Viatjar cansa?

Índia - New Delhi

Algunes vegades m’han fet la pregunta de si no estava cansat de tant anar a munt i avall, més de 10 mesos viatjant, dormint cada dia en un lloc diferent, etc. i aquí intento recollir algunes reflexions.

En primer lloc, em considero molt afortunat de poder estar fent aquest viatge, i dedicat tot el temps que vull a fer el que m’agrada. He dedicat molts esforços en aconseguir-ho i no és impossible. Però si, evidentment si estàs voltant sense parar, cansa… físicament i psicològicament. Però el que m’aporta són tot coses positives, bones experiències i moments inoblidables, que tot el que pugui cansar queda compensat.

També cansa anar cada dia a la feina, estudiar, o tocar un instrument… i per tant, no vull comparar una activitat amb una altra, sinó que cadascuna a la seva manera cansa més o menys i hi haurà gent que es cansarà més en una que en una altra.

Jo en general no estic cansat de viatjar, però si que hi ha moments que fan una mica més pujada que altres i que necessites més energia. Acostumo a escriure al blog sempre de bon rotllo i bon humor, però no vol dir que aquell dia tot hagi estat fàcil, no m’hagin intentat enganyar o hagi passat 36 hores en un bus pensat per persones de 2 pams menys d’alçada… De cap manera voldria que sembli que m’estic queixant o sentir llàstima; al contrari. Estic encantat amb el què estic fent i aprofitant i aprenent moltes coses cada segon. Vaig dir al principi que aquest viatge era com si em matriculés en un màster, i per tant requereix el seu esforç. La majoria me les prenc amb humor però tot i així, són situacions que sí, d’alguna manera cansen.

  • Dormir a un aeroport esperant un avió que surt a les 4 de la matinada.
  • Passar 36 hores en un bus on no t’acaben d’encabir les cames.
  • Dormir a terra. Passar fred a la nit.
  • Compartir la cuina de l’alberg amb gent que no va anar a escola el dia que explicaven “normes bàsiques d’higiene i companyerisme”. Massa sovint et toca rentar plats i olles dels altres abans, per poder cuinar tu…
  • Arribar a un hostal i que els llençols faci tres setmanes que no es canvien, la manta tingui més animals que la granja i la coixinera… aaaaaarghhhhhhhh!
  • … i el mateix passa amb molts i molts lavabos que has de compartir (i netejar per poder entrar!)
  • Agafar puces en un llit.
  • Que se’t mulli tota la roba de la motxilla i no la puguis eixugar com cal…
  • Que t’intentin enredar cada dos per tres en mil i una situacions diferents.
  • Les hores i hores buscant informació i intentant situar-te on aniràs la setmana següent (buscar allotjament, transports, comparar preus, fer cua…).
  • La burocràcia en alguns temes de visats. Esperar, esperar i esperar sense saber si finalment t’ho concedeixen o no.
  • Pagar preus desorbitats per Internet a països com Nova Zelanda i Austràlia, quan a pràcticament tot el món trobo wifi gratuïta.
  • El tetris de la motxilla… Tot i que per mi és la millor solució per viatjar, les coses no estan tant accessibles com en una maleta, i toca fer-la i desfer-la cada dia!!! Agrupar les coses per paquets o bosses, ajuda molt.
  • Rentar la roba a mà i que trigui dos o tres dies a assecar-se… sovint no pots rentar roba fins que no estàs uns dies quiet al mateix lloc (si no hi ha bugaderies). I no tens tot el teu armari a mà per triar el millor en cada ocasió…
  • Molts mitjans de transport col·lectius d’arreu del món (sobretot els busos) no estan pensats per persones altes, ni per portar a tantes persones i embalums.
  • La incertesa. No saber què et trobaràs a la següent ciutat, com serà l’hostal, si hi haurà places lliures o no…
  • Dutxar-te amb una galleda d’aigua freda.
  • La contaminació d’algunes grans ciutats i la manca d’higiene de molts altres llocs. Tu preocupat pel paper d’un caramel, i ells llençat tot i més per la finestra del bus o pel carrer com si res.
  • El menjar. Sovint no pots menjar el què voldries i trobo a faltar amanides, iogurts… ja que no sempre tens un lloc on conservar els aliments. I l’arròs m’encanta, però tres cops al dia durant 7 o 8 dies, cansa. Amanidaaaaaaa!
  • Arribar cansat i tard a un alberg, i que tothom estigui de festa i fent merder fins altes hores de la matinada. No tenir el teu propi espai.

La llista podria anar seguint amb petites coses del dia a dia, que no són tant còmodes com si estesis a casa teva o al teu país on ho tens tot més a mà. Però precisament això ho aprens viatjant i valores tenir-ho.

I tot això ho escric des de l’Índia, un país molt atractiu i que m’agrada molt però què és cansat de visitar… i per sort, ara ja soc a Indonesia (illa Nusa Lembongan) http://wikitravel.org/en/Nusa_Lembongan i aquí es pot descansar i molt :)

Nusa Lembongan

12 Replies to “Viatjar cansa?”

  1. Doncs aprofita l’illa i descansa, Francesc. Molt interessant i realista, aquest post. Ja sé que és immaterial, però agafa energia dels que t’anem seguint i, en la distància, t’enviem ànims. Una forta abraçada.

  2. Hola Francesc!
    M’encanta aquest post! És cert tot el que dius i la llista que comentes, segons la meva experiència, podria ser més llarga. Malgrat tot, l’experiència de viatjar una llarga temporada coneixent altres cultures crec que aporta tant… que compensa aquests “petits” inconvenients.
    Espero que el 2011 et porti noves experiències en el teu llarg viatge.
    Salut,
    Tomàs

  3. Nossa! É verdade. Não tinha pensado por este ângulo. Muito realista este texto. Mas, sem dúvida, a experiência que vocês estão vivendo compensa tudo.
    Um grande abraço,
    Maria Lúcia

  4. Felicitats! Molt bon any! i si et canses…descansa…quan pùguis, és fàcil…quina enveja!!!! molta salut per la resta del teu viatge, la resta ve per sí sola…no?

  5. Portes ja 10 mesos!!!! com passa el temps!!!
    Malgrat tots els malgrats dius que estàs encantat del viatge. El millor, que tot aquest llistat, després, com per art de màgia s’esborra de la memòria i sols queden els bons records.

    Molt bon any nou, Francesc!!!!!!!

  6. Xesco,
    Ets increible, però a mi em fas una mica d’enveja de la bona, és una de les coses que m’hagues agradat fer a la vida, tot i els inconvenients, tot el que et trobaràs i la experiencia serà inolvidable, de totes maneres cuida¡t molt, que em consta que ho fas, i aqui t’estem esperant per aprendre del teu gran viatge. Ànims que ja falta menys, Rosa

  7. Xesco ets un crack.

    Jo també trobo a faltar moltes coses que tenia quan vivia a Catalunya. Però també trobo moltes coses que m’agraden.

    Salutacions des de Córdoba (y no Córdoba del sud d’España si no de Córdoba de la Republica Argentina)

    Dale!!!!

    pd: espero veure¡t algun dia no molt llunyà.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *