Chile, desert d’Atacama (1a part)

A San Pedro de Atacama hi ha tantes coses per fer, veure i viure… que se’m quedarà curt… El primer que sorprèn és el clima. Durant el dia (tenint en compte que ara és hivern i que San Pedro de Atacama es troba a 2500m.) hi fa força calor i el sol és contundent. Però a les 17:30, quan el sol s’amaga, comença a baixar la temperatura. Però llavors, amb la foscor, apareix el cel estrellat; un dels millors del món… tant que costa no ensopegar tot mirant el cel de camí a l’alberg. I si a més a més tens l’oportunitat de rebre una classe magistral, conèixer l’orientació a través dels estels, veure galàxies i planetes, etc. acabes meravellat!! Però de dia el cel no deixa de ser espectacular… es formen uns petits núvols molt fotogràfics i els tons de blaus (milloren amb l’alçada) et deixen bocabadat tot el dia.

L’alberg Backpackers San Pedro és molt petit i m’hi he sentit com a casa… tant que els hi he acabat fent la pàgina web, que encara no en tenien, i per això no he escrit abans al blog. He estat 10 dies a Atacama, i hem interncanviat web i fotos per allotjament.

Com que dissabte participava en directe via Skype a les III Jornades de la Penedesfera, no podia marxar cap a uyuni, que són tres dies pel desert i salar (sense internet) fins després de la jornada. Però han valgut molt la pena tots aquests dies a Atacama.

Hem realitzat la majoria d’excursions amb l’empresa Corvatsch Si bé pots llogar una bicicleta i anar als llocs més propers, els llocs llunyans surt més a compte el bus que llogar un cotxe… i amb aquesta empresa sempre teníem temps per fer fotos, parar on volíem, etc.
Vam visitar el Valle de la Muerte, un espectacular paisatge desèrtic; la gran duna de sorra on fan sandboard (queda pendent) i acabar veient la posta de sol al Valle de la Luna.

Valle de la muerte, Atacama Valle de la muerte, Atacama Valle de la muerte, Atacama Valle de la muerte, Atacama Valle de la muerte, Atacama Valle de la muerte, Atacama Valle de la muerte, Atacama

El dia següent, visita a la Laguna Cejar, un llac salat al mig del salar (valgui la redundància) que et permet flotar com al mar mort… això si, l’aigua està entre 13-14 graus i l’ambient dels voltants… fresquet!! Té una profunditat d’uns 40 m. Si t’entra aigua a l’ull, notes l’alta concentració de sal de seguida, i com que tenia una aigua tant cristal·lina, la temptació de bussejar una mica va ser forta i un ull va rebre altes dosis de sal…
Després es visiten els “Ojos del Salar”, dos espectaculars llacs petits enmig de no res, que a l’estiu tenen un color turquesa però no a l’hivern… i finalment, una de les postes de sol més espectaculars que he vist mai, a la Laguna Tebinquiche. Just quan el sol ja s’ha post, comencen a canviar els colors del cel d’una manera increïble… i ni tant sols el PiscoSour que ens havien preparat et recupera de veure tanta vellesa… aquí és on comença la frase “Hi ha tanta bellesa al món, que sovint sento que és massa per mi”.

Atacama Atacama

Atacama

Atacama

One Reply to “Chile, desert d’Atacama (1a part)”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *