Vaig arribar a San Francisco bastant dora al matí, i la Clara, el meu contacte aquí, estava recollint les coses del seu pis compartit perquè ja era el seu últim dia a la ciutat. Em va deixar la bicicleta i vaig estar voltant per tot arreu… el pont, el centre, els parcs… Al haver-hi estat feia 5 anys, m’orientava de seguida i les pujades i baixades constants de la ciutat, les solucionava amb els portabicis dels busos. Això si, val 2 dòlars, i no tornen canvi… com que no ho sabia, vaig posar un bitllet de 5 i el conductor encara riu ara :(
San Francisco té un microclima particular, i al sol s’estí molt bé però en general fa molt fred, tot i ser estiu. I al pont Golden Gate, sovint ple de boira, la temperatura era de 10 graus. Uns dels souvenirs més comprat són els forros polars, ja que molta gent no s’espera que a l’estiu hi faci aquest fred…
Em va sorprendre la gran quantitat de rodamons/vagabunds i personatges pintorescos que hi ha, i molts amb el típic carro de la compra ple de trastos… i això que la ciutat no és la més adequada per anar empenyent un carretó carrers amunt i avall…
Laura
Em sembla que era Mark Twain (o si no algun escritor) que va dir que el hivern mes fret de la seva vida va ser un estiu a San Francisco. Jo vaig estar al agost i em vaig pelar de fret.
Gloria Balague
L’any que el Fede i la iaia van fer el viatje a Chicago i vam anar a SF vam ser uns dels que es van comprar el forro polar!
francesc
doncs així és Laura… diuen a l’Octubre s’estí molt millor.
Jajajaja ja em sonava la història Glòria!!