Algunes reflexions sobre l’idioma durant els dies passats a Brasil, publicades al blog de Catalans pel món.
Des que vaig arribar a Brasil, que toca parlar en portuguès. No tenia gaire clar com seria i si seria molt o poc complicat fer-se entendre, i no portava ni diccionari ni res de res… Però diuen que per aprendre una nova llengua, el més important és desinhibir-se, perdre la vergonya i llançar-se a parlar… i així ho he fet. Total, que ara cada vegada que em presenten a algú, el que ja em coneix diu que jo entenc i parlo brasiler molt bé, i clar, jo he de matisar, “no, no, solo um poquinho” perquè sinó s’embalen i llavors la cosa es pot complicar.
Més o menys ens anem entenent, alguna confusió amb els dies de la setmana (que si terça feria, quarta feria…) i no va quedar clar si havíem quedat dimarts, dimecres o dijous. O l’altre dia quasi em porten un whisky sol amb gel al migdia perquè vaig dir: “sisi” sense entendre massa (i que per quedar bé me l’hagués hagut de beure), però per precaució vaig tornar a preguntar i a l’entendre-ho ho vam aclarir: “nao!”
O quan anava de copilot al cotxe, en un creuament no sé què deuria entendre quan em van preguntar si venia algú pel meu costat, que vaig dir “no, no todo bem” i venia un camió de la fruita que quasi se’ns tira a sobre. Aaaaixxxxxx coses de l’idioma!
També alguna confusió entre “banheiro” i banyador. Esclar em preguntaven si volia anar al “banheiro” i jo ja portava el banyador posat i d’allà no en sortíem. O quan ells contesten “é” per dir que “sí que és” i molts cops totes les preguntes contesten “é”. Però d’altres s’ha de contestar “sí” i prou. I jo sempre dient “é” a tota hora. Al final pensaven que no ho havia entès i m’ho tornaven a repetir, i jo “é!” i així un bucle que l’única manera de sortir era repetir la seva pregunta i fer que sí amb el cap. Ara ja dic “sí”, quan toca :)
Però a part de petits detalls, es pensen que he fet un curs i tot. Em pregunten quant fa que vaig començar a parlar-ho!! Ho deuria somniar?
I algunes paraules del menjar que m’agraden, importants per no oblidar: tapioca, macaxeira (mandioca), cocada (una coca de coco, la millor la de Vó Selma), la melmelada de guaiaba i fruites com mamao, maxixe, sapoti o graviola.
Però el que més m’agrada és quan una cosa és genial, extra, la manera com diuen “é óptimo!!”. Així: “ótximoooooo”.
I és que amb aquestes platges, paisatges i tanta fruita… é óptimo!
