La ciutat de Rio de Janeiro, amb 11 milions i mig d’habitants, té aproximadament 950 faveles. La gran majoria es troben en àrees públiques, poblant diferents turons. Actualment la favela és la vivenda del 20% de la població. Tot i que per exemple, a la ciutat de Recife arriba al 46% (però menor en nombre d’habitants).
El fet de visitar o no una favela, m’ha creat certes contradiccions… Per una banda, sembla molt sensacionalista anar de visita a una zona d’aquestes característiques, com si fos una atracció turística, però per altra, si he vist les pel·lícules Cidade de Deus o Tropa de Élite, que expliquen a la seva manera la vida de les faveles, etc. millor poder-ho veure també amb els meus ulls. I per fer-ho, entre moltes agències que hi ha, he buscat la que ho fa amb gent local, en contacte amb els propis habitants de la favela, i mentre els seus habitants t’ensenyen el barri, ajuden al seu propi desenvolupament, finançant activitats, escoles, etc.
Però al final, entre anar-hi o no prefereixo arrepentir-me d’haver-hi anat que no pas de no anar-hi. I realment, cal veure-ho. És un barri com un altre, amb botigues, bars, clíniques, dentistes, tallers, etc. però molt molt massificat. I amb el problema del narco immers.
Segons la Wikipedia, a la dècada dels 50′, l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) va decidir per primera vegada incloure els assentaments irregulars en els censos poblacionals, i per això va traçar una definició de favela que inclou els aglomerats humans que posseeixen parcialment o totalment les següents característiques:
– Més de cinquanta cases.
– Tipus d’habitatge: aglomeracions on predominen les cases d’aspecte rústic o barraques.
– Condició jurídica d’ocupació: terrenys de tercers o de desconeguts amb construccions sense llicència i sense fiscalització.
– Serveis públics imprescindibles: absència parcial o total de xarxa sanitària, energia elèctrica, telèfon i aigua corrent.
– Urbanització: manca de carrers, cases sense matrícules i, per tant, sense direcció.
A Rio tenen un gran problema urbanístic, doncs la ciutat està limitada per muntanyes i turons, i no és gens fàcil transformar aquests barris barraquistes, que no tenien cap tipus d’infrastructures bàsiques de salubritat ni serveis. La majoria de faveles, van estar totalment ignorades pel govern fins fa molt poc; no els hi oferia ni serveis ni infraestructures… eren terrenys ocupats i no els reconeixia. I aquí els narcos hi van trobar el lloc idoni per refugiar-se, oferien alguns recursos a canvi de respecte i no cridar l’atenció… Encara avui, per exemple com que no hi ha canalitzacions de gas, van amb bombones. Doncs el control de la distribució d’aquest producte bàsic (cuinar, etc.) el té el narco…
Ara el govern es proposa intervenir seriosament per prendre el control i anar transformant aquests barris (per tant es tracta d’una guerra entre els narcos i la policia/excèrcit i entre diferents grups de narcos), i de tant en tant, moren civils i innocents. Sovint, els grups mafioses tenen armes més potents que la pròpia policia, com petits míssils, bazuques, etc. que els permet abatre helicòpters quan els convé.
Igualment, els mitjans de comunicació (locals i estrangers) només parlaven de les faveles per informar dels crims, i de la vessant violenta i de conflicte…
Però a part de tot això, hi ha un moviment important interessat en mostrar una altra realitat de les faveles,… diferent a la dels tòpics i de les pel·lícules, o vista des d’un altre punt de vista. Barris de gent humil i senzilla, tranquils i pacífics, amigables i simpàtics… artesans, músics, treballadors, etc. que no tenen res a veure amb aquesta “guerra” i que volen un futur millor. La majoria de músics que actuen i ballen per Carnaval (una de les fonts d’ingressos més important a la ciutat), són habitants de les faveles. Així que el guia local ens ha anat explicant aquesta altra realitat, ens ha ensenyat el projecte Para ti amb qui col·laboren, etc. Un espai educatiu que complementa a l’escola, per intentar que els nens i nenes estiguin el mínim temps possible pel carrer.
Concretament, hem visitat Vila Canoas i una de les faveles més gran i importants de Rio i que està en aquest procés de revitalització, Favela Rocinha, on dilluns passat, hi va haver una intervenció policial per acabar amb el capo, però es va escapar (7 morts i una dona ferida).
Per altra banda, la revista GEO – França del mes de febrer 2010 en va fer un reportatge. Concretament a Manaus, on fa uns anys (2004) van començar a enderrocar totes les faveles i oferir cases a tots els seus habitants. Són casetes petites però gratuïtes… el problema és que les han construït a una hora d’on eren abans i amb el sistema de transport públic tant deficient… crea un gran problema i aïllament.
Precisament, una cosa similar és el que va passar amb Cidade de Deus, que era un projecte del govern de Rio, per als anys 50 reubicar a la gent de les faveles en uns nous barris, però de la mateixa manera, els va acabar aïllant a les afores de la ciutat, sense escoles i sense serveis… i va esclatar el conflicte.
Rio de Janeiro és una ciutat impressionant i espectacular!! té un gran repte per veure com soluciona això… diuen que amb les olimpíades ho faran realitat.
+ info:
– Pequeña historia de las Favelas de Rio de Janeiro (pdf)
– Favelas en ciudades medias brasileñas: expansión y dificultad de medidas de control
– Las favelas o las cidade de deus: ¿una identidad del gueto negro?
