Grí cies! des de casa

La Llacuna

La tornada a casa ha estat molt més rí pida i trepidant del què esperava però molt ben aprofitada. Si bé no és el mateix volar de Beijing o Bangkok directe a casa que tornar poc a poc amb el Transsiberií , ha estat un trajecte rí pid… i ja soc a casa!!

I no podia ser de millor manera que arribant al casament del meu millor amic i retrobant tots els amics i amigues junts, en un mateix restaurant i de festa continua fins al dia segí¼ent…

Porto quatre dies a casa i sembla com si ja portés 3 mesos, he fet tantes coses!!! I una de les que em feia més il·lusió, era anar a visitar els nens i nenes de l’escola Tres Pins de Vallromanes que havien contactat amb mi a través del blog i havien anat seguint el viatge. Va ser una gran experiència compartir amb ells aquesta aventura i els dibuixos i cartes que em van donar ahir són impressionants!!

Quan em pregunten com ha anat em poso a riure i dic que molt bé, i em fa grí cia per què jo mateix no m’acabo de creure que hagi anat tant bé. Tu marxes amb unes idees, unes pors, un neguit,… sense saber ni què passarí , ni quan tornarí s… i ara veig que tot ha anat molt i molt millor del què podia imaginar.

No sé si ha estat per un excés de prudència o una picada del mosquit de la bona sort però no m’ha passat res de dolent, ni greu, ni cap tipus de problema. Avui fa 16 mesos que vaig marxar i no he perdut res (potser una samarreta), cap problema amb la cí mera o l’ordinador, no m’han robat mai, cap malaltia estranya o greu, cap maleta perduda ni estripada, cap problema ”greu” de transports… només una caigudeta amb moto i els va i véns tí­pics que l’organització d’un viatge així­ requereix. Per tant, després de totes les experiències que he viscut, que ho hagi pogut gaudir sense cap incidència, és una de les rifes més grans que em podia tocar, havent conegut i escoltat tantes i tantes històries d’estafes, robatoris, enganys, accidents, dengues i malí ries, que han hagut de passar molts altres viatgers. Així­ que moltes grí cies :)

Però tot això, aquest sentiment que em rebossa i que no m’hi cap a dins de gratitud, només es deu a totes i cadascuna de les persones que m’han acompanyat o que d’alguna manera han format part d’aquesta aventura. Gent que a través de la teoria dels 6 graus i sense conèixer-me en persona m’ho han donat i compartit tot. Els amics i familiars que vivint o viatjant a altres paí¯sos han fet el dia a dia més agradable, divertit i proper. Els milers de viatgers amb qui cada dia compartir la cuina d’un alberg, l’espera d’un autobús, la tenda en un trekking o les hores en un barco. La gent local de molts pobles i ciutats que sempre que és necessari et donen un cop de mí . I totes i cadascuna de les persones que llegia el blog, comentava al facebook o seguia el viatge. I sobretot aquelles persones especials amb qui he compartit moltes i moltes hores i que de ben segur que han fet d’aquest viatge una experiència única i que no s’acaba amb la tornada a Barcelona.

Les tecnologies han canviat totalment la manera com ens comuniquem i fan que, siguis on siguis, puguis estar en contacte amb la gent que realment t’importa, seguir una mica més les seves vides i no sentir-te tant lluny del teu entorn proper. Però això tampoc evita impregnar-te de les olors i esperit de la gent als paí¯sos que visites, la seva manera de fer i les seves tradicions.

Ara toca començar una nova etapa, que al igual que el viatge, no sé on em portarí  ni per on passarí . Toca situar-se una mica i partint de tot allò que he tingut temps de pensar i decidir què m’agradaria fer, anar buscant el camí­ que continua després d’aquesta etapa.

L’altre dia sopant amb el Marc i la Mireia, el Marc em deia que havia de fer un post de tancament del viatge pel blog, i l’únic que puc fer és fer-ho donant les grí cies per haver gaudit d’aquesta oportunitat, d’aquesta experiència que sí­, que m’ha marcat per sempre.

Moltes grí cies!

p.d: Foto de La Llacuna, juny de 2011

16 comments

  1. mai9

    això, benvingut de nou! :)

  2. Gloria

    T’enrecordes quan parlavem abans de que comencesis el viatge, de com influeix un viatge aixi, com canvia a la gent i com es pot medir? Segur que ara tens moltes altres ideas…Ho hem de seguir parlant!!

  3. marc

    16 mesos! Que fort!! Benvingut!!!

  4. Mireia Puntí

    Sovint, quan emprens una gran aventura, tendeixes a imaginar-te les pitjors coses que et poden passar. Però si, tot i així­, t’atreveixes a fer-ho, amb por o sense, després te n’adones que les úniques limitacions que hi ha són les que es posa un mateix.
    Felicitats per l’experiència i grí cies per comaprtir-la.

  5. Jordi

    Benvingut company!!! M’alegro de que t’hagi anat tant bé i comparteixo de la primera a la última de les teves paraules. Enhorabona!!! Ho has aconseguit…

  6. Carles

    Gracies a tu per fer-nos gaudir tant amb la teva aventura i felicitats també per la web, una de les millors que he vist :D

    si t’entra “morrií±a” uncambiodeaires ;P

  7. Jordi Corominas

    Francesc! Ben tornat a casa! Ha estat un plaer anar seguint el teu viatge i poder disfrutar de les teves fantí stiques fotografies! Sort ara amb la tornada (que no és fí cil :) i a veure si ens coneixem un dia!

    Salutacions!

    Jordi

  8. Txell i Xavi

    Francesc!!!
    Ben tornat a casa!!!!!! Un plaer seguir-te i un plaer conèixer-te a les antí­podes! A veure si ens veiem un dia d’aquests! Una abraçada molt forta dels 2!

  9. Moncho y Claudia

    Enhorabona Xesco, ho has aconseguit! espero que la tornada hagi estat ben carregada d’emocions, i ara arriba el repte de veritat, fer de la teva vida un viatge com aquest!

    nosaltres encara voltant, ara mateix a Colòmbia, però ja és el final tb, ens veiem a casa per “catch up”!

    una abraçada,

    M&C

  10. rits

    Benvingut!!!

    16 mesos i què rí pid han passat!!!
    un gran vaitge i un gran post final.

  11. suranpu

    Semblava que no passaria mai, però aquest blog ja no serí  el mateix.
    Moltes grí cies per fer-nos viatjar i deixar-nos acompanyar-te virtualment. Potser algun lector s’anima a “seguir” el teu viatge. Jo només puc deixar un comentari, un trist comentari.

  12. Laura

    Els seguidors del blog també tenim la sensació de que s’acaba algo per nosaltres. Portem 16 mesos de viatge virtula i segur que ho anyorarem. A canvi, disfrutarem de la teva presencia. Un peto molt gran

  13. Eva i Aleix

    Benvingut a casa Francesc!!
    Ens ha encantat seguir-te en el teu gran viatge i et desitgem lo millor en aquesta nova etapa que comences!!
    Sort!!

  14. Maria Lúcia Duboc

    Obrigada Xesco!
    Acompanhei seu blog com muito prazer. Foi também uma forma de me manter atualizada com a viagem de minha filha e acalmar meu coraçí£o.
    Pena que acabou! Fica pra nós a sensaçí£o de “quero mais”.
    Suas fotos foram lindas e sua forma de contar as aventuras tem muito humor. :)

  15. francesc

    Moltes grí cies a tots vosaltres, un gran plaer poder compartir una aventura així­ amb tothom :)

Leave a Reply to Jordi Cancel reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.