Fa més de 20 anys que vaig veure un reportatge sobre la Badia de Halong i llavors, decidit i convençut, vaig tenir clar que un dia o altra hi aniria. I aquí estic, entrant a Vietnam. Però no ha estat fí cil i un dels únics llocs que realment volia veure del viatge quasi cau de la ruta per problemes burocrí tics, ai la burocrí cia!
Havíem fet 15 hores de bus fins a la frontera de Vietnam, el pitjor trajecte després de tot un any viatjant. En una agencia de Laos ens van dir que es podia entrar tranquil·lament… Havia vist a algun lloc d’internet mesos enrere que no necessitava visat per entrar però ara llegim que cal fer una visa a la frontera i que hi ha llocs que no la fan, l’has d’haver fet prèviament. Truquem a un hostal de Sam Neua, poble prop de la frontera amb Vietnam i després de molt preguntar i trobar algú que parli anglès, ens diu que no hi ha problema per creuar. Però a l’arribar allí després del gran trajecte de bus, ens informem que sense la visa al passaport, no ens deixarien passar. Cal prendre moltes decisions en poc temps…
Sembla que les opcions són dues, i totes passen per tornar enrere. Una és anar fins a Vientiene, la capital de Laos, i fer el visat oficial de Vietnam, i tornar amb bus fins a la frontera. Cada trajecte són unes 25 hores i els busos no tenen res a veure amb els d’Argentina, per exemple. El visat costa uns 50 USd. I trigarien entre 3 i 5 dies. També es pot fer a Luang Prabang pagant una mica més.
Una altra opció és la de la visa a l’arribada que et fan a l’aeroport si prèviament sol·licites una carta d’invitació. Hi ha diferents agencies que t’ho fan per internet però no saps mai si es una estafa o una cosa seria… Pagues entre 20 i 40 USd en funció de la urgència i ells t’envien la carta d’invitació. Amb això ja pots agafar un vol i entrar a Vietnam.
En aquest cas, com que ja tinc data de tornada a Barcelona i queden moltes coses per veure, triem l’opció més rí pida, tot i no estar segurs que aquesta empresa ens enviarí la carta a temps i que realment podrem entrar amb això al país.
Així que de moment, 15 hores més del bus de la tortura (mateix conductor, mateix vehicle, mateix calvari…) i cap a Luang Prabang altra vegada. Estic convençut que el conductor es va vendre les suspensions del bus per comprar tabac sense preocupar-se del benestar dels seus estimats passatgers. Mira si es belluga que a l’estació, abans de començar el trajecte a les 7 del matí, una senyora ja vomita “y me deja la moqueta perdida” i “que olor seí±ora, que olor“!!! Festival dels viatges…
Realment val la pena tot això per anar a Vietnam o ens estem més temps a Laos i Cambodja i m’oblido del somni de Halong Bay?