El Capití 

Com cada dia, a les 6 del matí­ el capití  endolla l’aparell de bullir l’aigua, es renta la cara i surt a fora a veure com estí  la mar. Es prepara un cafè molt carregat i menja un tros de pa amb sardines que li van sobrar del sopar.

Carrega les últimes bombones d’aire que quedaven i deixa tot el material a punt perquè a les 10 començaran a arribar els submarinistes. El capití  viu al seu vaixell, 365 dies a l’any, ancorat a 100 metres de la costa, davant Chalok Bay, a l’illa de Koh Tao. Cada dia s’encarrega de preparar el material que utilitzaran els submarinistes, preparar cafè i té, una mica de fruita i galetes, que reconforten als esportistes quan surten de l’aigua. Però sense que ningú ho percebi ho controla tot; aquella noia que ha oblidat el cinturó de ploms, aquell noi que no ha obert la clau de l’aire de la bombona o ajudar a posar les aletes a un que carregat amb tot l’equip no es pot ni ajupir.

Coneix el mar com ningú, i cada dia, lentament, condueix el petit vaixell fins al destí­ triat per a fer la primera immersió. Des de dalt, supervisa tota l’activitat i ajuda a pujar al vaixell quan passats uns 50 minuts, les primeres bombones d’aire ja marquen el lí­mit dels 50 Bars. A ell no li impressionen els comentaris dels submarinistes al·lucinats pel peix gegant que han vist o la preciosa tortuga movent-se lentament… Sovint, mentre uns busquen i busquen taurons sota l’aigua, ell es diverteix veient-los donar voltes al voltant del vaixell, o gaudint del ball dels dofins una mica més enllí … i aquest espectacle només el veu ell.

La terra ferma no és per a ell… cada vegada que pel que sigui ha de trepitjar el port, necessita asseure’s durant una hora per acostumar-se al nou medi; tot el dia amb el vaivé del vaixell, a terra es mareja.

A la nit, quan tothom ja ha tornat a casa, dessalat el material i omplert el llibre de registre d’immersions, ell omple les bombones d’aire comprimit, neteja la coberta i recull el material. Amb un fogonet, escalfa aigua i rosteix un peixet a la brasa que serí  el seu sopar. Demí , serí  un altre dia.

Grí cies Capití !