El sud de Tailàndia i els sis graus de separació (1a part)

Nakhon Si Tamarat

Jo conec a la Leticia, que coneix a la Jidtima, que coneix al doctor Rangsit, que coneix a Lek, que coneix a en Marc… i en aquesta ocasió, sis graus de separació, cadascun dels quals m’acull i m’ensenya una mica del seu país.

La Leticia coneix a la Jidtima, professora d’informàtica a la universitat Walailak i ens convida a casa seva i a participar en uns seminaris a la universitat explicant la nostra tesi doctoral… Ella ens acull a casa, ens porta a munt i avall amb cotxe, ens ensenya la ciutat, la universitat, un institut de secundària, etc. I ens presenta al seu amic metge fotògraf Dr. Rangsit. De seguida connectem i em deixa el seu objectiu canon 17-40 L per provar uns dies (i clar, flipo!). Ens porta de ruta fotogràfica per un petit poblet de pescadors, de visita a un mercat,  i ens convida a anar a un ecoresort a la selva, on treballa en Lek.

Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat

Nakhon Si Tamarat

Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Nakhon Si Tamarat Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand

Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Krung Shing Thailand Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Thai Food Market Kiri Valley Thailand Kiri Valley Thailand

A Kungi vam fer “rafting” o diga-li com puguis. Era una canoa inflable per a tres persones. El primer tram del riu, extremadament tranquil feia pensar que seria un passeig de rem pel llac… però quan el riu s’ajuntava amb una part més gran del riu principal, es va animar. I de quina manera!! El guia, o noi que n’assumia el rol, va caure de la barca al primer cop que vam bolcar i sense saber què fer, es va agafar a una roca i va deixar-nos anar riu avall. Vam agafar-nos a la barca i després del tram de ràpids, vam poder parar a un costat del riu. El guia, 100 metres més a munt no veia clar com venir fins a nosaltres i al llançar-se a l’aigua, quasi no sabia nedar. El recollim i tornem a pujar. Era prou estrany que ens portessin a fer rafting i només ell tingués un rem; de fet, el principi semblava tant tranquil que no calia pe`ro pels trams de ràpids, és imprescindible que tothom pugui remar i passar-lo de forma ràpid per evitar que la contracorrent et faci bolcar (que és el què ens va passar). Al següent tram de ràpids, unes onades van fer botar la barca i el guia, que no anava agafat enlloc va volar pels aires i la barca girada al revés, anàvem d’esquena riu avall, pels ràpids i sense rems… El guia riu avall com podia i nosaltres amb les mans intentant orientar la barca i sortir cap un costat… per sort la sortida del riu ja era a prop i la inexperiència del guia va afegir una mica d’emoció a un tram de riu que per sort, no era tant perillós.

Però alhora, el fill del metge té el somni de fer la volta al mon així que ja he quedat amb ell a Bangkok per explicar-li tot el què vulgui saber i convidar-lo a Barcelona l’any que ve. I ell ens convidarà quan obri un eco-resort a Krung Shing, on hem passat dos dies al costat del riu.

Així que buscant i sense buscar contactes he visitat i viscut el sud de Tailàndia d’una manera diferent.

1 comment

  1. Gloria Balague

    Amb el Peder hem fet rafting a Wisconsin i jo vaig caure al aigua baixant per un dels rapids i era com m’imaginaba jo que seria estar dintre de una rentadora! Maquisimes les fotos!
    Petons

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.