi passat 36 hores en un bus pensat per persones de 2 pams menys d’alçada… De cap manera voldria que sembli que m’estic queixant o sentir llí stima; al contrari. Estic encantat amb el què estic fent i aprofitant i aprenent moltes coses cada segon. Vaig dir al principi que aquest viatge era com si em matriculés en un mí ster, i per tant requereix el seu esforç. La majoria me les prenc amb humor però tot i així­, són situacions que sí­, d’alguna manera cansen.

• Dormir a un aeroport esperant un avió que surt a les 4 de la matinada.
• Passar 36 hores en un bus on no t’acaben d’encabir les cames.
• Dormir a terra. Passar fred a la nit.
• Compartir la cuina de l’alberg amb gent que no va anar a escola el dia que explicaven ”normes bí siques d’higiene i companyerisme”. Massa sovint et toca rentar plats i olles dels altres abans, per poder cuinar tu…
• Arribar a un hostal i que els llençols faci tres setmanes que no es canvien, la manta tingui més animals que la granja i la coixinera… aaaaaarghhhhhhhh!
• … i el mateix passa amb molts i molts lavabos que has de compartir (i netejar per poder entrar!)
• Agafar puces en un llit.
• Que se’t mulli tota la roba de la motxilla i no la puguis eixugar com cal…
• Que t’intentin enredar cada dos per tres en mil i una situacions diferents.
• Les hores i hores buscant informació i intentant situar-te on anirí s la setmana segí¼ent (buscar allotjament, transports, comparar preus, fer cua…).
• La burocrí cia en alguns temes de visats. Esperar, esperar i esperar sense saber si finalment t’ho concedeixen o no.
• Pagar preus desorbitats per Internet a paí¯sos com Nova Zelanda i Austrí lia, quan a prí cticament tot el món trobo wifi gratuí¯ta.
• El tetris de la motxilla… Tot i que per mi és la millor solució per viatjar, les coses no estan tant accessibles com en una maleta, i toca fer-la i desfer-la cada dia!!! Agrupar les coses per paquets o bosses, ajuda molt.
• Rentar la roba a mí  i que trigui dos o tres dies a assecar-se… sovint no pots rentar roba fins que no estí s uns dies quiet al mateix lloc (si no hi ha bugaderies). I no tens tot el teu armari a mí  per triar el millor en cada ocasió…
• Molts mitjans de transport col·lectius d’arreu del món (sobretot els busos) no estan pensats per persones altes, ni per portar a tantes persones i embalums.
• La incertesa. No saber què et trobarí s a la segí¼ent ciutat, com serí  l’hostal, si hi haurí  places lliures o no…
• Dutxar-te amb una galleda d’aigua freda.
• La contaminació d’algunes grans ciutats i la manca d’higiene de molts altres llocs. Tu preocupat pel paper d’un caramel, i ells llençat tot i més per la finestra del bus o pel carrer com si res.
• El menjar. Sovint no pots menjar el què voldries i trobo a faltar amanides, iogurts… ja que no sempre tens un lloc on conservar els aliments. I l’arròs m’encanta, però tres cops al dia durant 7 o 8 dies, cansa. Amanidaaaaaaa!
• Arribar cansat i tard a un alberg, i que tothom estigui de festa i fent merder fins altes hores de la matinada. No tenir el teu propi espai.
• …

La llista podria anar seguint amb petites coses del dia a dia, que no són tant còmodes com si estesis a casa teva o al teu paí­s on ho tens tot més a mí . Però precisament això ho aprens viatjant i valores tenir-ho.

I tot això ho escric des de l’índia, un paí­s molt atractiu i que m’agrada molt però què és cansat de visitar… i per sort, ara ja soc a Indonesia (illa Nusa Lembongan) http://wikitravel.org/en/Nusa_Lembongan i aquí­ es pot descansar i molt :)