El Sol és una estel situat al centre del sistema solar. El sol és un símbol principal en la majoria de cultures. Pot ser un principi masculí, com a la majoria del Mediterrani, o femení, com a l’Àsia, per exemple. Sol tenir relació amb el gènere que té la paraula en cada llengua.
Simbolitza la llum i el poder. En l’alquímia es relaciona amb l’or i s’escriu com un cercle amb un punt enmig (el mateix signe que a l’astrologia).
En molts indrets va ser venerat com un déu. A Egipte era Ra i va ser el primer culte monoteista. Al panteó de la mitologia grega era Apol·lo. També és una divinitat important a les cultures precolombines d’Amèrica. (wikipedia)
Cap a Bolívia, travessant el Salar d’Uyuni
El fet d’entrar a Bolivia ja feia dies que em produïa una certa emoció, el país d’on vaig sortir fa 30 anys, la meva PachaMama!! Ja hi havia estat dues vegades anteriorment i en conec uns quants racons i en segueixo la seva actualitat. A la frontera, pel fet d’haver-hi nascut, no em van posar limitació de dies al passaport, considerant que com a Bolivià podia estar-hi tot el temps que volgués, i em van dir que podria renovar el carnet d’identitat sense problemes…
Així que entro a Bolívia a través del Salar d’Uyuni, una de les zones que em faltava per conèixer, i que és una de els més espectaculars!! Tot i que el fred, molt molt fred, i l’alçada (arribem als 5000 m, i dormim a 4500m.) fan el viatge menys confortable…
Hi ha moltes agències que organitzen el mateix tipus de viatge, tant des de San Pedro d’Atacama fins a Uyuni, com al revés. Vaig triar Atacama Mística, i n’estic molt content. Es tracta d’un viatge de 3 dies amb vehicles tot terreny de 6 persones, dormint en refugis i albergs, i havia llegit moltes històries de conductors ebris, vehicles en mal estat, curses de bojos entre vehicles, i problemes varis… però tot això ja ha canviat molt. Els cotxes són més nous (Toyota Land Cruiser en bon estat), les agències es preocupen més de que tot surti bé, que els conductors no beguin… El nostre conductor, Walter, conduïa molt lentament, cosa d’agrair quan falta oxigen i qualsevol sotrac et fa tremolar. I ens permetia parar quan volíem nosaltres. Al vehicle hi anàvem l’Andrea de Barcelona, un noi anglès, una noia Koreana, la Leticia de Brasil i jo.
El primer dia visitem la Laguna blanca i la Laguna verde, el “bosc” de Dalí, unes curioses roques dalinianes enmig del desert, i les termes naturals de Polques. Entre el fred i l’alçada, vaig tenir un petit shock tèrmic al sortir de l’aigua calenta però res greu. Visita als Geysers del Sol de Mañana i visita a la Laguna colorada, al costat del refugi Hualla Jara. La nit és molt molt freda i el mal d’alçada complica descansar (a 4500m.).
El salar de Uyuni o de Tunupa es, con sus 12.000 km², el mayor desierto de sal del mundo. Está situado a unos 3.650 metros de altura en el Departamento de Potosí, en el Altiplano de Bolivia, sobre la Cordillera de los Andes.
Existen aproximadamente 11 capas de sal, con espesores que varían entre los dos y diez metros. La costra que se encuentra en la superficie tiene un espesor de 10 metros. La profundidad del salar es de 120 metros, el cual está compuesto de capas de salmuera superpuestas y barro lacustre.
Font: wikipèdia
2n dia:
Passem per davant del curiós arbre de pedra. Travessem les llacunes altiplàniques andines: Laguna Honda, Chearcota, Hedionda i Cañapa. Passem a prop del volcà Ollagüe i travessem el petit salar Chiguana. Al vespre, arribem a l’hotel de sal de Puerto Chubica (que té més de sal que d’hotel). El terra, els maons de les parets, les taules i cadires fets de sal… però és un refugi senzill i curiós… ja no fa tant fred i té dutxa d’aigua calenta!!
3r dia, travessem la gran extensió de salar, blanc, desèrtic, inacabable, infinit, impressionant i màgic. Parada obligada per a jugar amb les fotografies de perspectiva, a pilota o a fressbee… ens allarguem molta estona, però el sol escalfava de valent i una mica de calor era necessària. Visita a l’illa Incahuasi (el Salar d’Uyuni abans era un mar/llac i tenia més de 30 illes; al assecar-se, segueixen sobresortint illes de terra sobre el mar de sal). El museu de sal i les mines de sal, explotades per petites comunitats rurals, una de les poques vies de subsistència de la majoria d’elles. I ja arribats a Uyuni, visitem el cementiri de trens… el lloc on han quedat abandonades moltes màquines locomotores i vagons, que funcionaven a carbó, i que van quedar en desús amb l’arribada de les màquines dièsel.
Tota la resta de fotos d’Uyuni aquí.
Seguim d’Uyuni a Potosí…
Desert d’Atacama
El vídeo, amb música d’Inti Illimani:
Moments personals…
Poso algunes fotos “de persones” per què es vegi que a part de fer tantes fotos també m’ho passo bé :) i riem molt tots plegats…
Flotant a la Laguna Cejar
En ruta per les Lagunas altiplànicas:
Si molts viatgers porten una bandera del seu país, la noia koreana portava una bandera agraint a la seva mare tot el què li havia ensenyat i ofert… i entre tantes banderes, doncs preferia fer una foto amb aquesta!
En ruta pel Salar d’Uyuni:
i fa 30 anys d’aquesta foto, a Bolívia!!
Desert d’Atacama, 2a part
(Des de Bolívia, tinc molts problemes per carregar les fotos… així que el ritme del blog va una mica més lent… com si estiguessiu aquí jejeje)
L’excursió a las Lagunas Altiplànicas continua mantenint viva la frase anterior, i així per tots els dies a Atacama. Fins arribar als 4300 m. el paisatge és espectacular i el cel guanya una intensitat inimaginable.
Visita al poble de Tombillo, i la reserva de flamencs a Laguna Chaxa, tot i que malauradament, la majoria han emigrant pel fred i n’hi ha pocs.
Les dues Lagunas altiplánicas Miscanti i Meñiques, es troben enmig dels Andes, amb un cel i muntanyes espectaculars. Dinar al poble de Socaire (cazuela de ave, lasagna vegetal…), passem el tròpic de capricorn, visita a la Quebrada de Jere que és com un petit oasi enmig del desert, amb riu, plantes, arbres fruiters… i finalment visita al poble de Toconao, amb un típic campanar separat de l’església, enmig de la plaça.
La zona geotèrmica d’Atacama, Geysers del Tatio, és el lloc on un riu d’aigua molt calenta al entrar en contacte amb el fred de l’entorn (a 4300 m. d’alçada) produeix els geysers… Cal visitar-los abans de que surti el sol, quan la temperatura és més baixa (-15º) i el contrast és més fort i produeix el fenomen del geysers. Per tant, per arribar aquí a les 6, cal llevar-se a les 4. Però després hi ha la “recompensa” de banys termals naturals… si primer t’atreveixes a treure’t la roba, a 4300m. d’alçada i a deu graus sota zero…
Actualment hi ha un problemàtica per salvar aquest entorn natural, ja que un projecte d’explotació energètica, tot i unes certes mesures ambientals, es va demostrar que era perjudicial per l’entorn, quan es va trencar una gran canonada d’aigua i els geysers van perdre tot el cabal..
Després la tornada a través del desert fins al poble de Machuca, on degustem la carn de llama.
Els dies següents els he dedicat a fer la web i fotos per l’alberg, ja que ens hem fet amics i hem arribat a un bon acord :)
Continuem cap a Bolívia, acompanyats sempre pel sol…
Chile, desert d’Atacama (1a part)
A San Pedro de Atacama hi ha tantes coses per fer, veure i viure… que se’m quedarà curt… El primer que sorprèn és el clima. Durant el dia (tenint en compte que ara és hivern i que San Pedro de Atacama es troba a 2500m.) hi fa força calor i el sol és contundent. Però a les 17:30, quan el sol s’amaga, comença a baixar la temperatura. Però llavors, amb la foscor, apareix el cel estrellat; un dels millors del món… tant que costa no ensopegar tot mirant el cel de camí a l’alberg. I si a més a més tens l’oportunitat de rebre una classe magistral, conèixer l’orientació a través dels estels, veure galàxies i planetes, etc. acabes meravellat!! Però de dia el cel no deixa de ser espectacular… es formen uns petits núvols molt fotogràfics i els tons de blaus (milloren amb l’alçada) et deixen bocabadat tot el dia.
L’alberg Backpackers San Pedro és molt petit i m’hi he sentit com a casa… tant que els hi he acabat fent la pàgina web, que encara no en tenien, i per això no he escrit abans al blog. He estat 10 dies a Atacama, i hem interncanviat web i fotos per allotjament.
Com que dissabte participava en directe via Skype a les III Jornades de la Penedesfera, no podia marxar cap a uyuni, que són tres dies pel desert i salar (sense internet) fins després de la jornada. Però han valgut molt la pena tots aquests dies a Atacama.
Hem realitzat la majoria d’excursions amb l’empresa Corvatsch Si bé pots llogar una bicicleta i anar als llocs més propers, els llocs llunyans surt més a compte el bus que llogar un cotxe… i amb aquesta empresa sempre teníem temps per fer fotos, parar on volíem, etc.
Vam visitar el Valle de la Muerte, un espectacular paisatge desèrtic; la gran duna de sorra on fan sandboard (queda pendent) i acabar veient la posta de sol al Valle de la Luna.
El dia següent, visita a la Laguna Cejar, un llac salat al mig del salar (valgui la redundància) que et permet flotar com al mar mort… això si, l’aigua està entre 13-14 graus i l’ambient dels voltants… fresquet!! Té una profunditat d’uns 40 m. Si t’entra aigua a l’ull, notes l’alta concentració de sal de seguida, i com que tenia una aigua tant cristal·lina, la temptació de bussejar una mica va ser forta i un ull va rebre altes dosis de sal…
Després es visiten els “Ojos del Salar”, dos espectaculars llacs petits enmig de no res, que a l’estiu tenen un color turquesa però no a l’hivern… i finalment, una de les postes de sol més espectaculars que he vist mai, a la Laguna Tebinquiche. Just quan el sol ja s’ha post, comencen a canviar els colors del cel d’una manera increïble… i ni tant sols el PiscoSour que ens havien preparat et recupera de veure tanta vellesa… aquí és on comença la frase “Hi ha tanta bellesa al món, que sovint sento que és massa per mi”.
Desert d’Atacama
