He tingut l’oportunitat de viure uns dies intensament el que significa viure a l’índia. A través d’una amiga coneixem a l’Uma, una persona molt interessant que després de ser top model a Suècia fa més de 50 anys, en fa 40 que viu a l’índia. I hi viu plenament integrada, en un petit poble al peu dels himalí ies; Taptakund, regió de Kumaon, estat d’Uttarakhand.
Després d’uns anys aprenent d’un guru Yoggi, ara ella ja és una Sadú, aquelles persones que segueixen el camí de l’austeritat per a obtenir la il·luminació (el quart estadi de la vida en la religió hindú) i que consisteix en renunciar a tots els vincles que els uneixen amb allò terrenal o material en la cerca dels vertaders valors de la vida. Els sadhús passen més de 12 anys aprenent del seu mestre, a qui serveixen i en reben les ensenyances. Passat aquest temps, es busquen un lloc per establir-se o es mantenen nòmades, viatjant d’un poble a un altre. Si s’han establert a un poble vivint amb el mínim, el seu dia a dia és peculiar. Sempre es cuinen el seu menjar i quan van a casa d’altres, no fan res més, només cuinar. Al poble, solen atendre als veí¯ns i veí¯nes amb consells, escoltant-los, fumar… i sovint viuen de les seves donacions o les persones que es troben pel carrer.
La d’Uma és una vida de pel·lícula i fa 5 anys van rodar-la en format documental, on es mostra aquest estil de vida dels yoggis. I realment compartir aquests dies amb ella i un altre sadhú Baba que va venir de visita, i que cuinava deliciosament bé cada dia, va ser inoblidable. La seva senzillesa (tot i que ell tenia un mòbil de 4a generació).
L’hinduisme és alguna cosa més que religió, es tracta d’una filosofia de vida, que busca el benestar del cos i la ment.
Quan parlen de l’amor, després de que assistís a un casament indí, es refereixen a un amor autèntic i no egoista quan dues persones que no es coneixen es casen per créixer juntes i crear un amor verdader amb l’altra.
A la cuina, una part molt important d’aquesta filosofia, s’utilitzen moltes espècies… i no perquè els hi agradi tot molt molt picant — que també — sinó cada espècie és un potenciador de les propietats que té la planta de la qual prové. Seguint la cuina Ayurvédrica (més info) a l’estiu es mengen un cert tipus d’aliments que refresquen el cos, i a l’hivern d’altres que ajuden a mantenir-lo calent. Cuinar és un ritual del dia a dia, es fa com a mínim dues vegades (dinar i sopar) i rarament es guarda menjar pel dia segí¼ent; es cuina cada vegada!
I el te chai, el millor complement per cada í pat, des de bon matí, a mitja tarda o com a senyal de benvinguda per a qualsevol convidat.
M’ha fascinat aquest ritual de cuinar: patates, verdures, chapati (pa), iogurt i te chai. í‰s tot un procés, utilitzar sempre aliments frescos, les espècies, dedicar-hi el seu temps,… busca l’objectiu del benestar corporal i mental. Amb 4 patates, cada dia pot fer un plat diferent i deliciós!! Controlen molt els diferents aliments, les seves propietats, si és estiu o hivern… i sovint cuinen amb foc de llenya al dhuni, la caseta/temple punt de reunió i trobada, amb el foc al mig. Alguns tenen el costum de recobrir-se tot el cos amb cendres d’aquest foc sagrat. Venen amistats, compartim te, el menjar…
He trobat temps per llegir, i molt. D’una paret plena de llibres, he triat Freedom from the know de J. Krishnamurti, un de cuina Ayuvèdrica o una introducció al budisme escrita pel Dalai Lama.
Els dies passen MOLT tranquil·lament aquí. Ajudo a reparar un jardí que els aiguats van destrossar per culpa d’una esllavissada de la muntanya… però just a l’altra llera del riu, una altra esllavissada durant les passades inundacions, van colgar de fang i terra la petita escola i lamentablement 18 nens i nenes van morir
Enric
Uhm, m’has fet venir ganes de prendre altre cop té chai :) I quina història la d’aquesta dona i tots els que han fet com ella. Ara estic començant a llegir Kim que és un llibre de picaresca del Kipling, on un dels personatges crec que va per aquí també…
Cuida’t molt!
francesc
jejeje i cada dia pensava en tu prenent el te chai :)
M’apunto el llibre per llegir!
Una abra{ada!