Illa de Paquetá, destins amagats de Rio de Janeiro

A l’illa de Paquetá s’hi arriba amb ferry des de l’estació de “les barques” al Centre de Rio de Janeiro. El nom, provinent de la llengua Tupí, vol dir illa de moltes “paques” que és un animal curiós.
La Barca val uns 5 reals per trajecte, i arribar-hi són uns 70 minuts, així que és un bon lloc per anar-hi a passar el dia. Té una superfície de poc més d’un quilòmetre quadrat, i 2,3 km de longitud. El desplaçament amb bicicleta és la forma més fàcil d’explorar l’illa ja que no hi ha cotxes i el lloguer, un dels més barats que hagi vist del món, uns 5 reals l’hora (al canvi d’avui menys de 2 euros).

Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro

Per desgràcia, l’illa es troba dins de la Badia de Guanabara, i al ser un espai semi-tancat, la qualitat de les aigües no és apta pel bany i per tant, no ens podrem banyar a la platja. Però hi ha diferents parcs i racons per explorar, pujar algun pic i saludar als locals que van amunt i avall amb les seves bicis elèctriques. També hi ha la possibilitat de llogar carruatges de cavalls, molt típic entre els visitants carioques, però a un preu bastant desorbitat.
Vam dinar a un restaurant que queda apartat del carrer principal però que està molt concorregut i s’hi menja molt bé, el Zeca. Les racions que porten arròs, patates fregides, carn, farofa, amanida i “feijão” valen molt la pena.
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro

Com a curiositats afegides, el ferry passa per sota del mític pont de Rio a Niteroi de 13 km, i a l’illa hi vam trobar la casa rosa de la Bella Dorment, amb tots els seus nans :)
Paquetá - Rio de Janeiro
Paquetá - Rio de Janeiro

 

 

La primera posta de sol de l’any a Ipanema, Rio de Janeiro

ipanema sunset rio de janeiro


Mig per casualitat, passejant per Ipanema el dia 1 de Gener de 2014, vam poder veure aquesta espectacular posta de sol i coincidir amb tantíssima altra gent que hi havia anat expressament. La Pedra d’Arpoador és un lloc ideal per veure pondre’s el sol al mar, i que coincideixi que ho fa dins l’aigua són uns pocs mesos a l’any, al voltant de desembre. Aquí és estiu i els dies són llargs. Quan el sol toca a l’aigua, o s’amaga darrera els núvols baixos i desapareix, la gent comença a aplaudir i xiular celebrant el gran moment… i hi ha moooolta gent!! Alguns ho aprofiten per remar les últimes onades de la tarda, nedar, o simplement refrescar-se després d’haver superat els 40 graus durant el dia.
ipanema sunset rio de janeiro

Nous amics a la Platja d’Ipanema

IMG_0817

Immers en la campanya de vots per la final del projecte Imagine Silicon Valley 2013, aprofitant un dia de platja vaig estar fent amics i demanant el seu suport. Aquí una petita mostra dels participants. Es pot votar fins dijous 30 de maig a les 23:59 o sigui que encara em pots ajudar fent un “M’agrada” a la meva candidatura de facebook, al link que hi ha just a sota de la miniatura del vídeo: http://ruta.ws/help

IMG_0793
IMG_0794 
IMG_0800
IMG_0803 
IMG_0823 copy
IMG_0828 copy
IMG_0832
IMG_0795
IMG_0801
IMG_0807
IMG_0822
IMG_0826 copy
IMG_0830
IMG_0796

 

Moltes gràcies per votar (m’agrada): http://ruta.ws/help

 

 

Rio&Learn un nou concepte per aprendre portuguès a Rio de Janeiro

Rio and learn

Rio and learn

No heu pensat alguna vegada mentre estudiàveu una llengua, moltes vegades per obligació, que la classe es feia massa llarga i que us estimaríeu més estar en un altre lloc? Que dur tenir l’obligació d’aprendre sense masses ganes. Quantes hores-pallissa d’anglès haurem fet molts. Que difícil guardar la concentració en una situació així!

Amb aquesta introducció l’Albert ens presenta la nova escola de portuguès que acaba d’obrir a Rio de Janeiro. Amb l’Albert ens vam conèixer de molt petits, per amics dels pares, coincidint en algunes vacances, etc. i va ser per casualitat a través d’un fòrum d’internet, que vam veure que els dos ara estàvem a Rio de Janeiro i cadascú creant el seu propi projecte aquí. Obrir una empresa a Brasil no és fàcil però després de tota la burocràcia ja ha pogut obrir l’escola i sense cap mena de dubte, aprendre una llengua parlada per més de dos milions d’habitants, en una ciutat com Rio de Janeiro i a pocs metres de la platja de Copacabana, és un privilegi. Però a més a més, vull destacar el nou enfocament que incorporen, integrant en els programes d’estudi activitats quotidianes, d’oci i esport, per tal de participar d’una immersió lingüística integral, més divertida i participativa. En voleu saber més detalls?

A la Rio&Learn Portuguese School de Rio de Janeiro (a poquets metres de la platja més famosa del món, Copacabana) saben que això passa massa sovint quan s’aprèn un idioma, i per això fan les seves classes amb els seus dos mètodes funlearning i livelearning.

rio and learn

El creador de l’escola, el català Albert Aixut, després de viatjar i aprendre idiomes per diferents països va veure que l’alumne que vol aprendre un idioma a l’estranger té la necessitat d’aprendre el idioma en poc temps, i per fer-ho s’ha de aconseguir que estigui plenament connectat al seu voltant, i per aconseguir estar connectat i amb ganes de tenir contacte amb el idioma és imprescindible estar gaudint mentre es practica el idioma.

rio and learn

El mètode funlearning consisteix en gaudir de l’aula mentre s’aprèn portuguès. Ens explica l’Albert, que tenir contacte amb una llengua estrangera durant més d’una hora resulta moltes vegades esgotador per l’alumne per que per aprendre una llengua es necessita molta concentració per entendre tot el que s’està ensenyant i parlant a la classe, especialment quan hi ha hores intenses de gramàtica i encara més quan l’aprenentatge es unidireccional (quan el professor parla i l’alumne només escolta). Aquesta necessitat de concentració, obligació i esforç per mantenir la concentració fa que el cervell com autodefensa acaba desconnectant contínuament de la classe i no presti el 100% de l’atenció.

Amb el mètode funlearning, els professors nadius de la Rio&Learn fan que les seves classes siguin ben entretingudes i participatives, fent que els alumnes aprenguin mentre es diverteixen. Els professors, ben entrenats en el mètode, tenen el repte continu de fer que l’alumne estigui aprenent sempre amb un bon somriure a la cara. D’aquesta forma les quatre hores o més que els alumnes estrangers de la Rio&Learn passen cada dia a la aula es fan ben curtes i emocionants.

L’altre mètode de la Rio&Learn, el livelearning, es basa en la immersió lingüística. Aprendre idiomes en el país nadiu té l’avantatge de poder oferir una plena immersió lingüística a l’alumne. El mètode livelearning consisteix en provocar que una vegada l’alumne està fora de l’aula tingui el màxim de contacte possible amb la llengua portuguesa. Els alumnes de la Rio&Learn s’allotgen amb famílies carioques amb les que fan amistat i conversen cada dia. A més els professors donen reptes, preparen jocs i ofereixen llocs de visita a la ciutat perquè els alumnes practiquin fora de les aules lectives, a la seva vida diària, tot el que han aprés durant la classe. La idea es aconseguir que els alumnes abracin l’aprenentatge del portuguès com una diversió i que gaudeixin al màxim de Brasil i de Rio de Janeiro mentre practiquen el portuguès minut a minut.

rio and learn

Els dos mètodes, funlearning i livelearning, s’uneixen cada tarda a les activitats RioLIVE! que permeten que l’alumne practiqui el que ha aprés a les classes al mateix temps que visita els millors llocs de la ‘ciutat meravellosa’ (apel·latiu de Rio de Janeiro) o mentre fan coses típiques de carioques. Cada tarda un professor nadiu porta a tot els alumnes de l’escola a fer l’activitat RioLIVE! del dia i es queda ben pendent de que els alumnes parlin i practiquin el portuguès al mateix temps que els explica històries i coses de la ciutat. Els alumnes gaudeixen de Rio de Janeiro com si fossin veritables brasilers e coneixen millor aquesta fantàstica ciutat, al mateix temps que parlen portuguès contínuament. Visites als millors llocs turístics, als més originals punts de la ciutat on no solen arribar els turistes, esports com fut-volei, frescóbol a la platja, converses amb natius carioques, aprendre uns passos de samba, es tracta de parlar, xerrar, somriure… de viure mentre es practica i s’aprèn la llengua.

Després de la invitació de l’Albert per conèixer el funcionament de l’escola, venen ganes de saber una mica més de portuguès per apuntar-se a fer unes classes ;)

Escola Rio and Learn

 

 

Praia de Grumari, la Califòrnia de Rio de Janeiro

srfgrmri

A menys d’una hora del centre de Rio de Janeiro hi ha aquesta esplèndida platja, dins de la reserva ambiental de Grumari. Al ser una àrea protegida, no s’hi ha pogut construir res i és el primer que sobta quan s’hi arriba, en contrast amb la gran massificació de la ciutat.

grmri

A l’estiu han de restringir-ne l’accés i els caps de setmana s’omple ràpid però ara que és tardor (tot i que arribem als 32 graus) no hi ha ni la meitat de la gent i la calma i tranquil·litat de passar un dia aquí és d’agrair.

Però sobretot sobretot, és un lloc ideal pel surf, tant per practicar-lo com per passar-se hores i hores fent-ne fotos.

Surf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de Janeiro

Surf Grumari, Rio de Janeiro
Surf Grumari, Rio de Janeiro

Surf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de Janeiro

Surf Grumari, Rio de Janeiro
Surf Grumari, Rio de Janeiro
Surf Grumari, Rio de Janeiro

Surf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de JaneiroSurf Grumari, Rio de Janeiro

Surf Grumari, Rio de Janeiro
Surf Grumari, Rio de Janeiro

Totes les fotos a Flickr:

album-surf

 

 

Rio de Janeiro en Blanc i negre

Feia molt de temps que no utilitzava l’objectiu fix de 50mm, com havia fet amb l’àlbum de Barcelona i Chicago. Així que ahir fent una mica el turista vaig aprofitar per fer algunes fotos de la ciutat de Rio de Janeiro amb aquest objectiu i editar-les en blanc i negre. Tot i que Rio és una ciutat de colors, el blanc i negre t’obliga a imaginar. Aquestes en són algunes; tot l’àlbum a Flickr.
Rio de Janeiro 50mm
Rio de Janeiro 50mm
Rio de Janeiro 50mm

Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm
Rio de Janeiro 50mm Rio de Janeiro 50mm

Seja bem-vindo ao Brasil

Barcelona – Lisboa – Rio de Janeiro, control de passaports i duanes ok, passo dels 7 als 37 graus i la ciutat de Rio de Janeiro, em rep amb la tornada a la calma després dels 4 dies més espectaculars de l’any, el Carnaval.
Rio de Janeiro, cidade maravilhosa, la meva nova ciutat! La passió del Carnaval la podré viure de prop l’any que ve.

via: petapixel

Brasil, Rio de Janeiro una gran ciutat!

Travessar Rio de Janeiro amb el bus que et porta de l’aeroport al centre, et dona un idea ràpida (tot i que van ser quasi dues hores) de la mida de ciutat. Espectacularment envoltada per grans muntanyes i turons, amb una vegetació tropical abundant (formant el Parc Nacional de Tijuca).

Rio de Janeiro Rio de Janeiro

Un dels atractius principals és el Pao de Açucar (Bodinho) (i el Crist Redemptor també, però l’explico després). Es tracta d’un turó enmig del mar, de 396 metres d’alçada format d’una pedra semblant a la de les muntanyes de Montserrat. Hi ha un Telefèric que hi puja, fent escala a un primer turó, Urca, i arribant amb un segon tram fins dalt de tot. Les guies diuen que es pot pujar fins dalt de tot escalant/caminant, i que només és necessari material d’escalada per un petit tram de 10 metres… així que ho vaig provar. Camines per un caminet de 25, km que recórrer la muntanya, i just quan ets darrera de tot, de cara al mar, la pujada no és tant vertical i comença a enfilar-se, amb el pertinent cartell de que no hi pugis sense un guia, els telèfons de salvament, etc. Jo em vaig apuntar els telèfons de socors i amunt. Però havia plogut tant el dia abans que estava molt relliscós i mentre pujava per la roca agafant-me a les branques, ja veia que allò no seria fàcil de baixar, doncs patinava molt i a baix només hi havia… precipici cap al mar. Quan ja havia pujat un terç del camí, a 35 graus i ple sol… el caminet es perdia i va ser el moment de decidir si seguir pujant o tornar… i per no haver de trucar als telèfons d’emergència que tenia ben apuntats quan em quedés encallat que no pogués ni pujar ni baixar… vaig tornar enrere. El problema era que anant sol, és un merder… si hagués anat amb algú altre pots anar fent i si passa res, l’altre pot avisar, però si queia per allà, no podria ni trucar, així que… Anar desfent el camí, que va ser molt molt més difícil que la pujada: patinades, esagarrinxades i rodolons pel fang, però unes vistes espectaculars, els macacos, les iguanes i els ocells de colors em van anar acompanyant tota l’estona.

Rio de Janeiro Rio de Janeiro

Rio de Janeiro Rio de Janeiro

Total, l’opció intermitja és pujar a peu fins al primer turó, i allà agafar el segon tram de telefèric… i em vaig conformar amb això. Però igualment a com s’hi arribi, la vista de dalt de tot és increïble!! I avui he rebut l’email de l’empresa TrekkingRio que per 190 Reais feien l’excursió amb guia i material… quasi 100 euros. Massa tard.
L’alberg Bonita està al barri d’Ipanema, just darrera de la platja, al costat de la de Copacabana… que ara al ser temporada baixa estan molt tranqui·les.


foto: Wikipedia

I també he pujat al Corcovado, la mítica estàtua de Jesús Redemptor, que forma part de les noves Meravelles del món. Dalt del turó Corcovado, de 709 m. d’alçada. S’hi arriba amb un tren cremallera que travessa el bosc del Parc Nacional de Tijuca i les vistes des de dalt són espectaculars. Actualment està en obres i tota l’escultura es troba recoberts d’una gran bastida i plena d’homenets penjats, fent feines de manteniment.

Des de dalt es veu l’estadi Maracaná, el que va ser un dels més grans del món, ja que podia acollir fins a 200.000 persones… però les noves normatives ja no ho permeten.

Per primera vegada des de que vaig arribar, m’ha rebut la pluja. Una temperatura que passava els 37 graus i plovent a bots i barrals, i a l’alberg, després de la primera nit amb l’aire condicionat al màxim, vaig haver de demanar, amb certa vergonya, una manta!! Però és que si a fora era 37 graus i a dins l’habitació 15, em gelava!! I és que no dormia en lliteres de tres pisos des de que vam anar de colònies amb l’escola de Vallfogona de Riucorb… i clar, una habitació minúscula, tots amuntegats, i et toca el soterrani de la llitera, si no fos per l’aire condicionat, seria més que asfixiant.

M’hagués agradat poder passar alguns dies més aquí, la ciutat s’ho val… però a les tres ciutats anteriors ja vaig anar allargant els dies previstos, així que tot no pot ser… o sigui que altra vegada a fer el tetris de la motxilla i cap a Sao Paulo.

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro Rio de Janeiro Rio de Janeiro

Brasil, Rio de Janeiro i les faveles

La ciutat de Rio de Janeiro, amb 11 milions i mig d’habitants, té aproximadament 950 faveles. La gran majoria es troben en àrees públiques, poblant diferents turons. Actualment la favela és la vivenda del 20% de la població. Tot i que per exemple, a la ciutat de Recife arriba al 46% (però menor en nombre d’habitants).

Rio de Janeiro Rio de Janeiro

El fet de visitar o no una favela, m’ha creat certes contradiccions… Per una banda, sembla molt sensacionalista anar de visita a una zona d’aquestes característiques, com si fos una atracció turística, però per altra, si he vist les pel·lícules Cidade de Deus o Tropa de Élite, que expliquen a la seva manera la vida de les faveles, etc. millor poder-ho veure també amb els meus ulls. I per fer-ho, entre moltes agències que hi ha, he buscat la que ho fa amb gent local, en contacte amb els propis habitants de la favela, i mentre els seus habitants t’ensenyen el barri, ajuden al seu propi desenvolupament, finançant activitats, escoles, etc.

Però al final, entre anar-hi o no prefereixo arrepentir-me d’haver-hi anat que no pas de no anar-hi. I realment, cal veure-ho. És un barri com un altre, amb botigues, bars, clíniques, dentistes, tallers, etc. però molt molt massificat. I amb el problema del narco immers.

Rio de Janeiro

Segons la Wikipedia, a la dècada dels 50′, l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) va decidir per primera vegada incloure els assentaments irregulars en els censos poblacionals, i per això va traçar una definició de favela que inclou els aglomerats humans que posseeixen parcialment o totalment les següents característiques:

– Més de cinquanta cases.
– Tipus d’habitatge: aglomeracions on predominen les cases d’aspecte rústic o barraques.
– Condició jurídica d’ocupació: terrenys de tercers o de desconeguts amb construccions sense llicència i sense fiscalització.
– Serveis públics imprescindibles: absència parcial o total de xarxa sanitària, energia elèctrica, telèfon i aigua corrent.
– Urbanització: manca de carrers, cases sense matrícules i, per tant, sense direcció.

A Rio tenen un gran problema urbanístic, doncs la ciutat està limitada per muntanyes i turons, i no és gens fàcil transformar aquests barris barraquistes, que no tenien cap tipus d’infrastructures bàsiques de salubritat ni serveis. La majoria de faveles, van estar totalment ignorades pel govern fins fa molt poc; no els hi oferia ni serveis ni infraestructures… eren terrenys ocupats i no els reconeixia. I aquí els narcos hi van trobar el lloc idoni per refugiar-se, oferien alguns recursos a canvi de respecte i no cridar l’atenció… Encara avui, per exemple com que no hi ha canalitzacions de gas, van amb bombones. Doncs el control de la distribució d’aquest producte bàsic (cuinar, etc.) el té el narco…

Rio de Janeiro

Ara el govern es proposa intervenir seriosament per prendre el control i anar transformant aquests barris (per tant es tracta d’una guerra entre els narcos i la policia/excèrcit i entre diferents grups de narcos), i de tant en tant, moren civils i innocents. Sovint, els grups mafioses tenen armes més potents que la pròpia policia, com petits míssils, bazuques, etc. que els permet abatre helicòpters quan els convé.

Igualment, els mitjans de comunicació (locals i estrangers) només parlaven de les faveles per informar dels crims, i de la vessant violenta i de conflicte…

Però a part de tot això, hi ha un moviment important interessat en mostrar una altra realitat de les faveles,… diferent a la dels tòpics i de les pel·lícules, o vista des d’un altre punt de vista. Barris de gent humil i senzilla, tranquils i pacífics, amigables i simpàtics… artesans, músics, treballadors, etc. que no tenen res a veure amb aquesta “guerra” i que volen un futur millor. La majoria de músics que actuen i ballen per Carnaval (una de les fonts d’ingressos més important a la ciutat), són habitants de les faveles. Així que el guia local ens ha anat explicant aquesta altra realitat, ens ha ensenyat el projecte Para ti amb qui col·laboren, etc. Un espai educatiu que complementa a l’escola, per intentar que els nens i nenes estiguin el mínim temps possible pel carrer.

Concretament, hem visitat Vila Canoas i una de les faveles més gran i importants de Rio i que està en aquest procés de revitalització, Favela Rocinha, on dilluns passat, hi va haver una intervenció policial per acabar amb el capo, però es va escapar (7 morts i una dona ferida).

Per altra banda, la revista GEO – França del mes de febrer 2010 en va fer un reportatge. Concretament a Manaus, on fa uns anys (2004) van començar a enderrocar totes les faveles i oferir cases a tots els seus habitants. Són casetes petites però gratuïtes… el problema és que les han construït a una hora d’on eren abans i amb el sistema de transport públic tant deficient… crea un gran problema i aïllament.

Precisament, una cosa similar és el que va passar amb Cidade de Deus, que era un projecte del govern de Rio, per als anys 50 reubicar a la gent de les faveles en uns nous barris, però de la mateixa manera, els va acabar aïllant a les afores de la ciutat, sense escoles i sense serveis… i va esclatar el conflicte.

Rio de Janeiro és una ciutat impressionant i espectacular!! té un gran repte per veure com soluciona això… diuen que amb les olimpíades ho faran realitat.

+ info:
Pequeña historia de las Favelas de Rio de Janeiro (pdf)
Favelas en ciudades medias brasileñas: expansión y dificultad de medidas de control
Las favelas o las cidade de deus: ¿una identidad del gueto negro?