El primer dels parcs a visitar és el de North Cascades, quasi tocant a Canadà, que ens va portar unes 5 hores de trajecte des de Port Orchard. De seguida que et desvies de la carretera principal que puja a Vancouver i entres cap a la vall comences a veure l’autèntic countryside americà, amb els estables vermells, els poblets i gasolineres de carreteres, les granges, etc. fins que comences a entrar al paisatge alpí i veure la neu i les muntanyes molt d’aprop.
Pels càmpings, vam haver de fer la reserva fa uns 6 mesos, quan s’obre el calendari de reserves dels càmpings dels parcs nacionals i milers de persones simultàniament intenten reservar. Per sort, utilitzen el mateix sistema de cua online que grans concerts i esdeveniments i amb paciència, si estàs a l’hora correcta davant l’ordinador (i has mirat exactament on vols anar, les dates i ho tens tot controlat) pots reservar el lloc que vols, o quasi… alguns càmpings ja estaven plens 75 minuts després d’iniciar la campanya de reserves.
North Cascades té vàries zones, i estàvem a Newhallem Campground, molt a prop d’un dels visitor centers principals. Només arribar, el ranger de guardia ens informa que porten uns dies veient un ós pel camping i que hem d’extremar la preocupació amb no deixar res de menjar ni amb olors fora de la caixa de seguretat anti-ossos. Com que ja havíem estat a altres parcs nacionals abans, coneixem el funcionament i la importància de mantenir aquesta rutina (guardar tots els estris de cuina cada vegada, és fa pesat). Però és que si algun ós s’acostuma massa a productes humans, es torna agressiu quan el volen fer fora, i la majoria els han d’acabar matant… per tant la recomanació principal és mantenir-los el més allunyats possible de la interacció amb humans.
Tornant de Diablo Lake, en vam poder veure un al costat de la carretera, un os negre adult bastant gran, que de seguida va girar cua i va tornar cap al bosc.
Un dels dies va pujar fins al Blue Lake, on la neu just començava a fondre’s, i vam trobar una família de cabres salvatges i alguns esquirols. De baixada, vam arribar fins al Washington Pass Overlook, des d’on es té una vista espectacular de la vall, les muntanyes i la Highway 20 que travessa el parc.
El dia següent volíem pujar fins a North Cascades Pass, però la pista que hi arriba encara estava tancada per manteniment, i havies d’aparcar 6km abans de l’inici del camí. Així que fent aquest tros a peu, ja no ens quedava temps ni energia per fer els 7k que continuaven amunt. Tot i així, les vistes ja valien la pena!
Gloria Balague
Impressionants les vistes!