Rapa Nui i Tangata Manu, la història de l’home-ocell

La història de l’illa, en Sebastiàn, el guarda la resumia així:
Al segle IX, arribada de Hoto Matua (quan es considera la primera vegada que arriba l’home a l’illa), del XII al XV era megalítica del Moai, època de monarquia, del XV al XVI les guerres i del XVI al XVIII l’època d’Orongo, que va ser com un ressorgiment després de les guerres per a restablir l’ordre i la democràcia. I aquest ordre es basava en una alternança al poder, dels diferents clans que habitaven l’illa, en funció de qui guanyava, cada any, la competició del Tangata Manu o home ocell. I es parla de democràcia perquè totes les tribus tenien dret a participar a la competició. Ara bé, els clans dominants, feien la vida impossible als que no ho eren i els dèbils s’havien d’amagar en coves tot l’any…

La cerimònia de l’home ocell consistia en una competència que tenia com a objecte la captura del primer ou de la ventrada de l’au Manutara. Cada tribu tenia un representant (hopu manu); els quals es recloïen als voltants del volcà Rano Kau per entrenar-se en els diferents aspectes de la competència (escalada, natació).

Amb l’arribada de les primeres aus migratòries als illots, en època de primavera, es donava inici a la cursa. Els hopu manu o competidors celebraven un àpat ritual anomenat ‘umu Tahu’, pintaven els seus cossos amb ‘Kiea’ (terra mineral de colors extreta dels penya-segats) i després procedien a baixar el penya-segat proper a la vila d’Orongo, amb una alçada d’uns 300 m sobre el nivell del mar. Després nedaven cap al més gran dels illots, Motu Nui, a uns dos quilòmetres. Els hopu manu esperaven en cavernes que les aus (manatu) nidifiquessin sobre l’illot. Una vegada que els ocells posaven els ous (cada au només en posa un a l’any), es procedia a capturar-ne un, i a anunciar cap Orongo que era posseïdor d’aquest. Es reiniciava la natació, s’escalava el penya-segat fins a la vila i el hopu manu que lliurava primer l’ou al seu ariki (rei) el convertia en el tangata manu, cap religiós i polític de l’illa durant un any. La competició era dura i perillosa, molts participants perdien la vida pel penya-segat o atacats per taurons atrets per la sang de les ferides…

Aquest sistema va aturar les grans guerres tribals, deixant una calma relativa a Rapa Nui. Però llavors van arribar els primers visitants occidentals, el que va coincidir amb l’elecció de l’últim Tangata Manu.

Per tant no fa tant de temps que l’illa era governada en funció del clan que guanyava aquesta competició. I tot això acaba amb l’arribada dels colonitzadors i l’evangelització, que considerava aquests ritus com a pagans i els van abolir.

Ara, cada any, al febrer es celebra el Tapati,  la festa més popular a l’illa, que commemora aquesta antic ritual de successió de governs.

(+ info)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *