Arribada a Bali, Indonèsia

Quant de petit senties parlar de Bali, a banda de sonar a l’altra banda del món, sempre es relacionava amb el paradí­s de les platges exòtiques, palmeres i els peixos de colors sota l’aigua. I així­ és… i moltes coses més.

Indonèsia és el 4t paí­s més poblat del món, després de China, índia i Estats Units, amb 240 milions d’habitants. L’arxipèlag d’illes més extensa, mesurant més de 5000 km de llarg i el paí­s amb més volcans actius, més de 129. El paí­s musulmí  més gran del món, tot i que també hi ha una part hindú (majorití riament a Bali), budista i cristiana.

Sembla mentida, que sent el 4t paí­s més poblat del món, no en coneixem prí cticament res i els mitjans quasi no en parlen… Bali és una de les moltí­ssimes illes que formen Indonèsia, i com que molta gent pensava que això era el paradí­s, podrí­em dir que s’ha desbordat una mica bastant… sobretot el sud de l’illa. L’illa és espectacular i recorda una mica Hawaii, polinèsia… amb volcans, llacs, camps d’arròs i si, platges increí¯bles de sorra blanca i aigí¼es cristal”¢lines. Però també és el pati d’esbarjo dels australians, i altra gent de tot el món, on pensen que poden fer el què volen. Si bé el trí fic de drogues es castiga amb pena de mort, el seu consum és habitual en les zones de festa. L’edat mí­nima legal per tenir relacions sexuals són els 14 anys, i per tant la prostitució infantil estí  a l’ordre del dia. I si això s’acompanya amb poca consciència medi ambiental o de preservació de l’entorn natural i el fons marí­… lamentablement el panorama deixa bastant per desitjar.

Però com que no tothom viatja de la mateixa manera, ni amb el mateix pressupost ni amb les mateixes intencions, hi ha racons per a tothom. Ubud, al centre de l’illa, ofereix un ambient molt diferent. Si bé estí  exclusivament dedicat al turisme, aquí­ el contacte amb la natura, les visites als temples, volcans, poblets i els cafès i pubs més tranquils són el ritme del dia a dia… petits grups de música en directe, terrasses,… però preus més elevats. Aquí­ ens retrobem amb l’Alok i el seu amic de Sud-í frica i la Leticia de Brasil, i estarem viatjant junts pel paí­s. Visitem el Rocky temple, moon temple, holy spring temple, UBUD TEMPLE TOUR, el mirador dels volcans i les plantacions d’arròs. A cada parada, moltes botigues de souvenirs i moltes persones que et venen a vendre de tot se’t tiren a sobre. No coneixia la paraula Tout en anglès, i la vaig aprendre a Nepal, i aquí­ torna a sorgir. Aquestes persones que et van seguint pel carrer oferint des de taxis fins a budes de fusta i que poden arribar a ser infinitament pesats. í‰s curiós veure com cada turista reacciona diferent davant d’ells… des de qui perd la paciència fins qui compra qualsevol cosa sense ni tant sols regatejar. I tot el dia estan parlant de si touts per aquí­ i touts per allí .

Després anem uns dies a Sanur, que s’estí  bastant tranquil i l’hotel que regenta el govern, Werdhapura, ofereix habitacions de 4 estrelles amb aire condicionat, televisió, bany privat, balcó… wifi, piscina, hamaques i parasols a la platja, fins ara, l’allotjament més econòmic qualitat preu, que he trobat arreu del món. Això si, cal reservar. La sort d’arribar i trobar dues habitacions disponibles no ens ha tornat a passar cap altre dia que hi hem volgut anar.

Deixem els passaports a immigració per poder fer una extensió del visat a 60 dies i visitar així­ Sulawesi. Si arribes al paí­s sense un visat previ, te’l fan a l’aeroport sense cap problema, però només de 30 dies, i és molt just per visitar més de dues illes del paí­s. Si el fas anticipadament, ja el pots fer directament de 60 dies, el mateix que em va passar a Nepal i que no ho saps fins que hi arribes. Burocrí cia around the world :(