Arribada a Chicago Roadtrip Baobab 1a part

chicago rutabaobab

chicago rutabaobab
Aquest nou viatge comença amb uns dies a la ciutat de Chicago, on hem tingut la sort de passar-hi llargues temporades gràcies a la gran família que hi tinc i que sempre m’hi acull tant i tant bé.

Chicago és una ciutat espectacular molt tranquil·la i fàcil de visitar a peu o en transport públic. Famosa per la seva variada arquitectura, per haver invertit el curs del riu i més recentment per un parc increïble (Millenium Park), i un auditori a cel obert dels més famosos del món. A l’hivern hi fa mooolt fred, això vol dir que l’estiu s’aprofita al màxim i cada dia hi ha activitats gratuïtes de tot tipus.

Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab

Molt recomanables les visites guiades gratuïtes que s’organitzen des del Chicago Greeter Center on pots fer visites guiades del parc, del centre, de diferents barris, etc. Ja sigui les diàries d’una hora o personalitzades de fins a 3 hores… totalment de franc conduïdes per voluntaris apassionats per la seva ciutat. Una experiència que forma part de la Global Greeters Networks i que ofereix aquest servei a molts altres països.

La Torre de Sears va ser un dels edificis més alts del món i emblema de la ciutat. Té un mirador pràcticament a dalt de tot que, prèvia entrada d’uns 15-20 $, ofereix unes vistes increïbles. Recentment ha canviat de propietaris i de nom, es diu Willis Tower i han incorporat uns balcons de vidre prou espectaculars.

Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab

Ara bé, hi ha una altra torre també mooolt alta, John Hancock, que ofereix unes vistes similars, també des d’un mirador pagant entrada, però que té un bar restaurant (Signature Room) just al pis de sota el mirador on pel preu de l’entrada al mirador tens buffet lliure per dinar divendres i dissabtes!! O pel preu d’una beguda, pots estar assegut en una taula d’aquest fantàstic restaurant al pis 95. A la nit és bastant més car.

Els tours en barco són molt recomanables per tenir una visió i perspectiva diferent de la ciutat, i tot i que tenen un preu elevat, uns 30$ els que combinen riu i llac, val la pena. Hi ha unes revistes o guies mensuals de la ciutat que sovint porten descomptes de 5$ en aquestes excursions.

Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab

Però una de les coses que caracteritza aquesta ciutat és el llac Michigan, que ofereix quilometres i quilòmetres de costa amb platges, parcs, carrils bici i un clima particular. Des de Stand Up Paddle, fins kayak o carrils de natació, el llac és un lloc molt concorregut a l’estiu.

I a partir d’aquí començarà el roadtrip de veritat, conduint fins a Utah, a l’Arches National Park.

Totes les fotos de Chicago d’ara i altres viatges a Flickr.

Chicago Rutabaobab Chicago Rutabaobab Chicago Rutabaobab Chicago Rutabaobab Chicago Rutabaobab Chicago Rutabaobab
Chicago Rutabaobab

Altres articles de Chicago:
Museus Gratuïts als Estats Units
Escoltant Chicago
Cap a Chicago i San Francisco

Informació Viatge Estats Units

M’agrada conduir!

De san Francisco a Yosemite, de Yosemite a Santa Cruz i 101 cap a San Francisco… m’agrada conduir!

Travessar California, veure la costa, els camps de blat, la fruita i els hivernacles, les grans extensions de terra i el sistema de conreu americà… fins arribar al parc, Yosemite National Park… grans arbres i frondosos boscos… oh man!

Santa Cruz, California

La darrera parada del fugaç viatge per Califòrnia és al poble de Santa Cruz, que seria un dels típics i tòpics californians de les pel·lícules, però més tranquil i agradable. És característica per la gran muntanya russa que hi ha just davant la platja, acompanyada d’altres atraccions, formant un petit parc d’entreteniment que deu tenir molts anys…

Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California

No hi havia cap onada i per tant gastar 30 dòlars en el lloguer d’una taula de surf, era llençar diners… així que mentre mirava com jugaven a volley platja, un noi californià em va preguntar si volia jugar, i després de veure el nivell que estaven jugant els altres li vaig dir que jo no en sabia però que si estava avorrit, alguna cosa faríem jejeje i s’hi van afegir dos alemanys i vam estar jugant un partint bastant llarg molt bé… semblàvem d’allà i tot! Fins que un va dir que podríem jugar a futvolley… ai las! Com que no soc el crack del futbol, em vaig retirar a temps ;)

L’alberg HI Santa Cruz, és un dels millors que he estat fins ara! Molt net, molt nou, molt tranquil i agradable, wifi gratis, la cuina és impressionant…

I d’aquí, carretera 101 cap a San Francisco i a volar cap a Auckland, Nova Zelanda.

Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California Santa Cruz, California

Santa Cruz, California Santa Cruz, California

Yosemite, ascensió Half Dome

El dia es va despertar assoleïat, la nit havia transcorregut tranquil·lament i es preveia un dia esplèndid i radiant… el menjar, l’aigua i tot el material estava a punt per a l’ascensió al Half Dome, una de les excursions més espectaculars de Yosemite…

Yosemite National Park

Per pujar al cim d’aquesta roca gegant de granit, que s’eleva 1400m. sobre el nivell base de la vall de Yosemite, cal fer una aproximació rodejant la base del pic, pujant mica en mica passant per dues cascades gegants. Al ser un espai de roca pelat, i tant elevat (2693m.) és molt perillós quan hi ha tempestes de llamps, que com passa a molts llocs de muntanya, poden ocórrer cada dia al migdia-tarda. Per tant recomanen començar a caminar a les 6:00 per arribar a dalt abans de les 12, i començar a baixar evitant l’hora de les tempestes. També és molt recomanable aquest horari per les altes temperatures que fa al migdia, i al tros de roca, que no hi ha n’hi un arbre, la deshidratació és important.

Jo seguia a una parella que anaven llegint el mapa, i va resultar que el llegien molt però no el sabien interpretar… i jo ja veia que agafàvem el camí llarg, ells deien que no… total que vam rodejar pel costat dret del recorregut, que puja de forma més suau però és més llarg (veure mapa i puntets vermells). Un cop a dalt de la segona cascada, Nevada Fall, el camí planeja travessant impressionants boscos de pins de més de 35 m. fins arribar a la meitat de la roca de granit. Aquí l’ascensió ja comença a ser molt més vertical. Primer uns esglaons que maten a qualsevol , ja que són molt alts i cada passa suposa un gran esforç. Després arriben els cables, que els havia vist a youtube però que no sabia ben bé com era… per flipar!!! És com fer una via ferrata però sense assegurar… hi ha algú que portava una baga i dos mosquetons i s’assegurava però ni ho diu enlloc ni la gent ho fa, i ho vaig trobar a faltar!!

Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park

El què si que havia llegit era la necessitat de portar guants, i per no destrossar els meus de muntanya en vaig comprar uns de jardiners a un tot a 100 de San Francisco. Molta gent deixa els seus al peu de la roca, perquè altres els puguin utilitzar, però a part d’estar molt suats, la majoria ja estan foradats, doncs es destrossen ràpidament. Anar pujant agafat dels cables ajuda, però patina molt (els cables i el terra llis de granit). Per tant, la solució és anar pujant com puguis fins als travessers que subjecten els cables i posar els peus estrebats allà i assegurar-se amb els peus… relliscar o caure, suposa anar a parar a baix dels cables amb molta sort, o si et desvies una mica, centenars de metres més avall… donava la sensació de bastant perillós tot plegat (sobretot per no anar assegurat), però xino xano cap a munt, la baixada déu ser pitjor!! A dalt, la roca és enorme i hi ha espai de sobra per tothom, relaxar-se fer fotos, prendre el sol… en poc menys de 4 hores havia arribat a dalt. Anava sol i no havia parat pràcticament en tot el camí, i per tant vaig estar quasi una hora al cim. A la foto es pot veure un primer pla de la gent pujant els cables, i una foto més de lluny de tot el recorregut.

La baixada pels cables sembla molt més perillosa però és més ràpida, ja que si baixes d’esquena, i et deixes relliscar de mans i caminant per la roca com si fessis rappel, es bastant segur… el problema és quan has de cedir el pas als que pugen.
Ja eren les 11 i el sol apretava de valent, i és recomanable portar molta aigua (1,5 litres va ser poc), o pastilles potabilitzadores ja que a mig camí hi ha un riu prou net com per agafar-ne aigua… jo vaig estrenar unes pastilles iodades que havia comprat i a part del gust una mica antisèptic, va valer la pena portar-les!! La baixada, ara si pel costat curt, ple d’escales, et porta just al peu de la Vernal Fall, una altra cascada increïble, amb arc de San Martí inclòs :)

Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park

I retornant a la introducció, que és com podria començar qualsevol llibre d’aventures o els documentals d’esports i successos que expliquen històries d’excursionistes, etc. o el propi llibre d’Aron Ralston “Between a Rock and a Hard Place” (i la peli 127 hores que estan a punt d’estrenar)… atrapat a la roca… i és que quan totes les condicions són tant idònies, estàs gaudint d’un paisatge increïble i fent una de les coses que més t’agrada… tinc la mania de pensar, “però no sabien el que els esperava…” o “el que havia començat de manera esplèndida podia convertir-se en el seu pitjor malson” i “ara és quan rellisco i caic per un barranc”, o fa una tempesta de llamps i trons, o em perdo i em quedo sense menjar… però no, curiosament, va començar de manera esplèndida i va acabar de la mateixa manera, molt cansat però extasiat del què havia fet i vist.

Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park

Yosemite National Park

Si tornava a visitar San Francisco era per anar a veure el Parc Nacional de Yosemite, una de les meravelles naturals més espectatculars del món. I ves per on, em trobava en un Kia Rio, pràcticament nou, creuant Califòrnia d’Oest a Est per anar-hi a passar uns dies.

Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park

No és el parc de l’ós Yogi, aquell és Yellowstone, però també des de petit havia reportatges de Yosemite, escalant el Half Dome o saltant amb paracaigudes des del Capitan (hi ha un reportatge d’una dona que salta i no se li va obrir… OhMyGod!!).

A 3,5 hores de San Francisco i després de creuar llargues extensions de camps de blat, fruiters i mig desert, s’arriba a la zona boscosa del parc, i a les 5 de la tarda tots els càmpings de dins de la vall, els més barats, estan plens. Dormo a un de l’entrada Crane Flat (20$ la parcel·la). Té taula i bancs, llar de foc amb barbacoa i la caixa de seguretat anti-ossos per guardar el menjar. No hi ha l’ós Yogi però hi ha molts ossos negres, que s’acosten als càmpings i pàrkings a buscar menjar i és molt important no deixar absolutament res d’aliments ni dins la tenda ni dins del cotxe. Hi ha unes fotos de cotxes destrossats per óssos increïbles!! Tenda plantada, foc encès i spaguettis a bullir.

Yosemite National Park Yosemite National Park

Em sortia més car llogar una tenda per 6 dies que comprar-la, i després de molt pensar i calcular, vaig comprar un atenda i un matalàs inflable per menys del preu de llogar-la… la podria intentar vendre o regalar a algú.

La nit va ser freda, molt freda!! Dormia vestit i tot així, cada hora em despertava mort de fred… em posava una capa més de roba (mitjons, el gorro, jersei…) i a dormir. Al cap d’una hora, altra vegada despert mort de fred… més mitjons, més jerseis… i així tota la nit fins que els peus ja s’adormien i no notaven el fred… però al no estar a menys de 0 graus, no patia per congelació. Sense haver dormit gaire, a les 6 cafè i cap al Camp 4, a trobar un lloc lliure al càmping més barat del parc (5$ la parcel·la, també amb taula i llar de foc). First arrived, first served… vol dir que no hi ha reserva, sinó que el primer que arriba, tria lloc, i quan s’omple es tanca… per tant a les 7:00 ja hi ha cua per agafar plaça. El guarda obra l’oficina a les 8:30 i comença a repartir els llocs buits que queden i s’omplen de seguida…

Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park

És guay que puguis fer foc al mig del bosc, de forma controlada… dóna molt caliu al càmping. Però per si de cas, vaig anar a l’escola d’escalada a llogar un sac de dormir millor que el meu… si la tovallola lleugera del decathlon no asseca gens, el sac de dormir S15 no serveix per anar de càmping :) Total que me’n lloguen un de -18 graus, que és com dormir amb una estufeta dins… i la diferència es nota!! Aprofito el dia per visitar una mica la part baixa de la vall, escalafar les cames pujant al Sentinel Dome, des d’on hi ha molt bona vista i conduir fins al Glacier Point, on hi ha un mirador i es veu una posta de sol espectacular. Per cert, a tot el parc hi ha més esquirols de tot tipus que els de Nova York i Chicago junts!!

Yosemite National Park Yosemite National Park

El Ranger ens explica, a la xerrada d’avui, com gestionen els incendis en un parc nacional com aquest, sota la principal premissa, que si el foc ha estat provocat per efectes de la naturalesa i les condicions són normals, el deixen cremar. Si l’ha provocat l’acció de l’home, l’aturen… i de tant en tant produeixen cremes controlades per netejar el sotabosc, etc. Tenen un software que calcula les condicions de tot… i fa els càlculs. Fa uns anys, calculaven fer una crema controlada de 100 hectàrees, el software va fallar en els seus càlculs (o el senyor que els va introduir) i en van cremar mil jejeje. Un incendi en un bosc net de sotabosc, es cremen només el 20% dels arbres grans, mentre que si el bosc està brut i ple d’arbustos al sotabosc, es pot arribar a cremar el 100% del bosc. I com a curiositat, les Sequoies gegants, necessiten del foc per reproduir-se, ja que només llavors desprenen les llavors.

Yosemite National Park Yosemite National Park

Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park Yosemite National Park

San Francisco, Califòrnia

Vaig arribar a San Francisco bastant dora al matí, i la Clara, el meu contacte aquí, estava recollint les coses del seu pis compartit perquè ja era el seu últim dia a la ciutat. Em va deixar la bicicleta i vaig estar voltant per tot arreu… el pont, el centre, els parcs… Al haver-hi estat feia 5 anys, m’orientava de seguida i les pujades i baixades constants de la ciutat, les solucionava amb els portabicis dels busos. Això si, val 2 dòlars, i no tornen canvi… com que no ho sabia, vaig posar un bitllet de 5 i el conductor encara riu ara :(

San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco

San Francisco té un microclima particular, i al sol s’està molt bé però en general fa molt fred, tot i ser estiu. I al pont Golden Gate, sovint ple de boira, la temperatura era de 10 graus. Uns dels souvenirs més comprat són els forros polars, ja que molta gent no s’espera que a l’estiu hi faci aquest fred…

San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San FranciscoSan Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco

Em va sorprendre la gran quantitat de rodamons/vagabunds i personatges pintorescos que hi ha, i molts amb el típic carro de la compra ple de trastos… i això que la ciutat no és la més adequada per anar empenyent un carretó carrers amunt i avall…

San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco San Francisco

Escoltant Chicago, EUA

Com que ja hi havia estat altres vegades i tinc bastants fotos, em feia mandra tornar a fotografiar els mateixos llocs… així que vaig aprofitar el regal dels meus amics pels 30 anys, i vaig enregistrar alguns sons de llocs concrets de la ciutat, i aquesta en seria la mostra. La diferencia amb els vídeos, és que aquí cadascú, a partir d’una imatge fixa, imagina la situació que l’envolta i ha d’afinar més l’oïda per escoltar què passava :)

Com no podia de ser d’altra manera, sopem barbacoa!! (suposo que preferiríeu el gust i l’olfacte però encara no es pot enviar per internet…)

CTA, el metro elevat de Chicago
Chicago

I dins del metro
Chicago

Passejant per Downtown, el centre de la ciutat
Chicago

La Dj Kate Simko tocant en directe al Pritzker Pavilion, l’auditori obert més gran del món.
ChicagoChicago

La gent juga a veure’s reflectida a la Cloud Gate
Chicago

Preparant un acte a la fira multicultural
Chicago

Nens i nenes jugant a les fonts d’aigua Crown Fountain, dissenyades pel català Jaume Plensa.
Chicago

El percussionista de pots de pintura
Chicago

A l’inici del partit (estadi dels White Sox), una cel·lebritat canta l’himne nacional. Aquest dia, també hi havia el mític jugador de bàsquet Scottie Pipen
Chicago

L’afició crida animada, tres homeruns seguits!!
Chicago

I altres fotos de Chicago aquí:
Chicago 2010
50mm en Blanc i Negre
NY i Chicago 2008
Chicago 2007