Bariloche és una de les ciutats més importants de la regió dels llacs d’Argentina, la més poblada dels Andes Patagònics. I un dels punts turístics per excel·lència del país. De fet, perquè faltava un mes per a començar la temporada d’hivern, que sinó hagués tingut moltes dificultats per resistir-me a quedar-me tres mesos aquí treballant a la neu… però mai se sap! Les 30 hores de bus des de Calafate van ser més o menys distretes amb pel·lícules i un canvi de vehicle de matinada al mig de la carretera.
Encara viatgem amb els 5 que ens vam conèixer al trekking de Torres del Paine, i hem llogat un cotxe per visitar la ruta del 7 llacs, que et porta per dins de boscos i parcs, vorejant diferents llacs, fins a San Martín de los Andes, passant per Villa la Angostura. La tornada, per la mítica Ruta 40, 300 km fins a Bariloche amb una impressionant posta de sol.
La Kangoo que vam llogar, era 7 places, però els dos seients extra que van posar al darrera no semblaven del tot oficials… Al sortir de San Martín, control de gendarmeria. Buscaven drogues i ens van registrar bosses, fer baixar del cotxe… just quan em tocava conduir a mi… però res més.
Al dia segí¼ent, ja ens separem; uns cap a Buenos Aires, uns cap a Mendoza i jo cap a Chile. Vaig aprofitar el dia per pujar al Cerro Campanario, que diuen que és una de les millors vistes del món… i després una ruta amb bicicleta per diferents llacs, fins a Colonia Suiza; un poblet igual igual que Suí¯ssa!! De fet, tot el paisatge entorn a Bariloche és molt alpí i diferent a la típica pampa patagònica que teníem fins ara.
I de Bariloche, altra vegada cap a Chile, a Pucón.
anna kinter
La Ruta 40!!!!! això és el que vull fer jo, algun dia.
Molt xules les fotos dels llacs i montanyes. Sí que és un gran canvi de paissatge.
Que vagi bé ara per Chile!
Cuida’t
francesc
aaaah i com que a l’alberg teníem el sopar inclòs, els postres eren gelat de quart de litre a la xocolateria BACCIO, cada dia!! buuufffffff
Eva i Aleix
Quina passada les fotos de la regio dels llacs, quins records!!
Nosaltres vam anar al Cerro Campanario pero el vam trobar tancat, aixi que ens vam haver de conformar en pujar al Cerro Catedral :-)
Que vagi molt be per Xile!!
anna kinter
juers, nen he vist el link de l’alberg i per flipar…