Des d’arreglar una ”sola de sepatu” fins a canviar la pila d’un rellotge, arreglar una roda punxada o afilar un ganivet… hi ha molts paí¯sos on aquests artesans de carrer es guanyen la vida fent una feina d’extrema qualitat i a uns preus irrisoris.
Si a Indonèsia tenia la sensació que cada dos per tres em volien timar i em cobraven un preo desproporcionat per ser turista… la grata sorpresa, després de l’ensurt de punxar una roda al mig d’una carretera de Tentena (centre Sulawesi), va ser trobar un poblet, amb un taller mecí nic de motos que em va arreglar la punxada, sense fer-me esperar gens, i tot per 0,4 €, quan veient que estava allí al mig tirat, em podia haver cobrat el què hagués volgut.
Canviar una pila en un petit poble de Tana Toraja, costa menys de 2 euros, quan a Barcelona, per la mateixa pila te’n poden demanar entre 7 i 10… i és que sovint aquests artesans ambulants o de carrer, coneix el seu ofici i el fan amb una dedicació i honestedat admirable.
Però lamentablement, veure que nens de 15 anys que fan d’acompanyants del bus, ja han après l’ofici de la mentida i el robatori (un minibus va marxar accelerant sense tornar-me el canvi) entristeix una mica pel futur d’aquests joves…