Gràcies! des de casa

La Llacuna

La tornada a casa ha estat molt més ràpida i trepidant del què esperava però molt ben aprofitada. Si bé no és el mateix volar de Beijing o Bangkok directe a casa que tornar poc a poc amb el Transsiberià, ha estat un trajecte ràpid… i ja soc a casa!!

I no podia ser de millor manera que arribant al casament del meu millor amic i retrobant tots els amics i amigues junts, en un mateix restaurant i de festa continua fins al dia següent…

Porto quatre dies a casa i sembla com si ja portés 3 mesos, he fet tantes coses!!! I una de les que em feia més il·lusió, era anar a visitar els nens i nenes de l’escola Tres Pins de Vallromanes que havien contactat amb mi a través del blog i havien anat seguint el viatge. Va ser una gran experiència compartir amb ells aquesta aventura i els dibuixos i cartes que em van donar ahir són impressionants!!

Quan em pregunten com ha anat em poso a riure i dic que molt bé, i em fa gràcia per què jo mateix no m’acabo de creure que hagi anat tant bé. Tu marxes amb unes idees, unes pors, un neguit,… sense saber ni què passarà, ni quan tornaràs… i ara veig que tot ha anat molt i molt millor del què podia imaginar.

No sé si ha estat per un excés de prudència o una picada del mosquit de la bona sort però no m’ha passat res de dolent, ni greu, ni cap tipus de problema. Avui fa 16 mesos que vaig marxar i no he perdut res (potser una samarreta), cap problema amb la càmera o l’ordinador, no m’han robat mai, cap malaltia estranya o greu, cap maleta perduda ni estripada, cap problema “greu” de transports… només una caigudeta amb moto i els va i véns típics que l’organització d’un viatge així requereix. Per tant, després de totes les experiències que he viscut, que ho hagi pogut gaudir sense cap incidència, és una de les rifes més grans que em podia tocar, havent conegut i escoltat tantes i tantes històries d’estafes, robatoris, enganys, accidents, dengues i malàries, que han hagut de passar molts altres viatgers. Així que moltes gràcies :)

Però tot això, aquest sentiment que em rebossa i que no m’hi cap a dins de gratitud, només es deu a totes i cadascuna de les persones que m’han acompanyat o que d’alguna manera han format part d’aquesta aventura. Gent que a través de la teoria dels 6 graus i sense conèixer-me en persona m’ho han donat i compartit tot. Els amics i familiars que vivint o viatjant a altres països han fet el dia a dia més agradable, divertit i proper. Els milers de viatgers amb qui cada dia compartir la cuina d’un alberg, l’espera d’un autobús, la tenda en un trekking o les hores en un barco. La gent local de molts pobles i ciutats que sempre que és necessari et donen un cop de mà. I totes i cadascuna de les persones que llegia el blog, comentava al facebook o seguia el viatge. I sobretot aquelles persones especials amb qui he compartit moltes i moltes hores i que de ben segur que han fet d’aquest viatge una experiència única i que no s’acaba amb la tornada a Barcelona.

Les tecnologies han canviat totalment la manera com ens comuniquem i fan que, siguis on siguis, puguis estar en contacte amb la gent que realment t’importa, seguir una mica més les seves vides i no sentir-te tant lluny del teu entorn proper. Però això tampoc evita impregnar-te de les olors i esperit de la gent als països que visites, la seva manera de fer i les seves tradicions.

Ara toca començar una nova etapa, que al igual que el viatge, no sé on em portarà ni per on passarà. Toca situar-se una mica i partint de tot allò que he tingut temps de pensar i decidir què m’agradaria fer, anar buscant el camí que continua després d’aquesta etapa.

L’altre dia sopant amb el Marc i la Mireia, el Marc em deia que havia de fer un post de tancament del viatge pel blog, i l’únic que puc fer és fer-ho donant les gràcies per haver gaudit d’aquesta oportunitat, d’aquesta experiència que sí, que m’ha marcat per sempre.

Moltes gràcies!

p.d: Foto de La Llacuna, juny de 2011

16 Replies to “Gràcies! des de casa”

  1. T’enrecordes quan parlavem abans de que comencesis el viatge, de com influeix un viatge aixi, com canvia a la gent i com es pot medir? Segur que ara tens moltes altres ideas…Ho hem de seguir parlant!!

  2. Sovint, quan emprens una gran aventura, tendeixes a imaginar-te les pitjors coses que et poden passar. Però si, tot i així, t’atreveixes a fer-ho, amb por o sense, després te n’adones que les úniques limitacions que hi ha són les que es posa un mateix.
    Felicitats per l’experiència i gràcies per comaprtir-la.

  3. Benvingut company!!! M’alegro de que t’hagi anat tant bé i comparteixo de la primera a la última de les teves paraules. Enhorabona!!! Ho has aconseguit…

  4. Francesc! Ben tornat a casa! Ha estat un plaer anar seguint el teu viatge i poder disfrutar de les teves fantàstiques fotografies! Sort ara amb la tornada (que no és fàcil :) i a veure si ens coneixem un dia!

    Salutacions!

    Jordi

  5. Francesc!!!
    Ben tornat a casa!!!!!! Un plaer seguir-te i un plaer conèixer-te a les antípodes! A veure si ens veiem un dia d’aquests! Una abraçada molt forta dels 2!

  6. Enhorabona Xesco, ho has aconseguit! espero que la tornada hagi estat ben carregada d’emocions, i ara arriba el repte de veritat, fer de la teva vida un viatge com aquest!

    nosaltres encara voltant, ara mateix a Colòmbia, però ja és el final tb, ens veiem a casa per “catch up”!

    una abraçada,

    M&C

  7. Semblava que no passaria mai, però aquest blog ja no serà el mateix.
    Moltes gràcies per fer-nos viatjar i deixar-nos acompanyar-te virtualment. Potser algun lector s’anima a “seguir” el teu viatge. Jo només puc deixar un comentari, un trist comentari.

  8. Els seguidors del blog també tenim la sensació de que s’acaba algo per nosaltres. Portem 16 mesos de viatge virtula i segur que ho anyorarem. A canvi, disfrutarem de la teva presencia. Un peto molt gran

  9. Obrigada Xesco!
    Acompanhei seu blog com muito prazer. Foi também uma forma de me manter atualizada com a viagem de minha filha e acalmar meu coração.
    Pena que acabou! Fica pra nós a sensação de “quero mais”.
    Suas fotos foram lindas e sua forma de contar as aventuras tem muito humor. :)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *