Chile, desert d’Atacama (1a part)

A San Pedro de Atacama hi ha tantes coses per fer, veure i viure… que se’m quedarí  curt… El primer que sorprèn és el clima. Durant el dia (tenint en compte que ara és hivern i que San Pedro de Atacama es troba a 2500m.) hi fa força calor i el sol és contundent. Però a les 17:30, quan el sol s’amaga, comença a baixar la temperatura. Però llavors, amb la foscor, apareix el cel estrellat; un dels millors del món… tant que costa no ensopegar tot mirant el cel de camí­ a l’alberg. I si a més a més tens l’oportunitat de rebre una classe magistral, conèixer l’orientació a través dels estels, veure galí xies i planetes, etc. acabes meravellat!! Però de dia el cel no deixa de ser espectacular… es formen uns petits núvols molt fotogrí fics i els tons de blaus (milloren amb l’alçada) et deixen bocabadat tot el dia.

L’alberg Backpackers San Pedro és molt petit i m’hi he sentit com a casa… tant que els hi he acabat fent la pí gina web, que encara no en tenien, i per això no he escrit abans al blog. He estat 10 dies a Atacama, i hem interncanviat web i fotos per allotjament.

Com que dissabte participava en directe via Skype a les III Jornades de la Penedesfera, no podia marxar cap a uyuni, que són tres dies pel desert i salar (sense internet) fins després de la jornada. Però han valgut molt la pena tots aquests dies a Atacama.

Hem realitzat la majoria d’excursions amb l’empresa Corvatsch Si bé pots llogar una bicicleta i anar als llocs més propers, els llocs llunyans surt més a compte el bus que llogar un cotxe… i amb aquesta empresa sempre tení­em temps per fer fotos, parar on volí­em, etc.
Vam visitar el Valle de la Muerte, un espectacular paisatge desèrtic; la gran duna de sorra on fan sandboard (queda pendent) i acabar veient la posta de sol al Valle de la Luna.

El dia segí¼ent, visita a la Laguna Cejar, un llac salat al mig del salar (valgui la redundí ncia) que et permet flotar com al mar mort… això si, l’aigua estí  entre 13-14 graus i l’ambient dels voltants… fresquet!! Té una profunditat d’uns 40 m. Si t’entra aigua a l’ull, notes l’alta concentració de sal de seguida, i com que tenia una aigua tant cristal·lina, la temptació de bussejar una mica va ser forta i un ull va rebre altes dosis de sal…
Després es visiten els ”Ojos del Salar”, dos espectaculars llacs petits enmig de no res, que a l’estiu tenen un color turquesa però no a l’hivern… i finalment, una de les postes de sol més espectaculars que he vist mai, a la Laguna Tebinquiche. Just quan el sol ja s’ha post, comencen a canviar els colors del cel d’una manera increí¯ble… i ni tant sols el PiscoSour que ens havien preparat et recupera de veure tanta vellesa… aquí­ és on comença la frase ”Hi ha tanta bellesa al món, que sovint sento que és massa per mi“.