Lonely Planet ha publicat una miniguia sobre el turisme responsable i sostenible que dóna exemples d’accions i actituds que poden ajudar a que el nostre impacte coma viatgers sigui positiu o el menys perjudicial possible. Està bé donar-hi un cop d’ull i intentar posar en pràctica algunes de les recomanacions. Sovint no comporten cap esforça afegit i poden donar un valor afegit a les comunitats o territoris que visitem.
Aquest revolucionari plafó publicitari, aprofita l’humitat de l’ambient de Lima a Perú, la segona ciutat més gran del món ubicada en zona desèrtica, en una font d’aigua.
A través d’un procés de condensació i filtres, aconsegueixen concentrar aigua en un dipòsit i oferir-la com una font.
Vaig participar en un col·loqui a Bariloche sobre el futur de l’aigua, on es proposava un debat a partir del documental “Sed. Invasión gota a gota“, que exposa algunes problemàtiques pel futur de l’aigua potable, sent l’aqüífer Guaraní una de les fonts més grans del món d’aquesta riquesa. Podria abastir a tot el planeta, durant 200 anys… i evidentment, qui controli aquesta aigua en èpoques de sequera i escassetat, tindrà poder, molt poder… i molts països han començat a moure fils per tenir-hi un peu… o dos. Es tracta d’una gran reserva d’aigua dolça que ocupa territoris subterranis de Brasil, Argentina, Uruguay i Paraguay.
Somos agua, el planeta tierra está rodeado de agua. Pero 3 millones de personas al año mueren de sed o por beber agua en condiciones insalubres.
Sólo una de cada tres personas en el mundo tiene acceso al agua potable. El 97,5% del agua del planeta es salada. El 2,5% restante es dulce y está en proceso de pérdida. De este 2,5%, el 70 es utilizado para el riego agrícola, el 10 sirve a la industria, entretenimiento, usos municipales y domésticos… con el resto… con el resto producimos electricidad.
El Premi Nobel de la Pau, l’argentí Adolfo Pérez Esquivel, també dóna la seva opinió i visió sobre el tema.
A partir d’aquí, es van exposar problemàtiques més locals entre els veïns, relacionades amb la contaminació de l’aigua dels seus entorns, sent Bariloche una important zona de llacs i de paisatges espectaculars.
El documental es pot veure i descarregar sencer online aquí.
Però només els 9 primers minuts són una bona síntesi de la història…
Ahir, a part de visitar boniques platges del nord de Bahia, hem visitat dos centres de protecció d’animals marins; un de tortugues i un altre de balenes.
En algun moment de la creació del món, les tortugues marines van rebre la següent missió: “Repartiu-vos per tot l’oceà, sense amagar la vostra bellesa, alimenteu als qui ho necessitin, però no deixeu d’existir”. Així va ser, i l’home no té dret a contrariar aquesta llei còsmica.
Després de més de 100 milions d’anys de supervivència i l’evolució, les tortugues marines segueixen exercint un paper ecològic important en els entorns on es donen – les zones costaneres d’aigües profundes (les anomenades regions abissals). Són una font d’aliment per als depredadors marins i terrestres, inclòs l’home, i els principals consumidors dels organismes marins, que actuen com a substrat per a altres espècies.
L’establiment de la segona base de l’Institut de la Balena Geperuda a Praia do Forte, a la costa nord de Bahia, es va produir el 2001, de la necessitat de controlar els registres cada vegada més freqüents de l’espècie a la regió com a conseqüència de la reocupació de la zona, antigament de presència històrica d’aquestes espècies. L’aplicació de l’Institut van ser la base d’estudis científics a la costa nord, i l’ampliació de l’àrea d’estudi. Praia do Forte, a la costa nord de Bahia, s’ha convertit cada vegada més en un lloc de referència per l’ecoturisme i la conservació ambiental a l’estat: dotada d ‘una singular bellesa, és una important destinació turística a la costa nord de Bahia i la llar de grans projectes la conservació marina. A causa dels hàbits de les espècies costaneres i la plataforma continental estreta de la costa nord de Bahia, les observacions es produeixen prop de la costa, el turisme i l’observació de balenes encoratjat per la IBJ com una eina per sensibilitzar el públic contra la caça d’aquests animals ha augmentat cada any.
Les fotos són de les pròpies webs. Tots dos projectes finançats amb l’ajuda de Petrobras.
