Després de set mesos amunt i avall per sudamèrica, em vaig entretenir a fer el grí fic de les alçades per les que havia anat pujant i baixant… I és que des de que vaig arribar a Chile, va ser un pujar i baixar alçades sobre el nivell del mar, impressionant!!
Passar dels 0 metres als 300, tornar a baixar, tornar a pujar… i amb intervals de 4 o 5 dies, va suposar una important prova de foc pel cos, que al principi notava com taquicí rdies al pujar escales a La Paz, i que mica en s’anava acostumant al “soroche” o mal d’alçada i al final ja estava prí cticament acostumat al canviar de ciutat…
Recomanen acumular fulles de coca a la boca, sense arribar a mastegar-les, ajuda (i bastant) a suportar els primers dies, sobretot si es fan excursions i caminates… si es passeja, simplement prendre-s’ho en calma els primers dies :)
Per cert, aquí hi ha més informació “sobre el nivell del mar“, que encertadament, alguns guies, quan caminí vem a 4500 m. li deien el nivel del mal.
Per cert, el millor de les altures, si fa bon temps, les vistes :)