doncs entre tantes i tantes fotos de nova zelanda, també he tingut temps per fer un petit vídeo:
Doubtful Sound, fiordland
A vegades, els arbres no ens deixen veure el bosc, i passa el mateix amb la pluja… si ens centrem en mirar de ben aprop, només veure’m les gotes i la pluja… Però si ens obrim i enfoquem una mica més enllà, podem descobrir un paisatge, que tot i la pluja, és espectacular!!
Sembla una tonteria però és així. Aquest és un dels llocs on més hi plou de tot el món, i ni que no m’agradi la pluja és l’encant del lloc… i fa uns mesos estava a Atacama que és un dels llocs més secs del món :) Ara bé, com ja havia dit fa temps, si la fotografia es basa en la llum, i de llum (sol) n’hi ha poca, dons alguns paisatges no llueixen com podrien…
Com deia el guia, “no rain, no waterfalls” i evidentment, si no plogués així, no hi hauria tantes cascades descarregant aigua per tot arreu… increïble!!
I a més a més, vaig poder visitar una de les sobres d’enginyeria que més m’ha sorprès fins ara, una estació d’energia hidroelèctrica, Manapouri Hydroelectric Power Station, que aprofita el desnivell entre el llac Manapouri i el nivell del mar (178 m.) per canalitzar un desaigua i fer energia. Per fer-ho, van haver de foradar la muntanya, 10 km de túnels fins al nivell del mar, i 2 km de túnel-carretera cap a dins a la muntanya per instal·lar la sala de màquines i les turbines… Ara, s’obté energia elèctrica neta sense parar.
El Doubtful Sound és un fiord, i amb el vaixell estàs tot el dia voltant per les entrades del mar, fins a sortir a mar obert… el capità, va avisar que veuríem i viuríem el que realment era el Tasman Sea, però que en aquelles condicions podíem estar-hi una estoneta i prou… i quan el barco es començava a aixecar i bellugar, va girar, i vam tornar a les aigües tranquil·les del fiord.
La tornada, des de Te Anau (sud de l’illa sud) fins a Christchurch, va ser un plaer de carretera, amb uns llacs i paisatges espectaculars… fins parar al llac Tekapo. Vaig passar bastant fred a la nit, i resulta que la finestra de l’habitació estava oberta… i havia nevat tota la nit!!! Però esmorzar veient el llac i tot nevat, em va curar el refredat de cop.
A Christchurch havia quedat amb la Kath i el seu marit, els meus contactes aquí. Em van convidar a sopar un exquisit xai amb verdures i al dia següent passejada amb el petit Luke pel centre de la ciutat… veient les destrosses que el terratrèmol ha fet. A simple vista no es veu tot destrossat però molts edificis que han patit, els hauran de tirar a terra…
I després, a dinar amb la Txell i en Xavi, que també han estat voltant per NZ i hem coincidit aquí. Passejada pel jardí botànic i parlar, molt i molt de viatges (i en català jejeje)! Una gran tarda amb ells!!!
Franz Josef i Fox Glaciar
Doncs degut a la extraordinària tempesta de neu, vent, pluja i granís dels darreres dies, les carreteres estaven plenes de neu. Tot i això, a les 8:00 estava a les oficines de Fox Glaciar Guiding per fer l’excursió (la gracia és la de dia sencer, però amb el temps que fa…). Havia trucat abans i ni que plogués com plovia, es feia igualment… Però al ser allà, vaig preguntar incrèdul si la podia canviar de dia, i em van dir que sí, que cap problema. Havia llegit que calia reservar amb antel·lació, ja que eren grups reduïts i s’omplia de seguida, però va coincidir la tempesta i ja havia pagat l’excursió… i contra el temps no s’hi pot fer res. Però amb la gran sorpresa que per a ells no era problema canviar-me de dia!! També he llegit que a NZ no es pot planificar gaire, i menys a l’hivern, ja que el temps SEMPRE et pot fer canviar de plans… i així és; diuen que pots tenir els 4 estacions en un mateix dia!!
Al dia següent, amb menys tempesta i menys pluja, caminata pel Fox glaciar. Però clar, un glaciar de gel blau brillant, cobert de neu és molt extraordinari i érem “privilegiats” de veure-ho… però no és el mateix!! És tot blanc com la neu i poc gel blau…
Aquí és dels únics llocs del món on hi ha glaciars tan arran de mar (300 msnm) i que hi nevi a la part baixa és molt estrany (feia molts anys que no passava), però la tempesta dels dies passats ja l’havien avisat com a molt excepcional… És una zona on ja de per si hi plou molt, i a la capçalera de la glacera, és sempre neu. Per tant, la gran quantitat que s’hi acumula fa que el glaciar avanci, i sigui un dels més ràpids que ho fa. No arriba al mar, perquè en un moment donat (a baix de tot), el gel es va fonent i esmicolant…
El dia abans, al no fer l’excursió vaig anar fins al mirador del Franz Josef Glaciar, i de camí vaig recollir una noia japonesa que pretenia fer els 4km de carretera sota aquella tempesta. I l’endemà, després de l’altra excursió, vaig recollir a dos nois, que portaven dues hores a la carretera fent autostop sota la pluja… el primer que em van dir, xops com a pollets, que no em preocupés que anaven secs i que no mullarien el cotxe!! I el bon samaritano els va carregar. El Finn alemany, i el Pablo, Xilè. El primer, amb el llibre de paisatges del Senyor dels Anells anava recorrent l’illa buscant els llocs on s’havien gravat escenes de la pel·lícula, i en Pablo portava mesos aquí estudiant anglès, des de zero, i ja era un crack! Vam fer tot el recorregut de Fox Glaciar a Wanaka junts, passant altra vegada pel Mar de Tasmania i alguns llacs espectaculars. Tot i que jo tenia reserva a Queenstwon, a l’alberg em van poder fer el canvi i em vaig quedar allà amb ells.
Al matí, aprofitant que jo tenia cotxe, vam anar a buscar un dels llocs de la pel·lícula, prop de Wanaka… vam arribar molt aprop però al estar tot nevat era difícil d’identificar, i el llibre no era el millor donant detallades explicacions… I després que el Finn s’electrocutés amb una valla d’ovelles, vam decidir tornar.
Però llavors recollim a una parella de snowboarders francesos que volien participar a una competició i s’havia suspès… estaven allà tirats a la carretera, i au, carrega trastos al cotxe i tots a voltar! Deixo als dos primers a Wanaka i acompanyo als altres dos fins a Cardrona, unes altres pistes d’esquí. Per la carretera, 8 snowboarders més fent autostop però ja no hi cabíem… sorry, sorry! Algún dia, algú em traurà un ganivet i em farà la pell a la carretera, però de moment… aloha, estaven molt agraïts!
De camí a Te Anau, terra de Fiords, vaig passar pel poblet d’Arrowtown, que l’han mantingut com si fos a principis de segle, i a Queesntwon, meca dels esports d’aventura i l’esquí. Fotos, cafè, internet gratis, compres, dinar… i al arribar a Te Anau, m’informen que la carretera a Milford Sound, el fiord que volia visitar està tancada per la neu… i demà també.
Milford Sound està marcat com el lloc d’interès número 1 de Nova Zelanda, i no hi havia manera d’anar-hi, i els dies següents ja estan tots els vaixells complerts…
L’altra opció és visitar Doubtful Sound, un altre fiord, però que queda més aïllat i l’excursió és de tot el dia i per tant molt més cara… però alguns kiwis diuen que és millor (de fet és 10 vegades més gran que Mildford) i no tan massificat… però no sé…
Total, com que l’altre està tancat, tothom cap aquí i també s’ha desbordat… em posen en llista d’espera per si obrissin un altre barco… i si, al dia següent a primera hora em diuen que s’ha quedat tirada tanta gent que posaran un vaixell extra… sweeeeet! Que diuen ells :)
La Kea, és el “lloro” típic de New Zealand…
Austràlia i Nova Zelanda en Autocaravana o camper
Després d’uns quants anys voltant per Europa i Àfrica amb una furgoneta no podia deixar passar l’oportunitat de llogar-ne una a Nova Zelanda. Tant aquestes illes com Austràlia són uns llocs idonis per a recórrer amb aquest tipus de vehicles (furgoneta, camper, autocaravana…) i aquí en recullo algunes idees.
En primer lloc, és un tipus de vehicle que et permet portar la casa a sobre i visitar el país de forma bastant independent… sobretot a l’estiu; perquè a l’hivern (i més a Nova Zelanda) fa bastant fred!!
Són vehicles adaptats com a vivenda, tenen llit, taula, cuina, nevera, pica amb aigua, etc. Dependrà de la mida de furgoneta que agafem, tindrem més o menys espai. I que pràcticament es condueixen com un cotxe.
Tipus 1 (compacte)
Tipus 2 (sostre alt: BackPacker Nomad)
Tipus 3 (gran volum)
Jo recomano les que tenen el sostre elevat, que permeten posar-se dret dins la furgoneta i això hi fa molt. A més a més dóna molt més espai habitable i ofereix més espais per a guardar trastos. Les més econòmiques, són més petites, de sostre baix… i si bé consumiran una mica menys i podrem entrar a tots els pàrquings, en el meu cas, per 2 dòlars més al dia, tenia la de sostre alt. Si som 4 persones o més, ja haurem de pensar en un autocaravana.
Un dels principals inconvenients d’aquests vehicles, és que tot queda petit… és a dir de seguida ho tens tot vist, i tot ple de trastos que has d’anar movent d’un costat a l’altre. Si s’agafa la de sostre alt, permet dormir a la part de sobre, i no haver de desmuntar la taula i la paradeta de baixa cada nit.
Després hi hauria el tipus següent, més grans, que fins i tot poden tenir lavabo. Una opció molt més còmode, però una mica més cara i una mica més complicada de maniobrar (tot i que res greu).
Les comoditats es poden complementar si estem en un càmping, tot i que no és necessari.
Jo vaig llogar la Backpacker Nomad (Toyota), que és la més barata amb sostre alt que vaig trobar; 25 NZD per dia, uns 15€ (a l’hivern són molt més barates que a l’estiu).
Cuina
La majoria tenen cuina, amb una bombona de gas aïllada en un compartiment a part. Hi ha gent que no cuina segons què (fregits, carn…) dins la furgoneta, ja que tot farà olor a fum si no ventilem bé. Quan la llogues, ja incorpora tots els estris de cuina necessaris per a dues o tres persones, plats, coberts…
Electricitat
Aquests vehicles porten unes bateries secundàries extres, independents de la del motor, que permeten mantenir la nevera engegada i utilitzar els llums interiors, amb el cotxe parat uns 2 o 3 dies. Les bateries es carreguen automàticament quan el vehicle circula. Però no podem endollar cap electrodomèstic, ni l’ordinador portàtil, ni el carregador de bateries de la càmera… per a fer-ho, caldrà estar en un càmping i endollar la furgoneta a una presa de corrent. La majoria de càmpings, costen uns 20 NZD incloent l’electricitat. La furgoneta que vaig llogar, tenia fins i tot torradora. I un petit ventilador d’aire calent, que també només funcionava quan el vehicle estava endollat a una presa de corrent externa. Per tant a l’hivern, si no hi ha un altre tipus de calefacció, serà recomanable dormir en càmpings o amb bons sacs de dormir.
Aigua
La majoria de vehicles, disposen d’un dipòsit d’aigua neta i un d’aigües grises (brutes). En el meu cas, no tenia aquest darrer (la Nomad Volksawgen si que el porta) i és un putada problema ja que ni que sigui rentar-te les dents, l’aigua de la pica s’evoca directament al terra del carrer, del pàrquing… En canvi, quan es disposa de dipòsit per aigües residuals, hi ha una aixeta i quan estem en un lloc adequat, la podem obrir i buidar. I no, aquest tipus de furgoneta NO té lavabo.
On dormir
Ambdós països són prou segurs com per dormir al carrer sense problemes, seguint la llei… del sentit comú. És a dir… evitar fer-ho en els llocs turístics (que quasi sempre hi està prohibit), en llocs de molt de trànsit com gasolineres o àrees de servei, i a primera línia de costa… ja que ens pot despertar la policia. Igualment, si dormim en un poble, evitar els llocs cèntrics… quan menys cridem l’atenció, més tranquils i desapercebuts passarem, i ni que estigui prohibit en aquell poble, rarament algú ens dirà res. Buscar un carrer tranquil, i aparcar-hi correctament… si veiem algun veí al seu jardí, no està de menys dir-li que se’ns ha fet de nit i que si no hi ha cap problema, dormirem allà i l’endemà ja marxarem. Igualment, és recomanable recollir i moure’s relativament dora, abans de que comenci l’activitat del dia a dia… Mentre no mostrem signes evidents d’acampada (taules i cadires a fora, un toldo, roba estesa, etc.) és difícil que algú es queixi, ni tant sols la policia digui res.
I pel què fa als lavabos, pràcticament tots els pobles d’Austràlia i Nova Zelanda tenen lavabos públics, que podem entrar gratuïtament les 24 hores del dia.
Un alternativa interessant als càmpings (on sovint també hi ha cuina, espais per a rentar la roba, etc.), són les piscines públiques. Pel preu d’una entrada, nedem una horeta i sortim nets i dutxats. I les biblioteques públiques (que molts pobles tenen) solen oferir internet gratuït i un lloc acollidor on passar l’estona.
En resum… no tindrem l’espai d’un apartament ni les comoditats d’un hotel, i a l’hivern o en èpoques de pluja, és més complicat i incòmode, però per altra banda podem estar esmorzant a la vora d’un llac, dinar en un mirador o primera línia de platja (mentre no hi pernoctem). Són vehicles fàcils de conduir però cal anar alerta amb el vent i vigilar l’alçada en els ponts/túnels/pàrquings. Hi ha moltíssimes empreses que lloguen campers a Austràlia i Nova Zelanda, i per la carretera ens n’anirem creuant constantment, per tant cal comparar i mirar una mica en detall com és cadascuna i quines opcions ofereix. Les més econòmiques (els models senzills de Wicked i Jucy), són vehicles més compactes, suficients per dos o tres dies… però si es lloga per una setmana o més, s’agrairà el sostre alt i el màxim d’espai possible. I al ser vehicles cars, les assegurances mínimes tenen unes clàusules que cal llegir. Si podem, pagar un extra per reduir a zero la franquícia en cas de sinistre. Sinó, tot i estar coberts per l’assegurança, ens tocarà pagar els primers 3000 dòlars. I si estem en un país que es condueix per l’esquerra, en qualsevol moment ens podem despitar…
i podem començar mirant el comparador de preus Aussie Campervans:
Per cert, a Nova Zelanda el lloguer, és molt més barat que a Austràlia. I com que la radio no sintonitza bé a tot arreu, si porteu alguns cds (no tots els vehicles llegeixen Mp3), millor, que millor.
Nova Zelanda, cap a l’illa sud
Abans de volar cap a l’illa sud, vaig visitar Auckland i l’Amy que em va acollir a casa seva, després de conèixe’ns a Torres del Paine i viatjar 15 dies amb la Michelle, també d’auckland, en Ryan i en Ewan. Vam dinar amb uns amics molt a prop de la platja i a la nit, la seva mare va cuinar un típic sopar Nova Zelandès, amb una cuixa o llom (la meva ignorància carnívora…) de xai molt bona, amb les corresponents verdures i el pastís típic.
I d’Auckland a Christchurch en un moment. Canvi de plans, i com que l’illa sud és més freda que la nord, i ja m’havia mort de fred a la furgo, canvio la reserva per un cotxe i a dormir a albergs (preu per preu em costa igual). I de l’aeroport, directament a Hanmer Springs. Volia anar a Kaikoura, on es veuen balenes, etc. però el terratrèmol va malmetre la carretera i no s’hi pot anar encara… sembla que segueixo els terratrèmols arreu del món… aquest va ser de 7,1 graus… però millor que no pas em segueixin ells a mi i m’atrapin a algun lloc. Total que a Hanmer Springs, un petit poble alpí al peu de les muntanyes, hi ha unes piscines d’aigua calent, com Caldea, molt xulo… i per passar la tarda en remull res millor. I aquí, que va sortir el sol, semblava que la primavera començava a vèncer l’hivern…
De Hanmer Springs, a Springfield, al mig de les muntanyes, on hi ha les pistes d’esquí Porters i tenia tiquet per esquiar-hi… però el dia que vaig arribar estava tancat per vent i neu… i el dia següent, un sol increïble i clar, neu acabada de caure!! Feia dies que no veia el sol, i va ser com un miracle ancestral o alguna cosa així!! Big Mama és la pista d’esquí amb més desnivell de tot l’hemisferi sud, i quan ja hi havia tocat el sol i la neu era òptima, la van obrir… increïble! Seria com fer Heliski però sense necessitar l’helicòpter. Evidentment, a part d’esquiar i amb el bon dia que va fer, les vistes i els paisatges eren espectaculars!!!
D’aquí, ja cap a la costa oest, on s’anuncia una espectacular tempesta que està viatjant per l’oceà i que podria ser de les més fortes dels últims anys… així que la visita als glaciars pot ser un fracàs temporal. Temporal per causa del temps, i temporal perquè hauré de tornar en una altra ocasió a veure-ho :)
Abans d’arribar al poble de Franz Josef, on hi ha la zona de glaciars, he travessat l’Arthur’s Pass, a través de les muntanyes, i resseguit tota la costa des de Hokitika, el Mar de Tasmania i passant pel llac Ianthe, que plovent i cobert de boira tenia una mística espectacular.
Em vaig entretenir a perseguir el tren kiwi Railway, i fer-li algunes fotos… i l’estació d’Springfield, per on passa el mític tren Tanzalpine.
I també vaig dedicar una tarda anar parant per la carretera per fer fotos de tantes i tantes ovelles… mira si són xules que em miraven directament als ulls :)
New Zealand Earth Music
Nova Zelanda, resseguint l’illa nord
El paisatge en general, és espectacular!! Tot i els núvols i la pluja, el verd intens i la vegetació és increïble. Em recorda molt a Hawaii i la cultura Maori és molt semblant a la que vam conèixer a l’illa de Pasqua… i de fet, aquestes tres localitzacions, formen els vèrtex del triangle de la Polinèsia i comparteixen molts trets en comú. Entre altres, la cultura i música, i una mica la geologia volcànica.
Cap al llac Taupo, que és impressionant. Molt gran i espectacular els paisatges del voltant. Un lloc amb un munt d’activitats per fer, i sobretot kayak… però altra vegada, plovent com plovia no convidava massa a posar-se a remar… i la visita a les cascades Huka. És un rierol del llac Taupo que s’estreny formant un canal de 10 metres d’amplada, i l’aigua es tona d’un color blau elèctric increïble, fins que acaben saltant un petit desnivell, formant la cascada, i llavors el riu ja s’aixampla. Amb la càmera de fotos petita, corrent per sota l’aigua fent les fotos justes i necessàries, i de tornada a la furgo.
I per conèixer una mica més la cultura, res millor que visitar un museu i espectacle Maori a Rotorua, on també es veuen els géisers i bassals de fang bullent i aigües sulforoses… però com que plovia a bots i barrals, a part de quedar xops, la visita no era el mateix… digue’m que una mica incòmode :(
La furgoneta està molt bé i ben equipada i a l’estiu ha de ser un luxe…. però a l’hivern la cosa és més complicada jajajaja. El ventiladoret d’aire calent només funciona quan estàs en càmping i endolles la furgo a la corrent… i si està tot mullat, i tens els peus i pantalons xops, no hi ha res a fer… Això si. Té torradora!!
És curiós perquè m’he acostumat de seguida a conduir per l’esquerra però en canvi, al caminar per un caminet a la muntanya, que també hauries d’anar per l’esquerra, o pujant unes escales, no hi penso i l’altre dia m’anava tirant a la dreta per deixar passar una senyora, ella també tirava a la dreta (la seva esquerra) i quasi caiem els dos pel barranquillo… però res greu.
De Rotorua directa cap a Mount Maunganui, tot el camí plovent… però el dia següent, dormint a un camping a primera línia de platja, va sortir el sol!! Així que ràpid a vestir-se i començar les activitats… caminata al turó que vigila el poble, des d’on hi ha una gran vista de totes les platges que el rodegen.
Es tracta d’un poble tranquil… a l’hivern. A l’estiu és un punt turístic costaner molt important. Té un dels primers arrecifes artificials que provoquen unes molt bones onades per fer surf, i com que feia sol i s’havia d’aprofitar, cap a l’aigua! Molt sorprès del bon rotllo que hi havia, doncs sovint més d’una persona surfejava la mateixa onada i no passava res… i la mitjana d’edat estava pels 60 anys!! Veure per creure com feien anar els longboards aquells homes!! Aaaaahhh, l’aigua gelada jejeje després d’una hora amb un finet neopreno 3-2 i sense botins, més valia sortir i abrigar-se!! A la tarda, i recordo que calia aprofitar el dia de sol, a les piscines d’aigua salada i calenta del costat del camping… relax!
D’aquí continua la ruta, i la pluja, cap al nord per visitar Hot Water Beach i Cathedral beach. La primera és una platja amb aigües termals subterrànies. Quan baixa la marea, al xiringuito et lloguen una pala i cadascú es crea el seu propi spa cavant una petita piscineta a la sorra!! Molt divertit… però impossible controlar la temperatura i jo em vaig escaldar els peus!! Per sort, havia parat de ploure una mica, i coincidia que quan hi vaig arribar era marea baixa, que si arribo allà plovent i amb marea alta, èxit total!
La platja de Cathedral és un lloc increïble!! S’ha format una gran cova a la roca i el mar ha erosionat la costa i altres roques fent tot de formes curioses. Molta molta vegetació, no els hi falta l’aigua! Plovia, plovia, plovia…
Arribada a Nova Zelanda
Quan és hivern, és hivern… i al mal temps, bona cara! Dit això, ja soc a Nova Zelanda, l’altra banda del món :)
Doncs si, m’ha rebut la pluja i el fred però de moment no m’impedeix d’agafar la furgoneta i començar a conduir, per l’altra costat i amb prudència, per l’illa Nord.
Vaig baixar per la costa oest, fins a Raglan, un petit poble de costa, on hi va molta gent a fer surf. La pluja era constant però tot així, al dia següent bastants surfistes estaven a l’aigua.
De Raglan, direcció al centre, al Tongariro National Park, però de camí, parada a les coves Waitomo.
Waitomo és una zona amb més de 300 coves i cavitats, algunes de més de 5 quilòmetres de llarg i amb sales i espais enormes, rius subterranis, etc. però el que les fa realment atractives és la presènca d’uns insectes flourescents que viuen al sostre i que brillen en la foscor; glowworms. Són únics a Nova Zelanda i cadascun pot arribar a controlar uns 50 “fils de pescar” que són com uns filamente que els hi pengen, i que els permet aconseguir aliment de l’aire. Jo vaig visitar la cova Te Anaroa.
I quan de sobte es va engegar la llum de la reserva (resulta que la furgo gasta molta molta gasolina), encara em quedaven 40 quilòmetres per arribar a National Park Village, plovia i ja era fosc, i no sabia quan trobaria una gasolinera, ni sabia jo quanta gasolina quedava en reserva… 40 km dubtant de si parar a dormir en un descampat i al matí següent aventurar-me a seguir, o anar fent fins que em quedés tirat i hagués de trucar la grua a mitja nit… com si aparegués del no res, les llums del poble!! El primer que vaig fer va ser preguntar a un restaurant per la propera gasolinera, i amablement em va dir que estava 200 m. més endavant :)
La nit va ser molt freda!! És zona de muntanya i vaig dormir aparcat al carrer. Estava ple de furgos i cotxes, ja que al Kamp Base Bar feien una trobada d’snowboarders… jo només preguntava si podia dormir al carrer i em van acabar convidant a un beure… però quan em vaig despertar de matinada, mort de fred (4 graus dins al furgo i sense calefacció ni res…) ja no quedava cap cotxe i estava sol, així que millor esmorzar dora i marxar abans de que comenci l’activitat matinal. Així que vaig poder aprofitar millor el dia, i com que feia sol, excursió a les cascades Taranaki, des d’on es veu el volcà Tongariro.
En aquesta zona hi ha una excursió d’un dia molt famosa, el Tongariro Alpine Crossing, però que a l’hivern és una mica complicada de fer per la neu… així doncs, quedarà pendent, i a esquiar a Mount Ruapehu, la zona de Whakapapa. Que tot i no ser una muntanya molt alta (cota alta 2245 m.) hi ha neu garantida… pel fred què hi fa. I són algunes de les muntanyes, amb el Mt Raupehu al fons, que van servir d’escenari a les pel·lícules del Senyor dels Anells.
Les fotos des de l’avió, abans d’aterrar a l’illa, donen una mica la idea dels paisatges que després trepitjo! I la vista nocturna de Los Angeles!!
